19/11/11

MADAGASCAR, ALLÁ VOOOOY!!


DECISIÓ D'ÚLTIMA HORA, BÉ FA UN PARELL DE SETMANES...UAUU!!!



Info pràctica Dolomites

Com arribar-hi:
Els altres viatges que hem fet ho hem fet per carretera, de Terrassa a Cortina d’Ampezzo hi ha uns 14.000 kms. mai no els hem fet d’un tacada sinó sempre parant en alguna zona francesa.
Aquest cop ho hem fet via marítima, amb ferri fins a Livorno (amb Grimaldi ) els preus dependrà de la temporada, la millor opció es fer el trajecte per Gènova però no varem trobar bitllet.
A on anar a parar amb la furgo:
Nosaltres hem estat amb la furgo, no ès difícil acoplar-se , en alguns parkings o en els colls sempre hi trobarem la comunitat d’autocaravanes allà instalades i nosaltres també. Pels volts de Cortina d’Ampezzo no és tan fàcil però anant cap a Fiames hi ha un camper service una zona habilitada amb wc i aigua a on t’hi pots instalar per un mòdic preu. En el pàrking de les 3 Cime di Lavaredo s’hi pot dormir (havent pagant els 22 € que val entrar). També es pot dormir en el pàrking del refugi de la Tofana. Però haig de dir que a on millor vam estar va ser a la Vall di Zoldo a casa del Santi i l’Annabella, com ens van mimar!! Aprofitant que l’Annabella està en els seus estudis de Shiatsu ens va fer un massatge deliciós, gràcies parella per la vostra hospitalitat!

l'acollidora caseta del Santi i l'Anabella Fornesigue
passo Sella, la nostra furgo i la furgo" fastuc " acabada de pintar de l'Enric...molt discreta no?

pàrking de les 3 Cime di Lavaredo

Compres:
A Cortina d’Ampezzo hi trobem la Cooperativa a on hi ha de tot, els preus no són barats però com ja he dit hi trobarem de tot. Per exemple, després de preguntar per diversos poblets de la zona, a la cooperativa va ser l’únic lloc a on vam trobar una bombona de càmping gas (d’aquelles blaves), cap a la zona de la Civetta en el poble d’Agordo també podrem fer compres grans. A Canazei el que si hi trobarem són botigues de roba i material esportiu, algunes coses bé de preu en dies de pluja és una bona opció.

evidentment no podíem marxar de Cortina sense haver-nos menjat una clàssica pizza
Quan anar-hi:
De juliol a finals de setembre podem trobar les millors condicions per penjar-nos a la paret. El setembre sol ser més estable però el dia és més curt. La veritat és que la pluja de tarda pot estar sempre present en qualsevol mes.
Per saber la meteo, a totes les oficines de turisme i algunes botigues la pengen en previsió de 2 o 3 dies i és bastant fiable.ç
Es pot consultar:

Ressenyes:
Dues webs molt complertes per informació de l'escalada en dolomites:
Llibres:
N’hi ha un bon grapat, a Cortina o Canazei es poden trobar en tendes de muntanya o llibreries ,alguns ja no s’editen.
Els que tenim nosaltres i tots ens han estat útils són:
“Arrampicare in val gardena” de Mauro Bernardi ED: Athesia Tourisitc
“Arrampicare a Cortina d’Ampezzo e dintorni de Mauro Bernardi ED: Athesia Tourisitc
“vie e vicende in Dolomiti” de Ivo Rabanser i Orietta Bonaldo ED: Versante Sud
“Arrampicata sportiva e vie moderne in Val di Fassa,Fiemme e Val gardena” Gabriele Bonanno ED. Lagir Alpina
“Arrampicata Sportiva a Cortina d’Ampezzo” de Roberto Casanova ED: Cierre Edizioni
Pel que fa a Cartogràfia ens hem mogut amb els mapes de Kompass, n’hi ha de totes les zones de Dolomites i a diferents escales, valen la pena, per algunes aprox o alguna baixada.
I ja està...crec...Dolomites un lloc màgic, un paradís, s’ha de veure per poder entendre l’atracció que ens provoquen als escaladors i no escaladors. Un espectacle memorable.

17/11/11

Curs d'iniciació a l'escalada esportiva al C.M. Sant LLorenç


Fantàstiques han estat les classes de l'últim curs d'escalada esportiva que he fet en el Centre Muntanyec Sant Llorenç. Han estat un grup especial, ells van formar el grup, van decidir uns horaris i em van proposar fer-ho. O sigui ells van fer i desfer, i ho van fer per què estan motivats i il·lusionats per conèixer el peculiar món de l'escalada. Tinc el pressentiment (i espero) que ens anirem trobant per algun sector...
El millor de tot, el picnic amb un bon vinet el dia de la sortida a Sant LLorenç
Nois, ha estat un plaer fer aquest curs !!
Ara us toca a vosaltres, xapar bé, muntar reunions, fer el vuit com déu mana i sobretot estar "al lloro".

el Xavi volia aquesta foto, "así un poco freakee", un aire molt disciplinat (ja ja!)

los tipos? ...o abogados?

els Davids

les "nenes"

lluitant per l'encadenes, si senyoor!






