28/4/09

Ja estem a Indian Creek!

Per nosaltres era un dels llocs més desitjats en aquest viatge.
Tornar a l'ambient desèrtic, a la màgia de les roques i les torres enmig del no res. i a la perfecció de les fisures d'Indian Creek.
Ens trobem a Utah conegut com l'estat dels mormons. Fem una parada a la ciutat de Moab, a on hi trobarem tot el que necessitem per la nostra estada. Un visitor center amb informació sobre els Parcs Nacionals, la meteo.... Supermercats, botigues de material de muntanya i una gran oferte d'empreses d'esports d'aventura que ofereixen activitats com bici, rafting, rutes en 4x4... Ens trobem en un poble amb bastant moviment de "turisme actiu".


MOAB ens saluda!


Moab

El dia és assoleiat però fa vent, i a mida que ens acostem a Indian el vent guanya força i aixeca grans cortines de sorra, el desert ens ofereix una benvinguda molt especial.



Carretera 211 que va a Indian Crek.



Aquest color de la foto és la sorra que el vent aixecava


Davant el temps dubtem una mica, però anem massa fanàtics com per no anar a escalar, i mitja tarda anem al "Supercrak butress" un dels sectors més clàssics que alberga algunes de les vies més clàssiques del lloc. S'ha de caminar poc, i amb una meteo dubtosa és una bona opció. Doncs a part del vent i la sorra comencen a caure alguens gotes d'aigua acompanyades de fang!
Comencem per "Twin Cracks" un 5.9 curtet i ens va bé per escalfar, després ens posem a la "3AM Crack" 5.10, una fisura de mans amples amb alguna panxeta...ja comencem a tenir les sensacions tan peculiars de l'escalada en fisura...encastar tot alló que puguis!! De sobte la temperatura comença a baixar i la pluja es transforma en neu...olé!! Ara ja tenim la via equipada, el Quim s'ho ha currat entre pluja de fang i volves de neu! I fem un parell de pujadetes fanàtiques, total, en aquestes fisures tan amples no es fan servira gaire els dits, per tant el fred no és un obstacle per escalar.



El Quim baixant de la 3 AM Crack, no s'aprecia però estava nevant.



a punt per pujar...malgrat el fred estava morta de ganes d'enfilar-me per la fisura!



pleguem veles, la cosa es posa seriosa!




la Harriet darrera la neu, vista des del sector




la baixada...




flora del desert


tot ben blanc

Acabem el dia amb un paisatge fen enfarinat, potser no és l'ideal per escalar però de moments i llocs com aquests no en podem gaudir cada dia. Estem contents només pel fet d'estar aquí, de contemplar tot el que ens envolta...el desert és salvatge, hostil, però té alguna cosa que ens atrau i ens hi fa sentir a gust.

vistes d'última hora de la tarda...una mica enfarinat i preciós!


Però la veritat és que aquest fred només va ser uns dies puntuals ara ja portem uns dies per Indian i la veritat que hem de fugir del sol...però ja en farem 5 cèntims en el pròxim post.

24/4/09

Colorado, parada i escalada.

El diumenge de Setmana Sta. arribem a Lyons, Colorado. Visitem al Jorge i la Yolanda, justament arriben d'un berenar. Aquí celebren l'anomenat Eastern, com nosaltres la setmana santa, el diumenge és el dia en que s'amaguen els ous de i la canalla ha de sortir a trobar-los. Divertit, però hem pogut comprovzr que els grans magatzems ofereixen una amplíssima gama de "xuxeries" i joguines per acompanyar els ous...serà la part consumista de la tradició?
Passarem un parell de dies a Lyons, visitarem el poble de Boulder, aquesta població és com una bombolla a dins dels USA. La seu dels esportistes "outdoor", esquiadors, triatletes, ciclistes, diuen que podria ser el poble amb més escaladors del país per m2. L'estètica i la cultura es basa en l'esport, el menjar sà, tot allò orgànic i bio... molt natural. No hi ha gent obesa, molts es desplacen en bici, i sigui la hora que sigui o faci el temps que faci sempre hi ha algú entrenant, corrent, en bici... Per aquí hi viuen personalitats de l'escalada com Lynn Hill, Robin Ebersfield, D. Raboutou...

