28/2/19

Escalada a Yangshuo

YANGSHUO
A finals d’octubre vam deixar Getu per anar a Yangshuo.
El trajecte  ens ocupa tot un dia,  ho  portem tot escrit en xinés tots el noms d’estacions, busos i trens que hem d’agafar.  Aquesta la Web amb tota la info necessària per transport públic:  horaris, estació: https://www.travelchinaguide.com/china-trains/guiyang-yangshuo.htm
Vam fer nit a Guiyang i  l’endemà al matí un taxi (que ens va fer una mica la pirula fent uns quants quilòmetres de més)  ens  porta a l’estació del tren bala que va cap a Yangshuo. Aquest tren arriba  al poblet de Liping i d’allà surt un bus cap al centre de Yangshuo. Tot és molt fàcil i evident, ja que Yangshuo és un destít super-mega-turístic a Xina i tot està molt preparat.

A l'estació Shenzen

El bitllet el vam comprar al mateix moment


Ja arriba!!


En 3 hores de tren  recorrem els gairebé 400 quilòmetres que separen Guiyang de Liping i en 45 ‘ més de bus arribem Yangshuo.

En arribar al poble vam quedar molt impressionats pel panorama. Quin impacte ! Res a veure amb la  calma que es respirava a Getu, un caos de cotxes, motos, bicis, busos, gent , botigues, restaurants, musica a tot drap, llums , multitud.. 
Baixem a la  terminal i d’allà agafem un bus urbà  el 602 o el 603, que per 1 yuan, ens deixa a  mig quilòmetre d’ Ale House, on ens allotjarem. El numero del bus ho vam trobar amb l’aplicació mapsme que t’indica les parades i el busos que passen per cada zona. 
Sobre l’Ale House, on ens vam quedar,  doncs és un allotjamen senzill, però molt correcte. La noia (que no parla anglés però fa anar el traductor sense cap problema ) és molt agradable.  Ens costa 500 yns per 8 nits, molt econòmic.

La nostra habitació a Yangshuo, simple i agradable.

I el que és mé s important  és que està en  un lloc tranquil,  dormir al centre seria una bogeria , hi ha molt molt soroll fins altes hores de la matinada.

I per mouren’s anàvem amb una moto llogada, allà en llogavem a bon preu, però estaven ocupades i ens la va llogar el senyor del Hostal del costat per 200 yns 8 dies , el tracte una mica piratilla, per què a les agencies i al centre sortia molt més car. 
Quan vam arribar, el team de catalans ja feia  uns dies que rondàven per alli, obrint-nos camí (je , je) i així ràpidament vam saber per on anar, on menjar, on escalar i on anar a fer un billar . Això últim a “Rusti bolt” un bar amb un aire molt occidental frequentat per escaladors majoritariament occidentals
Per menjar ens quedàvem en els petits locals  que hi havia a l’avinguda que anava al poble, al centre hi vam anar poques vegades.  Esmorçar de noodels, arrós o sopes variades i per sopar, gairebé sempre anàvem en un local portat per un matrimoni  molt amable on menjàvem arrós acompanyat del que demanessim (tofu, verdures vàres, carn…) barato i moooolt bo!!


És evident que aquests tres estaven més que integrats al modus vivendi de Yangshuo 

Amb capelina inclosa


Escollint el sopar

Abans de parlar de parets i vies, cinc cèntims sobre la poble de Yangshuo. 
Es tracta d’un poble entre els rius Li i Yulong, i envoltat d’un paistge únic, formacions kàrsitques i un relleu de conte formen unes postals precioses (els paisatges del Son Goku, són aquests mateixos). Per desgràica , davant de tanta bellesa i natura ha crescut   un desmesurat negoci turístic per aquesta zona.  Quan vam arribar ens vam quedar de pedra, el batibull d’aques poble  és estressant, hi ha molta, molta gent. ..Però al cap dels dies t’hi acostumes. El poble en sí, no té res d’especial, ni màgic ni autèntic.. és com una mica “friki” . Recorda una mena de bazar gegant, tot com molt artifical i abarrotat de xinesos embogits per consumir (estem a Xina …)  A les nits els karaokes a volum ensordidor , quin mal de cap ! I llums que et deixaven encegat. Va estar bé passejar un parell de nits per allí per veure aquesta mena d’espectacle però poca cosa més. És una bogeria, de consum i festa i una  meca pel turisme xinès.

