26/11/20

ESCALADES A LA VALL DEL UBAYE.

        Durant la  tardor del 2020 hem estat voltant per França i Itàlia amb la furgoneta. Com sempre ho teníem tot bastant planejat, pel que fa a llocs, sectors,  vies i parets que volíem coneixer i escalar.
      I com sempre,  que  també ens agrada anar una mica sobre la marxa,  alguns dels plans  han  quedat com a projectes per a propers viatges.  Vam canviar alguns destíns per culpa de la meteo i perquè alguns llocs on vam anar ens van agradar tant que hi vam estar més del que teníem previst.  
    Tot aixó que vam fer o deixar de fer  ho aniré compartint  amb les properes  entrades al blog.  
    A grans trets, la ruta que vam fer va ser :  la vall  d'  Ubaye  França, la zona de  Cúneo a Itàlia, les Dolomites de Brenta , la zona d'Arco di Trento  i la regió de le Marche a Itàlia.

     Començaré pel prinicp del viatge i intentaré seguir un ordre cronològic de per on vam passar.                    Com sempre tot el que vaig penjant espero que us sgui útil per planificar viatges i per  conèixer  racons ja siguin per escalar , pedalar o el que us vingui de gust.

Mapa del recorregut que vam fer

     Aquí deixo els  primers dies que vam pasar per França:
 
    Abans d'arribar a la vall d'Ubaye  vam parar un parell de dies a la zona d'esportiva a Lourmarin, un poblet molt encantador de la Provença. Hi trobarem una impressionant muralla desplomada a on hi  escalarem molt bones línies i ens posarem les piles!!  
    Sobre aquesta àrea no hi ha topos gaire aclaridors per la xarxa i a la majora de webs on en feien referència, deien que l'escalada estava prohibida.  Però no és cert, vaig contactar amb gent d'allà i em van dir que s'hi escalava sense cap problema.  Bé crec que no en fan "bombo i platillo " del sector  però allà mateix vam trobar  un parell de cordades locals que molt amablement ens van posar al dia amb  graus i vies. A part d'escalada val la pena  gaudir del poble, el merca  i el castell de Lourmarin.  
    Pel que fa a dormir hi ha un pàrquing a l'entrada del poble on està permés , però els dies que hi vam estar  eren les festes festes i estava tancat. Vam fer dues nits en l'aparcament de les pistes de tennis i cap problema. 
    Per nosaltres Lourmarin tot i no ser una zona de grans dimensions és força recomanble, cal anar-hi amb unes bones reserves de  de pila i un bon físic que els desploms no perdonen.

Vistes de Lourmarin a útlima hora del dia


Uf! Solet com al Quim li agrada..je je! 

 
A fer metres!!

    







    De Lourmarin volíem anar cap a Itàlia per la costa, però seguint els consells de la Mónica una bona amiga de Cuneo i recordant el mal estat i el trànsit de les autopistes costeres vam fer ruta cap al coll de de Larche o de la Maddalene

    Així doncs veient que l' itinerari  passava per la Vall de l' Ubaye  vam documentar-nos una mica i vam veure que era un bon territori per pedalar i fer algunes escalades. Vinga!  Aquí farem una paradet!. 
   
    Com a informació  pràctica:

    La vall del riu Ubaye és una zona de la regió dels Alps de l'Alta Provença, i com  a zona muntanyosa ofereix un infinit ventall de paisatges i activitats variades.
     Per  pernoctar vam utlitzar l'aplicació Park4night  i vam trobar un parell de llocs en els afores del poble molt tranquils, i també  en el mateix poble hi ha una area d'AC.
    Un racó que ens va semblar preciós per fer nit va ser el llac de Serre Ponçon  a pocs quilòmetres de Barcelonnette, aquí en teniu una panoràmica. 


