30/9/12

A ON ANEM??


Diumenge, dia 16 de setembre, són quarts de nou del vespre, estàvem envoltats de mapes, llibres, i   el router treballant a tota màquina, navegant per Internet. I per què? Doncs perquè tenim un mes per endavant i encara no  tenim un destí.
Primer opció era anar a l'Agulla Dibona, mirem la meteo ...uf quina rasca!  Ceüse!? No sé ja hi vam estar fa anys, i ... molta gent, molt sobat, crec que no vam anar a  parar a les vies adequades , ja hi tornarem més endavant. I Verdon i Calanques?? si però aquí peten cotxes, hauríem de dur les bicis per deixar el cotxe en un pàrquing segur ( i en aquest viatge hem  canviat les   bicis per   4 enormes crsash-pads per anar a Fontainebleau, però això més endavant).
 Osti!! aquest blog parla d algunes vies de Vercors i Diois  mmm vaig a buscar els llibres,,hi vam estar fa uns anys i ens va molar molt , hi ha molta tàpia, i ..mira en el llibre del Mussato (la nostra nova bíblia de la tàpia francesa) i en surten unes quantes. Tot pinta molt bé, bona temperatura, i les vies que presenta quest llibre semblen guapes guapes.
 Vam fer una llista de vies per fer i omplir els dies d'abans d'anar a Fonten.
Ok, demà marxem direcció al poble de  Die!!
 
furgo carretera i manta...per fi!!

El dilluns  a mitja tarda ens plantem a la zona de Diois. Quin panorama!  muralles i roca per tot arreu.


La llista que vam fer el dia anterior ens la passem pel forro i quan passem pel poble de Saillans veiem unes parets impressionants
Eps!; que és això?!  Para!  que mirem si surt en alguna guia. Doncs sí! És es massis de  Les Trois Becs.  Sembla que hi ha alguna via interessant , calcari, regletes de  sílex...això pinta molt bé.  Que fem? Ens quedem aquí.
quanta roca !!

Total que vam controlar el pàrquing per l'endemà anar a escalar , i vam anar a dormir al coll de la Chaudière. Un racò tranquil, acabant el dia amb l'agradable llum de la posta de sol ...idíl·lic.


 primera nit a Françá: coll de Chaudière  poques hores abans de la posta de sol







copiant les ressenyes a última hora...ara cap aquí ara cap allà...

16/9/12

Aventura d'estiu amb el Garrepu


Sempre m'ha costat provar vies dures. Mandra? Lesions? Viatges i ara no ho puc fer? O por a donar-ho tot i no rebre res a canvi?!  Una mica de tot...Aquest estiu era el moment, tenia el cap de fer un 8b, a prop de casa, doncs vinga cap a la Sibèria!   Mes d'agost, no hi ha grans opcions per tibar , aniré pujant a la “ Síber”per trobar-li el feeling a  alguna via .
 I em vaig liar amb el Garrepu. Amb la calor  escalava sense agobiar-me, el tacte era horrorós però gaudia provant els moviments  (si que hi va havia  dies de mecagunlap...xúxuflu jo plego!,  i tornar a casa abans d'hora, però anava mentalitzada que això era part del joc.
 I van arribar algun dia  de bon tacte, uf!
Això volia dir que ja no anava a jugar amb el Garrepu, havia d'anar a encadenar-la.
Aquest són els moments més durs, el pegues en que saps que pots fer la via, i has de donar-ho tot , no pots fallar. NO HI HA EXCUSES!  Són aquells pegues de tancar els ulls, inspirar profundament i arrencar del terra,  a fondo  de forces i sobretot de motivació ( uf! Em suen les mans...).  Vaig fer uns quants pegues així (a fondo i amb papallones a la panxa)  i ja el diumenge a ultima hora ,quan ja no em sentia amb forces, i fins i tot estava mig dormint a peu de via vaig  decidir pujar per fer “algo” més. I com sempre em vaig plantar a la penúltima xapa a on comença el festival de regletes,  vaig engaltar la primera reglet després l'altra i l'altra i ups! he passat lo “  xungo” ara  NO PUC FALLAR!  Un parell de passos llargs un repòs i  una agradable arribada a la R....si senyor!  he fet el GARREPU i  a més a més  m'ho he passat bé!!
Que més dir...doncs que la via és una altra joia del Moro, (el meu Talismà...) en algunes de les vies dures  que he fet  ell estava a peu de via. I moltes d'elles  són obra seva.
Aquí deixo unes fotos que em va fer el Xavi Ruiz ... fanàtiques!!

el pas llarg que em deixava rebentada

creuament delicat

els "dibus" del final, intocables quan hi havia mal tacte

...i em poso sentimental.. quan penso amb la gent amb qui he compartit estones al peu de via i que m'han animat a provar-la i que m'han motivat dient-me que la podia fer... com sempre dic, no tot  acaba de cara la paret , som escaladors som persones i tot va més enllà dels números i els metres.... Sigui la via que sigui, sigui  grau que sigui, mola molt tenir projectes i poder-los compartir amb aquells que t'estimes.  Gràcies companys !   I al  Quim! que no per tenir ganes d'apretar es va dedicar a fer vies més "fàcils" (ho poso entre comete per què de fàcils res). En el seu pas per la Sibèria s'ha endut  una parell de 8as la Emmental i la Dick Turpin i va fer la segona repetició  a la "Barbatous"

13/9/12

Vacances a Roc Colom



Aquests últims mesos seguint la tradició estival,   hem plantat la paradeta a les parets de Sant Llorenç. Fent una agradable combinació de Roc Colom i Sibèria. I, amb aquestes visites , hem notat una millora de la pila, no per l'escalada sinó per les aproximacions que no són precisament curtes.
  El Roc Colom és un petit mur, als peus del Cim de la Mola, poc visitat però que sota la mà del Marcel, aquest passat hivern, ha tingut un excel·lent re-equipament i alguna línia nova.
 I, el Quim i jo entre aquest estiu  i el passat també hi hem també obert algunes vies.
És un racó  fresc si no ve vent de mar que porta una humitat molt desagradable. I encara que sembli mentida, el conglomerat d'aquesta zona és molt compacte.