Yangshuo la "nuit":





 

Tot i aixó,  la natura  que rodeja a  aquest poble és preciosa, explotadíssima però preciosa. I a la que ens allunyàvem  de les multitud podíem gaudir d’uns paissatges de postal  i una gent més tranquila. 







Escalant per Yangshuo:

Estem a la zona més popular d’escalada esportiva a Xina, amb un extens repertori de sectors i vies de tota mena.
Pel que fa a ressenyes vam comprar la guia  a la botiga “kailas” en el mateix poble de Yangshuo.



Proporcional a la popularitat trobarem de sobats  alguns sectors i n’hi ha que ho estan molt. De fet anàvem amb la idea de que no ens agradaria…Sobat, molta gent..però al cap dels dies ens hi vam trobar bé en i vam acabar escalant vies ben bones, algunes molt sobades i algunes no tant  La roca és calcari, amb regletes, forats variats i xorreres..En total hi vam estar uns 8 dies ,i quan vam agafar-li el ritme i vam anar descobrint sectors vam  pensar que ens quedaven algunes cosetes per escalar i que potser no ens importaria repetir.
Es una gran escola amb més de 40 sectors amb nivells i estils per a tots els gustos i aquests són els sectors que vam conèixer: 

THE CITY DRAGON
Un sectoret discret però que te vies ben bones. No és dels més populars i a l’aprox ens liem una mica. Però val la pena, una bona muralla compacta amb regleses i vies més aviat llargues.  Molt assoleiat i hi  fa  molta calor. Hi vam anar per que feia dies que plovia, i estava núvol però en apraeixe el sol ens vam rostir!! Està bé.

 la muralla de  Dragon City

Una mica de tot, regletes i degotalls


RIVERSIDE
Un sector bastant popular , al costat del riu i la carretera. Acceptable, vies sobadetes , per apretar en dies de pluja ja que no et mulles i camines 0 minuts. 


El que deia, aprox 0



El muret era guapo , tot el que tenia de maco ho tenia de sobat- 

El Pep apretant contra la gravetat


THE EGG
Un bon sectoret,  bastant ombrívol amb vies més aviat llargues  de grau baix-mig entre 6ens  i alguns setens. Roca bona, línies de qualiatat agradablem  canto generós i metres. En un entorn molt rural . Tan el sector com els voltants molt recomanables.

Postal que podíem contemplar des del sector




Una bona placa de presa generosa


TREASURE CAVE

Sector curiós i bo. Ens trobem amb un parell de coves i el curiós és que  es passa per una mena de passadís per accedir a la Treasure  i al final la Bother’s cave que és on  hi escalarem  .Una cova espectacular,  atapeida de xorreres i amb un desplom considerable.  La “Trou sec en milieu humide” és un 6c que creua la cova d’una banda a l’altra, molt impressionant. Vies curte i  rebotoes la part més veritcal i vies més piloes en els panys més llargs i desplomats. Està bastant a l’ombra. Ens va agradar , també pel lloc i les vies. 

cap a la coa

Una mena de corredor per arribar al  sector

Imatge des de dins la cova


Laberint de degotalls que creua tot es sostre de la cova




Una altra perspectiva de la cova


En acabar d'escalar una tarda vam passar  pel famós arc Moon Hill, el sector icona de Yangshuo a on s’hi ha prohibit escalar ja que es va desprendre un xorrera i gairebé toca a un turista. I , quina llàstima, perque és un dels millors secorq que vam veure. 



El Moon Hill com a "fons" dels transformers. OLE!! 


EL mític: 



Qui es puguès enfilar per aquí....

SWIS WALL I  CHOCOLATE WALL 
Dues muralles de vies més  de sisé grau, divertit. 

Mooolt de canto!! 


I just davant hi ha l’agulla “Jeremy’s JiJI” que en un llarg ens enfilem dalt del  escuet cim.



El Quim i els seus invents...vam pujar un tronc de bambu per fer fotos de cim!


LEI PI SHAN
Potser el sector més popular, Més conorregut  i sobat de Yangshuo.Te vies bones molt bones i la muralla és brutal però tanta gent i la seva ubicació al costat de la carretera li treuen molt d’encant. Bé tot va a gustos per que és el sector on hem trobat més gent i per alguna cosa serà.. Algú ens va dir que als escalador xinesos no esl hi agrada caminar i per aixó els sector de poca aproximació estan tan sobats.


TREE LITLE PIGS
No ens va agradar gaire. Quatre vies i de discreta qualitat.  No ens va semblar de visita obligada.

HUMPACK MOUNTAIN
Via “ Grandfathered inn”

Acabo amb una via llarga que tot i no ser “llarguíssima” és boníssima.  Consta de 5 llargs un parell de 6bs i la resta més fàcil. Totalment equipada. El seu entorn no té cap encant ja que s’hi està edificant sense contemplacions i ha molt de soroll i evidentment ñes vistes no són gaire  maques. Tot i això, des del cim,  la posta de sol iluminant el curios relleu que ens envoltava  va ser de pel·lícula. 

Humanitat i natura....

Un calcar bo bo!









Quin raconet!!

Arribant al cim



Inmortalitzant el moment

Va valer la pena rapelar de nit per gaudir d'aquesta meravella

I així vam coneixer Yangshuo que finalment  ens va agradar més del que ens pensàvem. 


16/2/19

Descobrint Getu i els seus voltants



Els dies que no escalàvem aprofitàvem per fer caminades i perdre'ns en aquest territori tan i  tan especial. Ens vam enamorar d’aquest indret que ens va regalar una natura monumental  de valls,rius, roca i coves. I sempre en una atmosfere tranquila, pausada i molt confortable. 

I que vam fer? doncs això:

Visita  al poble de ZHONGDONG (el poble dins la cova)

Zhongdong un poble o grup de persones,  que habiten en una gran balma. Sona irreal,  però és cert, i allí hi ha  unes quantes famílies viuen amb una gran senzillesa i sembla que amb certa  felicitat.
  No és un lloc fàcil d’arribar, ja que no hi ha  gaire mapes. Nosaltres en vam aconseguir un del Xao Pi l’amo del Hostel  (però estava en XInes i tot plegat no era gaire aclaridaor) i el que ens va ser util va ser el del Ricky http://kalamontse.blogspot.com/2014/01/escalar-la-xina-climbing-china.html

EL  recorregut va ser:
El  Xao Pi ens va acompanyar amb cotxe a l’inici del camí (a uns 15 qms del hostal) 
D’allà ens enfilem per un camí empedrat uns 40’ (ens trobem amb restes d’unes instalacions d’ un remuntador que no funciona)  Anem passant valls i boscos amb un ambient tirant a tropical. Un cop dalt passem per 4 cases on no hi ha ningú. Ja més endavant intuim la cova, sentim bullit, és l`hora de dinar i hi ha molta gent.  ,
Ens quedem molt “flipats”, amb les casetes,les barraques,les eines, els cistells, tota la vida que hi ha allà dins, sembla tret d’un conte. Fem un tomb, els locals no semblen gaire sorpresos amb la nostra presència. La cova és alta i fonda, molt profunda, tant que acaba amb una mena de mini pista esportiva. Un avi ens convida a entrar a casa seva,  vol compartir el caldo que s’esta fent a foc. Un foc on al voltat hi ha 4 tamburets . Passem una bona estona  observant-nos els uns als atlres, i intentant comunicar-nos amb gestos i somriures. 



Caminant cap al poble i amb aquest increible paisatge


Doncs sí! Hi ha gent que viu en aquesta cova.