   
    Així que vam arribar vam anar a la Oficina de Turisme de Barcelonette i allà, molt amablement ens van proporcionar informació sobre rutes en bici, caminades i mapes de la zona. 
   Al mateix  poble vam comprar les dues guies d'escalada, una de via llarga i l'altra d'esportiva  . No us penseu que hi ha  grans zones i grans parets, però si té alguns sectors interessants i alguna via llarga interessant vam fer. I la veritat és que ens va agradar poder conèixer aquest territori escalant i pedalant. 

    Aquí les fotos de les guies que vam comprar en una llibreria de Barcelonnette:

Via llarga

Sectors d'esportiva




      En aquesta entrada penjo les escalades que vam fer , que no van ser moltes  però van estar força bé.  


    Escalada esportiva:

        Vam anar a Le Seuil. No és un gran sector, però ens va agradar.  Quan vam arribar a peu de via ens va semblar bastant "rostollet"  però al final  hi vam fer vies ben bones.  Per arribar-hi cal fer una carretera petitona i molt maca. Els paisatge des del sector també un regal per la vista. En definitiva un racó tranquil , aïllat per passar un dia fent vies. 
    Vam estar amb uns locals  que ens van recomanar alguns sector més,  però  estàven al sol i encara feia molta calor. Aquests sectors recomanats són: Les Mandeyes, Les Herbez i Méolans.







        Pel que fa a via llarga, ens va cridar l'atenció de l'agulla de la portada de la guia i cap allà vam anar. Aquesta torres és l' Agulla  Pierre André.

     El punt de partida és des del poble de Maljacet, una vila que posa punt i final a la carretera de la vall de  Maurin  i dóna pas a un món de muntanyes, turons, prats i natura exuberants. 
        L'accés a l'agulla és una panoràmica caminada pel Vallon de Mary . Ja des del fons de la vall intuïm aquesta elegant agulla a la que poc  poc ens hi anem acostant.  

Inici de l'aproximació pel pintoresc Maljacet



  Ja tenim les primeres vistes de la torre, si allà dalt ...

Déu n'hi do amb la pujadeta!!
      
       
     Vam fer la via "Marmottes griveés"  200m 6a+ . Una ruta preciosa, agradable, de poca dificultat i roca perfecta. Totalment equipada.
        Bona via i bons moments a dalt el diminut cim, des d'on vam gaudir  d'unes magnífiques vistes que arriben fins als Ecrins.
       El descens el farem en dos  rapels curts per la cara sud-oest i alguna desgrimpada per arribar    a una canal que va a parar a la cara est i ja des d'allà desferem el camí d'anada.  
    Pel que fa al material vam dur cintes exprés i una corda de 60. 
    Via molt recomanable. Per la línea, la roca  i per l'entorn que és realment bonic i molt solitari.

El peu de via no té pèrdua





    



    I fins aqui les nostres escalades per la Vall de l'Ubaye, no en vam fer més però ens van quedar ganes de tornar-hi. Hi ha algunes altres parets que ténen bona pinta i algunes vies surten en el llibre del Mussato , per tant caldrà repetir. I per fer esportiva també estaria bé conèixer els sectors que ens van recomanar però no hi vam anar per la calor.
    
I en el proper post algunes pedalades per la Vall de l'Ubaye.    

 

     

12/11/20

5 RUTES EN BICICLETA DE CARRETERA PER CATALUNYA

Versión en castellano: http://laliquim.blogspot.com

Després d'un any  molt estrany (..i el que ens queda..) ple d'altibaixos i d'adonar-no que en aquesta vida no hi ha res segur o cert...Intentem tornar a una suposada nova normalitat...

 I torno a posar-me al teclat per fer 5 cèntims del que ens han  deixat fer i viure.

    Aquesta vegada reprenc el blog amb ganes de compartir i donar una mica d'informació pràctica sobre les nostres pedalades estiuenques.Si aquesta entrada pot  ajudar a planificar alguna sortida ja em farà feliç.

     Hem fet voltes precioses per territori català,  hem descobert racons de somni, i hem acumulat  un bon grapat de quilòmetres. Per nosaltres la bici és com l'escalada, una finestra al món que ens brinda noves experiències, ens deixa veure racons espectaculars i conèixer gent encantadora. 