Anem a escalar a El Dorado Canyon:
És un State Park, que delimita un gran barranc ample i rocòs a prop de Boulder. Té un bon repertori de vies llargues i algunes esportives. No és una gra escola però ultimament està entre els escaladors americans perque estàn intentat escalar vies equipades amb expansions de forma tradicional, o sigui només amb material móbil. En la pel·lícula Sharp End surten algunes imatges d'aquestes ascensions...posen els péls de punta!
Nosaltres ens decantem per una opció més modesta, la via "Roxi Crucifixion" a la paret anomenada Regarden Wall, Tres llargs de 6a, amb un flanqueig preciós i semi-equipada.
Nosaltres vam fer servir un joc de camalots fins al nº 3.



la paret



aquesta rampa és part de l'aproximació



el Quim i a darrera el flanqueig del 1er llarg




el flanqueig del 1er llarg...boníssim!



el primer llarg vist des de la 1era R, una bona tirada





el segon llarg, una bona placa fisurada




el Quim a la reunió...quins colors de la roca!



els grans "amics"



arribant a la segona reunió



l'últim llarg, també molt bó per disfrutar



vista de la paret des de dalt


La via ens va agradar, curta, facileta i per un matí primaveral al sol, i és que ahir estàvem plovent molt i amb un fred bastant bèstia, no teníem clar si podríem escalar.
Aquesta va ser la nostra parada i fonda a Colorado. Una abraçada pel Jorge i la Yolanda que ens van fer sentir com a casa.
Ara ens toquen unes 7 hores de cotxe per arribar a Indian Creek. Deixem Colorado passant per les Rocky Mountain, aquesta vegada el paisatge que creuem són pistes de esqui encara nevades i cims amb un bon gruix de neu.



Marxant de Colorado


19/4/09

Fent Kms. Paradeta al Mississippi.

Divendres 10 d'abril deixem Red River Gorge i comença el nostre trajecte cap a l'Oest. El nostre destí és al poble de Lyons, a l'estat de Colorado. Allà hi viuen uns amics i tenim pensat visitar-los.
Ens esperen 2000 kms. moooltes hores de cotxe. Tenim totes les esperances posades en la Harriet, ja l'hi hem fet una revisió, canvi d'oli, control dels frens...






Comencem el migdia des de Stanton (Kentucky),conduïm unes 6 hores creuem tot l'estat d'Illinois i arribem a la ciutat de St.Louis. Aquesta ciutat ja pertany a l'estat de Missouri, just a les vores del Riu Mississipi. El riu seria la barrera natural que diferencia aquests dos estats.
En aquests paratges és a on va escriure Mark Twain les aventures i desventures de Tom Sawyer, inclús hi ha un parc estatal amb el nom de l'escritor. El dissabte el matí el passem recorrent les terres que voregen el riu,terres pantanoses amb una gran varietat i quantitat d'aus.

Creuem el Mississpi en ferry i tornem a la Interstate 70 que ens porta cap a l'oest. Algunes imatges del riu i els seus voltants:



el Riu Mississippi! (algun que altre plàstic...)


Immens



la part més separada del riu és més agrícola i rural



casa al més pur estil americà



i les bústies també!



esperant al Ferry







El Ferry a on pujarem per creuar el Mississippi




el Quim amb la Harriet embarcats!



Una de les tantes rectes monòtones i aburrides que ens porten cap a Colorado.

15/4/09

Deixem Red River Gorge

Ja ha passat un mes i no ens hem mogut de Red River, ens ha agradat molt, bona roca i vies de gran qualitat. Volíem visitar New River Gorge, una altra escola a l'estat de West Virginia i a unes 4 hores de Red, però els escaladors locals ens van comentar que en la primavera hi sol ploure bastant, la roca triga en eixugar-se. I a diferència de Red, no desploma tant i les vies solen mullar-se més.
Aquí va una mica d'info pràctica per arribar i moure's per Red.

