30/7/09

Astroman o The East Face of the Washington Column

Només de pensar-hi em ve un somriure la cara, recordant que contents que estàvem quan varem fer aquesta via. És una via mítica i amb totes les de la llei, te tot el que un escalador pot demanar, fissures, diedres, xemeneia, regletes i tot, sobre una roca immillorable
Sabíem que no era una via fàcil h sòn 12 llargs i la majoria són de5.11, s’ha d’aguantar el “tipus” fins l’última tirada.
El seu nom real és The East Face of the Washington Column oberta per en Warren Harding i Chuck Pratt el 1959 però va ser el 1975 quan Ron Kauk, i Jhon Bachar al alliberar-la la van rebatejar amb el místic nom d’Astroman.


Sota les recomanacions del Pep i la Gara varem anar un dia per la tarda a fer els 6 primers llargs a l’ombra i sense pressa, varem veure quins llargs podíem empalmar i quin material feria falta per cada llarg. Vam fer just fins el llarg del Harding Slot, el conegut llarg de xemeneia que li dóna part de la fama a lavia. La veritat, aquella imatge de la xemeneia em va quedar gravada en el cervell,amb el Qui havíem acordat que jo faria aquest llarg més que res per que jo faig 1.57 i ell fa 1.78 per tant passaré més bé jo per la xemeneia que no pas ell...uf!! S’expliquen tantes històries d’aquest llarg que arriba a un punt que no se sap quan es barreja la realitat amb la llegenda...ja ho veuré!


tantejant l'Enduro Corner


vistes del Harding Slot




.. a sobre meu la famosa xemeneia..ups!!

Hem preferit fer aquesta estratègia per assegurar-nos que el dia que fem la via anirem ràpid i arribarem a dalt amb prou llum per fer la baixada, es tracta d’una baixada delicada, de dia es fa bé, però de nit pet ser que pillis més hores de pateo o un vi-vac.
El dia de fer la via , comencem a les 7 del matí. A les 12 el sol passa per la paret per un per un parell d’hores, volem arribar al llarg de lEnduro Corner que el sol no ens apreti gaire
Els 3 primer llargs els fem ràpids empalmant el primer i el segon. Ens posem del peu de l’”Enduro Corner” un altra tirada per la qual ela via és té la fama guanyada. Estem sota 50m diedre perfecte i desplomat..El Quim va pujant encastant i mot bé i bufant una mica quan la fissura se li torna petita...però est`a gaudint de tanta perfecció, crec que és una de les tirades més boniqques que hem fet per Yosemite.
Un parell de llargs més, per cert el d’abans del Harding Slot és més obligat ja que has de fer un “apreton" per una bavaresa d’un 4 o 5 m i no es pot protegir, però aquestes apretades ja li molen al Quim i en un plis en posa a la R.. Per fi el Harding Slot.
Em toca, surts de la R per un tram fàcil fins arribar a una bavaresa desplomada i física a on poso un parell de camalots un vermell i un verd, em poso just a sota la xemeneia poso un friend del 3 em pillo miro amunt i em sento tranquil•la intueixo que passaré bé, em vaig aixecant cap al forat i ja em trobo a dins uf!, s’estreny una mica però puc anar reptant i pujant poso un altre friend però no el puc xapar la meva cintura aixafa el nus en la xemeneia, pujo una mica més amunt , s’eixampla i ja tinc prou espai per agafar la corda i passar-la pel seguro, uns metres mès i s’ajeu, “Quim, ja veig la R!! Una placa ajaguda i la R és meva!! feina feta!! Era el llarg que més ens preocupava però en aquest cas el fet de ser baixeta i petita ha sigut una avantatja, perquè després quan veig pujar al Quim entenc perquè la majoria d’escaladors que no solen ser petits ni baixets les passen magres per poder passar per aquesta angosta xemeneia. Hi ha qui ho fa per fora en bavaresa però es bastant difícil i molt exposat.
La motxilla se la va quedar el Quim des de la R li vaig passar un cap i la va lligar.
El següent llarg tampoc no tene desperdici te 50 i amb un aire bastant alpí,no et pots relaxar ni un moment . Arribo a la R sense cap peça ho he posat gairebé tot.
Una altra tirada bona és el” Changing Corners” unió de dos diedres preciosos amb unes petites fisures pel dits per nosaltres difícils , el Quim va posant peces petites fins la R.
Un parell de tirades de fissura ampla de punys (mola portar uns cams del 3.5 i 4 per aquests llargs) i l’últim llarg per mi és el més lleig, una placa en la que es pot sortir per la dreta en un tram una mica expo o sortir per uns copers a l’esquerra, molsa i regletes dubtoses. La opció més segura va ser sortir pels copers el Quim ho fa amb una rapidesa increïble!
I ja està, a les 5 de la tarda comencem a baixar . No varem tenir cap problema per trobar la canal, però de nit si que no ha de ser tan fàci.l En una hora tornàvem a estar a peu de via a on havíem deixat les motxilles i al cap d’una altra hora sota la dutxa del Curry village.


