22/8/12

Pollastre, mojitos, campus, Siber, Montserrat..ni la calor ens fa quedar a casa!


Setmana variada, bé.. el 15 era festa, la vigília la vam passar a Berga a casa la Bet això va   voler dir un altre àpat copiós i un bons farts de riure.  La Bet es va currar un magnífic pollastre al forn, mmm!  però la cocció de dita au va fer pujar la temperatura ambient uns quants graus provocant una calor intensa a tots els comensals, i jo que  em pensava que al Berguedà estaríem més frescos!, però no, no  va ser així.
 L'endemà escalada  al sector de l'Uri, petit però eixerit...continuo pensant que a Berga hi fa calor!!


 
Com cuina aquesta Bet!

Finde gloriòs , Siber amb temperatures altíssimes però be és el que hi ha... i l'endemà seguint la tònica d'aquests últims caps de setmana: escalada a Montserrat.

Però abans de la jornada Montserratina, sopar per  a can Xavi i Isa per tafanejar el nou campus. Aquesta vegada amanida d'arròs i mojitoo!!
I a mb una convidada molt especial, l'Arlet! (que mona!! i quins pulmons quan es nega a  anar a dormir!!)


la nebodeta preferida dels tiets de Red River


voleu dir que podreu estrenar el campus?!

l'incansable Uri (IURI) en el nou campus del Xavi

Via ANCESTRA A L'ASIATICA
Una altra clàssica però, sincerament no ens va semblar res de l'altre món. Els dos primers llarg són una escalada  poc agradable sobre matolls i roca discreta. Fins i tot  el segon llarg te un tram de corda per poder travessar l'espesa vegetació.  Corda que està en un estat realment precari, com les de l'aprox a peu de via.
Lali, que em sembla que haig de travessar aquest bosc...



plaques delicades entre trams de matollar

El 3 llarg és un arc fisurat que tampoc no ens va semblar tan espectacular, curtet i roca pse, pse...


La 4º tirada és la cirereta del pastís, ens trobem amb una curiositat geològica. Una xorrera o placa de  calcari  enmig del mar de còdols. Aquest és l'unic llarg que val la pena, una preciosa i tècnica placa, que demanda un escalada delicada.

inici del llarg amb la formació de calcari






Per acabar uns metres de placa tècnica, que mentre l'estava escalant la veu del Paca surt del peu de via amb Maco eh el llarg?! només té un  burí !!    I CIM!!



final de la via

Com ja he dit , el penúltim llarg  és molt curiós  però els dos primers li treuen molt d'encant a la via, i no ens vam semblar gaire interessant.

Material utilitzat; aliens i cams del 0,25 al 2. En la via s'hi troba algun clau i burins.
Horari: 3h i 3 quarts.
L'aprox la vam fer des de can Maçana.

 en arribar al cotxe vam trobar aquesta nota:

el dors de la qual era una fotografia de l'autor:


PD :Paca , m'imagino que una foto com aquesta tindrà un gran valor sentimental per tu, contacta amb nosaltres i te la retornarem.

17/8/12

Sibèria i Via Gede a l'Agulla de l'Escorpí.


Hem tornat a fer un altre cap de setmana de “combo” (no el combo de la Síber , que ja m'agradaria) sinó de combinació d'escalades variades.

aixxx la Sibèria...

 El dissabte (tot i que ja savíem que ens esperava una de les jornades més caloroses de l'estiu) vam peregrinar cap a la Siber. I...calda, calor, xixa  i mal tactum però bé, el que no va a la llibreta va als braços (espero..!). El que si es pot apuntar una “first ascent” (ara de les primeres s'en diu així no?) és el Xavi a la via “Barbatous  “ (crec que s'escriu així) una ruta oberta pel  Moro ja fa temps però que li faltava la R i un bolt.  El Xavi la va acabar i la va encadenar  el dissabte.  Sobre el grau...no sé , el Quim també la va encadenar dies després i ....és que hi ha pells tan sensibles amb el tema graduacions que ....millor que la gent la repeteixi. Ronda el 7c o 7c+ 


cara de  "planxats" després d'una sessió Siberiana, si una cosa apreta de valent és la calor!!

plegant...



