Com moure´s, i que veure amb furgo per Mallorca .

Pincha aquí para la versión en castellano 

En aquesta entrada no parlaré de parets i pedres, sinó de com moure´s una mica amb la furgo o autocaravana per Mallorca . La veritat és que aquesta illa no està gens habilitada per rebre gent de taranà campista ,no hi ha cap càmping,  no hi ha fonts accessibles, llocs per buidar les aigues brutes…

Per començar , hi vam anar amb vaixell i passar el vehicle , sigui de la categoria que sigui (turisme, furgo, auto ..) és caríssim!! Ho vam fer per què hi vam estar unes quantes setmanes i ens sortia a compte , però per pocs dies no val la pena.   Evidentment  per pocs dies surt millor un pack  d’ apartament i cotxe de lloguer.

I pel que fa a àrees per Ac res de res, abans d’anar -hi per internet en vam localitzar una  a Inca, vam descarregar fotos, coordenades i es veia prou correcta. Hi vam anar, bé la vam estar buscant una bona estona , les coordenades ens portaven a darrera unes escoles, no enteníem res.    Finalment vam abandonar la búsqudea i més tard en  una oficina d’Info. turística ens van informar  que l’havien eliminat i ja no existia. Per tant si embarqueu cap a Mallorca i trobeu aquesta area online, ja no hi és!!!  L’unic que hi ha és una zona d’acampada a Sant  Lluc , et pots estar en el pàrquing però ni de lluny hi ha serveis per AC.

         Deixo quatre llocs a on vam dormir, bonics i tranquils. No  vam tenir cap problema per dormrir a qualsesol lloc, evidentment si no hi ha càmpings en algun lloc havíem de fer nit no? Això si, sempre amb discreció i respecte. 

Els racons que ens van agradar més :

  Ermita de Sta Magdalena a Inca, siturada a dalt d’un puig , cal fer uns quants revolts per arribar-hi però val la pena. Aquí hi ha una area  de pic nic i i una font, però lluny de la carretera i per carregar aigua no és gens  pràctica.

Sta. Magadlena. El picnic queda una mica més avall 

A l’ Ermita de Sant Miquel  en el terme de Campanet,  proper al pàrquing de les fonts Ufanoses:

  Al nord de la Illa , la carretera que va cap a l’ermita de  Sta Victoria. Una carretereta que  ressegueix la costa i  es  poden trobar cales i racons ben tranquils i panoràmics.

Cales de la carretera que va cap a Sta. Victoria

I pel que fa l’aigua …el gran problema. Vam poder omplir algun dia a casa d’en Palanca, però  només vam trobar una font que ragés i poguessim posar la furgo al costat per omplir,  i està al poble de Biniamar. 


Font al Carrer Selva , sortint de Biniamar

I per buidar un pal, en alguna wc de benzinera o la cloaca del que havia sigutl l’Ac d’Inca …que no mola gaire. Per tant si viatgeu per Mallorca, com que no es plantegen  gens rebre furgos  i autos vam concloure que amb seny   es pot dormir a qualsevol lloc però no espereu trobar serveis per Acs i fonts a cada poble.

 
         Però a banda de tot això  i canviant de terç, entre escalada i escalada vam tenir  l’oportunitat  de visitar  racons que ens van deixar gratament sorpresos per la seva bellesa i autenticitat.

Aquests dies d’agost sentim notícies que Mallorca es desborda pel turisme, vam tenir sort de poder fer el viatge el mes d’ abril i tot i trobar gent va ser suportable. 

Que vam veure o visitar:

Alcúdia és  un poble al Nord de la Illa i, fent un geladet vam contemplar la seva arquitectura medieval,  els  carrers empedrats, la plaça, l’església i les impressionant muralles que ho envolten.




 

Al  Parc Natural de S’Albufera hi vam fer un passeig  matinal,  un bon racó per caminar, observar aus i  gaudir dels paissatges de la zona humida a la badia d’Alcudia. El que ha de ser xulo, per què et permet veure més coses, és fer-ho en bici però nosaltres vam passejar a peu. D’aquí vam resseguir  la costa cap a Picafort i uf!! quin canvi, hotels, xiringuitos, botigues aquesta part ja no ens va agradar tant.

