2º llarg


3 llarg


negociant amb l'Enduro Corner... que booooo!!!


el Quim en una mena d'fissura embut , no és de les seves preferides, és el 6º llarg el que te un petit "apretooooon" que el fa sobrat!


a la 5ena reunió



5º llarg el més fàcil de la via però molt estètic




a sota el Harding Slot...som-hi!


eh que ja em poso a dins...a lloro eh!!!






venga que ja ho tenim!!


arribant a la reunió 50 m de llarg!




en el llarg anomenat "Changing corners" preciós!




llarg fisura de punys mmm que bona!!



flanqueig per anar a la R de l'últim llarg

Horari de via: 9 hores
Material: 3 jocs de cams al 0.5 al3 un 3.5 i 4, dos jocs d’aliens i un joc de tascons No vam portar casc perquè en el llarg de la xemeneia no passa.
Una de les millors vies que hem fet per Yosemite, i el millor de tot és que varem arribar al Camp 4 i el Cesar i l’Ester ens esperàven amb el sopar fet, olé pels madrilenys i moltes gràcies!!


oe oe oe oe!!!


i a més a més des de dalt teníem aquestes vistes!

29/7/09

La comunitat

Crec que és cert que a vegades tendim a agregar-nos en grups amb els que tenim coses en comú.
I ben demostrat ha quedat en les nits que ens ajuntàvem tots els peninsulars, ja fossim catalans, madrilenys, portuguesos o murcians, tan era, el que importava era que ens enteníem bé parlessim català o castellà...
Les nits que ens ajuntàven erem els que anàvem a dormir més tard, i sense fer excesos ni grans merders perquè teòricament a les 22:00 ha d'haver silenci al Camp4 i si vas tard o tens el foc encara encés passa el ranger i amablament et convida a apagar-lo. Tot i les restriccions, crec que les famoses festes noctures del Camp 4 del ja han passat a la història vam passar molt bones estones compartint sopar i vinet.
Vam estar amb el Xavi, el Pablo i el Jordi, més o menys ja ens coneixíem de casa i quan parlavem d'ells eren "els catalans" amb ells hi havia el Barri un valencià, que casualitat era colega d'uns colegues nostres, el més assenyat dels 4, sempre al lloro de tenir-ho tot recollidet...
El vespre que el Jordi marxava cap a casa el Pablo va cuinar un pollastre al curry per tots que no vegis com va entrar gràcieeeees Pablo!!
Vam tornar a coïncidir amb el Fran i la Carol, i el Cesar i l'Ester.
Vam conèixer al Lluís, molt bona persona i molt motivat per escalar a Yosemite, quina pena que la meteo no es va portar gaire bé.
El Pep i el Ninot van entendre's molt bé i va fer molta feina per la vall
Unes imatges de la comunitat a Yosemite:


el Barri, com a bon valencià va ser l'encarregat de l'arroç



el Lluís i el Barri



el Jordi...que se sent pensant que demà agafes l'avió cap a casa?



el pollastre ja esatà a punt



tots a taula!!



l'altra punta de la taula



la birra més econòmica i popular de Yosemite



ole! pel Xavi, va fer la Regular del Half Dome i va fer la baixada amb una bamba i un peu de gat!!



el Lluís va fer un intent a la Nose en solitari, aquell dia es va llevar a la 1 de la matinada i així estava...



i després del sopar cap al foc

El Pep i el Ninot (aquest és el seu cognom) van fer la Salathe al Capitan, felicitats!! I el Pep ja portava de casa la indumentària per fer la rèplica de la foto del Bridwell i companyia quan van fer la 1º ascensió de la Nose en el dia i van convidar al Quim a la foto perqué els va acompanayr amb el cotxe al camí de la paret aqui van :


imtage del 1975


2009 igualito igualito...

I ja que hi estem posats ens farem algunes "foticos" amb el Cap





no tinc les fotos però l'Ester també ens va fer saltar aquí

Uns altres amb els que vam compartir bones estones van ser amb una colla d'escaladors murcians molt bona gent i de seguida vam connectar, "un saludo murcianos!!". Uns van fer la Salathe però els altres van intentar la Nose i altra vegada la meteo no es va portar bé i van haver de retirar-se.


els murcianos...os esperamos en Catalunya eh!!

I res només dir que la vida al Camp4 enganxa, l'ambient, la gent, les fogueres...tota la part més humana...

Una abraçada molt forta a tots amb els que hem compartit un sopar, una estona al foc i un somriure.

