BAVELLA

     Aquest laberint d'agulles és  gairebé una vista obligada si trepitgem la illa de Còrsega. I no només com a escaladors, sinó ni que sigui per contemplar i deambular en aquest particular paisatge.

Com a fidels seguidors del llibre del Petit i la Bodet teníem al cap la via “Jeff “ a punta U Corbu , a banda d'aquesta vam poder escalar algunes rutes  que ens van semblar impressionants. La meteo va ser molt benèvola, fet que ens va deixar fer una llarga estada i escalar molt, moltíssim!

      I aquí deixo algunes ratlles sobre algunes d'aquestes vies.

PUNTA U CORBU “Jeff” (400m 7a+ max -6b+ obl)

      Aquesta ruta era la gran il·lusió del Quim, tenia clar que s'havia de fer, i com que és del Petit havia de ser bona!! Evidentment , és una línia  molt ben trobada i magnífica, oberta pels germans Petit. Una joia!

      Una ascensió a través de compactes plaques de granit, amb una travessia espatarrant i un llarg desplomat sobre tafonis gegants que et deixa sense alè. Un “must”.

Material amb cintes expres ja passes, poca cosa es pot posar en tanta placa. Però sempre portem uns aliens , els del per si de cas...

PUNTA LUNARDA “Nirvana” 250m (7a max, 6b oblg)

Un monòlit que crida l'atenció, destaca per sobre de les altres amb uns colors rosats que li donen personalitat pròpia.

Si la “Jeff “feia perdre el cap al Quim, “Nirvana” era la meva. Tot fissura ampla, offwidht i xemeneia. Tal com diu la ressenya al més pur estil Yosemitic.

L'arribada al cim és un gran regal, una grandiosa visió a 360º agulles per una banda i el mar a l'altra.

Material utilitzat: Camalots del 0,25 al 5 (repetint 3,3.5, 4), la via té algun parabolt .

Una visita obliga pels qui els agradi aquest tipus d'escalada.

Solenzara, preparant material el dia abans de fer la via  

és ben normal que al veure això ens vinguin ganes de pujar-hi no?

festival fissura:

cim!

PUNTA U PERU “U Hadda + Omerta” 200m ( 6b+max, 6a+ obl.)

Una agradable i clàssica combinació. Molt recomanable, i en un ambient molt curiós. Tot molt còmode, La via no és gaire complicada, però potser si que recorre alguns dels mur més espectaculars de Bavella. Visita obligada.

Material utilitzat : cintes exprés.

tot plegat molt curiós;

les vistes 

aquell dia vam tenir temps de baixar a Solenzara i acabar amb una tarda de platja

I fins aquí algunes ascensions per Bavella, en el proper post les que falten.

I pel que fa a questions pràctiques. De ressenya portàvem el llibre “Grades voies de Corse”

de Bertran Maurin i Thierry Souchard. Més informació es pot trobar en : Auberge du col du bavella on hi ha un llibre de piades i ...allà vam trobar la piada que vam fer el 2001 en la nostra primera vista a la illa, quina gràcia no?!

"piada" del 2001!

Pel que fa dormir amb la furgo en el coll hi ha un pàrquing de pagament i s'hi pot pernoctar.

Tot i així no està prohibit aparcar i dormir a a fora. La majoria de les vegades si era possible. dormíem en el pàrquing de la via que volíem fer. 

Es pot trobar aigua en el pàrquing de pagament. A l'entrada hi havia una aixeta.

El coll de Bavella i la zona queda una mica apartada de tot. Com a pobles més propers hi ha Zonza cap a l'interior o Solenzara a la costa. 

Zonza amb les agulles al fons

 

el coll , les agulles i la verge (la del darrere!)

Regió de Portu, tranquil·litat i bones escalades

 Vam arribar al poble de Portu un capvespre i , vam quedar emocionats amb la posta de sol que  des d' allà es contemplava. Tot i que és un raconet bastant turístic (perquè s'ho val), s'hi respeva molta calma i s'hi estava tranquil.

Estàvem a la regió de Portu, a les Les Calanques de Piana,  que són unes formacions geològiques a la costa oest de Còrsega, roques de granit rosat i tafonis arran de mar. Un racó preciós i curiós.

A banda de que fos tot tan bonic, hi teníem un parell de vies ullades.

magnífic

I CASCIONE “Enterre mon coeur” (440m, 7a+ max 6b+obl)

Aquesta escalada es va quedar en un intent, “mea culpa”. Vam arribar fins la meitat a on hi ha una vira gran i d'allà vam baixar caminant El dia abans ja no em trobava fina, malestar i panxa rara. I el dia de la via els 6cs de baix em semblaven un infern, no tenia força als braços i semblava que la motxilla em tires cap a terra . Anava arrossegada , i en arribar a la repissa el Quim (tan pràctic com sempre i veient com anva ) diu “per aquí sortirem, hi ha caques de cabra, si passen les cabres passem i nosaltres” i si! Fent una mica la cabreta vam retrobar el camí de pujada i avall!