       Així doncs us deixo 5 rutes que ens van semblar fantàstiques  sobretot pels paisatges a on ens van fer  arribar i  que vam poder contemplar.  Són itineraris més aviat llargues i amb desnivell, això d'escalar sempre  ens ha agradat... Ja sigui amb cordes o sobre la bici. Són recorreguts que els hem fet durant el mes de juliol, agost després d'haver acumulat uns quants quilòmetres a les cames i així poder gaudir més de les sortides. 

    

BELLMUNT BRACONS  i COLLFRED 96 km 2580m desnivell +

    Ruta preciosa per les comarques d'Osona i la Garrotxa, i a la vegada  de les més exigents que hem fet, són  3 ascensions molt contundents  i cap d'ells et deixa treva.  Però  tanta duresa estarà endolcida per un territori  molt pintoresc i tranquil, i tot plegat en farà una ruta intensa de les que et deixa ben cansada i satisfeta. 

     L'ordre va ser, començar pel mirador de   Bellmunt, tot i que és curt és intens i és un "sube y baja", vam pensar que si el deixaven pel final potser ens faria mandra, després vam pujar   Bracons i vam acabar amb Collfred. 

     Vam deixar la furgoneta en el poble  d'Oris, d'allà pedalem cap  a Sant Pere de Torelló  des d'on ens vam enfillar  cap al mirador de Bellmunt per  una carretereta preciosa, i amb bones rampes. L' últim quilòmtere (just després del pàrquing ) ens regalarà  una rampa amb ciment dolent que no ens ho posa gens fàcil.  

   Carreretereta que ens portarà al mirador de Bellmunt


Pujant a Bellmunt

 

Primera pujada del dia. Mirador de Bellmunt  amb vistes a la Plana de Vic fins als Pirineus

Tornem  a Sant Pere de Torelló  i continuem  cap a Bracons, des d'aquesta banda es deixa fer prou bé i l'asfalt t està en millor estat que el d'altra vesant. Haurem de tornar un altre dia per  pujar a peu al Puigsacalm, conegut com el balcó de la Garrotxa, ja que  el coll és un  punt de partida per fer aquest cim. 

Ja hem passat la segona "pujadeta del dia"

    Seguim per una bona baixada amb algun tram de sorra o graveta,  entre boscos de fajos i marcats revolts  ens plantem a Joanetes i a Sant Privat  parem a fer un mos, ens farà falta força combustible per afrontar el Collfred.  

Deixem enrere Bracons i Puigsacalm per anar cap a la Vall d' en Bas

    Ens submergim a la pujada a Collfred i, uf! Que dur! Crec que és la pujada més dura que hem fet mai. A la primera meitat  ens trobarem uns  6 quilòmetres amb una mitja del  10 %  i amb rampes (i unes quantes ) que toquen el 20 %.   Mentre pujava , quan aixecava el cap  només veia  una rampa derrere l'altra ..No s'acabava mai..I la segona meitat són uns quants tobogans que acaban de buidar-te les cames.  El paisatge de fabula, la carretra diminuta i molt solitària...Una delícia. 

Collfred , per fí s'han acabat les rampes!

El Quim recuperat de la pujada a Collfred..


    Ara toca baixar  entre boscos de faigs i roures passant el  remots poblets de Vidrà i Santa Maria de Besora. Arribem a Sant Quirzde de Besora , creuem el riu i fem un parell de quilòmetres  per C17, aquest tram no presenta ca problema ja que hi està permès el pas de bicis (tunel i sortida)                        I finalment arribem a Oris on ens regalem un bon menu al restaurant Can Branques bo i bastant econòmic. 

Descens cap a Vidrà, quina postal...



