26/6/11

Visita a l 'Algarve

Acabem la visita a Portugal parant a l’Algarve, una província coneguda per les seves platges, i poblets de postal.

El viatge des de Lisboa el vam fer seguint les recomanacions de la Carol. Ens va dir que si no volíem anar per l’autopista, una opció molt més entretinguda i pintoresca era anar fins al poble de Setubal i d’allà creuar el riu amb ferri que baixa a Troya. I des de la península de Troya anar baixant per una petita carretera que ressegueix la costa del sud-oest de Portugal, i així ho vam fer i vam estar un dia fent el trajecte, parant a les platges i voltant pels pobles de pescadors.


sortint de Lisboa

el ferri en el port del poble de Setubal


vistes del riu Sado mentres creuavem amb el ferri



Fotos del recorregut per arribar a Sagres, no recordo exactament el nom de cada poble i cada platja a on vam parar, però la majoria de racons d'aquesta costa són mereixedors d'una visita, tot i ser força turístic i reconegudíssim en el món del surf, es manté bastant natural i salvatge.

Alinea al centreescorces d'alzina un munt de suro






Bairro Primero de mayo,aquest poble forma part del municipi de Lagos, a la banda a on estàvem era una gran esplanada a on s'hi instalaven moltes autocaravanes ( i entremig, petitona la nostra furgo) un lloc idilic per fer-hi nit.

Al dia següent teníem intenció d’escalar a Sagres, i vam anar cap al Cabo de San Vicente .

Vam començar el dia visitant la platja de Beliche ...quin racó! impressionant, senzill i salvatge ens va molar molt.



Al cabo de Sant Vicente vam continuar flipant amb el paisatge, kilòmetres de gegantescos penya-segats als nostres peus, tot era com molt monumental.



Pel que fa a l’escalada vam treure el cap per unes de les parets però si haig de ser sincera no ens va motivar gaire, el lloc és espectacular, però ja es veia una roca humida i poc agradable. Els escaladors locals ja ens havíem avisat que costa trobar la pedra seca, i que la majoria de dies la humitat els feia anar a la platja. Doncs no vam escalar, vam preferir passejar per les platges i contemplar tot aquell impressionant entorn.

intentant veure amb els binocles com estava la roca...


aquests són els murs a on hi havia vies molt espectacular però la boira i la humitat ens van fer dessistir a baixar



20/6/11

Altres sectors al voltant de Lisboa

Uns quants sectors que només vam visitar un dia per què no ens van semblar particularment interessants, excepte Portinho d'Arrabida que aquest sí que és bó, però només vam poder escalar unes poques vies ja que estava tot ben moll.

Portinho d’Arrabida (Fenda), segurament és una de les millors zones d’escalada esportiva a Portugal, compta amb un bon numero de rutes (una cinquantena) i una amplia varietat de dificultat.Roca calcària que ens ofereix uns murs de xorreres, regletes i canto, vaja, de tot una mica.A més a més l’aproximació és per unes platges , ja que tota aquesta zona forma part del Parc Natural de la Sierra de Arrábida . El sector és molt peculiar, ja que les parets són com una mena de falla, una fissura enorme i s’escala a dins, d’aquí el nom de Fenda. Les vies tenien molt bona pinta però xopes! Només varem poder fer uns sèptims en una part més taronjosa del mur que no es mullava.Crec que val una visita a aquesta escola però primer comprovar l’estat de la roca, després de pluja regalima tot.


algunes de les vies que vam poder escalar (poques) el mur és prou impressionant

les platges a última hora del vespre

Sesimbra: Aquesta va ser la primera zona a on vam escalar a Portugal, hi vam anar per què és un sector que està a ple sol, i com que havia estat plovent i encara estava ennuvolat vam creure que seria un bon moment per conèixe´. Però tal com vam arribar al peu de via va fer acte de presència un sol molt radiant que ens fa deixar groguis, amb la qual cosa varem fer un parell de vies i vam anar al port del poble a passejar i a contemplar als pescadors.

Zona arran de mar, lloc força espectacular, roca calcària. Predomina un estil d’escalada tècnica amb abrasives regletes de coral, d’aquelles que punxen tant! Zona de rigorós hivern.


arribem a peu de via, el Quim ja s'ho rumia....si una cosa no suporta és la calor!


ja que estem aquí farem un parell de vietes

anem al port




Pinheiros: Poca cosa a dir a d’aquest sector, hi vam anar per què hi estaven obrint vies, però la veritat és que no ens va seduir gaire.

És a prop de Cabo Spichel, l’aproximació no és evident,és entretinguti i amb molt d'ambient ja que cal rapelar els peny- segats per arribar a peu de via.Hi ha un mur superior a on la roca és més bona i hi ha alguna via interessant i un mur inferior amb roca bastant dolenta. Això si, el lloc és espectacular.

La situació era curiosa, a ple migdia amb un sol de justícia , al mur de dalt els dos portuguesos donant “pegues” fanàtics a ple sol a la via que acabaven d’obrir i mentrestant el Quim i jo buscant una trista ombra ...que fem? Puges tu o pujo jo? Aquest torrat no hi ha qui l’aguanti. Ja tinc ganes ja d’escalar però....

Malgrat tot, crec que els escaladors de Lisboa que estan obrint vies estan fent una feina de “titans” no és pas fàcil obrir i escalar a ple sol.

la muralla és impressionant però no hi ha vies vies bones bones...


rapelant arribar al peu del mur


doncs si no escalaem farem algunes fotos és curiós la de flora que creix a entre el mar i la roca



Cascais: Aquesta petita zona, està en una badia, a l’oest de Portugal. Cascais i els voltants són un seguit de pobles de costa amb una bona afluència de turisme. I sobretot amb molt bones platges a on es practica el surf.
Cal dir que les platges de Portugal són una referència pel surfistes i és normal veure pàrkings plens de furgonetes i els surfistes amb les planxes sota el braç o surant dins l’aigua esperant la apreciada onada...

Continuant amb el sector de Cascais.....no ens va molar gaire, el lloc podria és molt bonic per què és arran de mar i els colors de la roca i el mar fan uns contrastos espectaculars,però està molt brut . Les vies són més aviat curtetes, el tacte molt relliscòs per la proximitat al mar. Potser val la pena per anar-hi un dia, però està a ple sol .


Com j he dit, per mi són petits sectors per una curta visita i l'escalada i les condicions no seràn les més òpitmes, però aquest entorn marítim d'intensos colors i molt d'ambient ens van deixar un bon regust.


14/6/11

Cabo da Roca

Cabo de Roca és la punta més occidental d’Europa, situat a uns 40 km. a l’Oest de Lisboa i inclòs en el parc Nacional Sintra- Cascais.
El Fran ens va ensenyar aquest impressionant balcó a l’Atlàntic. Penya-segats d’un granit taronjós i rugós a on hi vam escalar un parell de rutes força interessants.


Vam començar amb una via de tres llargs, tres tirades que pujaven una excel.lent línia fisurada. Crec que el Fran va ser el primer en alliberar aquesta ruta els anys 90 però com ell sempre diu, “es tranquila, se hace bien”...és un gran escalador ( i una gran persona) , crec que és dels escaladors més complerts que conec i dels més discrets.


una servidora navegant pel mar de roca del primer llarg


2º llarg, la cosa es posa sèria:
el crux



avall!

Vam acabar fent “Equinoxi” un 7a divertit que recorre un peculiar desplom de granit taronja i granulós, una excel·lent qualitat i fricció per ser una roca que està tan a prop del mar.


Un lloc anecdótic, no és un gran sector farcit de vies, però ens va semblar un racó interessant per gaudir del entorn i les dues vies que vam escalar són ben bones.


que monos ! un bon detall les flors per la Carol i el Matias