28/11/09

Jordania : L’arribada

14 d'’octubre a les 10 de la nit arribem a Amman, ,capital de Jordània.
Per alguns (Enric i Bambi) el vol va ser estressant, van arribar una hora tard i van perdre el primer avió a Madrid!!! i a més a més no tenien la suposada reserva que l'Enric havia fet per internet però van tenir sort van comprar un bitllet i van poder agarfar un altre vol a Madrid, quan els vam trobar a Madrid estaven eufòrics amb tanta moguda!
Fem nit a la mateixa ciutat d' Amman al Select Hotel Amman, tan selecte que malgrat haver-ho reservat i acordat no ens van venir a buscar ni ens esperaven a dormir, però hi havia lloc i vam decidir quedar-nos. A mitja nit no era plan que 8 catalans comencin a voltar per Amman buscant allotjament per una nit.
A les 8 del matí el Mohamed i un company ja ens esperaven a la porta del hotel per anar cap a Wadi Rum. Era el taxista amb el que ja havíem quedat per telèfon des de casa. I molt bé va venir ell amb el seu taxi i un altre noi amb un mono-volum , en total erem 10 persones.


arribada a l'aeroport d'Amman,després de la foto vame estar una hora esperant al de l'hotel...i no es va presentar!

trajecte cap a Wadi Rum..


primeres vistes del desert

sense paraules

Amb unes 5 hores de pesat viatge arribem al desert de Wadi Rum...estem cansats i acalorats del viatge però flipant amb el paisatge desèrtic i rocós a on està assentat aquest poble.
Primer de tot buscar allotjament, cap problema. El mateix Mohamed ens porta a casa l’ Alí. Amb un te i asseguts a l’ombra d’una parra negociem preus i allà ens quedem.

Al matí ens rondava pel cap fer una via a la tarda però al arribar al poble tot i que les parets són espectaculars i molt llaminres se’ns van treure les ganes, estàvem planxats del viatge i la calor. La millor opció menjar alguna cosa a Ali´s Place i remenar ressenyes. Perquè no és fàcil trobar info i bones ressenyes del lloc i al principi anàvem amb les idees poc clares. Com referència duiem info de la web del Ravier, del llibre del Petit “Parois de legende les plus velles escalades autor du monde “ ed. Genat i una guia d’escalades i trekings “ Treks and climb in Wadi Rum, Jordan " del Tony Howard que no està malament. Ens faltava poder situar les vies i sobretot controlar les orientacions de les parets. L’Alí ens va fer un àpat bo i abundant arròs amb mandonguilles i amanida amb salsa de iogurt (amb l’amanida comencen els conflictes alimentaris...que fem en mengem ...amb aquesta calda entraria que no vegis però ....la panxa...jo no vull pillar el primer dia...va una cullerada i prou..es boníssima!!!! ) crec que varem menjar amanida i la nostra salut no es va veure afectada...sort...perquè realment ens la vam jugar!


casa de l'Alí, esperant el te i negociar preus

10 catalans voltant per Wadi Rum a quarts de dues del migdia


osti tu quins murets eh!

olles plenes d'arròs, mandonguilles i amanida...el que va sobrar ens ho vam endur!


a veure si ens aclarem una mica...

I aquest var el nostre primer dia al Wadi Rum...controlant ressenyes i menjant molt, massa! per que al vespre la dona de l’Alin l’Alia ens esperava amb un abundant sopar d’arròs amb pollastre i amanida...aquest serà el principi de la nostra dieta basada en arròs , pollastre i amanida amb iogurt

24/11/09

MALLORCA


Finals de setembre,principis d'octubre és bona epoca per anar una setmana a Mallorca i provar el psicobloc...la meva opinió...quina cagalera...vull una corda! En canvi el Quim:”em compraré una capa per que es vegi quan salti!” (crec que va perdre una mica el nord), el Manel va començar de tranqui i va acabar embogit també enganxat als salts i l’escalda en remull. I ja ni parlar del Pepe el German i el Carlos “UNS ADICTES A L’ADRENALINA!!” Però va estar bé uns dies de platja i de pluja!! Fins i tot varem poder fer la Via Normal de a Sa Gubia, amb amenaça de tempesta i remullada a l’ última rapel.


