26/1/16

Li Ming, escalada i alguna cosa més.

I amb aquesta entrada continuo amb la nostra estada a Li Ming, amb alguns sectors, vies, llocs per veure i altres coses per fer que no siguin escalar.

  Després de ISU Area,  la zona més concorreguda era la paret de davant, Cave Area o Dinner Wall.  Amb vies molt boniques , i arrecerades de la pluja.  Allà hi trobem  grans clàssiques com la “Equator”, la “Dong’s crack” i la joia  “Winds of the North” en aquesta última hi vam estar un dia  doncs era la unica que estava seca desprès d’un parell de dies de pluja. 
       En aquesta matixa zona s’hi troba la “Souls Awaking” una via de llargs, molt molt bona. Tal com ens van reocmanar vam fer els 3 primers llargs i avall. Ens va semblar, bona, curiosa, divertida i altament recomanable.


Dinner Wall o The Cave
ja hem fet l'aprox, que bé que han quedat...

escalfant a la Warm Up

 Winds of the Valey ,el Roger a l'inici de la fissura

jo mateixa...flipant amb la línia!

una altra perspectiva de la via i el Pep en acció

la Souls Awaking:

  Una mica allunyat del poble i menys visitat era el The Guardian, una paret a la qual ens hi van acompanyar en cotxe fins al pàrquing. Són 10 minuts  en vehicle o 45 caminant per la carretera més uns 45´ fins a arribar al sector.  I tornem-hi! el camí estava poc clar,  però amb paciència i intuició vam arribar a peu de via. Va ser  just arribar que  es posa a ploure! Però encara vam poder fer algunes vies ben xules.  Es tracta d’una paret de dimensions més reduides i les vies estan més agrupades.  No n'hi pas moltes però estan bé.  les 2 que vam escalar ens van semblar fantàstiques, i només en vam fer dues, per què així va el tema. Entre que s’arriba a la paret, (que no coneixem el camí) que si plou, que si trobem les vies, que si triem material….passen les hores volant… i al final es fan poques vies…Aquí vam fer la Brazen Hussie i la Flight of the Locust. Un parell de pegues a cada una i tan contents!

cpa al The Guardian, al primer trencall ja dubtem...

per aquí, per les mongeteres

Plou! Però després del "pateo" al menys farem una via...

i encara s'aguanta el dia a les fissures del Guardian

     I acabo amb sectors dels quals ens en van parlar però no hi vam escalar, un d’ells és Pandora, ens el van recomanar, però  al ploure uns dies no hi vam poder anar. Al que si vam anar, va ser un de nou  que no recordo el nom . L' està descobrint  en Mike, ens en va paralr molt bé, però quan hi vam anar estaven totes les fissures molt brutes, humides  i no es veien gaires atractives…potser amb el pas de més cordades les línies quedaran millors, però no ens va motivar i no en vam fer cap.

      I quan no escalàvem que feiem?  Doncs  els dies que  no vam escalar no va ser perquè vulguéssim sinó perquè vam  tenir  3 jornades de pluja que no ens deixaven fer res, aquells dies voltàvem pel poble, menjàvem , ens entreteníem  veient els nanos a l’escola o contemplàvem a la gent i la seva activitat. El dia del mercat , en el qual la gent ve dels voltants per comprar  i vendre,  va ser un espectacle de moviment , gent , productes... vam estar ben entretinguts.
   Però si la meteo hagués estat bona, hauríem fet algunes caminades per les valls i raconades  que havien de ser un espectacle.

moments pel poble de Li-Ming:







  Qui diu que no es menja bé a Xina ? Al menys a Li Ming els àpats eren boníssims, sempre igual però bons

ccomprant el pa (baba) 

     tot cap fora!


els nanos sortint de l'escola:


    
ben normal...

  La única caminada que vam fer va ser  la popular ascensió a  Turtle Mountain.
És una de les atraccions de la zona i ens vam trobar amb un camí més que preparat , és a dir , escales, baranes…però prescindint de l’artificialitat  del trajecte vam gaudir d’un recorregut amb vistes de postal i que ens va portar fins aquesta curiosa formació rocosa que sembla un grup de tortugues.

les vistes:


la formació que li dóna el nom a la muntanya...i, si que sembla un grup de tortugues no?

foto de cim...després de molts intents!!