Roc Colom des del camí dels Monjos

Sobre les noves obertures del  2011  vam obrir "Laura" 7b+ i a “Última hora” 7b.
Aquest any el Marcel ha obert  "Feng shui"   l'esquerra de la “Vol i dol”  només té una ascensió del Quim i creu que ronda el 7b i una altra via oberta aquest any és “Mister Proper” aquesta és meva! I ha sortit un 6c+.
Ja sé que el nom de Mistrer Proper no és gaire ...bonic, però te un motiu, i és que hi ha hagut molts dies que arribava a peu de via encesa i emprenyada de veure com la gent deixa brossa i papers pel camí i com s'ha perdut el respecte a l muntanya. Que netegi Mister Proper no?

una servidora en la Mister Proper. Agulla del  Roc Colom  darrere.

un bon muret de conglomerat



Menció especial al la via “Díedre Àngel Casanovas” 6b+ /A1 que va obrir el Quim per  sota.  Via de tall clàssic, va dedicada a l`'Àngel ja que aquest setembre farà un any que ens va deixar.
 I seguint amb el seu afany d'apertures per sota el Quim obra la “Terry” V+ una línia que porta al cim de l' Agulla del Roc Colom.
el Quim obrint el Díedre Angel Casanovas:

en el bombet hi va posar un parell d'aliens  hi ha algun forat però en lliure surt difícil  i la sortida ha quedat una mica expo...però el Quim no té gaires problemes en fer cops de gas amb el seguros lluny...

el topo de la via ...tot plegat molt clàsic no?


sobre la via Terry:



dalt de l'agulla del Roc Colom i la Castellassa a la nostra esquena

Castellassa i la pared a l'ombra és els Gruiere

Sobre ascensions,  doncs el Quim va fer la primera  a “Gos Baladrer” i jo  la segona ascensió, deu ser   8a o 8a+ i el Xavi va  fer la 1º ascensió  a “El maniquí” 8a+ o 8b ....una variant de la via “Vol i dol” entrant per les primeres xapes de la Mr Bambi.  Sobre les graduacions tot queda una mica a l'aire.

el Quim intentant la "Maniquí"

el Xavi en la "Maniquí"

el Xavi negociant amb les regletes de Gos  Baladrer

 

un bon desplomet no?!

I ja està ! Una petita crònica de tot el que ens ha deixat fer aquest magnífic  conglomerat.
I si voleu la info detallada de tot plegat:: www.santllors.com

IMATGES I MOMENTS:
la Mola des de  el balconet del Roc Colom

Agulla Roc Colom

 flora i fauna de la zona:


12/9/12

La resina és cosa fina!!


Mai ens ha atret gaire el món de les compes, opens i "events" similars però no és pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré i sempre pot ser que t'agradi!

Doncs  per no haver-hi anat mai aquest cap de setmana  passat ens vam passar de  divendres a diumenge entre murets,  preses de resina , blocs i el que és més importat amb un ambient genial.

El divendres nit vam participar al Bloc 'n Roll un Open de boulder organitzat  per la gent del poble de Montblanc i amb els suport de Tenaya, en motiu de la festa major. A part d'apretar (eren les dotze de la nit que encara estàvem tibant) ens ho vam passar molt molt bé, riures, birres (claretes) i musiqueta fins ben tard.  Tot molt informal i molt familiar.   Felicitar al Marc, Gerard i companyia pel curro i les ganes que hi van posar i a l'Uri pels blocs!!

som-hi!



un racó petit però no vegis com va donar de sí!

dos  legends  face to face

anem per feina...

equipant els blocs

un dels blocs de la final que booonss!!


premis,  foto de família  i party time!
el Marc i els LEGENDS en el pòdium  (Quim 1º Legend i jo 1º fèmina...aix qui ho havia de dir...)








 Dissabte (amb la petamenta ) vam anar al Desplomat. Que dir del Desplomat?!  Un gran open amb 3 anys de vida que cada  edició acull més participants (aquest anys uns 300).  Sota el patrocini de GARGOLA i amb la col·laboració de la gent del poble de les Avellanes, arbitres, equipadors es va crear un bon ambient, fanàtic (no vegis com li apretava tot el personal i les fèmines les més fanàtiques!) i tot plegat molt social.   

Hi  va participar el Quim , jo no, el Bloc and Roll del de Montblanc em va deixar tan rebentada  que no podia tancar els dits (que me'ls haig de cuidar) ni fer cap moviment que impliques el dorsal  el qual me'l sentia inflat com un Geiperman.

Conclusió  que també ens va molar una cap de setmana “resinero”  i que algun de tant en tant no li farem un lleig. Com diu el Quim s'ha de fer una mica de toot!!

l'ambient:









ACCIÓ!: