27/11/18

NORUEGA 5. ESCALADA A LES ILLES LOFOTEN


     De camí cap a les Illes Lofoten vam passar per la carretera  panoràmica  FV 17,  ens va semblar un recorregut espectacular, val  molt la pena fer uns quilòmetres tranquilament per contemplar  una natura exuberant de fiords, prats i turons, agafar ferris i passar ponts de formes ben peculiars .

Algunes imatges de la ruta:








Vam recòrrer la FV17 fins  Mo i Rana, però ens va semblar una població amb poc encant. Pocs quilòmetres després de Mo i Rana arribem al punt que marca el cercle polar Àrtic. Aquesta mítica i llegèndària línia és una franja de terreny àrida, plana i desèrtica que té una atmosfera molt peculiar. Malgrat ser un racó bastant concorregut turísticament ens va semblar un lloc força tranquil i especial.






  
A última  hora de la tarda arribem  a la ciutat de BODO on farem nit per l’endemà agafar el ferri cap a  Moskenes. A  pocs quilòmtres de Bodo hi trobem Saltstraument, punt s’hi pot podem contemplar una de les marees amb mes força del món. Vam estar una estoneta entretinguts  amb aquest fenòmen i els pescadors que per allí provaven sort.

Aquí no s'aprecia el moviment de l'aigua però realment anava amb molta força


I ara, les Illes Lofoten:

Ens vam enamorar d’aquest grup d’illes noruegues i  pensem que és un dels indrets que més ens ha impressionat d’aquest viatge.
Malgrat el numero de visitants que reben encara conserven un aire molt  genuí, autèntic  i  amb molta personalitat.
Uns trossos de terra amb mar, cims, muntanyes,parets, carreteretes, tunels, el sol infinit …Tot plegat un conjunt molt peculiar i de gran bellesa. Ens van encantar  els  pobles de pescadors les seves cases tradicionals i els assecadors de bacallà.  I com era d’esperar, vam gaudir d'unes  escalades magnífiques. 

Una mica d’info tècnica:

La guia d’escalada  que vam utilitzar:


La guia turística:



Mapa de les Illes Lofoten que vam comprar poble de A:





Per dormir:

 Seguint la tònica del país hi ha milers de racons preciosos on fer nit sense cap problema. Hi ha algun lloc més turístic com ara Eggum on s’ha de pagar per fer nit, també hi ha vàries àrees per autocaravanes que surten marcades en el mapa que he indicat abans . En aquestes arees també hi trobarem punts per buidar les aigües brutes i  aixetes per carregar,sembla mentida amb l’aigua que tenen i no hi ha fonts enlloc.
Com a llocs xulos que ens van agradar us puc dir:
. El camp de futbol del poble de Eggum, preciós.
. A la Illa de Austvagoya seguint la carretera 888 l’Area de Grunnfor, estràtegic per veure el sol de mitjanit:  68.425311 14.56123.


Desviament ben senyalitzat per accedir a l'area de Grunnfor



El dia que vam arribar ho vam fer amb retard a causa d’unes fortes tempestes. Tal com vam arribar ens vam  vam dirigir cap a la part Oest , fins arribar al poble de A (un nom bastant fàcil de recordar per ser Norueg)
Des d’aquell primer moment aquell  territor àrtic ens van semblar  increïble


Típiques cases de pescadors


ESCALADA A LOFOTEN

En aquest post deixo les vies que vam escalar, per cert molt bones en aquest  paradís de granit, fissures, autoprotecció i paisatges exuberants … Tot plegat bastant idílic.

Amb la meteo poc agradabe vam començar per Eggum, un sector d’esportiva situat a la banda oest. Ideal per dies plujosos ja que  l’aproximació és curta  i és un bon desplom, hi escalarem  tot i que les condicions tèrmiques i de tacte no són les millors. No és un gran sectoràs, però si que val la pena ja que vam escalar vies ben bones d’ entre pila i resistència amb  desplom i canto. Com sempre el paisatge que  ens acompanyava era  magnífic.

Cap al sector

Petit però intens

Continuem cap a la zona de Henningsvaer on hi ha les parets més populars de Lofoten.
Vam escalar al  Gandalf, una  muralla  amb vies de 3 o  4 llargs, poca dificultat i un descens  bastant còmode i ràpid , cosa que permet fer varies vies en el dia .Nosaltress vam escalar :
“Gandalf” , “Tromso expres “ I “Guns and Rouses”. Les tres  són unes línies excelents , agradables fissures i granit molt bo.











L’endemà vam  escalar la via “Lundeklubben“ al Festvag , també molt bona.  Durant tota la via els sol va fer acte de presència i ens vam rostir una mica. Baixant vam fer  Skiloperen un fisura preciosa , agradable i( a l’ombra!)