   


                         turistes nacionals;perdien el cap per fer-se fotos amb nosaltres

  
De tornada, una mostra de les característiques del camí...

acabant el dia despres d'una pluja de tarda

I aquests van ser els dies que vam estar per Li Ming, un racó que ens va enamorar. Per la seva gent, la seva escalada i la seva autenticitat.
      I per tornar a Lijiang,  és ben fàcil, del carrer central sempre surten furgonetes cap a la ciutat. Aquell dia però  ens va acompanyar la mestressa de l’hotel, amb el seu cotxe i ens va sortir a 35 CNY per persona. 
        L’estada va ser econòmica, l’esmorzar ens sortia uns 2 ‘5 € i els sopar uns 4 o 5 € per persona. 
Ens vam gastar més diners amb el dormir, les habitacions  dobles del Faraway eren uns 10€, n’hi havia de més barates però ens vam quedar aquí perquè eren les úniques que hi havia lliures els primers dies. I hi vam estar molt, bé. 
   Tot  estava prou net, és cert que el tema higiene a Xina no és com aquí , llençar brossa al riu, papers per carrer, escopir sorolloment (molt)…però en aquesta regió no ens va semblar res escandalós…potser en una altra part les diferències entres el nostres concepte d’higiene i el seu són més accentudaes… El que si vam flipar  va ser en l’avió, a on ens van donar les mantes i els coixins fets servir, o sigui que el color de les coxineresque suposademanet era blanc tenia taques grogues bastant desagradables...

   I per si mai aneu a xina, una mica de vocabulari per demanar alguns àpats, ho dic tal com ens sonava, de memòria perque ho vaig apuntar al mòbil i se m’ha escatxarrat...

tudopi : patates tallades com fideus i fregides
miantxiao/mixiang : nodels ( no sé si de farina o arros)
gidan:ou ferrat
ga: això
shidushao: quan és  (quan val?)
sheishei:gràcies

nijao:hola

I res més...la propera entrada una mica de turisme  per Shangri-la.

14/1/16

Ens anem a Xina!

   Era un final de dia a Sant Llorenç, ens trobàvem amb en Toti i un grup d’escaladors parlant de viatges i racons del món. Apareix un nom que ja n’havíem sentit parlar i i va captar la nostra atenció, LIMING.  I que ens en deien? Que era un bon lloc per fer fissures, que es menjava bé , que era un racó mot autèntic…uf! Això pinta bé! I , que uns col·legues del Toti  hi viatjaven  en unes dates que també ens quadraven   a nosaltres. Doncs res, ens passa els contactes , alguns intercanvis per mail , escalem un dia junts,  tot quadra  i fet , anem amb el Pep i el Roger cap a la XINA, Li Ming.
     Un dia de setembre ens trobem a Barcelona  i  anem al Consulat de la República Popular  Xina per tramitar el visat. No es pot concertar cita cal presentar-s’hi i fer cua. Hi vam anar abans  que obrissin i  ja hi havia gent esperant. 
     Primer assalt burocràtic  i ens tomben! Per  fer el visat cal presentar el bitllet d’avió i una reserva d’hotel. En Pep i Roger ja tenien bitllet però no allotjament.  I nosaltres ni una cosa ni l’altra. Ens pensàvem que colaria i ens ho farien, però  res de res. I apa cap a un locutori amb ordinadors a on amb qüestió de minuts  vam comprar un bitllet a Lijiang i resevar un hotel pels quatre. Tornem al consulat  i ara sí ens ho tramiten. Ens donen un número  de compte a on fer l’ingrés  (són 30€ per visat) i un tiquet de reserva amb   el dia que es poden recollir passaports i visats. A l’hora de recollida són més pràctics i permeten que ho faci una sola persona, no hi haurem d’anar els 4. 
El dia 2 de setembre agafem l’avió cap a Xina. Ens esperen 26 hores comptant escales, fem BCN -Viena- Peking i Lijiang. IMPORTANT! Al primer aeroport xinès que es trepitgi, val la pena canviar moneda encara que surt una mica més car, va bé portar quatre duros per moure’s els primers dies. La targeta de crèdit encara no té un ús molt estès.  La moneda xinesa és el YUAN,  i  vam estar canviant entre 6 i 6.5 CNY per euro.


som-hi!!

tantes hores i ni una bona peli... 

oh! 