ç

 
Petra i Arta són dues poblacions que vam visiatar fent ruta un dia . Petra ens va semblar un petit poble , tanquil i senzill però amb encant.







A  Artà vam fer la clàssica visita a St Salvador, emblemàtica construcció a dalt d'un turó que perment unes vistes increïbles dels voltants.




 






   El Parc Natural de Sa Dragonera, és una illa, un petit bocí de natura encara bastant salvatge situada enfront  del Poble de Sant. Elm . Aquest poble, tot i ser  turístic és tranquil i agradable i ens hi vam trobar bé. Vam fer nit en un pàrquing al final del poblet just davant del mar, molt idíl·lic.  Per anar a Sa Dragonera des de Sant Elm, surten les barques que en 15 minuts en deixen  a la illa . Hi ha algunes caminades   i nosaltres vam escollir pujar al Far Vell,al cim de Na Nòpia,  la caminada és agradable, entre una natura feréstega però variada i  sempre es pot veure  alg grup de dragonets escapolint-se al nostre pas  Les sargatanes autoctones de la illa que li dónen el nom. Les runes del far són precioeses i les  vistes de  Mallorca immensament espectaculars.


Vista de Sa Dragones des de St. Elm



Pujant cap al Far


EL cim i el far:






Grans vistes:






Una de les tantes que aquí viuen

 St Elm

 Palma , no podia faltar una visita a la concorreguda ciutat; la Catedral,els banys àrabs, el mercat de Sta Caterina, menjar una mos d’ensaïmada, passejar pel port…


Els banys arabs




La imponent Catedral



La Plaça Major

Vistes al Port

Algunes fotos artístiques del Quim:





       A Pollensa vam  fer la pujada al Calvari ,les seves escales tenen 365 graons un per cada dia de l'any.

    I acabo, espero que si algun dia aneu cap allà i podeu llegir aquest post us sigui útil per gaudir de tot el que aquesta illa plena de contrastos ens ofereix.

Mallorca , mallorquins i molta roca

Entre finals d’abril i principis de maig vam fer una  interessant escapada a Mallorca. I en va resultar un viatge en que hem fet molta escalada esportiva i bé un parell de vies llargues.

En  3 setmanes, ens vam inflar de fer esportiva, si “inflar” literalment, a la illa hi ha un  munt de coves , “xorreres” i  desploms dels que en resulta una escalada “super-mega -fisica”, de les que t’infla vaja.  I tot els sectors on vam escalar ens van semblar immillorables.

La situació de l’escalada mallorquina  és molt pecualir i delicada.  La majoria de parets es troben en propietats privades. Els escaladors  i aperturistes locals han fet molta i una molt bona feina negociant i gestionant l’accés a la parets  amb els propietaris.   Per tant alguns dels sector és coneixen pel boca a boca,  i com ells diuen no són secretivos , si els demanes estan encantas d’ensenyar-te sector i vies , però no hi ha ressenyes. Com sempre ens deien  “no topo no closed” i ténen tota la raó .  Per tant és molt important respectar la  manera de funcionar en els sector mallorquins, encara que  no hi estiguem acostumants. Si cal pagar es paga, si no es poden dur gossos per què espanten al bestiar no portar-ne, no deixar brutícia i ser discrets. Educació i sentit comú (dues coses que a vegades escassegen…) Només tenim paraules d’agraïment al Paco , al Palanca i als seus col·legues que ens vam portar  a alguns dels millors sectors de la illa . Són uns cracks, uns fanàtics i molt bona gent. 

El Paco en el que ell deia un dels millors moments de l'escalda: la birreta i l'estona de bar

         

           I en aquest post deixaré les vies llargues que vam fer i alguns sector d’esportiva que surten a la guia d’escalada. 

Guia a on surten els sector més clàssics de la Illa. Està  bastant bé.  Actualització d'aquest mateix any 2016

Amb aquesta guia vam anar a escalar:

Cap des Ruc un petit sector a l’ombra i airejat , a la part sud de la Serra de Tramuntana. Interessants vies entre 6c i algun 8a,  totes les que vam fer ens van semblar molt bones . 

