24/1/18

Costa Est australiana . Arribem a Cairns.

Després de Rainbow beach continuem fent via. La següent parada és al poble de Rockhampton a fer la foto de rigor en el punt de tròpic  de  Capricorn. Hi vam estar una llarga estona doncs el senyor de l’oficina  de turisme que era un avi encantador  ens va proporcionar info i  detalls del que fer i veure pels voltants, sempre t'alegra el dia trobar gent tan amable. 

El nostre pas pel tròpic de Capricorn
 
      Continuem fins al  poble de Sarina, xerrant amb  unes àvies molt  maques  ens van recomanar  que visitessim,  Sarina Beach i ens va semblar brutal!!! Una platja solitària  de sorra vermellosa i roca negra.  És d’aquells racons que no surt a cap guia  que no sembla popular  però ens va semblar molt especial.  



L’endemà anem a veure la sortida de sol al  Hillsborough Cape, una activitat bastant popular doncs és l’hora en  què  els cangurs surten  a la platja. I si, va valer la pena matinar i conteplar aquella  divertida estampa  de mar, cangurs i turistes. 








Un bon esmorzar a la platja i cap a Airlye Beach. Seguint les recomancions del German i la Nuria vam reservar un vol  per contemplar la Gran Barrera de Corall des de l’aire. I quin gran encert, una molt bona experiència. Ens va costar uns calerons però ens  semblar increïble poder gaudir de la vista dels colors i les formes d’aquesta meravella natural. I  també de les illes, entre elles la famosa Whithaven beach . Una hora volant i va passar  com si res!  Però eps! L’avioneta és petita i es belluga com una mala cosa, per qui sigui propens al mareig no està de més prendre’s una biodramina.  La visita la vam contractar  amb la companyia https://gslaviation.com.au,  tot molt correcte i recomanable. 

Increïble panoràmica de la barrera de coral des del cel:






El poble d’Airlye Beach és el típic poble turístic de costa amb botiguetes, bars, agències de viatges i una  zona verda a prop del mar. Fem tomb per la costa i vam poder ser testimonis de les desgràcies que havia ocasionat el tifó  un parell de mesos abans. Unes imatges ben tristes, barques destrossades i enclastades a terra ferma. Déu n’hi dó la força que té la natura. 

Imatges com aquesta   impressionen bastant


L’endemà, arribem a  Mission Beach , una altra platja amb molta nomenada. Com és habitual en aquest costa el poble ofereix una àmplia gama de bars, xiringuitos, cases.. Però les platges són precioses. Llargues, amples solitàries. I les recorrem fins al final.  



I després d’aquesta passejada per Mission Beach en un parell d’hores ens plantem a Cairns. 
Quan entrem a la ciutat ens sembla una bogeria de molt  trànsit, cotxes, grans avingudes…No ens ho esperàvem, ens imaginàvem una petita població de costa… Però al cap d’unes hores ens vam adonar que  és una ciutat bastant especial, turísitca però amb encant.  
El centre és Esplanade  una avinguda gairebé arran de mar i  a allà hi trobarem ha tots els restaurants, bar i  agències turístiques.  Aquí els horaris difereixen notablement de la resta del país i tot és obert fins a mitja nit.

Esplanade Lagoon iluminat 

I aquí l’activitat estelar és anar a veure la Gran Barrera de Coral, nosaltres com que no som experts en materia de buceig i snorkel no teniem grans pretensions.  A més a més es preveia fort vent pels proper dies i  optem pel que va més a la vora.  I ho deixem lligat per l’endemà amb la companyia Ja veiem que hi ha molta gent a tot arreu no serà gaire autèntica però i finale deixem lligar per l’endemà amb la companyia Compas Crueis i no en tenim cap queixa. 
I deprés de  voltar una mica pel night market i menjar en  una de les paredetes del food court anem a dormir. EL noi de l’agència de viatges ens va recomnaar un carrer als afores i a prop de lestaicó on vam passar la nit molt tranquil·lament. 

