29/2/12

INFO PRÀCTICA PER MADAGASCAR

Desplaçaments:
Els bitllets d'avió el vaig treure per govolo i vam volar amb Air France. Vam tenir una mica d'embolic perquè vam demanar permís per portar les bicis, i ens va endarrerir una mica la emissió dels bitllets, bé, faltava una setmana per marxar i encara no ens havien dit res sobre les bicis ni ens havien enviat el bitllet electrònic. Finalment i després d'un llarg intercanvi de mails i trucades amb la companyia, ens van acceptar les bicis i ens van concedir portar dos “bultos” de 23 kg,. Com sempre la bici empaquetada en una caixa de cartró amb les mides establertes, pedals fora etc.
Una oferta interessant és volar amb la companyia Air madagascar“ , llavors el vols interns que es puguin fer surten per un 50% més barats.
Per moure't pel país, nosaltres ho vam fer en bici ....ja s'ha vist. Els desplaçaments amb vehicle els vam fer amb taxi privat que llogàvem a través del l'allotjament a Tana : “Chez Jeanne.” , era el més pràctic per poder carregar les bicis i tot l'equipatge. Tot i així, hi ha els famosos taxi-brouses (furgonetes, o camionetes) que arriben a qualsevol poble.

Documents i moneda:Per visitar Madagascar, cal tramitar un visat, i es pot fer al consulat a Barcelona www.consuladomadagascar.org El preu eren uns 15 €
La moneda és el iariari nosaltres ho vam canviar tot quan vam arribar a l'aeroport, hi fan bon canvi, i no vegis com vam carregar de monedes per uns dies érem milionaris!

Salut:
Pel que fa a medicaments ens vam prendre el MALARONE pel tema de la malària i VIVOTIF, unes pastilles per la salmonela. Important portar repel·lent de mosquits i en els hotels demanar mosquitera!
I com toca en aquestes països vam prendre les mesures corresponents en la higiene alimentària: no menjar cru, només fruita que es peli ( els mangos i els “lichis” que gustosos eren!). L'aigua sempre la vam beure embotellada , gairebé a tots els poblets hi havia alguna botigueta que venien ampolles d'aigua, en alguns llocs més cara i en altres més barata el preu rondava entre els 1300 i els 2000 iari iaris.

Epoca:
Per escalar la millor epoca deu ser juliol, setembre perque ès hivern, i , tot i que fa fred durant el dia i al sol s'hi estarà bé.
Nosaltres vam estar-hi finals de novembre principis de desembre i vam passar calor. També vam apurar pel tema de les pluges, en teoria arriben el desembre però ens va ploure molt poc. Algun dia a Antananarivo i alguna altra que tempesta de tarda.
Menjar
El menjar local és arroç i zebú, al grill, estofat o com sigui...
El que ens va agradar molt són els minesao una mena d'espaguetis acompanyats amb verdures o carn, però aquest plat no es troba a tot els restaurants. Si es vol menjar àpats locals cal anar a uns establiments anomenat “HOTELYS”, els llocs més senzills i econòmics.
A la costa vam menjar peix, gambes i pop però cuinat amb un sofregit bastant fort.
Els esmorzars si eren a l'hotel, pa amb mermelada i te o cafe i si el feiem al carrer, compràvem una mena de bunyols o farina fregida amb un tassa de café.
Hi ha gent que passa gana a Madagascar que ningu esperi gaudir de grans varietats culinàries.
Per les activitats de la bici i escalar vam portar menjar tipus barretes per picar durant el dia.


Que portàvem... o no
Per escalar vam agafar material de via llarga equipada, cintes i reunions... Part del material el vam donar allà per no arrossegar-lo durant tot el viatge.
Per la bici, no portàvem ni tenda ni fogonet. Un sac de dormir lleuger que casi no el vam fer servir, el que si és util és la funda de sac d'interior.
Evidentment un bon repertori de recanvis i eines per la bicicleta i una farmaciola.

Per trobar informació:
Nosaltres vam utilitzar la guia de la Lonely Planet de Madagascar i les illes Comoras, gairebé a tots els allotjaments a on vam estar ho vam trobar per aquesta guia. Ens va semblar força correcte les recomanacions que feia.
Sobre el viatge...va ser una molt bona experiència, poder formar part d'aquells escenaris, veure la seva fauna,compartir petits moments amb la gent... és un país molt especial i malgrat les dures condicions en que viuen els seus habitats, són amables i no vam tenir cap mena de problema.
Pedalant vas a on vols i quan vols, és una de les millor maneres de conèixer un país.

