23/7/16

Les vies més clàssiques de Calanques



Ens instal·lem a l’area Marlypark per ACs  a Marsella, no és un indret molt idíl·lic però si tranquil, econòmic  i el noi que ens atén a recepció és molt amable, ens dóna una gran quantitat d’informació  i mapes  de què veure i fer a Marsella.

Marlypark no és d'allò més bucòlic però hi vam estar molt bé

     I des del camp base a Marsella vam escalar:

La Grande Candelle per les vies “La Civa”  200m 6a i  “La Centrale” 120m 6b+.
Se surt del pàrquing de Luminy i en una una hora (més o menys ) arribem a peu de paret. L’aprox. és  força evident. 
“La Civa” és una agradable línia que corona el primer sòcol, no passa de 6a però és ben vertical i ens ofereix canto generós. En dues tirades ens plantem a la gran vira , des d’allà podem contemplar l’aresta dels Marsllesos, una línia  molt elegant bastant transitada .        Nosaltres continuem fins arribar a l peu de la “Centrale” una ruta històrica amb la firma  Livanos - Rébuffat. I quina gran línia, brutal! Diedre ,travessia, placa … molt molt bona. Encara hi trobarem algun pitó i està re-equipada amb químics ( com la gran majoria de les vies a Calanques)  Per la tornada, cal baixar seguint el perfil del cim fins a un ràpel i desfer el camí de l’aprox. Per fer les dues vies vam estar unes 4 h i mitja, i de material dúiem  alguns camalots mitjans que no vam utilitzar. Les dues vies no són pas gaire complicades, al contrari , ofereixen una escalada molt agradable.


La gran Candelle ens espera, el camí d'aprox no té pèrdua


1era tirada de la Civa

Llarg que ens porta a la vira



 Vistes de l' aresta de l'aresta al creuar la vira per anar a la Centrale 


Al fons la punta de Cap Morgiu


 Creuem la vira caminant i ja hem trobat el peu de via!



La primera tirada fem la  variant " Pretty woman" un 6a amb un aire molt verdonià.


Travessia espectacular amb La Concave al fons




I al baixar vam tenir aquestes vistes :


Una cordada a l'aresta dels Marsellesos



I de tornada ens vam desviar cap al  mirador  

         Una dia que a meteo es presentava rara vam decidir anar a la zoan de les Goudes, a una  cova on hi ha vies d’esportiva . L'entorn és espectacular  i ni que sigui per fer una caminada val la pena . Però , pel que fa al sector  d’esportiva hi ha poc a dir, no és cap maravella,  vies de desplom amb mal tacte i poc atractives. Vam fer un parell de vies però no ens van semblar res de l’altre món.

 
Pintoresca cala des d'on  comencem a caminar



El sector d'esportiva , sembla espectacular però les vies no són gaire bones:






Abans de que arribi la pluja tornem cap al cotxe:







Una altra via que ens va sorprendre i ens va agradar molt va ser la travessia “Bora  Bora” 6b+  a  cap Morgiu.  Una línia molt divertida, ben arran d’aigua però amb molt d’ambient. Vam tenir un dia bastant ventat i amb la mar esverada   que li van donar més salsa  a tota l’ascensió. Una altra clàssica 100 % recomanable. Per acceder-hi anem fins a  Morgiu i aparquem en un  cala molt  bucòlica i marina, barquetes, pescadors…Per trobar els rapels d’accés cal anar fins al cap Morgiu , i just abans la punta el camí gira  a la vesant oest cap unes runes (les segones que passarem) i en aquella banda hi ha  la reunió.  Material cintes i  una corda de 80m.



 Cap a Cap Morgiu amb la  Gran Candele i la Concave al fons


Buscant els ràpels, que aquí no hi eren. Estaven a l'altra banda



Brrrr! Feia aire i fresqueta !!




I anar flanquejant 










El diedre de l'últim llarg que ens retorna a dalt el Cap Morgiu




Tornant cap al pàrquing





Acabat tot, ens quedem contemplant petit port ...molta tranquil·litat

I amb aquesta entrada acabo amb totes les vies que vam escalar a Calanques més o menys en vam fer una a cada paret més clàssica, però queda molta , molta cosa per fer. Per l’últim dia vam deixar la “ La Concave” volíem fer la via “Au dela de la  Verticale” però un fortíssim mistral ens va treure la idea del cap, i vam enfilar-nos per la  “Por que te vas?” 6c que és més ràpida i fàcil, però la verita no ens va semblar res de l’altra món. De totes les que vam fer és la que menys ens va agradar,  un suposat llarg de 6a super raro  amb moltes xapes com per fer A0 …no sé, la vam trobar rara.