L’endemà t a les 7:30 comencem el tour, molta gent tal com preveiem però bé res estressant, tot està molt ben organitzat i la tripulació és molt atenta i amable.  Ara queden  80 minuts fins arribar a l’arrecit , allà parada i tots a l’aigua. La mar  està molt moguda, i aviat quedes fos de nadar entre tant moviment d’aigues Però vam gaudir molt  conemtplant  el fons marí, un entorn tan diferent al que estem acostumats
Tornem a pujar al vaixell i ens dirigim cap a un altre arrecife.e Aquesta vegada molt millor el mar està m´s tranquil i podem veure molt més, més clar i sense haver de lluitar contra la corrent. 
Ens ha agradar la experiència , molt turístca però ha valgut la pena. I si és pot cal fer-ho ara,  ja que la barrera s’esta morint , per l’escalfor de l’aigua i tot l’impacte que rep. I la veritat és que sí  que vam poder vereu  zones de coral més descolorides i mortes.


Som-hi!

Algunes imatges de l'activitat aquàtica per la Gran Barrera:




I acabem el viatge visitant  el Parc Nacional de Daintree,  una zona natural popular  per ser on el bosc tropical es troba amb la costa.  Malgrat tot està  guarnit amb passarel·les i ponts que li treuen una mica d’encant, realment és un lloc únic i molt especial , les caminades entre el bosc són increïbles. Val  la pena arribar fins aquí per contemplar aquest  excepcional paisatge.  Una vegetació exhuberant i tropical,  palmeres de gran fulles, falgueres de totes les mides i  arrels  gegants que sobresurten del terra. Un espectacle botànic. 






I finalment arrbem a Cape Tribulation. Potser per què el dia era núvol es veia tot molt apagat i no ens va semblar tan espectacular com ens esperàvem.  És un indret curiós però amb molts  xiringuitos, resorts ,  i oferta turística variada.   Si que vam  passejar per una llarga platja molt maca i anar al mirador però aviat tot va estar vist.


 





I tornem a Cairns , allà hi estarem un parell de dies més.
Vam  visitar Palm Cove i Kuranda dos llocs que ens va semblar molt molt explotats, cases , restaurants i motla gent.  No ens van agradar  gaire. 
I l’ últim dia vam anar a un racó que sortia en el mapa el seu nom Yarrabah i vam pensar que podia ser maco doncs  és una  península que  s’endinsa en el  mar. El lloc molt “assalvatjat” boscos i platges i poca vida, i és que és un territors destinat a reserva d’ aborigens. L’accés es per una carreterea dolenta  de  revolts , bén bé al cul del món. I allà els han deixat un tros de terra on hi han construit  un poble de barraques i alguna petita botiga. El lloc és molt molt autèntic i amb unes vistes precioses. Però embla mentida que a pocs quilòmetres del bullici i consumisme de Cairns s’hi trobi una comunitat aborígen arraconada i aïllada. El poble  és molt bàsic , gairebé miserable , molt trist. Tot i així la costa que envoltava aquesta reserva, era solitaria, preciosa i molt especial. Plajta de fang, roques arbres  caiguts i ni una ànima. 

Poble de Yarrabah

Les platges de Yarrabah


I per acabar ens vam instalar  en una ombra a fer paquets abans d’anar a l’aeroport. Ben aviat una parella d’avis  del poble ens van venir a donar conversa i va ser un d’aquells moments que et queden gravats al cervel. Que macos , i bona gent eren…
  Com sempre diem no tot el que surt a les guies és el que més ens agrada. Descobrir, agafar un mapa i anar a un lloc que ens pot semblar interssant a vegades ens aporta més sensacions i sentiments que no veure  “el més millor i super guai de cada lloc” i axí va ser quan vam anar a espategar a la reserva de Yarrabah.   
I d’aquesta manera acaba  el nostre viatge per terres australianes, vam volar de Cairns a Sidney i d’allà cap a casa.

