11/10/19

Descobrint racons del Peloponès


Grècia és un país que enamora, ens van encantar els seus paisatges, la seva senzillesa i autenticitat. 
      Al Peloponès hi trobarem  un territori agradable   i simpàtic per voltar i viatjar,  en general ens va semblar una terra molt tranquila i acollidora. Excepte alguns llocs puntuals com els voltants de Patras i poster algun racó d’Atenes que són més “delicats” ens vam sentir segurs i còmodes a tot arreu.  Tot i així sempre cal anar en compte i no oblidar que estem lluny de casa i a la furgo ho portem tot…

       Amb aquest post comparteixo els racons que vam visitar i que ens van semblar interessants.  No és el primer cop que trepitgem  aquest país i  per tant, aquesta vegada no hem estat a les destinacions turístiques i  més populars, sinó raconets que anàvem descobrint per proximitat a les zones on escalàvem.
  En un  post anterior ja vaig explicar la nostra visita a la zona del Mt Tagheto un indret de muntayes i mar molt espectacular que es mereix una visita. 

Que vam visitar o fer  per la zona de Leonidio:
      Vam anar  Pragemetisfis un poble molt tranquil, amb un parell de miradors molt  panoràmics .Està bé fer una passejadeta pels seus carrers de pedra empinats. Ens va semblar un racó tan tranquil que vam fer nit al pàrquing  de l’entrada del poble.



 

Un altre dia vam fer una volta en bici per la zona de muntanyes  que envolten Leonidio, passem pels pobles de Palaiochori , Aghios  Basileos i Plataniki, molt solitaris i molt autèncics.  El paisatge és ben diferent al d'arran de mar,  un aire mólt alpí, boscós i de muntanya. 



 

      Un altre racó molt acollidor i relaxant és el port de  Platiniki a pocs quilòmetres de Placa i hi ha una taverna que fan uns “calamari” bonissims”

 

Però el  més espectacular  que vam poder contemplar  a Leonido va ser el ritual d’enlairar globus amb  il·luminats per una per una flama a dins el “Dissabte Sant”. La  Setmana Santa Ortodoxa a Grècia se celebra  “por todo lo alto” i vam tenir  la sort de viure  aquesta festivitat a  Leonidio.   A les 12 de la nit cada parroquia i la gent del poble enlairen  milers d’aquests
Fa posar la pell de gallina la visió de tants puntents iluminat per sobre els nostres cap. Quina meravella!



Pizza abans de contemplar l'espectacle


Meravellós efecte del milers de globus en el cel

             Així eren els globus

       
    

         Que vam fer o veure per la zona de Kiparisi i sud de Pelopones:
Ruta d’ermites per Kiparisi: Agios GIorgiao una ermita arran de mar a la que s’hi arriba per un camí  molt bucòlic, florit i molt panoràmic. Les ermites que hi ha sobre el Water Mill són una preciositat ja que estan enlairades i ens regalen unes vistes infinites. 



Vistes des de les ermites del Water Mill




I ja de passada hi ha qui mira si  es podria obrit alguna coseta....


De ruta


Un parell de caminades curioses  són al pobles abandonats de Babala i Kapsala. Uns racons tranquils i molt pintorescs. I en primavera molt colorits per la flora local. 




Fent quilòmetres  cap al sud vam al·lucinar  contemplant  el paisatge solitari,  sec i inhòspit que vorejava el mar. Un contrast meravellós. 







      Arribem a Monenvasia una curiositat  natural i monumental increible. Es tracta d’un penyal de 300m que es va esqueixar del Peloponès, poblet format  per un vila cases i carrers de pedara coronat  per les runes d’un castell en el seu cim. Un racó molt especial , una mica turístic però molt tranquil i que es mereix una visita. Una mena de poble fortalesa antiga realment i mpresionant. 



      Aquest penyal és Monenvasia i encara que no ho sembli hi ha el poble

 







Finalment arribem a Cap Matea sempre  resseguint carreteretes recargolades  i paisatges de postal entre mar i muntanyes. .
    Passem per “Stoned Forest” un tram de costa rocosa, salvatge i molt bonica 

 

     Per arribar al cap anem pel poble de Agios Nicolas i després d’uns 6 qms d de pista arribem al aparcament. Deixem el cotxe i caminem  3 quilòmetres per un agradable camí paral·lel a la costa.  Un racó encantador,  el camí ens ha portat a l’ermita d’ Agios Georgios  ben bé a la punta . Ha valgut la pena arribar-hi, es respira una atmosfera molt especial i amb molt bona  energia. …Hi ha llocs que són especial i no saps per què , i aquest ho és.










I aquest són els racons que vam veure pel Pelopones, senzills,tranquils i especials  com a nosaltres ens agraden.