últim dia de roco

Ara a la roca...

parking de l'alzina del Salari

un dia d'escalada:




fotooo!! encara que no ho sembli no us perdo de vista!

s'ha acabat...ara unes ben merescudes birretes

15/11/11

Últimes vies a Dolomites. Torre Venezia a la Civetta


Vam acabar el nostre tour dolomític a la zona de la Civetta, escalant dues vies a la Torre Venezia.
Aquesta impressionant mole rocosa es troba a la vessant sud del massís, i les vies (sembla mentida) estan pràcticament tot el dia al sol, però és igual, per que quan vam escalar la Andrich Fae vam estar rodejats d’una espessa boira baixa i per tant el sol ni el vam veure, en la Tissi, en canvi vam tenir un dia molt clar assoleiat i agradable mmm...
El que vam fer nosaltres per fer les dues vies va ser fer un parell de nits en el refugi de Vazzoler, justament feia dos dies que havien tancat (crec que tanquen el 2º finde de setembre) i nomes quedava oberta la part lliure. Per nosaltres perfecte, la part lliure és una planta baixa amb 10 lliteres i respectives mantes i una taula. Suposo que com que era just la primera setmana que funcionava el lliure, estava tot net com una patena.
Doncs bé, el cotxe es deixa a als afores del poble d’Agorda al pàrking de la Cappanna Trieste, d’allà en un a hora i mitja pista porta al al refu. Comencem a caminar amb els bultos pels dos dies, als pocs minuts eps! Passa un caçador amb el seu petit suzuki fem dit no gaire convençuts i para! Ole! La caminada es transforma en 10’ de cotxe. Genial! Arribem al refu, estem sols, montem la paradeta i fem una part de l’aprox a la Torre i ens controlem la via per demà. La Tissi.

primers moments de la nostra curta aprox. flipant amb la presència de la Torre Trieste, aquesta ja la vam escalar fa un parell d'anys per la via Cassin, uf! que dir d'aquesta gran línia i dels 16 rapels de baixada!!

la part lliure del refugi Vazzoler, vam estar regalats!

la Torre Venezia...que dir?!
controlant la via
a sopaaar!! unes energètiques però glaçades llenties amb arròs

La Via Tissi;: Una gran clàssica del 1933, escalada impressionant que recòrre la vasta paret de la vessant sud. 400 m a on trobarem trams de roca bona i no tan bona i una espectacular travessia. Equipada amb claus, que en algun llarg cal parar atenció per localitzar-los.
Excepcional, molt recomanable.
Material utilitzat : com sempre un joc de cams del 0,5 al 3 i aliens .
Horari: 6 h. Aprox.
La baixada; Es fan uns 2 o 3 ràpels per la cara nord i el que vam fer va ser una canal i uns rapels que ens van deixar a la cara oest (que no és la baixada normal), però vam baixar per aquesta banda per controlar la via Andrich Fae.
Info de la via Tissi: www.sassbaloss.com
els primer llargs, vam entrar per l'esquerra per recomanació d'uns locals, la directa és una tartera bastant desagradable

i tenim soool!!
vistes del Pelmo, no gaire nítides però no per això menys impressionants

els primers ràpels per la Nord, al arribar al coll vam anar direcció la Oest
rapelant per la canal de la cara oest...els ràpel no és que fossin gaire fiables...

tornant cap al refu...que bucòlic!!
L'endemà vam escalar una altra clàssica ll’Andrich Fae. Una majestuosa línia que recorre l’esperò que separa la vessant oest i la sud de la Torre. S’ens va fer curta per què comença bastant amunt , però és una escalda increïble, roca bona, diedres evidents i poca dificultat i a gaudir de l’ascensió.!
Evidentment és una via de visita obligada apte per a tots els públics, és a dir no és un via gaire exigent.
Material utilitzat : com sempre un joc de cams 0,5 al 3 i aliens
Aquesta vegada baixarem per la normal, després dels ràpels de la Nord anirem seguint unes marques vermelles que a través d’un espectacular barranc ens portaran a la banda est de la Torre i un fàcil camí fins al refu.
Info de la via: www.planetmountain.com



impressionants vistes de la Torre Trieste

per fi anem a una cara sud, però no hi ha manera de tenir sol, aquesta vegada la boira ens seguirà tota la via
i tu, quants anys tens??


acabada la via i ara cap al cim
el cim de la Torre, amb la caixa de registre

el descens, va ser molt guapo, la boira, el barranc...

a la baixada no va passar cap caçador i després de la via i la pista els peus estaven trinxats

Que dir...una passada....el lloc, les vies,la tranquilitat de dormir sols en el refu, s’hi ha d’anar!!

10/11/11

Encantada amb Gàrgola

Fent un petit parèntesi de les nostres peripècies per Dolomites , aprofito el blog per dir que estic realment encantada que una empresa com Gàrgola m’hagi proposat col·laborar amb ells.

Recordo el dia de la proposta, en un peu de via a Saint Leger, i així, tal cual, i jo encantada!

Encantada per poder començar un viatge ben especial amb tan bona companyia, encantada per què m’agrada el que fan i com ho fan. Són un equip molt humà i fan la feina ben feta i amb il·lusió (ja sabeu, rocos, preses....ho havia de dir no?)

Una empresa molt seriosa quan cal, però “catxonda” entre vestidors.

Encantada de ser Gargolaire...

Nou Volum Desplomat ... amb aquesta foto em sento pro!