28/2/18

VIA LLARGA AL PAÍS BASC

El viatge per Euskal Herria que hem fet durant la tardor del 2017  ens ha deixat molt bon gust de boca . Tot el que vam fer, veure, escalar, conèixer… Ens va semblar molt intens i autèntic. Ens hem enamorat d’aquesta terra, dels seu paisatges, de  la seva gent i del seu tarannà tan particular. Vam tocar una mica de tot, roca, bici , pateos.. I de totes les activitats que vam fer en guardem molt bon record. 
  En aquest post comparteixo les vies llargues que vàrem escalar  entre Navarra i País Basc. Era tardor  i vam tenir uan meteo gairebé estiuenca, molt poc normal per l’època.


Cabo Ogoño

A vegades les bones descobertes són les que arriben per casualiatat sense haver-ho planejat i sense  expectatives  de cap mena. Això va pasar quan ens van presentar  la rocosa mole de Cabo Ogoño. Parlant amb uns escaladors locals va sorgir el nom d’aquesta paret . Una muralla  que cau en picat al mar en la costa viscaina amb moltes possibiltats i on els escaladors locals ha creat línies de gran bellesa.   Predomina l’escalada equipada, la paret ofereix  una composcició de plaques  grises i verticals  amb desploms i díedres de colors ataronjats. Ens va semblar un racó molt peculiar que sens dubte val la pena conèixer. I a banda de les seves magnífiques rutes el paisatge marí que l’ envolta li otorga una ambient molt especial. 

Per accedir-hi haurem arribar  al recòndit poble d’ Elantxobe. Per cert un lloc molt tranquil on vam poder fer nit a la furgo en el pàrquing del  cementiri i l’endemà  gaudir d’una meravellosa sortida del sol.l.


Vam fer la via  Josu Gartzia”  160m 6c   Una ruta totalmente equipada i molt agradable. Els primers llargs  son de caràcter  més tècnic on navegarem per verticals plaques mentre que la  mitar superior es transforma en desploms foradats i diedres fins al cim. Material : Cintas expres,  reunions i una corda de 80m . Via totalmente equipada.  Abans de posar-nos a la paret cal que comprovem els mesos en que s’hi permet escalar i es pot consultar aquí: http://www.bizkaia.eus.

La información sobre vies la vam trobar   on-line, en aquesta web:  http://www.todoescalada.net/ 
Tot i ser a plena tardor va fer molta, molta calor i per completar la jornada  ens vam remullar a la plajta de Laga des d’on es pot gaudir d’una preciosa vista de la paret.


Avall per arribar a peu de via


Les plaques inicials de la via


Mar i muntanya...Mai més ben dit!

Pincho de tortilla i una amanida amb bonito del Norte...que més puc demanar?

Tot i ser octubre ens va anar molt bé una banyadeta al Cantàbric i contmeplar la paret des
de la platja


La següent ascensió és a: Dos Hermanas dues grans agulles navarreses al poble d’ Irurtzun. Ens va semblar una raconada discreta , la proximitat amb l’autovia (que separa una hermana de l’altra )  i el soroll constant de vehicles no li donen gaire encant . Evidentment ens va agradar conèixer i escalar aquestes dues torres, però no ens ho  apuntem a la llista de llocs a repetir.

Pel que fa a l’aproximació  havíem llegit ressenyes, potser una mica antigues sobre un pont destartalat o un tirolina , però  res d’això, ara hi ha un pont ben ferm i  fiable.
Doncs bé, vam fer les dues Torres. Vam començar per la Hermana Mayor,  amb la via “Gora guta Gutarrak” 6b 210m, una de les clàssiques de la paret, plaques verticals , roca bona i escalada tècnia en general. La arribada al cim és prou bonica ja que ressegueis una afilada aresta, però les vistes no són gaire encisadores. Baixem rapelant pel mig de la paret  amb una corda de 80m, bastant agilment ja que són rapels rectes i molts nets. Via totalment equipada, vam dur cintes exprés i una corda de 80m  . Si es va amb dues cordes de 60 es baixa molt més ràpid.   Hem estat de sort, hi ha hagut núvols tot el matí, si no ens  hauríem torrat bastant ja que la paret està al sol. 
I   continuem! Ara cap a “La vía de la Virgen “ 6b+ 180 m a la Hermana Menor. Una clàssica, i popular línia. On hi trobarem de tot una mica; desplom, bavaresa, diedres, placa… ens va agradar.
Material cintes exprés  i una corda de 80 m. El descens és una agradable caminata per un bosc preciós. Ha estat bé conèxier les “ Dos hermansas” però no és dels lloc més idíl·lics  on hem escalat. 


Començant a escalar la Hermana Mayor

Amb l'Hermana menor al fons



Travessia en la Hermana Menor y la gran al fons...I l'autovia al mig.

Cim de la menor

De baixada una agradable passejda per un bosc molt màgic

I continuant  amb racons clàssics, vam anar a parar a l’escola biscaïna d’ Etxarte. Situada en el parc natural d’Urquiola, és un indret preciós, però les parets estan molt a la vora de les polèmiques canteres que  han destruït  la natura i el paisatge. 
  Vam fer la “Via de todos”  120m 6b+  agradable ruta i clàssica de la zona. El camí fins a peu de via és clar i evident.  En arribar a la paret Allà hi ha un “cacao” de 
línies i xapes que costa aclarir-se. Sort que el dia anterior uns escaladors ens van explicar que per trobar l’inico cal passar un parell de  pont de roca amb cordinos i cap a la dreta fins un regalim negre fissurat.  Bona línia, comença amb placa que a primera vista sembla llisa però  van  apareixen gotes d’aigua ben bones   que faciliten  l’ progressió. De les plques cal sortir a la dreta per anar a buscar una fissura, en aquell canvi el vent casi ens tombava!  Tot i estar al sol no vam passar  gens de calor de la ventolera que feia.
Una linia que ens va agradar, té una mica de tot, palca diedres, roca gris, taronges, i  vam  “pillar “ molt molt vent!!  Material cintes i una corda de 80m .



La  paret



Quanta placa !!


Canvi de rasant  i feia un vent que casi em tomba!




Cim  i "postureo"

Rapel per una rampa d'herba...Curiós..


En acabar aprofitem el dia radiant que feia  va per anar a caminar. Deixem la corda i el material  i anem  cap al  Pic Alluitz 1.035 m.  Increïble la caminata, molt bones viste del parc d’Urquiola amb l’Anboto, la seva cresta i els muntanyots de  la zona …preciós!! I baixant vam  coincidir amb una noia  que ens va portar de tour pels sectors  d’ Atxarte…i uf! quanta placa!! Alguns es veuen rostollet però alguns es veuen prou bons i intensos.









I fins aquí les vies llargues que vam fer per Euskalerria, com sempre descobrint indrets, i vies de tota mena. 

 
A part de les referencies a Internet vam utilitzar aquests dos llibres per trobar ressenyes i 
info.





8/2/18

PARETS ARAGONESES


Setembre de 2017, vam carrergar la furgo per fer quilòmtres i recòrrer el territori basc. Però de camí, tant d’ anada com de tornada, vam  fer una parada ben fructífera per Aragó on  vam escalar algunes vies en indrets molt especials. En deixo la llista, una breu descripció de cada una i d’on treure info més  detallada. 

CONGOST DE VENTAMILLO
       Sortint de casa vam  anar directes cap el congost  en  l' inici de la Vall de Benasque. No el coneixíem i n’havíem sentit parlar força bé. Ens venia de gust tastar aquesta roca Però era setembre, feia una calor asfixiant i la paret està al sol...El panorama no era molt engrescador.
Però l’endemà  una espessa  capa  de núvols ens va salvar i vam poder escalar una parell de vies sense rostir-nos.

