28/6/09

Anem fent marxa

Hem finalitzat la nostra estada a Indian Creeck i ens queden uns quant kms per recòrrer fins arribar a Yosemite (Califòrnia). Des d'on estem, Utah la ruta més curta per arribar a Yosemite seria per Tioga Pass i entrar pel nord, passant per Toulumne Meadows. Però hem consultat les condicions i el pas encara està cobert de neu per tant està tancat, ara nostre recorregut haurà de ser pel sud, per l'estat de Nevada, més llarg, més avorrit i més calurós. Però bé, aprofitarem per fer algunes parades interessants.
La primera serà a :
Ja fa anys el vam visitar i tot i que és un dels parcs més petits, per nosaltres és un dels més espectaculars. Situat al sud de l'estat d'Utah, ens faran falta unes 4 o 5 hores des de Moab per arribar-hi. El parc té una carretera que va recorrent la part superior d'un plató, ofereix 14 miradors des d'on podem contemplar les insòlites i fràgils agulles de calcari.
La part inferior és accessible a través d'uns senders que es poden recòrrer fent trekings de més o menys durada. Val molt la pena baixar i fer una passejada entremig d'aquest espectacle geològic.
Nosaltres vam fer un petit recorregut per un itinerari anomenat Navajo Loop d'una hora i mitja de durada. Malgrat la calor, perqué no s'ens va acudir res més que fer-ho a ple migdia, ens va agradara molt caminar per aquest laberint de barrancs i torres multicolor.



cap avall



una mica de gent...




malgrat l'entorn rocòs i la sequetat encara hi ha vegetació en el barranc










això són les vistes que et trobes al acabar la volta...bones bones!





i algunes floretes!





quins contrastos!



Un dels miradors més espectaculars el vam trobar a Inspiration Point i les vistes que teníem eren aquestes:





















Bryce és un Parc nacional tan especial i diferent que ben segur no ens deixarà indiferents, estem contents d'haver repetit. Com diuen...al pot petit hi ha la bona confitura.



Hem fet una bona tirada de cotxe i pròxima parada:
  • Las Vegas!!
L'Esther i el Cesar ja fa un parell de dies que hi són i ens guarden lloc en la seva parcel·la del càmping. En aquesta ciutat no és tan fàcil dormir a qualsevol lloc amb el cotxe, discretament es pot dormir en el pàrking d'algun casino o buscar alguna pista amagada als afores, però no és gaire còmode. El preu del càmping són 10$ per parcel·la i s'hi poden posar dos cotxes. És molt bàsic no té dutxes i el més fotut és que no hi ha ni una punyetera ombra! Es troba molt aprop de Red Rock i és a on la majoria d'escaladors fan camp base, tot i que ja no és època, perqué fa massa calor, està bastant ple.
La nostra visita és per un dia (que escalarem) i una nit en la que no es perderem l'increïble espectacle dels Casinos.
Escalarem a Red Rock un impressionant racó de roques de tons blancs i vermells. Ja hi havíem escalat en altres viatges als Estat Units, és un bon lloc amb vies de gran qualitat, tan llargues com esportives.


una panoràmica de Red Rock






una altra vista amb més parets escalables



No puc evitar parlar de la via "Epinephrine" ja fa uns 3 anys que la vam fer i per nosaltres és una de les millors vies llargues que hem fet mai. Uns 17 llargs de roca immillorable, amb unes divertides xemeneies al principi i després unes plaques verticals amb regletes i xampinyons ..."un disfrute".Aquesta vegada farem una visita ràpida al "The Gallery" un muret amb vies esportives força bones, dic ràpida perqué caldrà llevar-nos ben d'hora i a la una del migdia ja podrem plegar perqué el sol arriba i és un forn. En poques hores ens fonem les piles i ens posem punt per sortir a las Vegas aquesta nit.





Red Rocks...és fàcil entendre el perque del nom



aproximació cap al the Gallery







l'Esther intentant que no l'atrapi el sol



el Cesar escalfant, quina roca eh?!






això és un 6c+...no recordo el nom però es bona!!

Tot i que no és la primera vegada que visitem aquesta ciutat de nit, no ens deixa de sorprendre som conscients del gran muntatge i "despilfarro" que hi ha, però és un gran espectacle de llums, colors i gent de tota mena. Els casinos són gegants construccions que semblen parcs temàtics, i...si que són parcs temàtics del joc...tot preparat per jugar i gastar, milers de màquines, ruletes, noies oferint còcktel gratuit...hi ha gent per tot, però tot els extrem són dolents.
Amb l'Esther i el César visitem un parell de Casinos, inclús juguem en alguna ruleta encara que sense sort! Intentem també amb les màquines escurabutxaques i res de res! Acabem apalancats contemplant el personal que per allà volta que també és un bon entreteniment.
Ha estat un dia intens, de bon matí escalant i fins les tantes de la matinada rondant pels casinos...i és que ja no estem entrenats per la vida nocturna!
Unes fotos de la nit a las Vegas




abans que res un bons soparet...veieu el cartell de cat fish...mmm peix a la Vegas??...ho provarem..



welcome!!!




comença la borratxera de llums i colors




cada casino es basa en un element temàtic...aquí Harley Davidson



passin passin que veuran el piset



foto...eh que està prohibit fer fotos als treballadors dels Casinos!!




majestuós...massa no?



i a això com es juga?



no estem a New York, és un casino anomenat Manhatan





26/6/09

Ja hem tornat!