Encara que no ho sembli tot està al seu lloc






Compartint una estoneta amb els "locals"






Perspectiva des de l'interior de la cova

Després de gaudir d’aquest lloc i  aquesta gent tan especial continuem fent via, ens arribem a l’arc veí. Una altra formació monumental i espectacular
I d’allí baixem per la vall,  cal prendre la baixada en el primer coll que trobarem just passat el poble de la cova. La vall baixa entre parets i terrassa fins a la pista que va al mega complex que estan construint. Caminem una bona estona per la pista i arribem a la part alta de Banyang’s Cave (el sector d’escalada) . Des d’on facilment retornarem a l’hostal.

Va ser una jornada molt especial, un lloc com aquest és impossible que et deixi indiferent.


Però com sempre  no tot són flors i violes, ja fa anys es va iniciar la construcció d’un telecabina però per ús turísitc no per agilitzar les coses a la gent de la cova. Aquesta cabina és la que vam veure aturada i mig derruida, coses de Xina que comencen i no acaben. I la veritat és que sembla que el govern no ajuda a millorar les necessitats més básiques d’ aquest poble, sembla ser que si es manté en condicions rústiques serà un reclam més pel turisme que volen fer arribar en aquesta zona.



Cap a l'altra cova







Una altra caminada va ser cap al poble de  gent Miao
Miao és l’etnia que habita en  aquestes zones muntanyonses amb llengua i costums propis. 
A on acaba la carretera que va cap al Great Arch, surt un camí pel costat del riu, empedrat on només hi passa alguna moto i va a espategar a quatre cases que formen un poble curiós. Dóna la impressó que hi ha hagut moviment pero ara tot són paradetes i barraques tancades. Es tot molt estrany, com si tot ho haguessin aturat. 
Podem recòrrer el poble per un camí perfectament empedrat. Tot és  molt ruarl i autèntic, Les cases de  bambú  es barregen amb cases de totxos, gallines, porcs, i animals domèstics variats . Mentre observem  una senyora que tria grans d’arrós el marit surt i ens convida a  passar. Ens ofereixen  una mena de pasta feta d’arrós, costa de passar està com crua.  Compartim una estona amb aquesta parella d’avis tan tendra, els 4 al voltatn d’un petit foc, observant-nos   i fent gestos per dir-nos alguna cosa. Ens enseyen la casa, hi ha molt molt menjar, fan racó per quan arribi l’hivern (carbasses, blat de moro, pebrot picant..) La seva hospitalitat es immensa no acepten que els hi donen res pel menajr. Tan sols volien passar una estona amb nosaltres. Que macos!
I acabem fent una tomb pel poble on  passem una altra estona amb una colla de nanos, que juguen ,tots amb mòbil, aquest és l’unic aparell que ens diu que estem al segle XXI, perque inclús per treballar la terra ho fan sense maquinària. Els  nens ni s’immuten per la nostra presència, un noia ens fa entrar ens treu un parell de cadires per que seiem amb ells i continua jugant amb el mòbil. Així són, tal qual. 
Passegem una mica més pel costat del riu, deduïm que era un tram de recorregut turístic ja que hi ha un petit mollt amb un munt de barquetes deixades de la ma de Déu. 
Quatre cases “al cul de món” mai més ben dit. Però un racó molt agradable i  especial,no sé si ha tingut i tindrà molta afluència turística, però ara és un lloc tranquil amb gent molt amable i molt genuí.


A l'inici del camí podem gaudir d'aquest espectacle natural.


L'unic mitjà de transport que pot accedir al poble


Un "ram" de bambú


Activitat en el riu










Hospitalitat infinita...


Fent racó per l'hivern








I  si volem treure el nas per la vida de Getu , no cal caminar gaire just darrere el carrer principal  un laberint de passadisos i carrers entre camps d’arrós i cases ens  deixa veure com va el dia a dia pels habitants d’quest indret.







I com sempre diem ,l'escalada és per nosaltres una finestra al món i gràcies a ella hem pogut conèixer aquesta terra i aquesta gent , senzilla, humil i molt amable.