   Cala Lamp és un altre sectoret curiós, es troba arran de mar.  I tot i que degut a les condicions humides  el tacte pot ser  horrible , hi ha vies bones  i el lloc és brutal. Làstima que per  arribar al pàrquing es travessa unes urbanitzacions de cases i xalets amb molt poc encant.

S’Alaró, un gran clàsic, vies de setè grau i de “xorrera" , espectacular, ombra al matí. I quan vam acabar ens vam regalar  un bon  àpat a l restaurant "Es Verger", d’quests llocs  de  menjar típic ,cuina mallorquina,  ecònomic, autèntic però a petar de turistes. Està bé fer-hi una paradeta i  tastar el seu arrós brut o cargols...

Recuperant  forces a Es Verger

 

       Fraguel és un altre gran  clàssic sector , una antiga escola amb molt bones vies, algunes sobades però cal coneixe’l . Una muralla de calcari taronja farcida de regletes, forats i algunes xorreres. Pel que fa l’accés , a l’inici de la pista hi ha un porta on a vegades hi ha un vigiliant, o hi havia hagut i s’havia de pagar. Ara sembla ser que no hi és, al menys quan hi vam pujar nosaltres no hi havia ningú. 

I un altres sector que també surt a la guia i està força bé , Puig de Garrafa.  Molt a la vora d’Andratx, s’aixeca aquesta muralla  amb un bon repertori de vies i graus. Ombra al matí.

La Serra de Tramuntana té una gran “ferida” el Torrent de Pareis , en el cor d’aquest barranc s’hi amaga la paret de l’Entreforc, i en ella la via  “Rectal”  quina joia!

Es tracta d’una via de dificultat baixa però compromís considerable, terreny d’aventura, roca acceptable, autoprotecció i navegar per seguir  les debilitats de la roca. Pel qui els hi agradi aquest tipus d’escalada és un “must”

La ressenya la vam treure del llibre del Pep

Tot molt ben ressenyat però la via ha patit alguns canvis com ara la ubicació d’algunes reunions.

         L’accés s evident , s’aparca al restaurant “Escorça”  i just d’allà surt un camí cap a Torrent de Pareis , fins a peu de via vam trigar 1h i mitja més o menys. La visió de la paret ens deixa flipats, el racó del peu de via és ben curiós  es troba en una petita cova amb  una platgeta de sorra a la base.

El primer llarg potser és el menys bonic, una travessia fàcil però expo, en canvi el segon és preció un diedre contundent i una placa tècnica per arribar a la R.  A partir d’aquí van succeint les tirades de buscar l’evidència, algun clau , parar atenció per veure cap on va, flanquejar …  Avancem per una roca molt especial, placa , forats, formacions curioses i en general prou bona.  El sol hi arriba al migdia nosaltres la vam fer tota a l’ombra i temperatura fresquesta . Hem estat unes 4h i mitja. De material aliens del blau al groc i camalots del 0.5 al 3.  Com ja he dit ens va encantar, la via, l’indret , l’estil i l’ambient. 

La tornada, uf,uf!! Una mica pallissa.. Hi ha dues opcions rapelar per la via de Sa Cantonada Corcada, que no la vam fer per què no tenim ni idea com estaven els ràpels i  havíem llegit que  tot plegat no era gaire evident. Vam optar per la de tornar a peu. Del cim cal retornar al fons del torrent i després remuntar l’altra banda fins al pàrquing.  La baixada és un laberint de petintents afilats de calcari gris , molt maca, molt espectacular, però un pal! Una mica perdedora amunt i avall pels petinents, ara baixo ara flanaquejo ara grimpo ara desgrimpo.. fins que al final arribem al  torrent a on remuntarem el que hem baixat al matí.  Dues hores per tornar , em donava la sensació que havia caminat més que no pas escalat. Però va ser una jornanda genial.  Dies després un escalador localr ens comentava que és millor la tornada caminant  ja que els ràpels no estàn en molt bon estat. Bé, doncs la vem encertar.

 El torrent

Arribant a la Paret de l'Entreforc

En el primer llarg

El diedre del segon llarg, d'una bellesa brutal!

