10/9/16

DESCOBRINT PARETS PER FRANÇA

      Com a vegades ens passa, arribem a conèixer indrets i parets de pura casualitat. I aquest és el cas d’algunes vies que ara explicaré.
         Si hem fet aquestes vies ha estat per què l’any passat , durant  un dia de mala meteo a Chamonix ens vam passar hores i hores tafanejant llibres, resenyes, revistes, i  vam fer aquest interessant  troballa:


    En ella hi surten 50 rutes  faciletes i insòlites per territori francès, algunes ja les coneixiem altres ja les havíem fet,   però hi havia llocs, parets i vies  de els que no n'havíem sentit a parlar i semblaven força interessants. Tot plegat   pintava molt bé, la vam comprar i la vam encertar!
      De moment totes les vies que hem escalat seguint aquest article ens han semblat bones, agradables, inclús originals  i hem descobert racons molt interessants i bastant remots. Per tant, creiem que és un bon article per recórrer, escalar i conèixer “la France”

    Anem al "lio":

Via “Nomades’Land” 200m 6b. Aiguille de la Tour.

Al sud del Vercors hi trobem la vall i el poble de Saou. I en aquest tranquil racó ens apareix l’elegant Aiguille de la Tour.   La via , és una línia  preciosa variada i evident.  Amb una aprox curta i fàcil,  aviat arribem a peu de paret, la única cosa que no quadra, és que segons la ressenya hi ha el nom a peu  de via i no, no hi és. 
Comencem amb una placa compacta i  tècnica , seguint per uns flanquejos curiosos amb roca discreta  que ens deixaran al peu del diedre que en un  parell de llargs ens portarà al cim. Ens va semblar una línia molt ben trobada i  ben equipada , ni li sobra ni li falta.  Material utilitzat  reunions y cintes express.  Dues cordes  de 60 m ja que es rapela per la mateixa paret.  Orientació sud-est.   Molt recomanable!!

Aproximació i via


La via:





El  cim i el panorama:



I que més podem demanar...aquí ens quedem a sopar i dormir...com mola...

    La furgoneta del costat, pertanyia a un senyor de 80 anys, que s'ho havia venut tot i es dedicava a voltar per Europa, i ara es volia comprar un "furgo" més gran per poder-hi estar dret i més còmode. Un bravo per aquest personatge!

No només ens vam divertir amb la via, l’indret ens va seduïr moltíssim, vam caminar per la Foret de Saou i pujar a Roche Colombe.  És un paratge interessant i variat per la seva natura i  poblets  ens els quals hi vam passar algunes estones. El punt principal per informar-se sobre la zona i trobar les guies d’escalada, és en l’Oficina de Turisme de  Crest.




     
     Via  “ Grande Arete de Bellecombe” 6b 100m .  Bellecombe

En el cor  de la Drome Provençal i envoltat per una tranquil·litat absoluta  s’hi troba  el poble de Bellecombe,  en ell hi apareix una discreta muralla calcària que en un del seus costats retalla el cel amb una afilada aresta. I és per aquí , que la via ressegueix aquest  afilat esperó oferint un intens i aeri ambient. És una activitat  còmoda agradable i a la vegada  espectacular.   La via consta de 4 llargs  i està totalment equipada amb  químics .  El material utilitzat va ser  ; cintes , reunions i una corda de 80 m . El descens es fa en tres ràpels por la cara surd.



La paret amb les últimes llums del dia 


L'Aresta vista de cara


La via:







El descens:



Via “Les plombiers”   6a 150m  a Hortus. 

Tot i que sembla ser una paret poc visitada, la seva situació propera Montpellier, n’ha fet  d’  Hortus una paret  històricaa on  vies clàssiques i antigues conviuen amb línies de tall més modern. La “Plombiers”  és una bonica  escalada entre plaques i diedres però, el que li otorga un toc d’originalitat a la ruta és la útlima tirada, doncs transcorre totalment per una formació, cova  o canal  per l’interior  de la roca i va a parar a l cim per un forat .La sortida per aquest forat és molt curioasa i amb molt molt pati! Quant al descens, es pot rapelar, però nosaltres vam escollir l’opció de tornar caminant des del cima i de passada vam fer una paradeta a les runes del castell de Vivioures. Va valer la pena



.La via:







I arribem a l´'ultim llarg, el del forat...ben curiòs!







S'acosta la sortida


No podia faltar un bon selfi no?



Sortida pel forat i pati!

El Cim:


Al fons el Pic Saint Loup  , que el dia abans vam fer caminant i també és una activitat xula.

Parada al castell durant el descens

I ja està, només que tot això ho hem fet  durant el mes de maig d’aquest any 2016, ens hem mogut amb la furgo. França és un paradís per viatjar en aquest estil , per trobar llocs per dormir com  pàrquings i arees . Utilitzem una aplicació anomenada “park4night” ens sembla molt efectiva en aquest tema.

4/9/16

OMBLÈZE

       Omblèze, unes gorges i un poble  idílics, tranquils i agradables, amb unes parets monumentals. Tot això ho trobarem en el  espectacular massís del Vercos, departament de la Drome.
         Repetim la visita  a aquest indret. Potser no és un indret d'allò que diriem "molt fanàtic" i per escalar fins a rebentar , però ens va captivar la seva atmòsfera tranquil·la, l' entorn natural fresc i humit  pel riu i els seu salts d'aigua. I allà ens vam quedar tres dies,
      Per dormir, no ès permès fer-ho dins la carretera que passa per l'engorjat , ja hi ha un cartell que ho indica. Per tant vam buscar i trobar,  uns qms . abans del senyal un replà que quedava una mica allunyat de la carretera i allà hi vam estar la mar de bé.
       
 La nostra pensió a  Ombleze

  
“L’ Hirondelle des Frabourgs” 6c 220 m 
 
         En la nostra primera visita  ja vam fer aquesta via firmada per Piola , i en teníem tan bon record que en va venir de  gust repertir, cosa que normalment  no fem.  
Sobre la info, vam comprar  una ressenya al poble de  Crest , a on hi ha Ombleze  i zones del voltant. és un totxo voluminò però hi ha molta palla.  Crec que amb l’antiga guia d’Ombleze hauríem passat .



Sobre la “Hirondelles..” uf! quina gran línia, roca bona , moviments elegants, no passa de 6c però té molta pila!! És LA VIA d’ Ombleze i ens sembla molt i molt  recomanable. Una línia molt ben trobada , amb  travessies, desplom i molt canto i un últim llarg de 6b impressionant!
         Totalment equipada amb químics , només calen cintes , reunions i a disfrutar. Portem dues cordes de 60 , ja que el descens consta d’un parell de ràpels (atenció al segons que és molt aeri)  fins una vira que flanquejant va a una  una tartera d'allà   al camí que  ens retorna a la paret. Atenci



Aprox més que còmode.  Ens hi posem al migida per poder tenir ombra. 



La via, una delícia:

















“Jo jo le bricoleur”  150m  6b.

    Ruta a la paret  d‘Anse, una imponent muralla  de calcari  a l’entrada de les gorges.
Fa mooolta calor , la farem a la  tarda que és quan està a l’ombra. De fet tota aquesta paret és molt assoleiada  i el mes de maig (que és quan hi vam anar ) ja és una mica just (per no rostir-se és clar)
Com que el matí no escalem, aprofitem   per arribar al poble d’ Ombleze i també baixar a la “Chute de la Druise “ un salt d’aigua espectacular  i refrescant.




Chute de la Druise


Pasturant...

Poble d'Ombleze, el que es veu és el que hi ha , res més.


Paret d'Anse , el nostre objectiu encara al sol ..esperarem

      Al migdia pugem cap a la paret, uf quin torrat que cau!! Arribem a peu de via i encara està al sol ! Segons la ressenya l’ombra arriba a les 2 del migdia, doncs no, arribem a peu de paret i encara hem d'esperar que marxi l'astre solar.
       Escollim la via  “Jo Jo..”  al fer diedres és la primera que  queda a l’ombra  i la línia és veu xula. Donc sí , una bona via . Molt molt bona, diedre, placa desplomada de 6a amb molt canto i pati, sembla Riglos però enlloc de “bolos”  la roca fa “tacos”.  És una agradable barreja de via clàssica ja que recòrre una línia de diedre agradable i evident, i  a la vegada té un toc esportiu  ja que està equipada amb químics. I  la raconada a on està  és ben maca.
       Material, expres , reunion i dues cordes de 60 per què es baixa rapelant.


llarg inicial per anar a buscar la línia de diedres













Acabem fent algunes vies d’esportiva a ultima hora de la tarda, a  la paret de la Mandarine…res destacable, només per acabar la jornada.
       De fet , tot i que a Ombleze hi  trobarem alguns sectors d'esportiva , no són de visita obligada. A la guia en surten un bon grapat ,però una tarda que vam estar voltan per investigar en vam haver de descartar molts (gairebé tots..) Els únics que se salven una mica i aquí si que hi vam escalar alguna via ,  són "El pescher du haut" i "On s'poete la ruche", però com ja he dit no són visita obligada.

 
       L'últim dia anem molt d'hora a la banda esquerra , d'Anse a veure si podem fer alguna cosa a abans que arribi el sol . Anem resseguint la paret i , sincerament no veiem cap línia que ens cridi l 'atenció.
       Ens posem a "Coeur  a carreau", 6c  bé. No és una gran clàssica però està bé. Via de 5 llargs, placa i escalada tècnica . Interessant,  per conèixer aquesta part de la paret. Via equipada només calen cintes . Es rapela .
       Just  arriba el sol vam tirar avall.


Per les plaques d'Anse

   I  així acabem la nostra visita a Omblèze. Ens sembla un racó preciòs i bucòlic, amb algunes vies motl bones, val molt la pena conèixer aquest lloc.  Però amb una visita i fent les més clàssicaque crec que ja és suficient. Hi ha molta roca però no tota sembla que dongui per grans línies.