  I aquell dia després d'acabar la via vam marxar de les Calanques. I vam marxar amb molt bon gust de boca, pels  paissatges, les vies, les mogudes de baixar i escalar arran de mar ,l'ambient que té aquest tipus d'escalada. 

19/7/16

Calanques, roca i mar


Un destí que teníem al cap fa molts molts anys però per una cosa o  altra no hi anàvem. I aquest any sí!  Així que a mitjan de març carreguem la furgo i cap allà.
I arribem al paradís  de les cales, dels penya-segats, de les travessies arran d’aigua, de les mítique vies de Rebufat ,  de Livanos , a la terra del mistral i de gran escalades …. Un petit edèn natura de roca, bosc i mar.
Pel que fa a l’estrategia i mobilitat; ens van deixar una moto i amb ella ens vam moure per tot arreu.  Vam  fer camp base a dos llocs, uns dies en el càmping de Cassis : Les Cigales. I uns altres dies ens vam quedar en una arèa per Autocaravanes a Marsella Marlyparc. De fet la area per AC no és gaire atractiva ja que és troba en un barri dels afores de Marsella, però si ara hi tornessim ens hi  quedaríem ja qu és  molt més ecònomica, tranquil·la i amb la moto o en bus en un moment et plantes a qualsevol dels pàrkings de la zona. 
V   am portar la moto per la fama que té la zona de robatoris en els cotxes (sobretot a furgos o autos ) . Evidenment no ens van tocar la moto però si ens van posar una multa per lligar-la just passat la barrera d’entrada al parc (ja els val!!), de moment no ha arribat… I si no es disposa de moto hi ha una bona xarxa d’autobusos que arriben a la majoria de pàrquings. 
Vam arribar un migdia i vam decidir fer una tarda tranquila d’esportiva. Vam anar al sector d'esportiva  Paroi des Tois. Aparquem a Luminy, la Universitat. .L’aproximaciói és una bona i panoràmica camindeta , que passa per mirador de  Sugiton. Allà ens comencem a familiaritzar amb els trencalls, senyals i indicadors de la zona. En general està tot molt ben indicat, el nom de les cales, del camins. Però millor no despistar-se que per arribar a les cales cal de baixar i si t’equivoques et menges una bona remuntada!


Senyals de colors variats que indiquen els diferents camins.

El sector dels Sostres, doncs bé, no és cap gran cosa, per passar algunes hores i fer algunes vies. Desplom, romos, i un tacte horrible. Però al final vam estar entretinguts fins tard amb algunes vies xules .Evidentment l’esportiva no és l’escalada estelar de Calanques.



Vista general de la paret


Una altra perspectiva del sector  


Les vies llargues:

       Des de Cassis ens vam centrar en les parets que s’accedeixen pel pàrquing de la Gardiole,  aquest pàrquing es troba a 4 qms.  del càmping. No s'hi pot accedir amb transport públic.


Càmping les Cigales a Cassis


Pàrquing de Gardiole, aquí ens va multar! Brrrr quina ràbia!!!
 

Pel que fa info , mapa , ressessenyes vam utilitzar:

   
Vam començar per la Etat d’Urgence” (200m,6c+) a la Paret de Devenson L’aprox és llargueta, de fet no coneixem la zona i havíem de parar en els trencalls, mirar indicadors, buscar el color que marca el camí. .. . Arribem al coll de Devenson resseguirem la paret per sobre i molt a prop de la gran  creu  hi trobarem els ràpels. I quins ràpels!, Volats, volats!! I així ens plantem al peu d’una muralla de colors marrons, ocres i blancs al·lucinant. Una roca que ens farà gaudir de una agradable escalada amb presa i desplom generós.  Molt bona via. Material cintes i 2 cordes de 60.

Comencem el descens 


Ràpel de fil d'aranya com descriu el topo del Peit



Primera tirada un 6c preciòs , roca inhumana




El penúltim llarg (que el vam empalmar amb l' últim) bavaresa i una placa amb canto generòs...brutal!