EL diumenge per fugir de l'onada de calor vam triar una de les xemeneies més emblemàtiques de Monsterrat, aquesta és la via “GEDE” a l'agulla de l'Escorpí. Una  joia!!

la Gran Xemeneia d'Agulles

L'aprox la vem fer des de  Can Maçana, potser és un pèl més llarga però és més planera. Vam arribar a quarts d'onze a peu de via però ens vam haver d'esperar ben bé una hora perquè la via encara estava al sol.  A les 11:15 ens començàvem a enfilar.
EL primer llarg (en que s'empalmen el 1º i el 2º) un genial diedre rebenta- bessons, per anar escalfant. Bastant equipat amb claus , algun burí. El Quim va posar el camalot 0.50 i el 0.75 (com dic sempre és un noi que deixa bastant d'aire entre els “seguros”). Sobretot  a entrada que fa uns quants metres a pèl... ajj!! em posa “taquicàrdica”!!

Quim amb el primer lllarg al fons ,comencem amb els autoretrats ... 

El Quim en els primers metres de la via un esplèndid diedre però que et deixa els bessons rebentats

arribant a la 1º R

La 2º tirada, uf! la pitjor, roca cutrilla i una mica bruta, un llarg amb poc encant . També hi ha pitons i burins, he posat l'alien blau.
3º llarg, una tirada curta a on es comença un tram fàcil de xemeneia. Aquí el Quim posa cams 1 i 2.

inici de la xemenia

3º R

4º Tirada. Un lloc molt curiós,  bé, una xemeneia amb un bloc encastat cal passar-lo per dins, per un tram una mica anguniós per l'estretor del pas, i ja et plantes  a dins de  la xemeneia I apa amunt!

per un estret es  passa per darrere  el bloc i ben bé et poses a un 4 0 5 metres per l'interior de la xemeneia...que bo!!! 



no volíem ombra? 

la nova afició del Quim: l' autoretrat  aquest és  per mostrar l'amplada 

5º llarg “és veu molt bona i no gaire complicada “penso “ però aquí no es pot posar res”.  Vaig! Ris-ras, ris-ras (soroll del cos serpentejant i avançat per la xemeneia). Observo amb deteniment el meu voltant a veure si detecto alguna cosa per assegurar-me, un burí un foradet per l'alien, però res de res. Doncs vaig fent,  ris-ras, ris-ras....

Faig uns quants metres hi ha un tram tan estret que  el casc no em deixa girar el cap  opto per lligar-lo a la corda i deixar-lo caure fins al Quim, com que no hi ha cap assegurança el casc arriba a la R . Uf que bé ara ja puc aixecar el cap  i mirar amunt , apa!, anar fent fins que s'eixampla, allà hi ha un pitó ( 1º “seguro” del llarg en 15 m. ) flanqueig encara per les entranyes de la paret i una còmoda R en un teix. Olé! magnifica tirada!! Sento al Quim que puja i els dos cascs que ha penjat per sota arrossegant-se . FI de la via i fotos de cim.

a veure...

 ...."quiiim! vaig fent que no hi ha res per xapar!!"

aquí estic bé, jo també em faig un foto...això dels autoretrats em comença a molar....

remuntant els cascs

reunió del teix quin raconet!!

el mateix raconet vist des del teix

Material: vam fer servir aliens i camalots fins al 2. En els diedres es van trobar algunes peces i les xemeneies no es poden equipar.
Horari:  3 hores i 3 quarts.

Una escalada molt peculiar, interessant i sobretot divertida.



Per acabar, tot tornant cap al cotxe, el Quim veu un placa fàcil que puja al cim de la Torta, una via blava. Roca molt bona , fàcil i a més a més ens n'assabentem que és  la més alta de la zona..



un castigadíssim kit de piades de cim


13/8/12

Escalada esportiva a Albenga. Oltrefinale.