l'aparta-hotel amb guiris i concerts inclosos



vaciones de verano para mi...vacaciones de verano junto a tiii!!

el psico team d'esquerra a dreta: Carlos,Quim, Manel, Pepe i German





aprox cap a Sa Gubia després de les pluges


després d'un bon xàfec surt el sol i podem escalar per la via Normal.


final de via...al "lloro" amb el "marron" que ve per darrera..i ens va pillar


i no podia faltar una bona enssaïmada per berenar


vam anar als xinos buscant una capa de superman i el Quim va sorti així


el Quim lluitant amb un parell de regletes

no és la mare dels Simpson és el Quim després estar una llarga estona recargolant-se amb les dues regletes, no va fer la via però va aconseguir el seu objectiu: volar amb la perruca!

sobretot no perdis la perruca!!
gràcies German per pillar les imatges!!


cova de diables..esfereïdora..

21/11/09

Salinas


Un altre dia varem anar a Salinas (interessant), a prop del poble de Naval. Com el seu nom indica són unes salines, durant l’estiu s’ha de pagar entrada per passar el dia en les basses d’aigua salada, ara en temporada baixa entrem i ens banyem. Un lloc peculiar, el poble al fons, el color vermellós de l’aigua i el fet de baixar de la bici i posar-te en remull és tot un premi. Quina sensació realment sures més del normal, i qualsevol petita ferida pica mooolt!! Ha estat una bona sortida, hem fet uns 40 kms, (anar) per unes carreteretes molt tranqui-les que anaven passant immenses vinyes. .Desprès de la banyadeta costa arrancar per la tornada però el terreny és bastant planer i en un plis estem al cotxe.

L’havíem aparcat en la carretera que va cap a Barbastro, no recordo el poble, una mica abans del trencall per anar cap a Salinas.

Entre pedalada i pedalada fem alguna escapada a Rodellar, però ut! Fa calor, escalem en el boulder de Jhon hi ha bones vies, curtes però intenses i mola perquè al matí està a l’ombra. Anem un parell de dies a la Gran Boveda, molta gent, anem a la Argo el Quim se l’emporta en pocs pegues tot i que no para de gemegar de la calor.

Rodellar és un gran tresor i hi ha tanta feina per fer. A més és un lloc preciós, llàstima que la massificació, i malgrat em pesi, l’actitud dels escaladors no sempre és la correcta per mantenir aquestes roques que ens ofereixen unes vies tan bones.


Arribant a Naval:




"Las Salinas" amb el poble de Naval al fons

Unes imatges relaxants:





epa!!!

lavar, dejar secar al sol y ...aparece la sal


quina mandra tornar i a més a més una bona pujada inesperada

19/11/09

Pedalant per Alquezar

Anna aquest post va per tu...gràcies!!!!

Hem estat un parell de dies a casa l` Anna, a Alquezar i a més de ser una gran amfitriona, sempre que estem a casa seva ens sentim com a casa, ens ha fet de guia pedalant pels voltants del poble. Un dia varem fer una volta que ella en diu la normal, una volta circular passant per Adahuesca uns 40 kms....crec ...va ser divertit...amb tota la calma inclús vem parar a fer un coke i unes galetes. Teoricament l’ Anna volia sortir per rodar abans d'anar al camino però crec que vam anar amb mooolta parsimònia.

El paisatge camps, ametllers i pistes de terra, sec i atractiu a la vegada. Hi ha tríptic amb uns quants recorreguts de bici pels volts del poble i aquesta volta n’és un.

som-hi!

bla..

bla bla bla
cap a on??


Adahuesca...oh k maku!!

aprofitem per picar alguan coseta...super sà: coke i galetes principe!!


aprofitant la paradeta el Quim es posa"guapuuu"!!

joer amb la pujadeta per tornar a Alquezar!


i ja de tornada foto panoràmica de rigor...la veritat és que Alquezar és un poblet preciós




18/11/09

Esalant per Asturies

Des de Santiago varem tornar amb bus a Oviedo, la nostra furgo encara seguia en el mateix lloc a on la varem aparcar.

A fer kms per trobar roca.Tornem a lligar-nos les cordes, els nostres plans són fer una ruta per algunes zones d’escalada esportiva d’Asturies.

Comencem per Teverga, un racó preciós en una Astúries rural i autèntica. El poble de referència per arribar a la zona és San Martin de. a on en el pàrking a on comença la senda del Oso s’hi pot estar amb la furgo i hi ha el bar “la Parra”a on hi trobarem els croquis dels sectors. A més a més en aquest bar coincidirem amb uns quants escaladors locals, molt bona gent que no ens omplen d’informació i recomanacions de tota mena. En aquest bar es respira bona ambient i la “dueña” és una senyora de bon caràcter que cuina que no vegis, a més és coneix la majoria de sector vies i encadenes.

Varem escalar a diversos sectors, Las Bovedas amb vies de xorrera que rondaven el 7º grau, a la “Bóveda de Gradura”,una .bona cova amb poques vies i dures però de gran qualitat, també va anar a l Pingalagua, .vies curtes i explosives i algun que altra picat, un altre secotr va ser ....

Per acabar la nostra estada a Teverga varem pedalar per la senda del Oso, una antiga via que ara està habilitada per anar en bici o caminar...preciós i divertit. El camí és pla i va per dins un atapeïts boscos.

Sobre l’escalada a Teverga,la veritat, no ens va entusiasmar gaire, ens van agradar el sector “las Bovedasi” i “Gradura” . Potser era perquè ens va ploure i perquè no anàvem molt motivats però no ens va semblar res de l’altre mon.


las bovedas



pared Negra una mica passada per aigua...


La següent zona que varem visitar va ser Cueva Deboyu, jo només vaig fer una via i el Quim dues, no ens va agradar gens. “Contra gustos no hay nada escrito” per mi (amb tots els respectes) era una cova de calcari amb picats i sicats i vies dures i apretades i sobades.

El següent sector que varem visitar: Cuevas, un poblet a prop de Felechosa. Hi varem arribar un dia a la tarda i plovia, les parets es veuen lluny i tenen bona pinta. L’endemà després d’una bona pujada arribàrem a un dels murs..no recordo el nom..vam fer dues vies i vam marxar.....semblava que havia de tornar a ploure...o realment les vies no ens van entusiasmar, tampoc no hi havia ningú i era diumenge, ens agraden el llocs tranquils però “tant”? EL sector era un mur gris, amb placa i xorrera però d’aspecte brut i poc agradable.

Just en el “merendero” hi ha un altre petit sector, aquí si que hi escalàrem les vies són millor, plaques tècniques amb forats i regletes. Coincidim amb escaladors locals, el Mariano i l’Ara ens conviden a la festa d’un poble ( no recordo el nom) en una petita vall . Hi ha una fira i un mercat de productes asturians, i sobretot molta sidra (haig de reconèixer que no hi estic acostumada i l’endemà vaig notar els efectes). Però bé,va estar molt bé conèixer a aquesta parella, potser l’escalada a Astúries no ens ha fascinat però en canvi la seva gent ens han deixat un molt bons records.




La única companyia que vam tenir en el sector de Cuevas



L’endemà escalem a Poo de Cabrales, hi ha algunes vies que estan bé. El millor són les vistes que hi ha del Picu Urriellu des del sector. Les ressenyes estan en un bar del poble d’Arenas de Cabrales.

Anem fent kms. passem Santander i parem un dia al Desfiladero de la Hermida, (Cantabria) hi ha diferents sectors, anem al ..... no recordo el nom, petit, està bé. Però està al costat d’uns cables elèctric i li treu encant .Decidim marxar i fer kms. direcció Catalunya.




el Picu des de Po de Cabrales


16/11/09

Camí Nord de Santiago. Santiago -Fisterra

Santiago

A quarts de 9 arribem a la oficina del peregrino, per anar a buscar la credencial (el diploma ), ja hi ha cua, sempre hi ha cua, cada dia arribem una bona pila de peregrins a buscar la credencial.

