17/11/23

ESCALANT PER LA COSTA ANGLESA I PEDALANT PEL PARC D' EXMOOR (UK4)

    Lower Sharpnose    és un lloc sorprenent on hi  vam trobar un paisatge únic (crec que és un dels racons que ens va impressionar aquells dies ), unes muralles de roca afilades i precioses, una roca boníssima i unes vies de gran qualitat.

Aquest paratge tan increïble el trobem al National Trust Duckpool. El mateix pàrquing és un racó remot i salvatge al final d'una vall i d'un riu, que van a parar al mar creant una postal encantadora de colors verds i blaus preciosos.

Una panoràmica del aparacament

    En arribar al matí hi trobem un noi que ha passat la nit amb la tenda. S'ofereix a acompanyar-nos a les vies, i ens va perfecte! El trencall per baixar cap a les parets no es veu gaire. Ens ha estalviat una bona de fer tombs buscant aquest punt.
Al llarg del viatge i d'anar a buscar sector ens ha quedat clar que en aquest país no posen ni una fita, ni una! .. Uns massa i uns altres per massa poc... Però bé, és el que hi ha..
    El racó és brutal. La marea està baixa i el paisatge és un conjunt de roques i esperons impressionant.
Un altre factor que s'ha de tenir en compte a l'escalar arran de mar són les marees.
    Aquesta ocasió, va ser le  primer dia que baixàvem a un sector "tidal" (que depèn de marees) i vam arribar quan estava al seu punt més baix, ens vam adonar que un parell d'hores abans ja podríem haver començat a escalar. És a dir, en sectors "Tidal" val la pena anar-hi quan la marea està baixant i es pot gaudir d'una estona llarga fins que no torna a pujar. L'estat i moviment de les marees es consulten fàcilment a internet.

                                Impressionant les vistes que en apareixen a mida que ens acostem al mar


            

Baixem rapelant per la North Fin, la cara sud. Abans hem de seguir pertinent ritual de buscar on muntar les R, cordinos amunt i avall, algun friendtriangulacions gegants... Ja és ben entretingut.


 



            Peu de paret és ben  sec, tenim unes 4 h abans que pugi l'aigua. Quin racó tan màgic, el  mar al fons, el peu de via format per roques arrodonies per l'acció de l'aigua, totalment sols... Una delícia de lloc.
    La roca és una mena de gres granulat, preciós, negre, sòlid.
    Fem un top rope per tastar l'ambient, que és molt intens, i un parell de vies per baix molt ben parides (totes les vies del sector són maquíssimes). I quan arriba l'aigua a peu de via ens despengem per dalt per  escalar una mica més  acabar gaudint d'aquesta placa tan peculiar.
    Sector, vies i lloc molt recomanables!!!











    
En acabar d'escalar fem marxa cap a la Parc Nacional d'Exmoor per l'endemà treure les bicis.

PEDALANT PEL PARC NACIONAL D'EXMOOR
Vam recòrrer aquest parc en bici fent una ruta en ven maca i variada. Vam passar per encantadors pobles medievals i vam portar les cames al límit amb les dures rampes de Dunkery Beacon però vam ser recompensats amb unes grandioses vistes del Canal De Bristol. A la part alta, els paisatges és fascinant,  pren un aire desèrtic amb molt matoll, gatosa i un colors marronoso molt aconjuntats. Tot plegat espectacular. Un bon itinerari per conèixer aquest curiós paratges.
Ruta molt recomanable on trobareu l'enllaç al Wikiloc aquí:


Parada a Dunster per contemplar els seus edificis i l'ambient del carrer




Pujant a Dunkery Bacon, com m' agraden aquestes carreteres!!



Les divertides ovelles Suffolk amb la seva cara negra formen part de paisatge anglès



    Acabem el dia visitant Cheedar Gorge. Un engorjat bastant popular però que no ens ha agradat gaire. No li hem trobat gaire encant, molt turísitic i poc natural. 
    També s'hi escala, hem vist alguns sectors però  ens han semblat  poc atractius. Marxem.
     Fem marxa cap a la costa, cap a Brean Down per escalar-hi demà.

   

     A la costa Oest d'Anglaterra hi trobem Brean Down, un promonotori de roca calcària que s'endinsa en el canal de Bristol, i on s' hi ha equipat un peculiar sector d'escalada esportiva.
    Accés i escalada que també depèn de l'estat de les marees. I  quan aquestes estan baixes ofereixen un paisatge espectacular. Una extensió gairebé infinita de sorra brillant i completament plana. Preciós! Quan arribem l'aigua  està lluny i molt calmada,  s'hi respira una atmòsfera molt tranquila i silenciosa. Tot plegat molt especial i agradable. 
    Les vies estan bé. Són línies que transcorren per un calcari taronjós força bo, entre forats, plans, regletes . Tot equipat amb químic, molt juntets i les vies estan bastant properes les unes a les altres. ..Tot el que no hi ha en el trad ho han posat per aqui...
    Ens hi passem gairebé tot el dia, vam fer vies entre 6b i 7b+ i totes ben bones. Tot i que depen de la marea, depenent de l'època  s'hi pot escalar moltes hores. Aquell dia vam arribar a les 9 ,vam marxar a les  4, i encara ho podríem haver allargat una mica més. En va agradar i ens va semblar un raconet força original que val la pena conèixer si vé de passada. Per un dia ens va semblar suficient, es podria tornar a provar alguna via més difícil o repetir-ne d'altres però no vam repetir.
Una aproximació bastant diferent de les que estem habituats a casa



Una petita muralla que ens tindrà ben entretinguts.


   

     I en acabar toca fer quilòmetres cap a Gales. El paisatge anglès de prats verds i formes ondulades es va transformant en un entorn més muntanyós i bocós. I conduint tranquilament a utlima hora del dia finalitzem  la jornada.  
 Quan ens desplaçavem ho solíem fer al vespre. És molt més tranquil, aquí la gent va d'hora i a útlima hora de la tarda hi ha poc moviment a les carreteres (a no ser que sigui festiu). Anem calmadament, sense pressa, gaudint d'aquesta illa i dels seus exquisist paisatges.