30/8/10

Via "Papanates" a la Cara de la Vella.



Truquem als germans Masó uns grans coneixedors i amants d'agulles montserratines. I d'un dia per l'altre ja han preparat una interessant escalada matinal. L'escollida és la Cara de la Vella, la petita piràmide que inicia els Flautats. La via que farem la "Papanates" una línia que ressegueix l'esperò nord de l'gulla. La ressenya es pot trobar en el "Vèrtex" 222.


la via i la ressenya tot a punt


Durant l'aprox ens van acompanyar aquestes impressionants vistes de les Parets.


arribant a peu de l'Agulla

En la descripció diu una via amb algun tram de roca discreta o delicada, nosaltres en una de les reunions varem arribar a la conclusió que és una via discreta sobre roca delicada o una via delicada sobre roca discreta. La veritat és que s'ns van quedar alguns còdols a les mans i no precissament petits, però malgrat la pobre qualitat de la roca és una ascensió amb molt ambient montserratí.
La via consta de tres llargs,(6a, 6a, V+) plaques típiques montserratines a on l'equilibri i la confiança en els peus juguen un paper important. L' últim llarg és descompost i cal ser delicat al arribar al cim doncs és com una mena de trenclaclosques de pedres que s'aguanten l'una amb l'altra.

1º llarg, comença la via amb un flanqueig delicat

uns clàssics clàssics...

2ª R.

l'òscar en la segona tirada


l'ALbert en l'últim llarg...al "tanto" no et fotis algun bloc per barret!

des del cim...quines visteeees!!!

ja som dalt!

Per rapelar es pot fer per la canal que fa amb la veïna la "La punxa" però nosaltres ho varem fer per la mateixa via en dos ràpels, les reunions estan amb spits units amb un cordino. La canal és molt herbosa i corríem el perill que es quedessin les cordes enganxades. A dalt el cim hi ha un spit a la vessant de la canal, nosaltres el varem redireccionar cap a la fia amb un parell de bagues, unit a un formòs filferro rovellat i a un clau encara més formòs i precari i una petita sabina.
Com sempre l'Oscar ve treure de la motxilla un impecable potet de vidre amb un mini-bloc, un mini- llapis i un mini-molina...ups! i una maquineta de fer punxa. Ara la Cara de la Vella ja te pot de registre.

part del rapel sort que es va descubrir el triangle de forces...

Pel que fa el material amb cintes expres i reunions es pot fer la via, hi ha moviments obligats entre xapes que deuen ser 6a.
Una petita ascensió a una petita agulla amb una gran companyia i grans vistes.

24/8/10

Ben trobada

Vaig anar a l'altra banda de la Sibèria amb la intenció de fer alguna foto panoràmica del mur i la millor foto va ser aquesta:

foto artística d'una papallona amb la paret a darrera desenfocada:



però si fem un zoom :

es veu la cara de la papallona (no gaire amistosa) com es mira el petit insecte que voleiava a prop seu

Ja se sap, només cal estar en el lloc adequat en el moment adequat ...

10/8/10

Aproximació a la Sibèria.

El despertador sona una mica abans de les 7 del mat, uf! la veritat és que tinc son molta son i costa sortir del llit , sé que en menys d'una hora estaré caminant cap a la Siberia , la caminada és llarga i les vies són duuuures!! però un cop m'he activat m'agrada aquest pateo, és llarg però agradable i relativament planer, a primera hora del matí imatges com aquestes fan que no hi hagi mandra per matinar ...


la casa de l'Obac amb Montserrat al fons


el pi del vent ens dóna la benvinguda al camí de la Font Soleia


clàssica imatge de la Castellassa de Can Torres (molt maca la boira però significa "xuxuflu!")


les parets de la Soleia al sol i el Quim sembla pensar "anem per feina que encara queda ..."