Crec que va ser el dia de la nostra vida que més hores hem passat a dins una església, per què? Doncs el matí varem anar a la popular missa del peregrí (..sense comentaris...) i de casualitat ens van “xivar” que a la missa del vespre, farien funcionar el botafumeiro i doncs la veritat és que ens feia gràcia veure el ritual. I és que el botafumeiro no el treuen a cada missa sinó que en diades molt puntuals ( com Sant Jaume o Nadal) o si algú paga el mòdic preu de 200€ ( també sense comentaris...).Es diu que el motiu original pel que es feia volar el Botafumeiro amb incens era per tapar la pudor del peregrins que arribaven després de dies i dies de caminar i sense passar per aigua. Doncs bé aquella tarda havia arribat un grup de “japos” que estudiaven filologia o historia (no és que fessin pudor) i havien fet el Camino i ells havien pagat per treure el botafumeiro. Va ser....”una experiència religiosa” va valer la pena veure-ho, la musica l’olor els homes tibant les cordes i el botafumeiro gronxant-se i gairebé tocant el sostre és un espectacle digne de veure. Per que li faci gracia l`any que ve és Jacobeo i diuen que el trauran cada dia.

I despés de voltar una mica pel casa antic i fer una canya amb unes tapes ens quedem a dormir a Santiago a l’Alberg Acuario no ens va molar gaire....massa gent i mooolts roncs!!


l'entrada de l'oficina amb la pertinent cua



oficina del Peregrino ....el siguienteeeee!



Els carrers de Santiago


per fí la catedral...realment impressionant!


l'altar i l'apòstol St.Jaume, també molt senzillet...


el kit del peregri


és ell!!!


haig de reconèixer que em va impressionar, el fum l'olor la música...



Santiago-Fisterra 95 kms

Decdim acabar la pedalada ben be al final i anem cap a Fisterrra. L’etapa no és entusiasmant perqué fem algunes pujades enganxoses per carretera, però el més interessant és l’arribada a Fisterra. Tenim mala sort i una espessa boira no ens deixa veure la posta de sol...oh! aquest era un del motius pel que havíem pedalat Ens varem acontentar en veure la llum del far entre la boira, contemplar l’estatueta de la bota i veure els raconets de cendra a on els peregrins cremen algun objecte o “prenda” que els hagi acompanyat tot el camí.

La última nit la vam passar a l’alberg municipal, aquí ja no hi arriba tanta i era força tranquil, la majoria eren guiris

L’endemà varem tornar a Santiago en el cotxe d’un noi que es dedica a portar gent que arriben a Fisterra ja sigui i a peu o en bici.

El noi del cotxe ens va explicar que si anàvem al Parador de Santiago amb una fotocòpia de la Compostelana et convidaven a un àpat gratis, era una antiga tradició de regalar un plat als 10 primers peregrins. Hi vam anar a l’hora de dinar i varem ser els primers i els únics aquell dia no hi havia ningú més. Vam ensenyar la fotocòpia al guarda de seguretat, ens va fer un paperet amb els nostres t noms i ens va fer passar a la cuina del Parador, allà ens van donar un bon dinar i acompanyat d’un bon got de vi que ens ho varem menjar encantats en el “comedor del peregrino”...perfecte!!



primeres claror a Santiago, marxant cap a Fisterra


vistes de la Catedrel a primera hora del matí


i com no, una Tarta de Santiago...este es mi King!!



correeee!!!


una mica de vida social amb els locals


paradeta


la foto no és al Quim és a les bicis que les acabàbem de rentar



el clàssic llibre de registre i moment en que ens marquen la credencial a Fisterra


els carrers de Fisterra


per fi la fita que posava O kms!



com hem de veure la posta de sol amb aquesta boira!


la bota


l'àpat del peregrino i gratis!!


el port de nit


I aixi acaben els nostres dies de pedal pel camí de Santiago, ha estat una bona experiència diferent i ens n’ha quedat un bon record..i...” buen camino!”