Omplint el dipòsit


    Ruta preciosa però exigent i  val la pena anar-hi preparat. I pel que fa a canvis, de plat portem un compact i  de pinyonera  duiem un 11 -28 però algun pinyó més gran ens hauria suavitzat la pujada al Collfred. Molt recomanable 

Enllaç a wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/bellmunt-bracons-collfred-54510276


RUTA DEL CISTER  128km  1994 m desnivell +

     Aquesta ruta, a banda de portar-nos  als  tres monestirs cistercencs de Poblets, Santes Creus i Vallbonad de les Monges ens va permetre conèixer una terra  encantadora entre la Conca de Barberà, l'Urgell i Alt Camp. Uns indrets  que ens va deixar meravellats. Quins paratges! Solitaris i senzills però d'una  bellesa infinita i molt especial

    Vam sortir del Montblanc, per carreteres secundàries arribem  a Pla de Santa Maria  i per unes rectes interminables en plantem a Pont d'Armentera on ens desviarem  cap al Santa  Creus. 

Sortint de Montblanc, ben d'hora, ens esperen bastants quilòmtres i temperatures estiuenques


Primera joia arquitèctonica de la ruta:Monestir de Santes Creus, 


     Un cop vist el monestir ,(ens agrada veure monuments arquitèctònics i històrics  però no som d'aprofundir gaire...) retornem a Pont d'Armentera,  i reprenem la C37. A pocs quilòmetres la deixem per endinsar-nos al cor de la Conca de Barberà.  Passarem  pels remots pobles de Pontils, Les Piles, Forès, Rocallaura... Vam quedar meravellats amb aquell paisatge  auster , poc accidentat però immens i  que té una energia  molt especial..

    

Ens endinem cap els paistages, pobles i ermites de la Conca

 Tranquil·litat 

Paisatge grandiós i infinit..


    Una bona pujada fins el poble Belltall  i una bona baixada fins Vallbona de les monges, el segon monetir de la ruta . Allà esmorzem un truita boníssima al bar del Centre Social (recomanable).

    Tornem a arrancar en pujada i calor per arribar a Senan i després avall cap a l'Espluga de Francolí des d'on prendrem la carretera que ens porta al Monestir de Poblet. Un cop hem passejar pels voltants d'aquest històric edifici  monesteir tornem cap a  Montblanc per celebrar l'aniversari de la Nuria.


Gran ruta , pels seus paisatges, pobles i monestirs. En general  molt solitària i  poc transitada.

Crec que seria  "must" pels amants del cicloturisme, per amants del pedal i veure racons inèdits    

Enllaç al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/la-ruta-del-cister-54510279



VOLTA AL CADÍ MOIXERÓ  170km  3.300m desnivell +

    Una ruta que la fam fer a finals d'agost després de portar uns quants quilòmetres a les cames ja que es llarga  i té força desnivell.  

           Vam sortir de Guardiola , pujada cap a la Pobla de l' Illet , Castellar de N'Hug i fins al Coll de la Creuta. El paistage és  molt peculiar els colors dels boscos i la terra vermellosa ens ofereixen una postal maquíssima.   La pujada no és excessivament dura  i les vistes són molt obertes, espaioses entre el Cadí i el Pedraforca. 

Pujant cap al Coll de la Creuta

Ja hem arribat al Coll de la Creueta


    De la Creueta baixem cap a la Molina, i just abans d'arribar a Puigcerdà tombem  cap a la Seu d'Urgell. Aquests quilòmetres cap a la Seu (uns 50) , van ser els pitjors de la ruta, ja que és una via bastant transitada.  Sort que és  pla-baixada  i es pot anar per feina. 

Baixant de la Creueta cap a la Molina

    Passem per la seu a visitar al Jordi en el parc de bombers i continuem. Ara toca una altra pujada, Coll de la Trava. La carretera està molt malament (forats i bonys) per aixó és millor que al fer la volta pasar per Trava en pujada des de la Seu. 


