29/7/15

Racons de Creta


Vam arribar a Creta  a principis del mes de març,  i malgrat que la ruta  va quedar deslluïda per la pluja  vam poder conèixer indrets ben interessants, autèntics i espectaculars.
El primera visita va ser la ciutat  de Chaniá (o Canea). Entre sol i pluja, (per variar) ens va agradar vagar pel seu pintoresc port i els seus carrerons de cases venecianes.



xafardejant...


el mercat, un bon lloc per aixoplugar-se 




Aquell mateix dia vam acabar a ELAFONISIS. Es tracta d'una península al sud-oest de la illa , amb unes de les platges més espectaculars de Grècia. Vam poder gaudir-ne completament sols ...només amb la companyia del sol, que la vam agrair moltíssim i li va afegir una lluminositat preciosa a aquells instants. És un racó que ens va agradar moltíssim, gairebé visita obligada. Això si, en temporada alta deu estar a petar de gent i potser li restarà una mica de màgia, però val molt la pena.







També ens va fascinar la visita que vam fer la ciutat de Retymno. Va coincidir amb un dijous, el dia de mercat i vam passar una bona estona contemplant l'animat anar i venir dels locals abastint-se i comprant a les parades.    També vam voltar pels seus carrers a on es presenta una curiosa barreja d' estils arquitectònic de diferents èpoques (venecià, otomà, medieval...)









     Conduïm direcció sud, parem al Monestir de Preveli, un edifici amb molta càrrega històrica i molt lligat a la resistència de Creta. Com la majoria de monestirs  o edificis religiosos es troba emplaçat en un paratge aïllat i remot, però amb unes vistes que arriben molts i molt quilòmetres. Una construcció  preciosa encara habitada per monjos , però nosaltres ho vam trobar tot tancat i barrat.  La platja de Preveli és molt peculiar, ja que és a on desemboca el riu Megatòpons . I es troba  envoltat per una plantació de palmeres que dóna un aire molt caribeny..
Vam acabar el dia a Agia Galini, havíem llegit que era un poblet de pescadors, pintoresc i senzill. Però ens va semblar bastant deixat i una mica”cutre”. Edifics amb poc encatn , apartament i hotes tots molt deixats ....potser de cara l'estius li renten la cara i tot canvia..no sé, però no li vam veure cap encant.


conduint cap a Preveli  amb aquestes vistes


aquest seria l'antic monestir situat una mica abans


el monestir de Preveli...oh! està xapat!!


vistes de la platja i desembocadura del riu




El que si ens va semblar molt curiós , va ser al poble de Matala. Aquesta vila es troba en un indret preciós. Una petita cala de sorra fosca al peus d'unes formacions rocoses on s'hi troben coves excavades que deuen haver sigut d'utilitat des de la prehistòria fins a als anys 60 i 70 en que el moviment hipie  s' hi va instal·lar.
Vam fer un tomb pel poble que encara conserva una petit apart d'aire hipie. La gent estava enfeinada posant a punt cases, apartaments, bars... per la temporada estival . I contemplant i passejant pels empinats carrerons, inesperadament vam anar a parar a un paratge espectacular. Uns formacions rocoses i uns penya-segats impressionats, hi vam anar a parar de casualtita però ens va semblar que cal veure-ho. Per arribar-hi vam anar seguint unes indicacions cap a Red Beach (escrites per les roca) fins que va haver un moment que el vam deixar perquè ja vam veure aquelles roques i parets de roca que queien en picat al mar. Fiipant!



el poble


panoràmica de la muralla rocosa on hi ha les coves




caminant pel poble...una mica fet pols...


el camí que ens porta als penya-segats


també estaven en el camí..

espectacular!





Vistes des de  dalt del poble i la cala . 

A banda de les platges la seva varietat arquitectònica creta és una illa amb una variat relleu de  barrancs. N'hi ha uns quants i un d' ells el famós SAMARIA que sembla ser que és el més llarg d' Europa. Però no hi vam poder anar , és un indret molt popular que només s'obre a partir del mes de maig. I tot que vulguessim  haver-hi anar "d'estranquis" hauria estat impossible ja que la pluja l'havia deixat impracticable. Al que si vam poder anar va ser a la Gorja de PATSOS, que només en vam poder fer un tram pe que`l'aigua n'havia  destrossat un pas i vam haver de recular. L'indret es preciós i fer-lo tot hauria sigut xulo ,a mes a més hi ha un restaurant l'entrada del barranc que s'hi deu menjar molt bé! Tenia molt bona pinta però aquell dia només funcionava el bar. De fet i vam anar perquè uns escaladors locals ens havien comentat que s'hi estava obrint un sector però no hi havia topos. I vam decidir anar a treure el cap. Si que vam trobar algunes vies...però entre molles i que no es veien molt atractives no vam escalar.









I acabar la nostra visita a la illa al tornar a Herakioln, a on vam passar un vespre recorrent els seus carrerons replets de botiguetes restaurants i bars, ja que durant aquell dia vam visitar Knosos el palau minoic més important de creta. Malgrat no ser experts en art clàssic ens va semblar un lloc fascinant . 











I fins aquí el nostre tour turístic per Creta. Una illa encantadora que ens va oferir una gran varietat de meravelles. I com ja vaig dir a l'anterior post va ser molt agradable moure's amb la furgo. Ens va ser fàcil trobar racons per dormir, algun port, alguna platja...això sí, sempre amb discreció i sense deixar rastre!!

23/7/15

Creta: "xorreres" i molts regalims.


Del Peloponès ens plantem a Atenes per agafar el ferri que ens durà a Creta.
De camí parem al Canal De Corint. Aquesta obra d'enginyeria amb uns quants segles d'història és una via d'aigua que uneix el Golf de Corint amb el Mar Egeu i separa la península del Peloponès amb la resta de Grècia.