22/7/09

Snake Dike i nit al cim del Half Dome

El Half Dome sempre ha captivat al Quim d'una manera molt especial, i aquest anys volíem tornar a pujar al seu cim.
Ja ho vam poder fer el primer cop que vam visitar Yosemite, el 96...uf ja fa uns quants anys!! Vam fer la via "Regular" va ser una bona experiència, no només per la via sino per un vi-vac extra degut a una inesperada granissada que ens va pillar i "por aquel entonces" no dúiem ni gores ni roba tipus "drynosequé" que gairebé s'eixuga bufant. El nostra equip eren les famoses malles de cotó (no de licra) i unes "suaderes" amb caputxa. Vam coincidir 8 escaladors en una repisa a on vam fer nit, de casualitat un d'ells portava una mena de toldo i que bé que va anar! Ens va parar d'una tempesta que va durar una tarda i una nit.
Aquest any, la nostra idea és passar una nit a dalt del cim...mm que bé que sona!
Per això hem escollit al via "Snake dike", una ruta de poca dificultat que recorre la geperuda cara sud-oest per un seguit de compactes plaques de granit. Escalarem la via amb una motxilleta amb els sacs i el sopar. Aquesta vegada hem consultat la meteo i no dónen pluja!
L'Esther i el Cesar també s'apunten, guai! Bona companyia per compartir el vi-vac i a més a més ells no han pujat mai el Half Dome estan molt il·lusionats.

Anem amb la calma, a mig matí agafem el Shutle Bus, el bus gratuït que recòrre el Parc i baixem a la parada de Hapy Isles. Ens espera una bona caminadeta, però ben entretinguda. EL camí ens conduïra a través de les cascades tan impressionants com la Nevada Falls incloent una bona remullada!



són 2 milles que equival a 3.2 kms!!



una aprox espectacular i fresca



maravellós!!




quanta aigua...

Deixem aquest camí que porta cap a la Normal del Half Dome i ens desviem a l'esquerra cap a Lost Lake. A partir d'ara el terreny no està tan marcat però al fons ja es comença veure per on va la via que volem fer.
Hem caminat una horeta, és la una del migdia i en un entorn tan....idil·lic com Lost Lake és difícil no parar. Parem dinem i fins i tot ens regalem una bacaineta i és que sembla difícil que a Yosemite hi hagi aquest racó tan solitari i tranquil...
Potser ens hem apalancat una mica massa i a les 3 amb el torrat a buscar el peu de via.
Després d'una bona suada arribem a peu de via, impressionant, davant nostre cau una placa de 300m de granit compacte i brillant.


ja el veig!



Lost Lake un racó de somni



5 minuts més i engeguem



aprox a ple sol ja ens val!

La via va resseguint una mena de columna vertebral que sobresurt de la roca, una via d'adherència, peus peus i peus...i quin mal de bessons...quin dolor però quina via més bonica!
Crec que vam estar unes 3 o 4 hores per fer cim, pel que fa al material algun friend petit i tascons pel primer llarg i algun friend mitjà (nº1 0 2) per l'última tirada. En tota la resta de la via no es pot posar pràcticament res es a dir RES tot són plaques improtegibles i la tònica és d'un seguro per llarg...tot facilet però no caiguis...

Snake Dike en imatges:


comencem




el segon llarg







quina bona pinta!



resseguint la columna



sort que no desploma sinó la motxilla seria un bon pal








perfectes plaques de granit



però que bona!





no caiguis que t'encens com un misto

Al acabar la via sembla que ja estiguis dalt, però no ! encara falten una bona pila de metres en terreny agegut aquells trams que t'acaben d'inflar els...bessons!
Arribem dalt el cim en el moment en que es comença a pondre el sol...ens quedem sense paraules. Quin espectacle i quina alegria la del Cesar i l'Esther poder trepitjar el cim en un moment tan especial.
Estem regalats, quin lloc!!


acabem la via, corda a l'esquena i amunt!



encara no estem a dalt...uf!



ja arriveeeem!!



ultims metres per el cim...que llarg es faaaa!!



olé felicitats pel cim!!




cap al vi-vac!



intent de salt a dalt del cim ...la foto ha quedat prou bé...



últimes llums




l'hora de sopar




bona nit!

Muntem una petita muralla de pedres per sopar i fer el vi-vac, també trobem un regalim d'aigua degut a la clapa de neu que encara hi ha al cim que més podem demanar?! Ni al més luxòs hotel ens sentiriem tan especials...
sopar i dormir
L'endemà al matí veiem sortir el sol, estem bé no hi ha pressa i ens podem quedar fent el ronso fins que el cos ens ho demani... però hem de tirar avall i ja comença arribar gent per la normal.
Esmorzem i baixem tranquil·lament per la normal, la dels cables i dic tranquil·lament perquè la baixada és llarga i ens ho prenem amb tota la calma del món i ès que a més a més es preciosa.
I ja hem fet el nostre vi-vac a dalt Half Dome!



comença a sortir el sol




val la pena matinar per veure aquest espectacle





bon dia!!!



foto matinal amb el Capi darrera aquesta la penjo a casa...



eps! la marmota m'ha pres el lloc i la tia s'hi posa bé!




ara el Quim, olé aqui si es veu el pati!




avall!



els famosos cables


adéu al Half Dome