22/8/18

NORUEGA 2: Nissedal,Urdiviki , Kjerag...Escalant i voltant


Deixem Oslo per anar cap a Nissedal (regió de Telemark), el nostre primer objectiu de roca. 
Prenem direcció Est i  a Drammen decidim passar per carreteres secundàries com la E134. Aquesta passa per Heddal una preciosa església medieval cristiana (starvike), una construcció de fusta ens va deixar molt impressionats. 








   
 Vam passar pel canal de Telemark, però no ens va semblar gaire especial i no val la pena fer la volta , a més a més vam arribar-hi a mitjra tarda i ja no hi circulaven vaixells que potser és la única cosa que estaria bé  veure.
    I   arribem al llac Nisser. Vam anar cap a carretera FV354 i allà una mena de plataforma ens va creuar a la banda est del llac. I pels pèls! Ja que  vam arribar a les 9 i era l´últim. Tal com vaig comentar en l’anterior post amb info pràctica, fins i tot en  d’aquesta diminuta plataforma -barca en aquest remot indret es pot pagar amb targeta. 



Eren casi les 9 del vespre i teníem els nostres dubtes si podríem cruear el llac

La furgoneta a sobre la plataforma creuant el llac     


 Uns quants quilòmetres més per pista i ens plantem al apaarcament  del Haegefjell. Un  racó molt bucòlic però amb una activa població de mosquits que no ens va permetre baixar de la furgo i ens va obligar  a sopar i dormir amb tot ben tancat.
     I l’endemà ben d’hora per fugir de la calor,  a escalar! El Haegefjell  és una imponent mole de granit compacte amb vies d’alta qualitat i uns paisatges de postal entre llacs, muntanyes , i fiords. Un petit paradís .
Vam fer dues vies:
 La   Mot Sola (6a 385m) un agradable i definit  díedre que s’enfila per la cara oest. No és  gaire complicada però té  molt ambient.  Assegurances gairebé inexistents peró bones fissures i díedres on les peces entren amb facilitat. Unes plaques agegudes al inici ens porten al peu del diedre , creuarem el sostre amb un curiós flanqueig i amb una tirada molt llarga farem cim.
Just abans de trepitjar el punt més alt vam anar direcció est  i vam poder gaudir d’unes grandioses vistes de la regió, i després en una hora i mitja vam retornar al aparcament. Quins regal de natura!!!



Un bon tou de granit


Començant el díedre


El flanqueig



I amunt!


Això no té preu


Deixant constància de l'ascensió


I la tornada 



     Per aprofitar el dia vam anar a la banda est per pujar per la via LARA un línia fissurada  que no passa de 4º  divertida i fàcil amb una panoràmica brutal. Només ens va sembalr una mica liós trobar l’inici, ja que cal flanqujar per la paret fins que s’acaba  el camí, i just allà cal fer una curta  travessa per la paret per anar a buscar la fissura, No cal baixar més avall, cosa que vam intentar fer pensant que la fissura començava a baix de tot. 
       De material per les dues vies vam prendres  un joc de camalots del 0.5 al 3, un joc de aliens i  fissurers.
Pel que fa a la info de la zona vam trobar poca cosa, un pdf a http://osifjell.no/arkiv/klatreforer_nissedal.pdf
I aquest ha estat el nostre primer contacte amb parets noruegues, i realment no ens han decebut . Bones línies i uns paissatges d’una  gran bellesa. Va valer la pena la quilometrada fins aquest racó.



Aprox cap a la Lara


Una fissura espectacular!





