28/11/16

Escalades per l'Aiguille du Midi.

       Vam fer una estada de 3 dies en la cabana  discretament situada  sota el Refugi  de les Còsmiques. És molt mona, molt autèntica i molt tranquill·la (res a veure  amb la massificació del refu ) però si que està una mica deixada.
    Vam estar allà dalt  amb una meteo estiuenca, unes  línies de granit perfecte i uns paissatges de postal. Que més podíem demanar?!
Si , tot molt guai. Tot i que el primer dia casi ens agafa un “patatus”  en arribar al tele-cabina que puja a l’ Aiguille du Midi.   Aquest  era el panorama:


A fer cua i una bona estona!!


El setembre el primer surt a les 8:10’  nosaltres ens vam confondre amb les 8 :30, a més a més havien precedit  dos dies de mal temps i tots sortíem com cargols . I  a davant de tot, evidentment un munt de persones amb amb tota la parafernalia escalda-alpina ( com nosaltres , vaja)  a punt per sortir pitant i no perdre el torn  i nosaltres els últims, ole! 
Hi ha tanta cua que  ens dónen una fitxa amb el número de cabina que haurem d’agafar i no és fins d’aquí a una hora…bé..que hi farem . No val a badar.



Abans d'entrar en materia us deixo d'on vam trerure la info:



la guia "Monte Bianco..." és  interessant per la proposta de fissures i parets que proposa , però els topos són bastant inútils. 



Aquí unes imatges del nostre allotjament:








Arribem dalt, ens calcem grampons baixem per l’aresta,  bastant concurreguda  i ens plantem al peu de l’Agulla. Brutal ! Quin ambient, quina mole de granit i quanta gent !!




Baixant cap al plateau
   


        Volíem fer la Rèbuffat- Baquet, però davant nostre contem 6 cordades. Canvi de plans cap a la  Contamine  6c 200m (que també la teníem al cap). Ràpidament el Quim comença a escalar per la fissura paral·lela a l ‘inici de la Rébuffat. El sento  que parla amb algú en una reunió de la Rebuffat i sento com diu …Contamine , Cotamine! i va tirant amunt .   I estem sols!!  I quina via!!  Granit bo , boníssm , fissura i placa . El llarg més exigent que és el penúltim, és magnífic, sobretot a l’inici que recorre una fissura amb encastaments perfectes.! Rapelem la mateixa vaia, rapels bastant nets i rectes. En un no res estem a peu de via . La gent ja va arribant a dalt l ‘agulla, la majoria fan la via i tornen a baixar amb el telecabina. Nosaltres ho hem deixat tot al peu de paret. De material duiem dos jocs de camalots del 0.5 al 2  , un 3 i un 4 ,aliens del verd al groc i dues cordes de 60m. Horari unes 3 hores per fer la via. 

Anem per feina , aquest deu ser el primer llarg de la Contamine i me'n vaig amunt!!


I quin granit!!!



Avall! I quina panoràmica amb la DEnt del Gegant i les Jorasses a l'esquena
L’endemà cap a  La Punta Lachenal a la  via “Contamine”  6b 250m . Una altra grandiosa línia  i déu n'hi dó com apretava el Contamine!! 
  Una agradable aprox per neu ens porta al peu de les Pointe Lachenal .  La via és una joia, malgrat portàvem unes ressenyes  que poc precises i vam dubtar en més d’un llarg en si anàvem o no anàvem per la via.

A més a més, per tota la paret s’hi van trobant  reunions i rapels  que no ajuden gaire a ubicar-se. Però bé amb paciència i molta intuició (sobretot per part del Quim) vam conseguir acabar-la.  
       Molt recomanable, amb un llarg de fissura de mans i un llarg per l’esperò que són de pel·lícula. La vam rapelar tota , els primers rapels a (ageguts i en diagonal ) cal anar amb molta cura  , creuar dits per què no s’enganxessin les cordes però tot va anar molt bé.  Horari  material  2 jocs de cams fins el #2 i un 3, aliens del verd al groc., dues cordes de 60m . Horari unes 5 h. Retorn agradable per neu .



primer llarg


Quin granit!!!



Navegant per la roca...mai més ben dit...anirem bé?!



Un del millors llargs de la via


Un gran pont de roca que ens deixava veure l'Agulla de Midi al fons. Curiós no?



Rapelant per un mar de roca i creuant els dits que no s'engaxessin les cordes



 La tornada


Vistes de l' Agullea i la part final de l'aresta de les Còsmiques. I en el planxot de la torre de l'esquerra hi va la famosa "Digital Crack"


    Passem una tarda entretinguda, des de la cabana podem contemplar   l’evacuació en helicòpter  a la gent que ha quedat atrapada  en les cabines del tele-cabina  Panoramic. Feia posar la pell de gallina només veure com des de l’helicòpter baixava el cable i hi anaven enganxant a la gent que estava atrapada en la cabina.  Gran feina per part de la gent de rescat. I pobres als que treien , els  deixaven a la gralcerea fins que un helicòpter més petit els tornava a  Chamonix.

Una persona penjant del cable ...brrr!!!
   

      Últim dia. Escalarem a l'Agulla , no queda bé   dir-ho ,peró degut a l’ averia al Telecabina  no va arribar gent fins al migida i vam estar contentíssims amb tanta tranquil·litat i escalar la “Rèbuffat- Baquet” completament sols a l’ Agulla de Midi (que deu ser la més repetida de la zona). 
  I que dir  sobre la Rèbuffat, és la gran clàssica per excèl·lencia dels Alps , evidentment sobada, però molt maca. Fissura de totes les mides , el llarg de flanqueig del sostre i el mític llarg de la S  que no et deixa respirar, fissura de dits no pas fàcil, una visita obligada. De material: joc de camalots fins al 2, tascons , aliens del verd al groc , dues cordes de 60m.
Vam rapelar, vam agafar les motxilles i vam remuntar l’aresta fins a dalt l’estació de l’Agulla.






En un dels darrers llargs.

A dalt de l'agulla  vam estar una estona voltant pel “mega-complex” , que hi ha construït  i vam estar ben entretinguts amb uns quants que saltaven des de l’agulla amb el “traje “ d’ales. Quin espectacle!!







I fins aquí les nostres escalades per la zona de l'Agulla de Midi. 


27/11/16

ESCALADAS EN LA AGUJA DE MIDI

    Versió en català  

    Hicimos un agradable stage de 3 días en la cabaña discretamente situada por debajo del Refugio de las Cósmicas. Muy bonita , auténtica y tranquila (no tiene nada que ver con la masificación del refu), aunque , está un poco dejada.
     Estuvimos por ahí arriba con una meteo veraniega, unas líneas de perfecto granito y unos paisajes de postal. Qué más podíamos pedir?!
Si ,todo muy guay e idílico pero casi nos da un "patatus" cuando fuimos a comprar los billetes para la cabina que sube a  l’ Aiguille du Midi.   Este  era el panorama:


A la cola , y par un buen rato...

En setiembre el primero sale a las 8:10 pero nos confundimos y llegamos a las 8:30.  A demás , habían precedido dos días de mal tiempo y todos salíamos como caracoles.Y en cabeza uns cuantos con toda la parafernalia escalada-alpina, (como nosotros vaya, pero mejor situados...)

    La cola es tal que incluso nos dan una ficha con el número de cabina que nos toca y aún falra una hora, vamos bien.... 



Antes de entrar en materia aquí dejo las guías que usamos:



la guía "Monte Bianco..." Es  interesante por la propuesta de fisuras y paredes pero los topos son bastante imprecisos. 



Aquí unes imágenes de nuestro alojamiento :








Al llegar a la estación superior de la Aguja nos ponemos los crampones , descendemos por la arista , bastante concurrida y nos plantamos al pide de la Aguja de Midi. ¡Brutal!
¡Qué ambiente que mole granítica y cuanta gente!




Bajando  al plateau
   


         Nuestro objetivo era la via Rèbuffat- Baquet,  pero por delante ya van 6 cordadas. Cambio de planes , vamos a la Contamine, 6c 200m (otra ruta que teníamos en mente pero no para hoy). Rápidamente  Quim empieza a escalar por la fisura paralela al inicio de la Rébuffat .  ¡Estamos solos! Y vaya gran vía!! Granito bueno , buenísimo, fisura y placa. El largo más exigente que es el penúltimo, es magnífico. Sobretodo su inicio que transcurre por una fisura perfecta. Rapelamos por la misma ruta , rapeles bastantes limpios y rectos. En un plis retornamos a pie de vía. La gente va llegando a la cumbre de la Aguja, la mayoría de cordadas escalan la ruta y  vuelven a Chamonix con el telecabina. Nosotros lo hemos dejado todo a pie de vía pues vamos a quedarnos uns días por ahí arriba.   
 De material: dos juegos de camalots del 0.5 al 2  , un 3 i un 4 ,aliens del verde al amarillo y 2 cuerdas de 60m. Horario:  unas 3 horas para  la via.

Primer largo de la Contamine

te
Y qué granito...

Bajando. Con las Jorasses y la Dent du Geant de telón de fondo
 
  Al día siguiente fuimos a la via “Contamine”  6b 250m de la Punta Lachenal. Otra preciosa línea, bonita y exigente.
  Una agradable aproximación  nos deja acceder al pie de  les Pointe Lachenal .  La via es una joya, aunque llévabamos unas reseñas muy poco precisas y en más de un momento dudamos si íbamos o no por la ruta.

      Y  a lo largo de la pared  aparecían   reuniones y rápeles que no ayudaban mucho a ubicarse. Pero con paciencia y mucha intuición (sobretodo por parte de Quim) conseguimos acabarla    
       Muy recomendable, con un largo de fisura de manos y otro  que recorre la arista que son de película- La rapelamos toda, los primeros rápeles son tumbados y en diagonal, con lo que hay que tener cuidad con que no es enganchen las cuerdas.   Horario :  unas 5 horas. material  2 jouegos  de cams  hasta  el #2 y un 3, aliens del verde  al amarillo  y dos cuerdas de 60m. Al aterrizar a pie de vía ya sólo queda un agradable retorno por nieve, ¡ y a disfrtuar del paisaje!.



primer largo


Granito del bueno



Navegando por la roca...Nunca mejor dicho...



Uno de los mejores largos de la vía


Un gran puente de roca nos dejaba  a ver la Aguja  de Midi al fondo.¿ Curioso no?



Rapelando en un  mar de roca y cruzando los dedos para que no se atascasen las cuerdas



De vuelta


Vistas de l' Aguja y la parte final de la arista de  las Cósmicas. Y en la "plancha" de la torre izquierda la famosa "Digital Crack"


    Acabamos la jornada en la cabaña desde donde pudimos contemplar  como los heliópteros rescataban a las personas  que habían quedado atrapadas en el telecabina Panoramic. Era escalofriante ver como  bajaba  el cable desde ell helicóptero hasta la  cabina y enganchaban a la gente .Una gran labor por parte de los equipos de rescate.
  
Una persona colgando del cable ...brrr!!!
 

      Último día. Escalaremos en la Aguja, no será muy correcto decirlo pero debido a la avería no llegó gente hasta mediod-ia y estuvimos solos  y tranquilos en la   “Rèbuffat- Baquet” que debe ser una de las línias más concurridas de la zona. 
  I que decir   sobre la Rèbuffat, es la gran clásica por de los  Alpes , evidentement sobada, però preciosa . Fisura de todos los tamaños, el largo de travesía del techo  y el mítico largo  S  la convierten en una visita obligada. De material: un juego  de camalots hasta el 2, tascones , aliens del verde al amarillo y dos cuerdas de 60m
Al acabar rapelamos, recogimos las mochilas que habíamos dejado a pie de via y remontamos la arista hasta la estación de la Aguja.








Ya arriba an la Aguja estuvimso deambulando por el “mega-complejo ” , y bien entretenidos con unos saltadores ¡ Vaya espectáculo!







Y hasta  aquí nuestras escaladas  en la zona de la Aguja de Midi