  LIJIANG és la ciutat amb aeroport més propera a Li Ming. Declarada Patrimoni de la Unesco, una ciutat molt curiosa , amb molt de turisme local ja que és molt bonica, canals, carrerons, però està tan explotada i massifica i amb tant de consum i botiga  que ha  perdut la seva  autenticitat. Fins i tot els de la Unesco estan  amenaçant en retirar la categoria de Patrimoni. Però sobre ciutats, pobles i racons que vam visitar ja en faré un post més endavant. 
    Vam aterrar  les 9 del vespre , allà ens esperaven el Pep i Roger, que havien arribat unes hores abans.
L’aeroport està a uns 30 qms.del centre de Lijiang,  és negra nit i amb els “bultos” comencem a buscar taxi.  Ens quedem flipats amb la contundent negativa per part dels taxistes a portar-nos. No entenem res. Ens havíem dit que no és fàcil moure’s per Xina , que no parlen anglés i a vegades no col·laboren gaire , i vam tenir el pressentiment que era ben cert i que així seria tot el viatge.  Però va ser  aquella, l’ única situació en què vam  sentir desatesos.  En tot  viatge i ens aquesta regió que és YUNNAN ens hem sentit benvinguts ,  i sempre hem coincidit amb gent molt servicial que encara que no parlessin angles feien el possible per donar-nos un cop de mà.
  Més tard vam entendre el motiu de la negativa dels taxistes, i és que el centre de Lijinag, on hi ha l’hotel , és un laberint de carrers estrets i empedrats , canals,  i no és fàcil arribar-hi. Sort en vam tenir que va aparèixer un noi, bastant espavilat que  va trucar  a la mestressa de l' hotel. Van quedar en una avinguda a prop del centre  i ens va portar fins allà. 

Finalment arribem a Lijiang. Teníem reserva a l'hotel Three Wells Inn (molt bona recomanació de la Raquel!) . L’ Ashu (així es pronuncia  el nom de la mestressa del hotel ) una noia molt atenta , comunicativa i amb  bon anglès. Però ups! resulta que vam reservar per al cap d’un mes, ens vam equivocar de data . I justament a inicis  d’octubre és la festa Nacional de Xina, que en principi se celebra el dia 1 d’octubre però el govern ha decidit convertir-ho en una setemana de vacances per activar l’economia nacional,  i per aquestes dates es mouen mil·lions i mil·lions de xinesos.  Doncs bé l’Ashu ho tenia to plè però es va moure i ràpidament ens va trobar una habitació pels 4  a l’hostal del veí.


Aquesta és la targeta en Xinès del "Four Wells Inn" Cal recordar que poca gent parla anglès i per arribar als llocs  val la pena portar-ho escrti  en xinès.


L’endemà al matí vam fer  un tomb pels carrerons del poble, esmorzem (un bon vol de noodles que a partir d’ara serà l’habitual) . En principi teníem pensat anar amb bus de línia o microbus fins a Li Ming, però   finalment hi anem amb cotxe que ens ofereix la noia de l' hotel, ens surt una mica més car però ens va valer la pena  ja que ens va acompanayr  al Banc a canviar moneda i al mercat per comprar quatre coses.


primer esmorzar a Xina, el noodles ja no hi són, el que es veu és una mena de xurro fregit i una llet que suoposem era de soja

 burocràcia pertinent per canviar moneda en el Bank of China

     Li Ming es troba a unes 3 hores de Lijiang, hi arribem a mitja tarda.  El  poble i les seves muntayes formen part del LAOJUNSHAN NATIONAL PARC, i per tant  a pagar! No ens ho esperàvem, i si mal no recordo, ens van clavar 100 ync per persona.  Dies després un escalador local ens va comentar que si dius que vas a escalar i  que passaràs  uns dies en el poble no et cobren entrada.