En acabar i com que el dia és tan llarg decidim  fer els 140 quilòmetress fins a  Bygland  la regió de Setesdalen i demà escalar Urdiviki, per nosaltres un dels millors sectors d’esportiva que hem trepitjat  per terres viquingues.  
Hi vam estar uns 3 de dies en aquest increible sector, i  tot va ser perfecte, les vies, l’entorn, “l’apalanque”.  Vam dormir en el pàrquing-àrea descant del fiord . Coordenades:   58.850187, 7.749963
  Es tracta d’una bona muralla amb vies bastant físiques entre de forats , romos i regletes que encendran la nostra “resis” i força. I com sempre en un marc molt panoràmic.  I com no, degut a les altes temperatures de les que gaudíem, havíem de matinar bastant per  aprofiar l’ombra , que durava fins al migida . 


"La Muralla"


L'aproximació era ben entretinguda i maca entre laberint de pedres i arbres

















No ens pensàvem trobar-nos un sector tan bo



 

Com s'agraïa la platgeta que teníem davant l'aparcament

       En acabar a Urdiviki vam encaminar-nos cap al famós Kjerag. Un dels racons populars de Noruega. En el fiord de Lysefjord s’hi axeca la vertiginosa  paret del Kjerag  i també hi trobarem una de les pedres més fotografiades del pais,  la seva pedra encastada.  Vam sortir de Bygland direcció Nord per la carretera nº  9 passem el poble de Rysstad i en desviem  a mà esquerra, cap a la carretera  FV 337 és unar ruta alpina preciosa, estreta  que ressegueix  llacs roques i muntanyes. 

 Paisatge de la  FV 337

   Per anar al Kjerga cal fer uns 10 quilòmetres caminant (anar i tornar ). Sortim abans del aparcament.  En un replà de la carretera surt un caminet que creua un coll i empalma amb el camí normal. On surt aquest caminet hi ha dos senyals de no aparcar però uns metres abans hi ha un replà on  vam deixar la furgo sense cap problema. (el punt: Fv500 4127 Lysebotn, Noruega
59.034634, 6.652429)
Eren les 7 de la tarda , bona hora per sortir . No vam trobar gent ni vam patir gens de calor. 
    Un recorregut preciós amb una bona pujada al inci (on hi trobarem algunes cadenes del tot prescindebles) . I aquesta pujada ens porta a un fabulós altiplà de granit  que el creuerem fins arribar a una mena d’escletxa  amb neu que ens farà d’entrada al Kjerag. Senziallametn “guapissím”. Tan impresionant  és veure la roca encastada com la gran paret que caue en picat a l’aigua. . Per cert   aquí hi ah una via  que surt des de baix l’ el mar fins dalt, té bona pinta. Dies després vam coincidir  amb uns escaladors locals i ens la vam recomanar 100%. ..Una bona raó per tornar-hi.


Aquestes són les imatges de la nostra excursió al Kjerag:















       Són les 11 i encara tenim llum , abans de parar a dormir fem uns quilòmetres direcció Stavanger. Anem cap a la carretera 45 que va pel sud del fiord. Parem a dormir en un  braç del fiord just al costat de la carretera, però tranquil i espectacular. Com  mola aquesta llum casi eterna…Mai hi ha pressa i així és fàcil buscar un racó per fer nit.
L’endemà arribem Stavanger, per accedir-hi passem per la E39  que creua Sandnes i un tram molt poc atractiu. A Stavanger traiem les bicis i fem un tomb. Està bé, la zona portuària és molt “cuca” el barri de Gamle i les casestes blanques, a uns 4 quilòmetres s’alcen les imponents espases Sverd i fjell (que vol dir espases en la muntanya) .I per acabar vam anar fins a Ullandahug Tower als afores de la ciutat i en una zona boscosa. … Aquest mirador no ens va agradar gaire. En general Stavanger ens va semblar una ciutat tranquil·la i discreta. 