Comencem amb la via “Patxaran” 170m 7a .
  Després d’una curtíssima aproximació , comòdament i ràpid ens plantem a peu de via. De fet la paret està just sobre la carretera i li treu una mica d’encant,
Una maca i plaent línia i molt ben  equipada. Per disfrutar.  Escalada  tirant a desplomada amb presa generosa.  No sortim per dalt ,  baixem rapelant.  Ens va semblar un bon itinerari, agradable i divertit. 



Arribant a peu de paret


Un bon mar de roca

El sol comença a treure el cap, ens hem de refugiar a l’ombra dels  arbres per una estona i quan la calor afluixa en posem a: Besa o muere 7a de 140 m. Del mateix estil a l’anterior una mica més difícil  . Aquesta ens ofereix una variada i divertida  gama de preses: romos, xorreres, regletes de corall…Molt ben equipada amb parabolts. També van retornar rapelant, per cert són uns ràpesl  en diagonal  ben curiosos on  cal estar atent.
Tant per una via com per l'altra, de material només vam menester cintes expres, reunions i una corda de 80m
I aquest va ser la presa de contacte amb Ventamillo, hi ha més vies i sectors d’esportiva que tenen una pinta molt bona, però encara feia massa calor per anar-hi. Segurament la millor èpoc és final de tardor o inici de primavera.   

Besa o muere, bona línia:







Rapels  en diagonal

Tota la info de la paret la vam treure d'aquesta guia de Luichy:


I  després deVentamillo ,  unes quantes hores de furgo fins a  Ansó, una vall que n’havíem sentit  parlar i teníem ganes de conèixer, a més a més anàvem amb molt bones recomanacions  de l’Albert Salvador i l’ Alfons Gaston,  sabíem  que no fallaríen . 
En arribar quedem al·lucinats amb la gran quantitat de roca i com de salvatge és aquest
 racó. Ens vam semblar molt ,molt especial. Ens ubiquem una mica i dormim en un replà al prop de la carretera. 
Hi vam estar tres dies, hi hauríem  estat més per caminar o anar en bici , però la bona meteo no va durar més.


Els fantàstics  paisatges d'Ansó:



El Pilar d' Ansó al fons i Espelunga , les dues parets més emblemàtiques de la vall

  Així que vam anar directes a escalar les, segurament, 3 clàssiques de la zona.


Via “Espíritu del Bosque” al Pilar d’Ansó 225m ,  6c+/A0

Comencem amb una  llarga, contundent i preciosa aproximació   entre faigs, rierols, canals i unes vistes de pel·licula.
Pel que fa la via,  es tracta d’ una línia  molt bonica amb poca dificultat obligada i roca molt compacta i adherent . Una bona combinació de  plaques i fissures. Els llargs difícils es poden superar tranquilament en Ae. La via és maca, però el que ens deixarà impressionats són els  paratge i paissatge que envolta  al Pilar
I des de dalt el cim la panoràmica encara millora. Prats , muntanyes rocoses, i molta, molta immensitat.
Per baixar cal carenejar  un mica fins al collet on hi trorbarem el rapel i d’àllà avall fins la canal que desemboca a la tartera  que passa per peu de via. Ja només queda contiunuar baixant i gaudir d’aquest paissatge que sembla tret d’un conte.
De mateial portàvem un joc de camalots mitjans cintes i una corda de 80
Horai unes 4h:30
Quant a temperatura, vam estar al sol, però corria un airet que refrescava i en cap moment vam passar calor.




Quin ambient..

Acabant la via:






 Fi de l'activitat.

L’endemà cap a la via Urdaburu al Tozal de  Espelunga, 450m  7a+ (6b/Ao) L'inici del camí és al mateix punt   que per anar al Pilar però en lloc de seguir la canal amunt  ens desviem a la dreta seguint unes marques grogues i verdes. Anem fent un camí planer passem una primera fita que deu portar a l’entrada original de la via però una mica més endavant trobarem l’accés als llargs de la “Duende del Valle” que és l’entrada més recomanda. Al peu hi trobem una DV rascat a la paret. Potser es tracta d’una de les vies amb més renom de la zona i s’ho mereix. . El llarg més impressionant és un sostre que  ressegueix una fissura horitzonal espectacular.  Una gran i simpàtica  línia , ben equipada i s'hi  pot afegir  algun “catxarret” vam portar camalots fins el dos i aliens dues cordes de 60m. Vam trigar unes 5 h i mitja  i 1h i mitja per rapelar la paret.  Les instal·lacions estan molt bé i el descens és àgil.  Concluint: és una d’aquelles vies que s’ha de fer…




Impressionant muralla de calcari


El llarg estelar


El Quim en acabar el gran flanqueig..