Sortint de la Seu

Cap al Coll de la Trava 


Arribant al Coll

   Ja hem passat el pitjor, anem fen cap a Josa del Cadí. El paisatge és meravellós, amb la sud del Pedraforca al fons anem deixant enrere prats i turons pelats . Passem pels pobles de Tuixent Saldes i Gòsol , hi ha uns quants quilòmteres de pujada abans de Guardiola que s'enganxen una mica...Bastant..



Pedalar amb aquestes vistes no té preu


Quins racons més tranquil..Quant ens queda per descobrir...


Últims quilòmtres ...Deixem el Pedra enrere

    Aquesta ruta, tot i ser llarga la vam gaudir molt. Ens ho vam prendre amb calma  (el Quim més que jo perquè anava al meu ritme..), "sin  prisa pero sin pausa". Sobretot menjant i bevent sovint.  Són un bon grapat de quilòmetre  però no té rampes excessivament dures i el paisatge és immillorable .  

Absolutament recomanable

Enllaç al wikilpoc:https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/volta-al-cadi-55353172



COSTES DE BEGUR I POBLES DE L'EMPORDÀ 78km 1012m desnivell +

     

        Aquesta ruta la vam fer amb el Mike, un gran coneixedor de l'Empordà que ens va portar  per uns racons preciosos i uns paisatges molt diversos.

          Sortim de Calella i així, d'entrada ens enfilem cap al Far de Sant Sebastià. En la  primera part de la ruta  anirem resseguint la costa cap a Begur , pujant i baixant a les cales (Sa Tuna, Aiguafreda..) Fortes rampes i baixades per una costa preciosa però molt castigada per la mà humana. Arribem a Begur  i fem una parada al Castell. 

Per les cales de la Costa Brava



Castell de Begur després de donar unes quantes voltes pel poble


    Vistes de la costa des del Castell de Begur


    De  Begur canviem el rumb cap a l'interior o el paisatge canvia radicalment però continua tant o més preciós que el de la costa. Anem pedalant entre els camps d'arrós de Pals, camps de girasols i pobles empordanesos molt bufons.


Lluny de la costa el paisatge pren un aire molt més rural, tranquil i pla!

I quins gira-sols tan formosos!


    Poblets i carreteretes del Baix Empordà    


    Parem a esmorzar a un bar de la Bisbal (amb la corresponent gassosa local) que no recordo el nom però també molt autèntic i amb molt cicilsta. 

Sort de les truites...

    Un copr recuperats tornem cap a Calella , abans però  fare un tomb pel poble medieval de  Peratallada.

    Bonica ruta amb bones rampes al inci que ens van activar de cop i deprés agradable pedalada per territori  molt rutal pla. Molt pintoresca i variada.

Enllaç al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/costes-de-begur-i-pobles-de-lemporda-59928679


RASSOS DE PEGUERA I VOLTA PEL BERGUEDÀ 95km 2292 m desnivell +

        Quan fem una ruta sempre intentem que  surti circular. Aquesta vegada volíem pujar a la mítica estació de Rasos de Peguera  (Coll del Cabrer o del Sant Crist) i per fer un cercle  havíem de saltar per la vesant de Fumanya.

     Remenant per la xarxa vam  que a l'inici de la baixada, just abans del poble de Rasos de Peguera  hi havia uns quilòmetres sense asfaltar.  Tirant de  de Google maps, i d'alguns blogs vam arribar a la conclusió que era poca distància (i "a males" es podia fer a peu   I en va sortir un recorregut preciós i variat Això si a qui li faci mal posar la bici de carretera  per  un tram pista que no hi vagi. Vam baixar per Fumanya, Sant Coneli i vam acabar per La Nou del Bergueda , Berga i tornada cap a Puigreig. 

    La informació detallada d'aquesta ruta la trobareu en la crònica que vaig fer pel blog de Vaude

https://vaude.es/2020/06/30/rasos-de-peguera/

El tram de "sterrato" cap a l'altre vesant


Cap al Coll de Peguera amb un paisatge immillorable

I fins aquí algunes de les rutes que vam fer aquest estiu i que ens van oferir una infinita col·lecció de paisatges i racons fantàsticsl