Torno a saltar uns mesos enrere per acabar amb la nostra ruta que hem fet aquesta primavera.
Albenga és  el típic poble de costa , punt d'estiueig, costa amb xiringuitos, càmpings i botigues, té poc encant. Però si es va cap a l'interior la carretera  ens porta a la vall de Pennavaire i a banda i banda hi trobarem uns bons murs de calcari en pocs anys s'han convertit en una de les millors zones d'escalada esportiva a Itàlia.
     Aquesta zona  és coneguda  també com  Oltrefinale.  L'han batejat així perquè és una zona basant nova a pocs km al sud de Finale Ligure.
   Una zona d'escalada esportiva de gran qualitat.  Dinda  és l'escalador local que va agafar embranzida i va començar  a equipar sectors, ha fet molta feina i en general molt bona.
De fet aquí ja hi vam estar fa un parell d'anys, vam arribar a les parets amb uns croquis casolans però no teníem gran cosa sobres les vies, els sector...Just arribar tornaven un parell d'escaladors, vinga “ a por ellos” els abordem per a veure a on podem treure info, i justament un d'ells era en Dinda l'equipador de la zona i es va desviure per explicar-nos la zona les vies les orientacions fins i tot ja vam quedar per escalar junts a l'endemà a un sector bastant nou.
Pel que fa al tipus d'escalada, hi ha de tot una mica. Sectors amb xorrera i molt desplom, plaques verticals i regleta, sol, ombra. Cal dir que gairebé a tots els sector a on vam escalar ens van deixar molt bon gust de boca.
Hi ha una guia de la zona que es pot comprar en el bar  o la recent inaugurada botiga de  muntanya  del poble de Cisano sul Neva. “Oltre finale  2” Roch climbing nel ponente Ligure  d'Andrea Gallo. I com que el Dinda no para d'obrir, es poden comprar petits dossiers que són actualitzacions dels nous sectors. Aquests són els punts de trobada dels escaladors locals abans.
Sobre “l'apalanque” nosaltres vam anar amb la furgo dormíem en racons amagats que trobàvem ha a prop del riu (el riu Neva). També hi ha una bona oferta d' allotjament al poble de Castelbianco. Vam parlar amb el propietari de  La casa dei Nonni i tenia molt bona pinta , era bed&breakfast o també hi havia la possibilitat de llogar habitacions amb cuina.  També hi ha un càmping a pocs kms dels sectors direcció Albenga anomenat Pineta . I una altra opció seria allotjar-se a Albenga (hi ha una bona oferta de càmpings arran de mar) que es troba a una mitja hora dels sectors, però em dóna la sensació que no serà un lloc gaire tranquil.

els poblets de la Vall de Pennavaire:


un dels nostres racons

Sectors, com ja he dit hi ha de tot i de tota mena i els que vam visitar ens van molar molt.  Aquí una petita descripció d'on vam escalar:
Terminale placa desplomada i vies de conti. Molt assoleïat.
Herboristeria bo, setens i algun vuitè. Desplom, xorrera, regleta de tot una mica.
Cineplex, Cara nord el sector d'estiu per excel·lència  hi ha de tot i és molt bo.
Antro di Castellbianco  i Euskal són  un murs a sobre la carretera vies més aviat curtes desplom i xorrera molt fanàtics però molt assoleiats, ideals per l'hivern. Bons per apretar!
Sectors de grau mig  entre sisens i setens vam anar a Hemisferio unes plaques llargues de pileta, a  Caprete una petit cova amb xorreres, Rocca della Basura (que vol dir bruixa en italià) vies curtes amb unes formacions molt curioses,  a Ciusa un placa grisosa de regletes que dir també molt bo. Uf! Ja em suen les mans!

vistes del sector Cineplex

aprox amb el mur de Erboristeria darrere

la part inferior del sector Erboristeria 

buscant talons en les xorreres de l'Erboristeria

Erboristeria, el mur superior

Antro di Castellbianco

les xorreres de la Bruixa

filigranes varies per trobar un bon repòs entre les curioses xorreres de  la Rocca della Bassura



les plaques de la CIUSA

SectorCaprete:

 


i per acabar ...al riu!

Vam visitar un altra vall que surt a la guia Varatella , al poble de Toirano. Vam fer una visita als sectors, no vam escalar. No era molt motivant i les parets estaven al sol. Tenint el sector s'Albenga no val la pena. Vam acabar el dia visitant la “Grotte de Toirano” i va ser millor opció que no escalar allà.