I anem fent:

Ja som dalt ara a buscar-se la vida entre penitents 

        

        L’altra via llarga va ser “La Sol Solet “  a Sa Gubia , aquesta més tranquileta.  Ja fa anys havíem escalat en aquesta zona fent esportiva i alguna via llarga com la “Normal” i la “Princesa”. No ens fa res repetir, ja que aquesta escola és un  clàssic mallorquí, vies d’esportiva i vies llargues de bona calitat .

        La“Sol solet” una agradable línia  on es combina l’escalada en placa i desplom. Roca excel·lent, compacta i abrassiva . Material: cintes , reunions i una corda de 80.  Rapelem per les instal·lacions que hi ha just al costat de la via i marxem quan hi arriba el sol. La info sobre aquesta via també la vam treure de la guia de Rockfax.

primera tiranda ben tecnica !

 

...i  més placa.. 

Als ràpels 

Recuperant la corda al peu de via

I fins aquí les nostres escalades per Mallorca....tornarem...

Escalant a Cap Canaille i turisme per Calanques

Vam anar a parar a Cap Canaille de pura casualitat , tot va ser per què vam conèixer una parella francesa i ens vam parlar de la curiosa paret a prop de La Ciotat. Es tracta d’un penya-segat de colors taronjosos   que cau sobre el mar, una muralla formada per tres tipus de roca diferent , trams de conglomerat, trams de calcari i trams de gres. De fet, des de les Calanques de Cassis es veu perfectament i es veu impressionant. 

 la muralla de Cap Canaille

Vam aconseguir la ressenya  a la oficicna de turisme de Cassis que és aquesta:

Vam fer la via “Bienvenue chez Damoclès” (140m 6c) . Una línia molt peculiar i divertida que travessa els diferents tipus de roca que forma la paret.  L’accés es curt i evident , ben explicat en el llibre. Amb un parell de rapels ens plantem al peu de paret (dúiem dues cordes però amb una de 80 m. arriba de sobres). Anem caminant per la vira (gran) fins arribar al inici de la via.  La roca és bastant fràgil a trams,però la de la via és  bona i peculiar. Està totalment equipada Si mai es va a Calanques, val la pena escapar-se a Cap Canaille i  a La Ciotat.

En aquest enllaç trobareu un parell de minuts que vam filmar a la via; 

 https://www.youtube.com/watch?v=JRRFtlrtYLM

aparquem la moto a la pista de baixada 

ràpel d' accés al peu de paret

aquesta és la curiosa paret per la que anem passant

la primera , la menys atractiva 

el 3º llarg espectacular

Inici de la 4º tirada

en la 3º reunió

Arribant a la  R del 4º llarg, aquest tenia un regust de Riglos...

Punt de sortir de l'última tirada, aquest tram ens recorda el conglomerar montserratí

 I final de la via

 I per acabar amb els posts de Calanques,  deixo algunes fotos de de la visita que vam fer a Marsella i a La Ciotat . 

Tot i la mala fama de Marsella ciutat caòtica i poc segura,  ens va semblar interessant i agradable, amb un centre peatonal  per passejar, el port , la catedral. Val la pena deixar-se perdre pels carres d'aquesta població, contemplar, observar...  Cal dir que hi vam anar am moto, sinó és molt recomanable moure's amb bus.

Dia mercat de peix al port

  Catedral de Notre Dame de la Garde

Vistes de Marsella des de la Catedral

La ciotat és una petita població  portuària a un 11 qm. al sud-est de Cassis. S’hi pot arribar per la carretera nacional  o bé per la “Rute des Cretes” una carretereta panoràmica  de revolts amb unes vistes espectaculars de les Calanques i que culmina en el Cap Canaille. 

El dia que hi vam anar ens va ploure, però vam visitar alguns racons d’aquest poble que ens van semblar ben interessants. Com la  Cala de Figuerolles o el Bec de l’Aigle. 

Cala Figuerolles

    Els còdols de  la Cala Figuerolles

Vistes de Bec de l'Aigle

     I fins aquí la nostra escapada a Calanques , la vam fer a finals de març i principis d'abril, vam tenir bona temperatura i bona meteo en general. El lloc ens va encantar, tot i la proximitat a l'ambient urbà de Marsella , les parets de , el mar, les vies...tenen una aire molt autèntic . Ens van quedar ganes de tornar-hi.