Pati pati..


 I quina roca més bona!!

I per acabar la visita a Ansó vam escalar la via “Camile”  325m 6b+ a la paret d’Ur. Una línia amb un aire més alpí, roca més delicada entre  fissures plaques, . Està bé , de les tres és la més discreta això sí,  per  les vistes que vam tenir des d’questa paret son impagables. El paisatge  terriblament  bonic,   quins prats, quin panorama  i quina pau!!
Vam estar unes 4h i mitja , de material un joc de cams fins el 3, joc s’aliens i una corda de 80m





Comencem navegant entre plaques



I  quin cim tan bucòlic!!!


  I aquestes van ser les tres joies que ens vam endur de la Vall d’ANSÓ Un paratge que ens va enamorar per la seva natura , la seva va autenticitat  i la seva tranquil·litat. Caldrà repetir,  vam quedar-nos amb les ganes de fer alguna via més i caminar entre boscos i muntanyes tan expecionals.
 Pel que fa a ressenyes vam recòrrer a la guia del Picazo i  a diverses pàgines o blogs a Internet.





I acabo el post amb 3 vies  als monumentals Mallos de Riglos:

Unes rutes totalment diferents entre elles però cada una un   “must “ en el seu estil .
“De Naturaleza Salvaje”  270 m  7a+ una de les línies amb més pati de la zona. Que travessa la Visera per la seva part més desplomada.  Totalment  equipada amb parabolts, ens regala una escalada física entre típics “bolos”. Un bon  "tute" pels los avantbraços!
Material cintes exprés,reunions,  una corda de 80 i molta pila!!!

Navegant entre "bolos"



Típica foto del pati de Riglos


l'espectacular sortida del 5º llarg...I el Quim que sempres s'hi posa bé...


L’endemà vam fer la  “Via Galletas” 315m 6b en el Mallo Fire, oberta el 1959!!  Una mostra d’escalada clàssica que ressegueix els punts més flacs del Fire, diedres i xemeneia.  La roca és una mica delicada a l’ inici pero  quan ens endinsem en el seu gran diedre la seva consistència millora notablement . Va a parar al coll entre e la punta  “Mallafré” y la punta “No importa”, una sortida molt curiosa. 


Però com pot ser tan increible aquest lloc...


Xemenia endins


quin racó!!!



Final de via entre les dues puntes...Curiosa

La tercera via  que vam escalar va ser la “Escoria Oriental “ 300m 7a+ al mallo Pison, una molt bona línia , amb un quart llarg molt i molt destacable , un 7a e 50 m!!   Amb canto molt generós i un patí brutal.  Ens va semblar una molt bona via, en general  ben protegida.  I com sempre, pila i pila i pati!!  I   per arrodonir la jornada vam tenir la gran sort d’ escalar amb la divertida companyia  del  Toño i el Pascual. El Toño és el més locals dels locals de Riglos, un bon escalador aperturista i gran persona . Ells anavem per la Carnavalada i vam estar a tocar tota l’estona…Vam riure molt ….Moltíssim!



Veïns de jornada

En el llarg més llarg de tots els llargs...50 metres!!!!


Foto de rigor al cim ..ben xula oi?

La informació la vam treure d’aquesta guia i com sempre, remenant una mica per internet.



I acabo  amb el  llistat de vies per territori  aragonès.. Espero que serveixi  d’ ajuda si algun dia aneu per aquestes terres . I si algú té recomanacions sobre altres vies o parets benvingudes seran!