28/8/13

Racons de Sardenya. Petites joies naturals

Sobre les nostres escapades turístiques a Sardenya, ja vam estar en algunes poblacions destacades  durant nostra anterior visita. L'interior ens va semblar molt autèntic, Oliena, i recordo especialment Orgosolo, el poble que destaca pels carrers amb murals pictòrics amb molt de missatge social i històric.

Aquest vegada vam passar per Cagliari la capital de la Illa, va coincidir amb la celebració de San Efisio la festa més sentida de la ciutat. I vam aguantar estoicament 4 h de peu per contemplar una de les processons més vistoses i multitudinària de la illa.


agafant força per aguantar la jornada

colorida processó, cada poble desfilava amb els seus vestits tradicionals:








això si que són bous!!




estores de pètals per quan passi el sant

Mentre ens dedicàvem a buscar sectors, vam ver una parada al massís del Gennargentu, d'on emergeix el punt més alt Punta la Marmora de 1834 m.i sense haver-no planejat vam anar a dormir al pàrquing i el matí següent vam fer el cim. El cim és un turonet de vaques però l'indret és preciós. Situat en el cor de la illa, ens va oferir un ambient tranquil i salvatge, a més a més, per arribar-hi vam recórrer uns paratges naturals de gran bellesa i molt relaxants.

De camí cap al massís vam fer parades a llocs com aquests..i alguns pobles que no recordo el nom ..ups!






l'àvia 

de  murals amb imatges quotidianes  en trobarem en molts  pobles sards:



abuelooo!

les esqueles


parada al llac  Fonni un  raconet isolat i tranquil



Ascensió a Punta la Marmora:






CIM!

t'ho has guanyat!


Mirant-nos el mapa, vam veure al a costa oest una punxeta que s'endinsava cap al mar, és la
península de Sinis , busquem una mica d' info i vam decidir anar-hi..mm.. vam tenir la impressió que seria un indret que ens molaria.. I efectivament. Ens va encantar. Es pot visitar els restes de l'antiga ciutat de Tharros i ens vam trobar amb una costa encara molt verge i solitària, que vam recórrer a cop de pedal.
Vam aparcar al bucòlic poblet de San Salvatore i vam sortir en bici. Com mola pedalar!, com diu el Quim en bici sempre podem veure el doble que caminant i és ben cert. Anem desfilant per un paisatge variat, immensos camps de blat, de carxofes, i al final una costa molt original amb unes platges de quars. Talment semblava que hagués acabat de caure una bona pedregada.


vistes del final de la península amb el corresponent far:




resseguint la costa sobre rodes

arribem a la platja de quars, fascinant!!




i després de pedalar acabavem estirant les cames a Pulzu Idu i Punta Pallosu, també sorprenents









La Costa Esmeralda és una de les zones més famoses per les seves platges i la gent rica que allà hi estiueja , però tot i que la costa és preciosa ens va semblar un lloc tan explotat que ha perdut el seu encant i no ens va agradar . Però hi ha un indret en aquesta banda que encara conserva part de la seva autenticitat és el Parc Natural de L'Arxipèlag de la Magdalena.
En el poble de Palau (saturat de turistes, com nosaltres, vaja) carreguem les bicis al ferri i en 15 minuts arribem a la Illa de Magdalena d'allà vam pedalar fins al curiós pont que uneix aquesta illa amb Caprera. Un racó fascinant, no hi ha gairebé cotxes, vam fer la illa de punta a punta parant a platges granítiques i cales de pel·lícula.

el pont que uneis les illes de la Magdelena i Caprera

actualitzant el gps

som-hi!








SpiagaPelosa una llarguíssima platja de sorra blanca i aigües transparents. Amb tanta bellesa el lloc és molt concorregut, Les vistes al mar són precioses però a la nostra esquena cases, bars i pàrquings de pagament ,però es mereix una visita i unes hores de relax per contemplar-la.






Alguer, una ciutat històrica a la que volíem dedicar unes hores per contemplar, i intentar captar indici del pas dels catalans. La seva bandera quadribarrada, algun monument a la unió de la llengua
catalana, i el nom del carrers en italià i català arcaic. No vam tenir temps d'aprofundir sobre el tema i vam fer un tranquil·la passejada a última hora de la tarda per aquest poble que encara manté una arquitectura medieval, carrers rústics, edificis de pedra i unes robustes muralles que rodegen al poble. I als seus peus un tranquil port esportiu.






22/8/13

Tapieta Sarda

El temps va ser bastant inestable, pluja vent i més pluja, finalment la cosa es va arreglar vam posar la directa cap a la Zona de Cala Gonone. Aquest racó és ben bonic i seria un entorn natural preciós  però l'explotació  que ha patit li treu molt d'encant.
S'hi troba un bon repertori de zones d'escalada esportiva com Biridiscotai, Fuili,Zeiu Martine ...., petits sector arran de mar, molt espectaculars, però l'escalada en condicions marítimes no dóna per molt fanatisme En aquests secorets ja hi vam estar en la visita a l illa i ara no hi vam tornar.
El que si ens va deixar molt g bon record va ser l'escalada a l'Aguglia de Cala Goloritze. Una fina agulla en una cala paradisíaca. Un indret espectacular que al acabar l'ascensió a l'agulla tindrem la refrescant recompensa d'un bany unes aigües transparents i aturquesades.. Però ull s'ha de pagar pàrquing, si el deixes fora sabem d'alguns qu s'han trobar el retrovisors petat(casualitat...!?).



Pel que fa a les vies llargues: Anem cap a la paret. PUNTA GIRADILI Seguint els savis consells dels germans Salvador ( o sigui en Ganxets i el Bou de Reus), vam anar amb calma per trobar el punt de sortida, és cert el que ens van dir, per arribar al pàrquing cal passar per un laberint de pistes i masos i fàcilment et post equivocar
Vam dormir en el mateix lloc a on es deixa el cotxe, un paratge salvatge i tranquil.
L'aprox és un senzill i evident descens fins a peu de paret i flanquejar fins trobar l'inici de la via a fer. Tot aixó amb una panoràmica marina que ens té ben entretinguts.


 La paret de Punta  Giradili


genial poder escalar en aquest escenari 

Via “”SETE ANNI DI SOLITUDE” 390m.
Una gran línia que recorre la part central de la paret. Firmada pel mestre Piola que com sempre ens deixarà amb una molt bon gust de boca. Quin “viote” !!
De tot; plaques, fissures desploms i equipada amb molt de seny, ni aprop ni lluny.Cal escalar entre xapes però no és expo. Dificultat mantinguda amb abundants 6bs i 6cs.
Vam començar a quarts de 8 , i vam estar 7 h. Pel mes que erem cal fer-la de matí perquè al migdia hi arriba el sol.
Material crec que portàvem uns aliens (els de per si de cas ) però no vam posar res.
Per la tornada vam pujar fins al cim varem baixar seguint unes marques blaves. Aquí si que ja vam “pillar” un sol de justícia.
GRAN GRAN VIA MOLT RECOMANABLE

                                             plaques de calcari excel·lent


                       un dels llargs estel·lar de la via el diedre de 6c+ (i ben posat eh!)

                        
                  



una cordada a la via Wolfang Güllich




ja som dalt!! 



L'endemà vam anar a la via MEDITERRÀNEO 240 m a la mateixa paret. Ens va agradar però ens l'esperàvem més complerta o més bonica..no sé ... Molta placa  i sobretot les de la part superior eren rares rares! I marca un llarg de 7a cosit de “seguros” que ens va semblar horrorós. Potser estàvem cansats del dia anterior, bé, els peus si que els teníem destrossats, però quan vam arribar dalt vam coincidir el dos en que era una via  poc excepcional
Horari 4 h. Material cintes i reunions.



boires brr!!! per sort no va ploure i ens va anar d'allò més bé per no fer la baixada amb el torrat de migdia

ens ho hem guanyat, un birra sarda, pa carasatu i un formatge regional ben sec ...això és el millor!!


Per fer aquestes escalades  vam utilitzar la guia “Pietra di Luna “ però l'edició del 2002. En la última edició no hi surten les vies llargues. Sabem que  guia exclusivament de la zona de Cala Gonone però no en tenim ni idea de   com és. I com sempre anàvem seguint les recomanacions del llibre del Petit i la Bodet...el que sempre cito: Les més belles ascensions d'Europa. 
Amb aquestes dues vies vam acabar la visita a la PUNTA GIRADILI . Només per escalar la via del Piola ja es mereix una visita i per les panoràmiques de les que podrem gaudir que són espectaulars i és més, és un paratge molt tranquil  Recomanem una visita a l'ermita di San Pietro està indicat des del poble de Baunei un raconet encara bastant verge.
Per acabar l'estada a Cala Gonone, vam treure el cap a una cova que l'autor descriu que esdevindrà una cova de referència en l'escalada europea COVA MILENIUM queeeeee!??
Quan llegeixo coses així i després ho contrasto amb el sectors “flipo” de com es” flipen” alguns... i és més, de com d'humils i senzills que som els catalans a l'hora de parlar de la nostra roca que sí que és referència en l'escalada , i mundial!
Bé, doncs vam baixar a la Cova , ja ens havíem pensat que invertir-hi dos o tres dies, ja ja! En un dia ho vam enllestit el que ens va semblar que valia la pena.
La veritat és que la cova és espectacular però l'escalada no tant. Vam fer alguns 7bs o 7b+ de la banda esquerra que eren bons i a la banda dreta era com escalar en un desplom folrat de greix, quin tacte més llardòs. Però bé el lloc es ben curiós, l'  aprox és un descens una mica delicat i vertical per uns cables fixes arran de mar. Per anar-hi un dia està bé però ni de bon tros serà una cova referència.


si ja ho dit la cova es veu espectacular però nooooo!

part dreta de la cova a on tot era un  capa de humitat salinosa


Encara que l'escalada no era descomunal, les vistes si . Cala Gonone al fons