16/8/18

NORUEGA I . INFORMACIÓ PRÀCTICA, VISITA A OLSO I ESCALADA A HYGGEN

Hem pogut fer, escalar, veure i descobrir tantes coses que no sé com posar-m´hi...
En aquests posts sobre Noruega aniré seguint (més o menys ) un ordre cronològic del que vam escalar, veure, visitar.En cada entrada hi  posaré una mica de tot. Hem tingut la gran sort de gaudir d’una  molt bona meteo i hem aprofitat casi totes les hores del dia (a partir del cercle polar artic no es feia de nit! ) per gaudir d’aquests paratges.
Vam recórrer el país fins al Cap Nord amb la furgoneta , i tal com havíem sentit a dir és un paradís per aquesta mena de viatges. Molts espais habilitats per autocaravanes, molta llibertat i sobretot molt respecte. 

Per trobar aigua, cal buscar les zonas d’autocaravens, pels pobles no hi ha fonts!! I mira que tenen aigua
Per circular  vam utilitzar el navegador Mapsme i el Google maps. Els dos funcionen ofline si previament et descarregues els mapes de la zona  que necessities..  Les carreteres deixen una mica a desitjar, en general bastant  estretes, o en obres …  Però tothom és educat  i no vam tenir cap ensurt. la velocitat màxima és 80 quilòmetre per hora , tothom respecta els límits religiosament i no veuràs ningú fent el cafre amb el cotxe.
Un altre tema són els peatges, per entrar i sortir de ciutats grans o creuar alguns ponts hi ha instalats lecots de matricula . El procediment seria inscriure la matrícula en una web i associar-la en una tergeta de crèdit. Si no ho fas, en principi no passa res i t'arriba a casa l'import dels peatges per on has passat i el compte a on pagar-ho. 

Pel que fa la moneda és la Corona (NOK), tot i que sembli  estrany no en vam canviar . Tot, tot i tot es pot pagar amb targeta, inclús la barqueta més petita que creua un petit riu  té datàfon
Sobre preus, tot és bastant més car. Però la veritat ens esperàvem uns preus més desorbitats. Amb menjar i benzina és on vam trobar diferències més grans. D’aquí vam sortit ben aprovisionats amb menjar “no fresc” com llaunes, arros, pasta, etc.  Nosaltres solíem comprar la Supermercat Kiwi, ens va semblar el més ecònomic.
La benzina doncs cara, entre 1,40 i 1,50 €,  (bé a França també ronda aquest preu..)

Pel que fa a material i recuros d’on treiem info:

Sobre escalada, en aquestes webs:
www. brattelinjer.no   per zones d'escalada al voltant de Stavanger
www.romsdalrock. per la Vall de Romsdal
https://27crags.com bona aplicació per trobar sectors i vies 
https://todocazos.blogspot.com/2010/08/noruega-turismo-escalada-y-montana.html  Blog d'on vam treure una mica de tot, escalada i  turisme.

Guies;

 
       Guia d'escalada esportiva per tot Noruega


Guia del 2018 que no vam estar a temps d'adquirir, potser aquesta és més complerta.



Pel que fa a turisme a banda de les web i la guia, ens sembla  productiu preguntar a la gent, a escaladors que hem conegut, a autocaravanistes amb que coincidíem, i sempre ens condueixen cap algun racó que val la pena. I arran de preguntar per FB vaig contactar amb en Frederic,  amb qui vam acabar esmorzant a casa seva i prenent apunts per visitar  Noruega. Ell i la seva dona (i fa uns anys en família ) han voltat per tot el món  al principi amb caravana i amb una camper 4x4. Són uns increibles aventurers i viatgers. El seu blog: http://nemesis-aventura4x4.blogspot.com un regal de informació per qui li agradi veure món


Gràcies per l'esmorzar, la bona estona i els  vostres consells!!


Un altre web bastant útil :   https://www.visitnorway.com


     Guia turística , ens va semblar correcta.