Cim del Festag, miris on miris el paisatge és  inigualable

Estètica fissura de Skiloperen

Segurament, la paret estelar  de la zona de Henningsvaer és el Presten que s’aixeca majestuosa  sobre la carretera de la costa, ben a propo del mar. La via: Vestpillaren direct”  un must en el seu estil. Quina joia  de granit! Fissures, fissuretes diedres i plaques de gama alta. Molt, molt molt bona. Paret assoleiada i roca excel·lent.  I per arrodonir el dia des del mteix punt on acabem la via vam pujar al cim  Festvagtiden…. I quines vistes!!






      I vam acabar l’estada amb la via Applecake a Pianokrakken. Venien alguns dies de meteo incerta i vam decidir fer quilòmetres cap al Stentin muntanya icona de Noruega.



Sortint al cim amb el Presten a l'esquena


      Però just abans de deixar les illes, passant pel poble de Svolvaer vam fer una útlima escalada a l’agulla  Svolvaergeita
       Va ser bastant trist.. Resulta que és una agulleta a prop del poble que ja de per si és molt turístic i està ple de botiguetes i restaurants. Una de les activitats oferides i molt estesa  és l’ascensió a aquesta agulla.
 I vam coincidir amb uns quants grups que els pujàven amunt. Quin “agobio” pel merder, la gent i quina pena vam sentir  al veure les grans cleques de magnesi  en forma de fletxes  que els suposats “guies” havien pintat per tota paret. Patètic i molt trist portar gent a la muntanya i montar-ho to com una activitat  de parc d’atraccions. Vam flipar molt.



l'agulla és preciosa però l'hi han eliminat qualsevol encant


Panoràmica des de la Svolvaergetia, ja es veu que està bastan poblat 

     I acabo el post, el proper activitats variades a les Lofoten :
http://laliquim.blogspot.com/2018/12/visitant-les-illes-lofoten.html






21/11/18

NORUEGA 4. MÉS ESCALADA I NOUS LLOCS: GEIRANGER, ROMSDAL, TROLLSTIGEN, HELL, FLATANGER...


I després d' escalar a Beachen i gaudir dels seus voltants, vam dirigir-nos a una altra mega-clàssica visita a Noruega. Geiranger, un increïble fiord d’una quinzena de quilòmetres.  Hi arribem per la carretera Strynfells , una ruta alpina que ens va semblar molt panoràmica. ( hi havia l’opció més ràpida de passar per un tunel però conduir entre paisatges muntanyosos ens venia més de gust.
I arribem a Geiranger, just abans, parem al mirador  de Fydalsjuvet, que ens va obsequiar amb unes vistes de postal. De fet el més popular és el mirador Dasnivla,  queda més elevat, però   hi havia una mica de boira per dalt no hi vam anar.
En el poble d Geiranger ens vam espantar de la gran multitud de gent que hi havia. el fiord és realment preciós però les aglomeracions li treuen molt d’encant. Vam mirar d' agafar un ferri que recòrre  el firod , però hi haia tanta cua que vam desisitir. El indret és d’una bellesa monumental, les parets, el fiord, les cascades ….Però el tema  gentada i massificacions  no ho portem gaire bé així que hi vam estar poca estona. Tot i això és un indret  meravellós. Potser una bona opció  seria agafar un ferri public i passar d’una punta a l’altra del fiord.









Continuem modo turista i cap a al carretera del Troll, la Trollstigen. I la veritat és que és curiós  conduir per aquells revolts. Per nosaltres el seu punt més interessant  va ser el mirador des d’on vam poder contemplar els recargolats revolts des de dalt i el formigueig de cotxes, busos i motos que per allà circulàven.
Hi vam baixar cap a les 6 i ja quedva poc moviment i vam poder gaudir de  la carretereta i les vistes , amb molta tranquil·litat. 



No podia faltar alguna foto amb Trolls no?


Vistes de la Trollstigen:





Arribem a la població de Andalsnes i ens submergim entre les impressionats parets de la vall de Romsdal.  Entre elles la Paret del Troll, com impressiona!!! Quina paret més obscura i tètrica…
Pel que fa a l’escalda a la vall de Romsdal, no hi ha grans ressesnyes ni molta info .  Tan sols una antiga guia dels anys 90  i aquesta web: http://www.romsdalrock.com/index.php/en/
        Per tastar una mica la roca de la vall visitem un parell de sectors d’escalda esportiva. Un és Slettafosen,  que està per fer una matinal o si el temps no acompanya gaire com era el cas. I   per acabar el dia vam escalar a Melvahammen. Un bon desplomet de vies curtes i intenses on vam estar ben entretingut fins gairebé les  11 de la nit…Com que no es fa fosc teníem hores i hores per fer coses. 

