28/12/12

PER UN BON 2013!!

Dies d'estar per casa, dies que veiem que com la nostra terra i la nostra gent no en trobarem enlloc, i  dies de pensaments com aquests: 


De tot cor us desitgem que el proper any sigui gran i feliç !!!
(salut, peles, feina, alegria, roca, muntanyes,  amor, viatges....  i el  que faci falta!)





13/12/12

Jonte. La germana petita del Tarn.



Amb l'anterior post donava per acabada la nostra ruta per França. Però no! M'oblidava del dia que vam estar fent algunes vies a les parets de les GORGES DE LA JONTE.  La Jonte és un  afluent del Tarn , i  les  parets que l'envolten ens brinden unes vies llargues (em refereixo de llargs, no de pila...) força interessants. També hi ha algun mur de via esportiva amb vies llargues aquestes sí de pila! Una zona que viu  a l'ombra de la fama del Tarn però no deixa de tenir bones rutes en un entorn immillorable.
Vam aprofitar un dia que volíem donar un respir als nostres castigats pells i  dits pels forats del Tarn i vam anar a buscar alguna via tranquil·la en aquest indret.
D'aquí també hi ha una guia   “La Jonte “ editada pel Club Alpine Français i a més a més portàvem un interessant   i  acurat article  d'en Pep Soldevila a la revista Vèrtex nº 199 . Com sempre, ens refiem moltíssim de les recomanacions del Pep i no dubtem en fer un parell de rutes que descriu amb molt encert   exactitud.
guia de la Jonte ja te uns anys i s'han obert algunes vies que no hi surten però és suficient per fer les clàssiques

Anem a la Paret de Le Reverend comencem per la via “Sale coup per la fanfarre” una joia de calcari, amb un diedre impressionant i un llarg de 6c una mica picantó com diu el Pep.  Via molt recomanable, en 5 llargs arribes al cim, es baixa rapelant, totalment equipada.

1º llarg , si mirem amunt pinta mooolt bé!!

diedre de la segona tirada  que bo!!

magnífic, impressionant, perfecte...


Placa de sortida al cim. A la dreta es veu la xemeneia de la via Le Reverend


avall!!

Per acabar el dia ens posem la via Le Reverend en la paret de el Reverend (evidentment), no passa de cinquè grau, crec que és una de les més boniques que he fet en aquest grau. Una roca...bonaaa bona , amb una tram de xemeneia o fissura  a dalt molt bonic. Crec també que és una via a fer. Es facileta  però val la pena.  Totalment equipada.
EL descens no el vam fer pels ràpels com abans sinó que vam fer una agradable passejada per una caminet  que surt dibuixat en la guia i que porta al poble de le Rozier i passa per les curioeses construccions de  Capluc. Va valer la pena.   Va ser una bona manera d'acabar la jornada.

primera tirada de  El reverend   ja només en la foto es veu la gran qualitat de la roca i quants forats!!

ja sóc dalt!


sortint de la xemeneia



 A part d'aquests hi ha moltes més vies a la Jonte ja fa anys hi vam estar i vam escalar vies com Keep Cool Raul , l'Aresta Oest de la Roche Decollè  i alguna altra que no recordo el nom. I totes ens van deixar amb molt bon gust de boca.
Aquesta torre quadrada  és la Roche Decolle  i un dels moltíssims voltors que es van deixar veure mentre fèiem la via, Quina delícia veure'ls passar.

La Cathedrale, un altra excel·lent mur de la vall


l'engorjat de la Jonte