   En arribar a PIREO, el port d'Atenes comprem el bitllet cap a Creta, ho fem amb la companyia Minoa Lines, ja que al fer altres trajectes amb ella (en el nostre cas va ser el viatge Ancona-Patras) tindríem un 30 % de descompte. El ferri sortia a les 21:00 i arribava a Heraklion (captial de Creta ) a les 6 del matí.


a punt d'embarcar 

   Era a principis de març quan trepitjàvem  la illa, i suposem , que   al ser encara temporada baixa, se'ns presentava una mica deixada i com abandonada, a més a més la pluja que continuava dia si dia no, no ens va permetre veure una illa molt acolorida . Però malgrat les condicions, ens va semblar una illa  amb molt d'encant i amb molts racons per  veure , té una mica de tot. Una curiosa i variada arquitectura pels pobles d' Heraklion (capital) ,Chania o Rethymnon, i també,  una altra vessant del seu patrimoni arquitectònic que són els monestirs i construccions religioses ubicats en paratges inaudits. També és un indret amb unes grans espais naturals, muntanyes,platges , engorjats. Una illa petita però complerta, vaja 
 Moure´s per Creta amb furgo és ben fàcil i, la  vam recórrer  sense cap problema. El tema dormir no és gens complicat, sempre trobàvem algun raconet discret per fer una o més d'una nit. I sinó, quan escalàvem solíem fer nit en algun racó a prop dels sectors. Pel que fa aconseguir  aigua, havíem llegit que era difícil de trobar fonts i realment no va ser així en la majoria de pobles hi havia alguna font a on omplíem el dipòsit 
Quant  a l'escalada creiem que és un destí poc fanàtic però té alguns sectors que estan bastant bé, i si es combina l'escalada amb una visita  a la illa és una escapada interessant. La info la vam treure d'aquí:



El primer sector visitat va ser : VOULISMENO ALONI a pocs quilòmetres a l'oest d' Heraklio. Es tracta d'una formació curiosa, una mena de forat circular enfonsat que forma un circ amb parets i vies. Vam haver d'anar a la banda esquerra anomenada “Lower Sector”que era l'assolellada i les vies estaven seques. En aquesta vessant hi trobem rutes entre 6è i 8è grau en una calcari taronjós amb escalada en forats i placa desplomada. Vam fer algunes vies entre força interessants, una de les clàssiques és la Oxicitona un bon 8a que el Quim va resoldre en dos pegues molt fanàtics!

banda esquerra del forat

L'alta banda “Upper Sector” era més ombrívol. En aquesta vesant predomina les línies en “xorrera” que semblaven interessants però estaven ben xopes. Quan vam finalitzar el viatge a Creta vam tornar-hi i vam poder escalar-hi ja algunes de les vies s'havien eixugat. I no ens va decebre, vam fer algunes vies de xorrera ben xules! Però,al ser uns murs poc visitat la roca punxa molt i la pell no ens aguantava gaires pegues, quin mal!
Total, que VOULISMENO ALONI prou bo, amb línies fanàtiques i amb varietats de graus i un racó petit però curiós i recomanable
I després d'aquests dies d'escalada van arribar un dies amb pluja i més pluja , amb el que vam aprofitar per voltar pe la illa, però sobre el que fer o visitar a Creta ja en farem una altra entrada.
Continuem amb més sectors, ara cap a TERSANAS CAVE. Una gran cova , una mena de balcó arran de mar. Un racó preciós, remot , solitari i espectacular però tot el que tenia de bonic aquell indret, li mancava en la qualitat de les vies. La cova regalimava d'estalactites però molt fràgils i malgrat que era impressionant, les línies no ens van semblar gens atractives. Però ja que havíem baixat fins allà i a més a més es va posar a ploure vam fer una parell de vies.

pàrquing per la cova, ens va fer gràcia trobar la barqueta desprès d'haver fet uns quants qms. per pista

just començar a caminar i comença a ploure

com ja he dit el paisatge era flipant


Veient aquestes fotos sembla un sector potent, però no! la roca era ben dolenta!!


el Quim moments després de sortir disparat amb una enorme "xorrera" a la mà..es va fotre un bon "susto"!



repeteixo la bòveda era impressionat ...les vies ...no tant..




Per acabar vam anar al sector més popular de la Illa, AGIOFARANGO. Una zona al sud de la illa que reuneix un bon numero de sectors i vies en un engorgat molt místic. El seu nom ja en ho diu ja que significa la vall dels Sants.
És potser la zona més gran de la illa. Les vies es troben situades en sectors a banda i banda de la gorja. S'hi accedeix per una pista que et porta fins l'entrada del barranc, nosaltres no vam poder arribar-hi ja que el riu havia crescut tant per les pluges que creuar-lo en cotxe era impossible, doncs res a caminar una mica més!
Pel que fa als sectors , vam escalar als clàssics que són ZELITAS, A MUERTE (gran nom...), HEZBOLLAH I LAS BOULAS. Escalada en “xorreres”, desplom i forat.. Això sí, vam estar molt limitat a provar vies que no regalimessin. ..que n'hi havia unes quantes.


l'engorjat


en teoria per aquí es passaria en cotxe

 bucòlica aproximació

aquí no s'aprecia gaire, però les cabres cretes son maquíssimes! tenen un pel llarg i suau...

els sectors;







I ja per acabar com a impressió que ens vam endur  Creta ens va semblar un destí  interessant si es combina l'escalada amb visitar la illa. I sobretot creiem que a la tardor tot deu estar més sec, perquè nosaltres vam pillar molta molta pluja!