Continuem i ens posem de ple en unes de les clàssiques travessies que dónen fama a l’escalada de Calanques. Vam empalmar dues vies : “Ramond” + “Sans Retour” (500m + 200 m. de vires, 6b) i en va resultar una llarg recorregut horitzontal amb el mar als nostres peus.  Està situada a Plateau de Castelvieil.  L’aprox comença també en el pàrquing de Gardiole. Cal baixar cap a la Cala de Vau, que està perfectament indicat i una mica abans de la platja  estar atents per trobar el camí que remonta a dalt la paret. Com a senyal d’aquest trencall trobarem un escalador pintat en blau que indica l’inici de la pujada. Tot és força evident.
Ens situem al Trou de Canon que és el forat d’on surt el rapel  que esn portarà a la banda que dóna al mar de la paret i comença la “Ramond”. Aquesta primera travessia no és res especial, vires herboses i alguna trepada, la fem sense encordar.  Al acabar-la cal anar a buscar el primer ràpel que trobarem (no el següent), i a partir d’aquí comença el festival de pati, ambient, xoc d’onades i soroll de l'aigua.  . Fem 3 rapels en diagonal, molt aeris i amb el brogit del mar molt a prop nostre. Realment impressiona. Creuem la cova i seguim amb alguns llargs  amb un tacte una mica sabonós . Anem recorrent vires, repises,  flanquejos amb molt ambient i un curiós llarg de “ramping” (gatera) per on hem de passar estirats. Acaba en una preciosa repisa plana i blanca , com un balconet arran de mar i d’allà sortirem cap dalt per la via “Le muet qui rit “ , 3 llargs de placa i diedre molt bons. Molt recomanable. Una activitat molt curiosa , diferent i divertida. Cal parar atenció, anar mirant-s’ho ara amunt, ara una desgrimpada, un ràpel . És ben entretingut, vam estar unes 6h . per fer les dues travessies. Material: alguns friends mitjans però no els vam utilitzar, 1 corda de 70M. Per tornar cal resseguir la paret per dalt, fer un petit rapel per perdre una mica d’alçada i tornar al forat d’inici. Aquest rapel no ve explicat a la ressenya i no el vam fer, vam arribar a una canal que vam desgrimpar fins trobar a un bolt d’on vam rapelar un 10 m. Després ja només queda desfer el mateix camí de l’aprox. Una dia genial i diferent.



Vistes de la cala d'En Vau duran l'aprox.


Baixant cap a En Vau abans de la cala trobarem aquest trencall per enfilar-se amunt


El forat en la paret a on hi ha el ràpel per arribar a  la Ramond


El tram més pintoresc de la Ramond


Ràpels per accedir a la travessia...quina impressió que feia tot plegat!!!


El mateix ràpel vist des de l'altra banda




La travessia de 6b, bones regletes i bon ambient a sota nostre


Sortint del l peculiar llarg de gatera (o arrossegada)


Paraules de Rebuffat: "En la vertical del mar"

 

   Següent via Les Futurs Croulants”  (6b max. 200m), paret de l’Oule.  
Aproximació clara i ben senyalitzada cap a la citerne d’Oule, un cop allà no baixar a la cala, anar cap amunt fins al refugi d’Azéma (una curiosa cabana) que corona la paret. I just pocs metres a sota s’hi troben els ràpels.

Rapelem fins la repisa , es pot començar d’allà o (segons la ressenya d’en Mussato) fer  un parell més de ràpels i començar ben arran d’aigua. Doncs avall, però ups! no són un parell, en només un la corda arriben   a l’aigua! On són els dos rapels ressenyats?  Anem amunt, comencem amb un llarg entre diedre i bavaresa preciós amb una roca molt curiosa . Ens tornem a trobar a la repisa , anem una mica a l’esquerra i amunt! Un “viote”, llargs de 5+/6a ben posat, espectaculars,  amb molt canto i molt desplom i el llarg estrella un 6b que flanqueja per sota un sostre amb un pati brutal. Boníssima, excel·lent! Terreny d’aventura portem alguns camalots mitjans, està semi-equipada. Una corda de 80 m. Molt disfrutona , poc complicada i  la roca fa unes formacions molt curioses. Val la pena .
     Tornada només cal desfer l’aprox.


Aprox amb la  paret de l'Oule al darrera


En els primers llargs ens trobem amb una roca que semblava marbre


Formcacions curioses que creen uns llargs molt divertits








El llarg estrella de la via , és més fàcil del que aparenta però té un pati que accelera el cor


      I aquestes són les tres vies que vam fer  quan estàvem instal·lats en el càmping de Cassis, per fer la resta vam fer camp base als afores de Marsella.