  • Com arribar-hi:
Hi ha vàries opcions, es pot volar a New York o a Washington i llogar un cotxe. Nosaltres vam volar a New York. També es podria volar a Lexington una petita ciutat a una hora de Red però pot sortir més car, ja que és un aeroport petit.
Nosaltres hem comprat un cotxe perque estarem una temporada llarga pels USA però per poc temps és millor llogar un cotxe, t'estalvies temps i mals de caps i en principi és té la garantia que ha de funcionar. Un bona web per llogar autoeurope
Red està situat a l'est de l'estat de Kentucky i des de New York hi ha unes 10 hores.
  • La millor època:
Tardor, entre setembre i principis de novembre. Hi ha bona temperatura, poca humitat i la probabilitat de pluja és baixa. La primavera també és una bona estació les temperatures solen ser les mateixes que la tardor però la possibilitat de pluja és més gran i la humitat és més elevada. Per experiència pròpia, que hi hem estat en primavera, hem tingut dies de tot, sol, pluja, humitat, dies secs, fred i calor. Tot i així es pot escalar sempre faci el temps que faci. El més empipador són els dies humits en que la fricció és realment dolenta.

  • A on instal·lar-se:
Hem estat una mica a tot arreu. Uns dies a Miguel's Pizza, punt de trobada de la comunitat escaladora. Les pizzes són bones, però les instal·lacions molt bàsiques, el lloc d'acampada no és molt bó quan plou queda tot innundat. El preu és molt econòmic 2 $ per persona i la dutxa 2$ . Personalment, no ens ha convençut gaire hi ha molta gent i solt haver-hi bastant xivarri. Els propietaris són molt amables i ens ha molat per menjar alguna cosa o passar-hi una estona.



Miguel's pizza.

Un altre càmping a on hem estat algunes nits és Lago Linda i ens ha semblat un bon lloc. Està bastant ben situat, a prop dels principals sector, Motherlode... Val 5 $ per nit i persona i inclou la dutxa,connexió a Internet i toma elèctrica. Per nosaltres és el millor lloc per instal·lar-se si es va amb tenda. Hi sol haver bastant escalador que fuig del xivarri de Miguel's. A més a més la senyora Linda és molt simpàtica i l'entorn és molt agradable, el càmping està al costat d'un llac enmig d'un bosc i prats.


Internet enmig del bosc a Lago Linda!

Una altre lloc a on ens hem instal·lat és a True North ,una mena d'alberg ofereixen allotjament en habitacions de grup, té unes bones instal·lacions i és molt tranquil. Amb nosaltres va fer una cosa poc usual, vam dormir en el pati, en el cotxe, pagant 5$ la nit amb dret a lavabo, dutxes a part per 3 $.


Paradeta que teníem montada amb el Malcolm i l'Angela a True North


El menjador de True North

El tema dormir, nosaltres hem estat combinant càmpings amb dormir en algun parking dels sectors o alguna area de descans.


En un dels pàrkings, la Harriet ja amoblada.

Una altra opció es l'allotjament en cabines o bungalows, si es va en grup pot ser una opció a tenir en compte. A Lago Linda llogaven cabines i ens va semblar un bon lloc.

  • Funcionament de l'àrea:
Red és una gran zona i els escaladors estan fent molta feina per mantenir-la. S'ha creat la Coal·lició d'Escaladors de Red River Gorge, la qual porta el manteniment de la zona i ha dut a terme una iniciativa bastant interessant que és la següent:
Pendergrass Murray Recreational Reserve són unes terres públiques però que en gran part pertànyen a una companyia de Gas Natural que és la que extreu petroli. La companyia propietària de les maquinetes que veiem quan anem cap alguns sectors.


una de les tantes!

El que han fet els escaladors és comprar la roca d'aquesta part, que és a on hi alguns del sectors més importants de Red, i el 2013 acaben el pagament. Cap el 2000 van tenir problemes amb la companyia i els accessos, que els va barrar alguns camins i fins tot va remolcar cotxes d'escaladors amb grua. La base de la compra és que "si la roca és nostra no ens la poden prohibir". El fet de comprar pot ser una bona sol·lució o no, pot tenir moltes interpretacions però crec que estan fent una bona feina, al menys lluiten perque tots puguem gaudir de la roca de Red.
Per això val la pena seguir els seus consells i intentar ser amable amb els locals.




Un Kiosk informatiu pels escaladors.

  • Altres coses:
Per aconseguir aigua, si s'està en el càmping cap problema. I si no, hi ha una font en la carretera 77 entre la milla 1 i 2 (anant cap el Secto Military Wall). A vegades anàvem a omplir a l'Area de descans, però amb discreció. I si no en les benzineres si ho demanes normalment et deixen omplir.

La meteo: forecast.weather.gov

Internet: a Miguel's hi ha un ordinador, si es va amb portàtil el pasword pel WI FI són 2$.
A Stanton n'hi ha a la Biblioteca i nosaltres vam trobar senyal a la bugaderia davant del Kroger (el super).

Hi ha molta sorra en els sectors mola portar una funda ben gran no només per la corda sinó per tot el material.

  • Dies de descans
Eren els dies que aprofitàvem per anar a Stanton o Winchester a comprar.
Es poder fer caminadetes interessants per la zona a Red River Geological Area o pel Natural Bridge State Resort. En la carretera 715 a prop del sector Tower Rock hi ha un Visitor Center, amb mapes i info de la zona. Val la pena fer un tomb per aquests paratges.



Estirant després d'anar a còrrer pel boscos de la zona




Dia de descans, El Malcolm i el Quim fent de tècnics amb el meu portàtil...el van arreglar!

I això és tot! Tot i que sempre hem dit que per escalada esportiva com a Catalunya no hi ha res,
Red està a l'alçada de les nostres millors escoles.Val molt la pena, no només la roca sinó poder conèixer Kentucky i la seva gent.

11/4/09

L'últim sector visitat

Els nostres últims dies a Red i encara ens queda pedra per veure!
Un dels sectors que ens faltava per visitar i que no ens va decepcionar és:
  • Drive by crag
Com no, un altre sector que no es pot perdre. Les vies segueixen la tónica de la zona, molt de desplom , i aquell desplom que et deixa el clatell adolorit tan al assegurar acom al escalar. Hi ha vies per a tothom, des de 6ens fins a 8ens. Per tant, és una zona bastant congurreguda sobretot els caps de setmana. Aquest sector té dues de les vies més clàssiques Red, "Breakfast burrito" un 6a+ i la Kaleidoskope un 8a+ que recorre un esperó molt elegant.
Totes les vies que vam escalar ens van agradar molt, molt recomanbles la "Check your grip" un 7a+ molt pilòs i la "Dirty Smelly Hippie" un 8a amb el que el Quim i jo vam fer "doblete" encadenant-lo al mateix dia. Una via amb uns passos de bloc que els escaladors locals ens van ensenyar a resoldre trobant uns impensables encastament de genolls. Aquesta tècnica s'anomena "knee bar". Entre els escaladors americans és molt usual l'us d'una mena de funda de neopré per la cuixa. Aquesta funda hi porta enganxat un pedaç de goma cuita, i ajuda encastar la cama a llocs inimaginables. Aquesta protecció és cert que proporciona una mica més d'adherencia i ajuda a disminuir la sensació de dolor a l'hora d'encastar la cuixa. Si s'aprèn a aprofitar aquests encastaments, es pot arribar a treure molt de pes al braços. L'haurem de perfeccionar.


Fent entrar la genollera que em va deixar el Malcolm



A última hora del dia en la "Dirty smelly hipppie" 8a



el Malcolm en un dels encastaments

Per nosaltres doncs, el Drive By Crag és també un sector molt recomanable, per la seva varietat de graus i la gran qualitat de les vies. Una paret assoleïada pel matí que permet escalafar bé i agafar energia per la tarda poder provar alguna via a l'ombra.

Escalfant aprofitant el sol del matí.



Tot i que el Quim prefereix l'ombra va disfrutant al sol en un 6c del sector

7/4/09

està nevant!

Estem a primavera i realment fins ara ha fet un temps prou bó. Però ja ens van avisar, a la costa Est et temps pot canviar radicalment en un tres i no res, i així ha estat, abans d'ahir estàvem escalant amb màniga curta i buscant l'ombra. Ahir va arribar la pluja i un fort descens de la temperatura finalment aquesta nit ha nevat! Doncs descansem i passarem el dia enganxats al món de l'Internet.


Hem dormit a True North, i així ens hem llevat






llums i colors d'un tímid intent del sol per sortir, però ha durat poc


Alguns sectors més:

Aquí van uns quants sectors que hem visitat, no són molt famosos ni molt concurreguts però no ens han decepcionat.
A vegades parlo de la dificultat de les vies fent referància a l' escala americana i a vegades a l'escala francesa, poso l'equivalència:

10a: 5è
10b: 6a
10c: 6a+
10d: 6b
11a: 6b+
11b: 6c
11c: 6c+
11d: 7a
12a: 7a+
12b: 7b
12c: 7b+
12d: 7c
13a: 7c+
13b: 8a
13c: 8a+
13d: 8b
14a: 8b+
etc


  • Tower Rock
Per escalar fisures hi hem d'anar en dies assoleïats perque solen estar en parets poc desplomades i si plou es mullen.
Tower Rock és un sector en la zona de Middle Gorge, al nord de Red River, segons la resenya presenta un bon grapat de rutes, però nomes vam escalar dues que eren les que es veien bones, les altres....no tenien molt bona pinta.

Vam escalar la "Arachnid" 5.8 , molt bona comença en un diedra perfectament fisurat, creua un sostre i acaba per un acaba per una fisura ampla a on colo·locarem un camalot del 5.



El diedre de primera part de l'Arachnid, mida bona per les mans!



creuant el sostre



el Quim decidint si puja en bavaresa o s'encasta a dins la fisura!


L'altra via qu vam fer va ser la "Africa" un 5.9, en una fisura perfecta que parteix un tram de gres blanquinòs, curteta però amb uns perfectes encastaments de mans molt espectacular.
I ja està, un parell de fisures per començar a curtir per Indian Creeck!



el Malcolm equipant la via "Africa" la clàssica del sector





tot i la perfecció de la fisura cal apretar-li!



  • Phantasia Wall
Aquí hi vam estar un dia que plovia bastant. Aquest petit mur està a un minut del cotxe i les vies no es mullen gens. Hi ha un un 7a+ " Twinkie" i un 7c "Phantasia" les dues bones, molt desplomades i físiques.
No crec que sigui un lloc de visita obligada però tal com he dit per tibar-li una mica en un dia plujós ja està bé.

Algunes fotos de les vies i del sector:
















bon desplom i bona presa


  • Midnight Surf
Situat a la zona de Muir Valley. Primer vam anar a escalfar a Solarium vam fer la " Air-Ride Equiped" 11a i la "Manifest Destiny" 12a estan bé però no ens van entussiasmar.
també bones, com la majoria de les del sector.
Després anem al Midnight Surf. Un impressionant desplom formats per grans blocs, l'escalada és bastant diferent a la resta de Red, són plans enormes i passos llargs. Les vies que vam fer les vam trobar molt bones i exigents, sobretot la "Cell Block Six" un 7b+ bó, molt bó.
També és un sector petit no és un clàssic de la zona però no està de més coneixe'l. Els graus ronden entre el 7b i el 8a.



el perfil desplomat del Midnight Surf




el Quim enmig d'un mar de cantos plans...



bones preses però allunyades!



qui arriba més amunt?!...també jugant amb els efectes de color de la càmara