Doncs ja han passat tres mesos i mig i ... ja estem a casa!
Però no tot acaba a Indian Creek, de Utah vam passar a Califòrnia, parant a Las Vegas.
A Califòrnia vam escalar a Yosemite, Needles, Lake Tahoe...uf ! intentaré anar escrivint el que hem escalat i hem viscut el mes de maig per terres californianes, no serà fàcil perque hi ha força teca però bé paciència que això de fer blogs requereix una mica de constància ...i la veritat és que tinc més ganes d'anar a Sant LLorenç que teclejar el portàtil...però si aquests escrits serveixen perquè algú es monti algun viatget crec que l'esforç ja estarà recompensat.



moments, llocs, persones, sentiments, sensacions...



Últims dies a Indian

  • Donnelly Canyon

una vista de la paret de Donnelly Canyon


Una tarda vam decidir visitar aquest clàssic sector, que és dels pocs que queda a l'ombra desprès del migidia. Ja hi havièm estat en la nostra primera visita a Indian i volíem tornar a repetir algunes de les vies que taaaant ens van far patir, aquesta vegada amb la nostra "depurada tècnica en fisura" no agonitzarem tant...bé les vam disfrutar molt!
Comencem per la "Chocolate Corner" 5.9 per mi una de les millors línies ...(casi del món!!!) de la zona, com diu el nom és un diedre de color de xocolata amb una fisura perfecta de mans, facileta, roca bona i molt estètica.



el diedre de "xocolata"

Acabem el dia a la "Generic Crack". Quan estàs pujant penses "és que això no s'acaba?!" són
35 m. de fissura per mans amples, camalots de 2 i del 3toooota l'estona igual, 35 m. d'encastaments gairebé cíclics, esgotdora però boníssima, evidentment una megaclàssica molt repetida, val molt la pena.



la infinita fisura "Generic Crak"



una mostra de l'amplada de "Generic Crack"

Altres vies que vam fer en aquest sector i que ens van semblar altament recomanables són la "Binomiuous crak" 5.9, "Elephant heard"5.10 i "Dos hermanos" 5.11+.



no sé el nom d'aquesta ruta..era un 5.10 una mica "rarillo"

Com sempre un "sectorazo"! vies bones i ombreta per la tarda...no cal matinar!
Estem a finals d'abril i no ens quedarem gaire més, la calor apreta massa per poder escalar degust, i també ja ens donem per satisfets de tot el que hem conegut i escalat a Utah.
L´últim sector que vam visitar és:

  • Power Wall

Power Wall

Un petit muret que no ens havia cridat l'atenció però la Carol i el Fran ens el van recomanar perquè hi ha un bon grapat de bones fisures i està a l'ombra fins al migdia.
Escalfem en un 5.8 sense nom que tal com diu la guia, és una de les millors en aquest grau i ..potser si! Fem "Power Play" i "Power Paw" dos 5.11 que comparteixen reunió, dos diedres boníssims.



el 5.8 sense nom...preciòs



escalant la "Power Play" i la "Power Paw" al costat



el Quim a la "Power Paw"



El Quim monta la "Power Line" 5.12, dura, dura però bonica, bonica!! Fisura petitíssima que en alguns trams casi que ni entren els dits, d'aquesta mida en diuen "tips" que vol dir "iemes".
Acabem en la "Bateries not includes" 5.9 que tela! fisura ampla que no et deixa ni un segon de repòs, bona via però.



"Bateries not includes" 5.9, última dia a Indian


I aquesta va ser la nostra última escalada a Indian, hi hem estat uns 20 i encara ens han quedat coses per fer i ganes de tornar!
Si tornem però serà una tardor, temperatura més fresca i menys sectors tancats. Crec que és millor que primavera, tot i que la primavera també és una bona època.
Per nosaltres seran uns dies difícils d'oblidar sobretot perquè hem fet bons amics amb els que hem compartit molt bones estones i bones escalades.
Hem sabut trobar-li l'encant i la màgia del desert...i ens ha enganxat!!

qui no se sent atret per aquests paisatges?






per tots aquells que sentit el cuquet de visitar Indian Creek...feu-ho! no us empenedireu

16/6/09

la cara més delicada del desert

Tota la nit va estar plovent, ens vam llevar i el cel estva molt tapat. Decidim no anar a escalar, el gres és una roca molt tova i quan plou es torna molt fràgil. Per tant no és gens recomanable penjar-se a la paret després de lal pluja.
Decidim fer una caminada pel peu de la Sister i ens dedicarem a conèixer una cara més ....bonica i més delicada del desert: la seva flora, no tinc gaires coneixements de botànica però no fa falta ser un entès per apreciar aquesta bellesa tan ben amagada.
A simple vista el desert sembla tot d'un color uniforme i monòton, i tot són arbustos i cactus,però parant atenció descobrirem un bon grapat de flors de tots el colors i totes les mides. Sembla mentida com aquestes cosetes tna delicades i fràgils poden sobreviure en un entorn tan dur.
Vam estar unes quantes hores amunt i avall flipant amb les floretes i fent fotos d'aquestes pedres precioses del desert.
Unes quantes imatges :





































r