        Vam arribar a Noruega un dia radiant de principis de Juny. Hi vam entrar pel poble de Larvik on degut al retard del ferri vam arribar a les tantes de la matinada. Però fàcilment vam trobar una àrea per Autocaravanes on vam poder dormir unes hores tranquilament (Coordenades de l’àrea: 59.049065  - 10.033356)

Quarts de tres de la matinada a punt d'anar a dormir

L’endemà al matí  ens dirigim cap a Oslo. Abans de trepitjar  la capital però, aturem  per fer les primeres vies en terres escandinaves. 
La zona escollida és Hyggen. Un petit sector  d’esportiva a uns 40 quilòmetre d’Oslo direcció Drammen. Una petita escola interessant per un dia. El lloc no és gaire encisador ja  què és a prop d’una urbanització. La roca és un granit taronjós  que dóna  una escalda vertical i tècnica.Vam poder fer tres o quatre vies ja que al migdia va entrar el sol i la calor era inaguantable.


El granit de  Hyggen primer tast de la roca Noruega


Aquella mateixa tarda arribem   a Oslo, aparquem Vigelandsparken i  a cop de pedal vam recòrrer  aquest increible espai. És el parc més gran de la ciutat amb uns interessants  grup  escultòrics que retraten a l’esser humà en diferents formes.Una petita meravella , val molt la pena recòrrer i contemplar aquest conjunt natural i artístic. Aquell vespre vam dormir en el mateix aparcament  del parc. Molt tranquils.


Pedalant per Vigelandsparken:








L’endemà deixem la furgo  a Vigeland (érem diumenge i l’aparcament és de franc)  i  traiem les bicis. Pedalem fins a la península de  Bidgoy, un racó  de platja on s’hi concentren alguns dels millors museus d’Oslo de temàtica vikinga.   A petar de gent, no entrem de lluny entreveiem un gran vaixell viking en un dels museus. 

Les platges de Bidgoy



D’aquí tornem cap al centre, carreguem la bici en el ferri  i baixem davant de l’ajuntamet i cap al centre. 




Arribant al centre



Palau Reial d'Oslo

Curiosa escultura de la plaça de Cristiania


        Ens posem en contacte amb el Miquel, un amic de la infància del Quim.  I amb ell , la Núria i els tres nanos (Jan, Pep i el Mic) passem un dia molt divertit i refrescant  per la capital de Noruega.  Fa tanta calor que ens porten en ferri a la platja  a la Illa d’ Lindøia. Un illeta molt peculiar popular com a destí de segona residencia Noruega, on hi ha els huts o refugis de fusta utilitzats com a segona residència pels Noruecs .I allà ens quedem el que queda de dia, feia tanta calor que l´únic lloc on s’estava bé era a dins l’aigua.
Acabem amb un deliciós sopar a casa del Miquel i la Núria. Ha sigut molt xulo coincidir amb ells per Oslo. Hem passat un molt bon dia, refrescant i divertit!!!
Ens despedim  casi  a les 11 i encara es de dia!!! Es genial això de tenir tantes hores de llum! Tornem en  bici a la furgoneta i dormim al mateix aparcament de Vigelands


Una bona gentada en desplaçavem en ferri cap a la platja per fer passar la calor


Gràicies família ....ens ho vam passar moooooolt bé!!!

La última visita  Oslo és a Holmenkollen , el museu d' esquí i la impresionant torre del tampolí Un recorregut historic pel món dels esquiadors i expedicions polars molt amè i entretingut.  I, evidentment pujar la torre ens va deixar ben impresionats.




El trampoli. I que petita és veu la furgo!!




Si senyor!! Saltar per aquí sí que dóna sensació de pati, no?

Seguint la tònica meteorològica del últims dies vam tenir un dia radiant i clar i les vistes d’Oslo  des d’aquest punt són increibles. 



Bones vistes del fiord

Deixem Oslo, on només hi hem estat un parell de dies, i segurament ens han quedat  coses per veure. Ens ha semblat una ciutat variada, tranquil·la i interessant. Potser hi tornarem...

I després d'Oslo cal posar-se còmodes que ens queda molt a descobrir...Som-hi!!!