També hi ha molta paret amb via allarga , que tenen molt bona pinta però anem fent quilómetre per escalar al Eresfiorg
 




la famosa Trollveggen, impressionat...


 Sol i bones vies a Melvahammen, sembla impossible però quarts de 10 del vespre


         A poc més d’una hora de Romsdal ens trobem e Eresjfiord, un paratge tremendament espectacular , tot entre fiords llacs, parets i aigua.  La via escollida és “Balansekoden” 700m 6c, aquest línia ens regala una escalada tècnica per placa en un granit  molt compacte, A primer cop d’ull la paret no ens va semblar gaire atractiva però una vegada hi vam estar enfilats la via ens va encantar. Segueix una línia de plaques passant algun sostres i és molt estètica. Per trobar info detallada de l’ascensió el el blog de vaude en vaig fer una petit crònica. https://vaudespain.com/2018/10/09/escalada-en-eresfjord/
Un activitat preciosa amb un dels paisatges que fins el moment més ens va agradar de Noruega


Vistes que teníem del fiord abans d'anar a dormir

La paret i el recorregut de la via

Déun n'hi dó amb la placa!!




En acabar la via continuem  fent quilòmtres cap al Nord,  passem per la carretera Atlàntica  també molt popular com a destinació turística.   Una peculiar via que recórre i i uneix illes amb ponts i carreteres recargolades.


Els curiosos ponts de la carretera Atlàntica:










Aquesta vegada fem parada  al poble de Kristiansund. L’endemà escalem a Kvitnes
  I bé, ens va semblar un sector una mica especial . Tot i està a prop d’una urbanització el lloc és prou interesant ja que està  ben bé arran de mar. Vam fer algunes vies xules però no vam marxar amb la sensació que fos visita obligada.  


Aprox cap al sector 

En acabar d’escalar a mitja tarda fem unes quantes hores més amb la furgo i arribem a Hell un sector d’escalada esportiva bastant popular molt a prop de la ciutat de Trondheim. I  ens va agradar força.  Una bona muralla  de congloomerat amb vies més aviat curtes i explosives, amb un bon repertori de  bidits, romos. boletes…El sector és bonic però a la nostra esquena ens queda un bosc que l’estan deforestat i una mena de deixalleria  o evocador on tot el dia sentim el soroll de la maquinària.  Totes les vies que vam fer ens van semblar molt bones, i hi vam estar un parell de dies. Creiem que dóna per més  però la meteo no es presentava gaire amable  i vam optar per fer quilòmetres. 


Conglomerat  de Noruega


Abans de marxar de Hell vam aprofitar per visitar la ciutat de Trondheim. Val la pena, però “ojo” amb el que et claven de peatges per les carreteres que entren a la ciutat! Aparquem en un parc als afores i traiem les bicis
Entrem pel  riu i passsem pel pont i les antic magatzems, aquestes casetes que ara són molt “cuques” i pintoresques.  Contemplem la catedral de Nidaros, imponent com totes.  I acabem pujant a Kristiansend un  turó amb una torre i unes bones vistes de la ciutat.  Una ciutat  que per ser la 3º més gran de Noruega és ben tranquila i acollidora. 








I finalment arribem la meca de la dificultat de l’escalda a Noruega, Flatanger. El que ens va robar el cor  va ser el paissatge, de la zona, maquíssim. Una preciosa composicó de granges, prats, aigua,  muntanyes, mar….Idíl·lic, solitari i molt autèntic

I pel que fa a l’escalada doncs, el mur i la cova són impresionants, Però tot el que té de guapo ho té de xungo.  A la banda esquerra hi ha unes vies entre 6 i 7b més humanes, alguns 7cs i 8as per la cova i la resta línias dures dures. Les vies prou bones, però ens va ploure, i tot i que es pot escalar les condicions són desagradables.  Ens va agradar molt el lloc i el fet de poder estar en zona bastant emblemàtica en el món de l’escalad esportiva. Hi vam estar un parell de dies, i ens va semblar un lloc interessant, potser les vies no van ser les millors que vam escalar per Noruega però ens feia gràcia conèixer aquesta zona i com ja he dit, el paisatges i l’atmosfera eren brutals. 


Aprox cap al sector , sens dubte el paisatge era de somni.


La veritat és que tot això es veu molt dur!!


La part més "vertical" del sector, la banda esquerra de la cova


Temperatura fresqueta...La que li agrada al Quim







El mur és ben bo...Però com tira enrere!!

I fins aquí aquesta entrada a la propera ..Lofoten: http://laliquim.blogspot.com/2018/11/cami-cap-les-illes-lofoten-vam-passar.html