26/2/12

Últims dies a Madagascar


El dia 9 de desembre tornem cap a Antana des d' Andasibe per passar els últims dia a Madagascar.
Vam visitar al mercat de la Digue un mercadal artesanal a l'entrada de la ciutat, per arribar-hi agafem un taxi, o sigui els 5 en entaforem en un 4 llaunes que grinyolava per tot arreu i el més curiòs era que la benzina venia d'un tubet connectat a una ampolla de plàstic plena de combustible situada als peus del copilot, un muntatge ben estrany per nosaltres però quan vam retornar amb l'altre taxi vam adonar-nos que és una situació ben normal.
Sobre el mercat, pintoresc i infinit, és una llarguíssima línia de parades amb objectes típics de Madagascar i típics com a souvenirs. Haig de confessar que em costa comprar i remenar hi ha massa cosa i em desborda una mica. Però és el lloc ideal per fer les compres per portar cap a casa. Nosaltres vam acabar comprant te i xocolata, ja fa temps que optem per portar menjar en lloc de omplir la nostra casa i dels familiars amb “pongos”.
La tornada a l'hotel va ser en un dos cavalls, quina deliciosa relíquia!!

esmorza malgatx, ara ja podíem menjar en qualsevol lloc, estàvem ben adaptats al menjar del carrer
c
pastetes, mine sao (els spaguetis) de tot una mica
sempre acompanyat d'un dolcíssim cafè

amb la panxa plena ens encabim en el taxi per anar al mercat


desprès del mercat vam fer un tomb per Tana i el seus voltants:
la bugada és un acte molt social no era estrany veure dones a la vora del riu rentant la roba i fent petar la xerrada
de tot una mica ...

un dels llacs del centre de Tana

wc públic, segons la necessitat es paga un preu o un altre, és ben bé que les nomenclatures fisiològiques són gairebé iguals en tot el món!

i de tornada amb un fabulòs Doscavalls
un dels tants iverossímils venedors que passaven per la finestra del nostre taxi
L'ultim dia a Tana, el Quim i jo vam agafar la bici i vam anar a pedalar sense rumb, al final vam acabar visitant una granja de Cocodrils “Crock Farm” a la població d'Ivato (on hi ha l'aeroport), bé per passar el dia i per poder contemplar cocodrils de totes les mides i tortugues passant-s'ho d'allò més bé. Bastant turístic, no és de visita obligada .

A la tarda fem paquets, una última i relaxant passejada pels camps d'arrós i cap a l'aeroport que ens espera una llarga nit d'avió per tornar cap a casa.




21/2/12

VISITANT ESPAIS NATURALS D'ANDASIBE




A pocs kms d'Andasibe hi trobem el parc d'Andasibe-Mantadia de més de 12.00 Ha. Aquesta extensió comprèn espesos boscos que alberguen peculiar i autòctona fauna de Madagascar.
Visita a la reserva d' Analamazaotra . És una zona protegida la qual s'ha de visitar amb guia. Per trobar guia vam anar el dia abans a la caseta d'entrada a al reserva i ho vam deixar acordat amb un noi, no recordo el nom....però era molt atent, amb ganes d'explicar coses i satisfer la nostra curiositat. Fins i tot portava un llibre cuidadosament embolicat amb una bossa sobre la fauna i la vegetació
Vam tenir l'oportunitat de contemplar i sentir els sifakas una espècie de primat maquíssims que habita entre els arbres dels boscos de la zona. Va ser frepant el poder sentir els seus udols forts i aguts per comunicar-se entre ells i a uns quants metres de distància. La casualitat va fer que estiguessim a sota d'un grup en el moment que engegaven a cridar. A més a més és un animal que amb una alçada de prop d'un metre, és dels sifaque més grans que existeixen.
La zona boscosa és immensa i espessa, s'hi troba vegetació autòctona del país que malauradament ha esta barrejada amb pins i eucaliptus implantat a finals del s. XIX.
Però nosaltres amb el que més vam al·lucinar va ser amb la fauna,com es mouen i com trepen els lèmurs, com avancen els camaleons....moments únics...

sifaques:
si mirem el morro, està cridant
no cal patir! segons el guia no hi ha cap serp verinosa a Madagascar...no se...
mora mora
temiter amb els seus curiosos habitants
divertit, sembla tret d'uns dibuixos animats
és el cargol africà gegant:

L'endemà vam anar al Parc Mantadia. Vam fer-ho amb el mateix guia, però no vam tenir tanta sort, aquell dia no varem poder contemplar tanta fauna i vam estar unes 4 h caminant pel bosc que al final ja se'ns va fer pesat. Tot que el paisatges és curiòs però crec que no és dels millors parcs de l país. Vam veure algun indri però enfilats a dalt dels arbres i massa amunt per contemplar-los amb detall.
començant la pista que ens portarà a l'entrada del parc
l'entrada
un racó ben camuflat per aparcar les bicis

alguns dels sifaka que veurem
extensions infinites de bosc i vegetació
veurem algun "bitxo" més?
El que si va molar va ser que per anar a l'entrada del parc hi ha 20 kms de pista , i ho vam fer en bici el guia també se'n va portar una, un veritable ferro que amb prou feines canviaven el pinyons. I i el que s'ho va passar més bé va ser ell. A la tornada es va posar a darrera l'Enric i a fondo !! quan va arribar va dir que era el primer cop que ho feia en bici però va s'ho va passar moooolt bé!!
Aquesta va ser la nostra estada en la zona d'Andasibe, com ja vaig dir el poble té alguna cosa especial, tot és molt senzill i es respira un aire molt calmat enmig d'una gent molt tranquil·la i amable, i hi vam estar molt bé.

8/2/12

ANDASIBE


Arribant a l'aeroport Tana des de Toliara, vam anar en bici fins Chez Jeanne el mateix lloc que el 1º dia a Madagascar.
La mateixa mestressa ens troba un cotxe minivolum per traslladar-nos a Andasibe. Aquest petit poble és troba a uns 300 km a l’est de Tana i és el punt de partida per visitar el Parc Nacional d'Andasibe- Mantadia. Vam decidir fer-ho motoritzats perquè ens van dir que era una carretera molt transitada per camions que es dirigeixen cap a Toamasina la segona ciutat més gran del país i amb port. Va ser una decisió encertada, no pas pel tràfic de camions que tampoc n’hi havia tant, sinó perquè el dia del trajecte ens va caure una torrencial pluja tota la jornada..
Puntualment a ls 9 del matí ja estem carregant les bicis i emprenem la marxa. Vam estar més de 45’ per sortir de Tana, però no ens va importar, vam estar mirant per la finestra embadalits amb el moviment de la ciutat. Hi ha de tot, gent, carretons, cotxes, taxis, paradetes de carn que molt higièniques no eren, tot el que es pugui imaginar.
El traçat de la carretera és totalment diferent a la que ens va portar a Toliara, aquesta vegada anem fetn una corba darrera l’altra i anem passant alguns ports. El paisatge va canviant radicalment, la terra vermella i argilosa es combina amb el verd intens d’una variada vegetació, pins, eucaliptus, plataners i infinites extensions d’arrossars.
Es pot entreveure un mica més de qualitat de vida, i tot per l’aigua, que fa que es pugui treballar la terra i amb això ja tenen molt de guanyat.
plou!
en vam veure més d'un així, no és d'estranyar amb el que corren i amb l'estat de les carreteres ...
No sé per què se’ns va fer llarg, vam estar 4h. A les 3 del migdia arribàvem al poble d’ Andasibe. Ens vam instal·lar a l’hotelet Orchidea una antiga casa de fusta molt ben conservada i molt senzilla, situada al mig del poble. Un establiment molt recomanable.
creuant el poble amb el cotxe
descarreguem!
el camp de futbol del poble i al fons l'edifici a on dormíem
Andasibe és un petit poble de cases de fusta fosca i humida, tenia com un aire del far- west però amb senzill, molt senzill. És un dels racons del viatge que més em va agradar, hi vam estar tres dies, i ens agradava voltar pel carrers enfangats, veure la gent com feinejava o els nanos com s’entretenien rudimentàries joguines com ara pedres o pinyols d’alguna fruita. Es respirava tranquil·litat i la gent era amable.
El poble està assentat a banda i banda riu i també el parteix una via de tren no gaire transitada. En els moments d’escriure aquestes ratlles, i pensant en aquest poble, m’adono que hi ha llocs que sense ser increïblement espectaculars o extraordinaris ens han deixat un molt bon gust de boca i Andasibe n’és un. Tal com deia l’Enric era com un espai aturat en el temps.
Imatges d'Andasibe, els carrers i la seva gent:
cistells que tothom feia servir, confeccionats amb aquelles tires de plàstic (no sé com es diu) amb les que s'embalen els paquets, curiosos, econòmics i molt estandars