9/2/15

Escalant a Red Rocks.

Les últimes escalades en aquest viatge per l'oest americà las vam fer al Parc de Red Rocks a las Vegas.
Era principis de novembre i el fred començava a fer-se notar, personalment hauria escalat al sol però la via que teníem al cap era més aviat estival...que hi farem...sort que va ser una gran ruta!

La ruta escollida era la “Cloud Tower” (5.12- ) a la torre CLOUD TOWER A JUNIPER CANYON. El dia que vam decidir anar -hi feia mooolt freed (el Quim diria que no hi ha per tant) però van començar a caure 4 gotes. Tot semblava que havíem de fer marxa enrere, fins i tot vaig tenir un petit ... ensurt. D'una patinada vaig caure de cul a sobre d'un formós cactus. Ara fa gràcia però en aquells moments només volia plorar de ràbia, quina cuïssor!! i només  pensava que en un parell de dies m'esperaven hores i hores asseguda en l'avió, quina gran pena! Però res, pantalons avall i el Quim amb molta paciència em va treure algunEs punxes. Això no és res...provem d'escalar...
A les vies hi havia gent , que per cert eren els catalans (el bevedors de whisky amb canyella) tornàvem a coincidir, guai!  
Estavem gairebé a peu de paret i finalment, amb les punxes al cul i una meteo tan poc amistosa  vam optar per escalar   la “Crimson Crisalys” 5.8 una línia molt clàssica i popular de moderada graduació i poca exposició ja que està equipada amb parabolts i es baixa rapelant.  Vam anar bastant per feina , tot era molt evident i vam empalmar tots els llargs menys l´últim . És una via facileta i boníssima!! Roca perfecta i canto a tort i a dret . Material no vam posar gran cosa. Però portàvem un joc d'aliens i un de camalots del .5 al 3. Horari dues hores i una per rapelar. Molt recomanable.
Per cert la info la vam treure de :
i la ressenya que vam comprar a la botiga que hi ha a Las Vegas: Desert Rock

la guia...una mica borrosa


Juniper Canyon

això es galàctic!!

plaques de roca bona i regletes encara millors

rapelant 

bones vistes des de la via i uns quants núvols

L'endemà tornem a fer la mateixa aproximació per Juniper Canyon i ara si, cap a la Cloud Tower!  Una excel·lent via , no n'haviem sentit a parlar i la vam trobar de remenant per Internet. Uf,que bona! Fissures de totes mides , diedres i un llarg final al més pur estil d'Indian Creek. És bastant exigent , amb la qual cosa ens va passar ràpid el fred ( la vam fer totalment a l'ombra). Pel que fa a material portàvem 3 jocs de cams 0.5 al 2 i 5 del # 3 5! si va bé 5 del numero !!) a part d'aliens i tascons que són imprescindibles per el 4º llarg .

primer llarg 


fissura per punys ....és per aquest llarg que cal anar amb un bon grapat de cams del 3!




no, no és Indian Creek és l'ultima tirada


I aquestes van ser les últimes escalades dels USA 2014 d'allà a San Francisco i cap a casa! 
Va ser  un viatge genial fent el que ens agrada...escalar i veure món i sempre amb bona companyia!!!

4/2/15

Barrancs i visites variades per Arizona i Utha.


S'havien  acabat les jornades d'escalada i  desert a Moab. Era moment de tornar cap a San Francisco i ja teníem reservat uns dies per fer alguna incursió de caire turístic i deixar de mirar de cara a la paret.
    La primera parada a Monument Valley.  Si!, és allà on hi ha les típiques imatges d'agulles torres i desert que hem pogut veure en alguns films clàssics de l'oest. És una reserva natural a l'estat d'Arizona, situada a la nació dels Navajo. Ens endinsarem en aquest escenari per  una pista que recorre la vall i permet contemplar les vistes aquestes formacions tan curioses. I com no, vam flipar una bona estona admirant el Totem Pole. Per cert altament recomenable és la lectura del llibre Historias d'Escalada de Jim Bridwell i ho dic perquè un dels capítols  (Reserva 1977) és la divertida narració de la seva aventura per escalar aquesta agulla.


qui no reconeix aquesta imatge, només hi falta en Forest Gump corrent

Monument Valley: vistes de postal

el Totem...i que elegant...