Pel que fa a la ruta per la costa est, ens va semblar una molt bona experiència , i com sempre vam conèixer indrets de tota mena: tant  racons interessantíssims com  llocs dels que vam fugir per la seva manca d’encant i excés d’explotació turística. Però bé  no tots veiem i interpretem el món des del mateix punt de vista


15/1/18

Recorrent la costa est australiana. 1º Part.

Ens quedaven 15 dies per tornar a casa i vam decidir  recòrrer el 2800 quilòmetres de la clàssica ruta per la costa est d’Austràlia que va de Sidney a Cairns,bé nosatlres vam anar una mica més al Nord de Cairns, fins a Cape Tribulation.  Es tracta d’un recorregut amb alguns dels punts més turístics del país , i com sempre vam anar a parar a algunes raconades que ens van semblar impressionants i d’altres  que no tant. En principi, ens semblava que se’ns farien enterns tants i tants quilòmeres i la veritat és que  va ser una bona i amena experiència entre paisatges de costa , pobles de tota mena i els famosos “big things” les grans  i peculiars escultures, que es poden trobar en diferentes pobles autralians sobretot en aquesta banda. Com ara “the big banana” “the big ax” …





Pel que fa al tema pernoctar, al llargd de la costa de Queensland hi ha menys permisivitat , cal anar amb més  compte ja que es una ruta bastant visitada  i popular, per tant més cotxes, furgos , turistes i més control i multes. Una de les nits que vam dormim en un llac que no recordo el nom,de matinada va passar el Ranger, que molt educadament ens va avisar que allà no es podia dormir, i res més.  Aquesta però  va ser la única vegada que ens van venir a dir alguna cosa.  És evident que a prop de zones i poblacions turístiques és millor dormir en els llocs habilitats.
El viatge:
Sidney fem via fins Anna Bay uns 200 quilòmetres. Allà hi vam fer nit i l’endemà vam contemplar  la sortida del sol entre  mar i dunes, i  ens va semblar un racó força agradable amb un atmosfera molt tranquila.




D’aquí anem a Fingal Bay, quin lloc tan increïble i peculiar. La gràcia d’aquest indret és que just davant la bahia s’hi troba la illeta  “Shark Island” i si la marea és baixa es pot accedir a ella caminant. Quan arribem la marea està baixant, esperem una mica i podem creuar amb l’aigua per sota els genolls.  La illa es preciosa, petita, amb molta vegetació i tan sols un caminet  que ens durà a la punta que mira  al mar  amb el seu corresponent far. Ens va semblar  un lloc fantàstic on vam poder contemplar els moviments  de l’aigua i com fa variar el paisatge.


Creuant caminant cap a  Shark Island, gairebé impossible uns minuts abans


Vistes des de la Illa cap a a la Bahia

El far de la punta 

   Tirem fins a Port Macquarie, un poblet bastant turístc però maco. En arribar anem directes a l’hopita de Koales un edifjic habilitat per acollir koales malaltons, tot molt senzill  i es pot visitar  donant la volunat. Ens va sembalr una  bona parada. Tant per veure els koalaes com per col·laborar amb aquesta iniciativa.  Per mes info: http://www.koalahospital.org.au

Un dels koales que estaven acollits , quan es recuperi el retornaran al seu hàbitat

Fem uns quilòmetres més i parem a fer nit South West  Rock , sopem en una taula d’un pic-nic sota l’encuriosida mirada d’un grup de cangurs.  Al matí fem un tomb per la platja i fins a una antiga presó que ara es un museu. Ens va sembalr un lloc discret no pas de parada obligada. 

Hello...

Arribem al parc Nacional de Yuragir, passem famós poble surfista de  Yamba  i arribem a Angourie Pools  , unes piscines naturals arran de mar entre acantilats i un terreny rocós de  colors negres i marrons espectacular. Un indret molt i molt recomanble.  Ens refresquem amb una bona remullada i una passejda per la plajta contemplant com la gent surfeja. 

les pools:







I aquell mateix dia vam arribar a Byron Bay, el poble Austràlia que es va fer molt popular els anys 60 com a destinació del moviment hippie. I encara ara és un poble molt diferent  a la resta dels del país amb molta vida i animació. Allà havíem quedat amb el German i la Nuria. Fa molta molta ilusió trobar amics tan lluny de casa, i a més a més ens van tractar tan bé que ens hauríem quedat allà molts més dies. Byron ens va semblar un poblet molt especial, ens pensavem que hi hauria molt turisme  i “postureo”però no , s’hi respira una atmosfera molt tranquila, autèntica . La típica dita del “viu i deixa viure”  aquí n’és un exemple . Amb el German i la  Núria  vam conèixer  racons espectaulars,  com  Cape Byronel punt més al Est d’Austràlia, fer-no fotos en el far , passejar pel carrer principal  abarrotat de botiguetes  i bars i contemplar una de les millors postes de sol del viatge. Per acabar  no podéim declinar l’oferta del German de portar-nos a surfejar  …i realment  mola!! 
Van ser un dies molt divertits, el German i la Núria van estar molt atents amb nosaltres i això sempre s’agraeix. 


punt més  est d'Austràlia

Sessió de salts en el far




La increible platja de Byron


En les aigües rejovenidores del Tea Tree Lake

Moment per recuperar forces

Últims moments del dia 

El German...Mestre constructor de taules de surf

Uns segons de glòria i moltes estones dins l'aigua, però vam riure molt!!



Deixem Byron Bay amb un sonriure als llavis, hem rigut motl amb el German i la Núria. La següent parada és en una zona d’escalada! Tot i que ja no pensàve en  tornar a  treure el material , ens van parlar de Fogg Butres una zona de fissures al Sud-oest de Brisbane.I vam anar a treure el nas, i va ser un bon encert! Aquí hi ha una mica d'informcaió; https://www.thecrag.com/climbing/australia/frog-buttress
En el Frog Peak N.P. es troba aquesta interessant muralla de basalt, per cer molt assolieda i en aquestes latituds  ja feia calor,  vam estar-hi uns tres dies i encara podeíem haver fet algun més. Molt recomanable, escalada en fissures i auto-protecció.  Vam dormir en la zona de campground del d el parc, però vam estar ben sols. 
I per acabar una jornada d’escalada val la pena perdre una estona passejant i conemplarts els edicifiec i carrers de les poblacions properes. Una de les que ens va agradar va ser Boonah.

Una bona de muralla ben fissurada





El sol feia moooolta calor...però no teníem opció

I  després d’aquests dies d’estar sols entre fisures i parets, fem una bona tirada de quilòmteres fein arribar a la famosísima Sunshine Coast, no ens va agradar gens. Pisos, apartaments, tot molt fred i explotat. 
   Vam tirar ràpid fins arribar al Parc Nacional de Noosa, un racó de costa molt pintoresc amb unes vistes  impressionants però basant concorregut.  El poble de Noosa Heads és molt turístic i no ni hi vam parar. Però si que ens van semblar molt panoràmiques les caminades per arran de costa entre platges i penya-segats





I acabem el dia a Rainbow beach , després  de dues hores de desviar-nos per carreteres estretes  i trams de  pista vam arribar a Rainbow Beach , una llarga platja de sorra blanca, però pel que havíem llegits que ens l’ espreràvem més espectacular. D’allà surten els vaixells cap a Fraser Island , una visita turítica  que deu ser interessant però no va fer. Acabem explorant la zona caminant  a Inskip Point i ens va semblar un racó fantàstic, una  platja infinita s’endinsa suaument cap l’aigua. Ens va semblar molt més interessant Inskip que no Rainbow Beach.


Inskip Point:



I fins aquí la  primera part de  la gran quilometrada per la costa est d’Australia en el proper post més platges, pobles i recomancions.