Entrada al parc


la benvinguda


foto amb el conductor en el carrer principal

Tal com va arribar  vam anar al Faraway Hotel, punt de trobada i allotjament dels escaladors. Estava tot ple, (Festa Nacional!) i vam fer aquella nit en un altre lloc. La resta de dies els vam passar al Faraway, que per cert no era el més econòmic però amb les festes xines s’havia omplert tots el establiments  i que en aquest i s’hi recollia tota la fauna escaladora i allà ens vam quedar. Hi ha una opció més barata que és l’alberg , no recordo el nom.  Les instal·lacions estan molt bé, això sí habitacions compartides i WC a l’exterior.



façana de Faraway Inn


Li Ming és un petit, petit poble, o sigui carrer central  i 4 cases, que dóna accés al Parc. Habitat per gent d’ètnies minoritàries com  naxi,yi, alguns tibetans. Tot  i que per aquelles dates estava abarrotat de turistes locals, arrassant amb les seves cameres i pals de selfies ens va semblar un indret fantàstic, natural i molt autèntic


   Un paisatge format de valls tancades per gegantescos monòlits  de gres , rius i  boscos humits, una delícia per escalar, caminar i contemplar. Si no plou, és clar. El Monzó finalitza setembre, nosaltres vam anar-hi a l’octubre, en ser finals de temporada monzònica les fissures encara estàn brutes i humides i fins i tot vam tenir  pluges  residuals alguns dies. Segurament  es trobarien millors condicions per la primavera abans de  pluges.



Anem al “lio”, a la roca, vaja.

Li-Ming és conegut per les seves vies de fissura, escalar amb  assegurances flotants i en lliure. Hi ha qui en diu l’Indian  Creek Xinès, i tot i que realment hi ha vies molt i molt bones, de moment com Indian Creeck no hem vist res. La diferència amb Indian  és que allà arribes a un sector i trobes  una fissura al costat de l’altra, a Li-Ming  però , no són tan abundants.

Però com dic, ens vam trobar unes fissures esplèndides, de totes les mides, llargades. i per tots els gustos. 
I també unes bones aproximacions  per arribar a la paret,sobretot amb l’abundant vegetació de després de pluja.  Però bé al final ja formava  part del joc caminar amb la motxilla  ben plena de ferros.  Nosaltres érem 4 i portàvem 4 jocs de camalots del 0.25 al 4 i alguns # 5  i 6.
Pel que fa a la ressenya , la vam comprar a Li-Ming mateix. L’autor i el que la ven és en Michael Dobie, el que en podríem dir un dels descobridors i aperturistes de la zona.




Comencem per LISU AREA on s’hi troba sector Pillars el gran clàssic  i més popular. Ara és un bon lloc perquè  hi toca el sol part del dia i les fissures estan bastant seques. Cal dir que buscàvem ombra per què al sol feia molta calor. 
Aquesta paret deu ser la que té l’aprox més tranquil·la, ja que es fa per les unes escales  (si , si fins i tot  per aquest indrets posen escales a la muntanya…) i un tram de corriol perfectament marcat.


la muralla de més a la dreta correspon a ISU AREA

cap a peu de via

Aquí hi trobarem grans clàssiques com: 



"Faraway corner"




"Dancing with dragons"


"Clam digger"...uf uf uf!!

Resseguint la paret cap al sud la següent franja és Pinecrets Buttress, una petita raconada amb vies molt i molt espectaulars  com:



la clàssica  Scarface:
 





En la mateixa LISU AREA  hi ha Primitive, que ens regalarà unes bones i fanàtiques línies. I també algunes vies de  més d'un llarg. Com "Back to the primitive" o "Train wreck".   Un  matí teniem pensat anar a Train wreek però estava ocupada i ens vam posar a la Back to the primitive, només vam poder fer 4 llargs perquè no duiem el 6 per l'OW, tot i així les tirades que vam fer ens van semblar al·lucinants! Al baixar vam poder fer els dos llargs de la Train Wreck i també ens van semblar boníssims. Totes dues vies són molt i molt recomanables.


3ª tirada de Back to the primitive ...bo, bo i bo!! 

llarg del OW...si haguessim tingut un 6...

a punt per fer el "crux" a "The lost world"



 
"Through the looking glass"


 I acabo amb una foto dels nostres copiosos però poc variats esmorzars, nodels amb un ou ferrat...una bona manera per no tenir gana durant unes hores, i tenir prou energia per totes les fissures que se'ns possaven davant. Fins la propera!