La següent parada serà al Capitol Reef , fa anys en vam visitar l'Escenic Drive la zona més concurregdua del parc però força interessant. Aquest cop ens vam endinsar per unes pistes que recorren el Cathedral Valley es tracta d'una secció més salvatge i a on hi trobarem les impressionants formacions com el Temple del Sol i de la Lluna i uns miradors brutals. La volta és circular, són 93 quilometres per pista en prou bon estat.


la pista que ens porta a Cathedral Valley




curioses i espectaculars  imatges 

als peus del Temple del Sol


Vall de les Catedrals:


D'aquí passem al Gran Starcaise- Escalante National Monumentt, crec que no té la categoria de Parc Nacional però podria ser-ho. No té tan renom ni fama com alguns que hem visitat, i si es coneix per alguna cosa és pels barrancs i que s'amaguen en aquests paratges. Ens va semblar un racó interessantíssim.
Aquí vam fer un parell barrancs clàssics , secs , senzills però d'una gran bellesa.
La més clàssica és l'excursió que combina 3 barrancs “Skoopy” “ Peek a boo” i el "Brimston Gulches". Una activat molt recomanable, senzilla i espectacular. Un viatge per dins aquests formacions anomenades “slots” (ranures) és increïblement divertit i curiós. 

PEEK A BOO:

`


CAP AL BRIMSTON GULCHES



passos estrets

SCOOPY




L' endemà cap a “ Zebra Canyon” un altre fenomen de la erosió que ens va semblar espectacular, és molt curtet es fa més estona de caminada per arribar al barranc que no pas de barranc , però val molt la pena.





un detall de la curiosa roca que dóna nom al barranc


Anem fent via fins a Lake Powel . Un embassament monumental a on les seves aigües i les roques que l'envolten formen unes vistes amb uns contrastos al·lucinants.

El poble més proper es Page, el poble amb més esglésies que fins ara hem vist, des d'on es troba informació sobre excursions i visites de tota mena a la zona.
Vam visitar el famós Antelope Canyon, realment és un indret curiós i fascinat, és un barranc estret amb passos encaixonats i altes parets.
Per accedir-hi cal fer-ho amb un guia Navajo, ja que pertany al seu territori. Fins aquí bé, el que no ens va convèncer va ser el preu del tour (perquè no deixa de ser un tour per grups de turistes ) i com t'ho venen. Sembla ser que hi ha unes hores que el sol entra per l'escletxa i es creen espectacles de llums increïbles, això passa al migdia i per tant, en aquesta franja horaria la visita és considerablement més cara. Però resulta que aquest fenómen és molt més vistós a l'estiu estiu , quan hi vam estar res de res. Ens van semblar excessius els 40 $ que vam pagar més l'entrada al parc que eren 6$ (crec) i la visita no va durar ni una hora i el festival de llums no el vam veure per enlloc. A més a més venint d'Escalante, a on ens vam endinsar en uns barrancs molt salvatges, solitaris i més autèntic, amb l'Antelope ens vam sentir decebuts ... Però bé hi ha gent que els sembla la gran excursió , contra gustos...


imatges d'Antelope Canyon:






ben popular eh!

Situat als afores de Page es troba  el mirador de Horseshoe Bend, a on es contempla el famós meandre del riu Colorado. Val la pena gaudir d'aquestes vistes, i anar-hi d'hora el matí que és quan té més bona llum.



     Espectacular va ser també arribar amb un vaixell fins a Rainbow Bridge no només poder veure un dels ponts de roca més grans del món sinó recorrer Lake Powel i les formacions rocoses que l'envolten, va ser un paratge d'una grandiositat i una bellesa exuberant.


cap al Rainbow






aquí el tenim

I fins aquí els nostres tombs turístics entre Utah i Arizona!