La paret és un bon mur taronja, Els llargs que vam fer eren exigents, alguns macos i alguns no tant (una mica de liquen...), desplom, roca bona, “romos” i “cantos plans”. Parcialemt equipada. El racó a on està és magnific, la part de via que vam fer ens va semblar correcte, però tampoc flipant,

                                           

L'endemà calma a Capo Rosso un indret catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Una punta de roca granítica que emergeix mar amb la seva corresponent torre genovesa. Una agradable sender a través dels maquis ens porta ben bé fins la punta. Ens va semblar una curiosa i interessant excursió.

paisatge de contrastos

la torre genovesa

des de dalt la torre:

una bona manera de passar el dia

I ja recuperada, anem cap a Capu d'Ortu “Le fi de l'epée” (450m 6bmax)

Capu d'ortu és un cim que corona la costa de la regió de Porto, la seva figura barrejada amb les vistes del mar en fan una estampa preciosa.

La via ens va semblar bona, i la vam escollir perquè l'accés és fa per la banda oest, i el retorn és pel camí normal que accedeix al cim. Per tan es fa com una volta complerta i ben panoràmica. Ens havien recomanat el cim per les gran vistes de la costa , però no vam tenir gens de fortuna i al arriba a dalt va aparèixer una emprenyadora boira que no ens va deixar contemplar res, I mira que vam estar una bona a dalt esperant a si s'obria....però res de res.

La via és bonica i poc complicada. Té dos llargs molt bons a la part baixa un de tafonis i un que es una fissura molt agradable. La resta és anar fent.

L'aproximació és prou bona, quan vam arribar a la paret per trobar el peu de via vam estar una estoneta fent el senglar però bé això ja forma parts de les escalades corses.s

Horari 4h i material , uns aliens verd, groc i cams del 0,74 al 2.

La baixada, molt agradable pel camí normal que puja al cim.

Tot plegat és molt recomanable , la via , l'entorn i suposem que les vistes!!

ara a buscar el peu de via...

aquí!!

                                          

primers llargs..bo , bo!!

la fissura, fabulosa!!

arribant al cim i la boira ja comença a treure el nas

esperarem una mica... paciència 

ara sembla que s'obre!...però no ...no podrem veure gran cosa

i per acabar el dia des de carretera:

Restonica, primers dies de Tafoni

El primer lloc a on vam fer parada va ser a la Restonica, una vall granítica i d'ambient salvatge (però molt i molt visitada) ben bé al costat de la ciutat de Corte.

Aquí ja hi havíem escalat i en teníem un agradable record de fer vies curioses i divertides entre tafoni. A saber (tirant de wikipedia):  el  tafoni és una formació a la roca en forma de forat o cavitat que pot variar de centímetres a metres, esculpides per l'erosió . Sol produir-se en roques el cristalines o de gres en climes secs o a la costa.  Deserts, illes... L'origen? Poc clar, el vent o el contrast entre l'humitat i la sequetat. Doncs bé Còrsega és un festival de tafoni i granit esculpit amb formes ben estranyes, i pels que escalem els resultats d'aquest fenomen són unes peculiars línies en granit desplomat i molt de canto.

Pel que fa a la logística, per dormir hi ha una gran oferta de càmpings, dins la vall no s'hi pot pernoctar està repetidament senyalitzat al llarg de tota la carretera que traça la vall.. Per fer “camping sauvage” com en diuen el francesos o sigui dormir “por ahí”amb la furgo no està fàcil.

Als afores ha algun racó tranquil a on es pot passar la nit , sempre amb discreció.

Ja ens havien avisat i ho vam poder comprovar, que alguns corsos tenen la “graciosa” costum en veure una furgo o auto que sembla que dormint passen pitant “ a fondo”...no els deu molar gaire el “camping sauvage”. Durant el dia pot aparcar en la pista excepte el últim quilòmetres,hi ha un pàrquing al final de la carretera i és de pagament 5 €.

I ja tocant d'escalada, vam fer:

“Aqua di roca “  (7a+ max. 6b obl. 200m) PUNTA SPENICAZZIA

Excel·lent, tirades amb tafonis gegants un “disfrute” Roca molt i molt bona i molt de canto ,bé el llarg de 7a trenca la tònica és una placa de romos que et posa els dits a to.

Molt recomanable. Mateiral :cintes exprés (hi ha molt parabolt).

La baixada es ben evident per uns rapels fins arribar al camí però alla vam pillar molt i molt vent (poc li faltava per ser patagònic) no ens sentíem entre les reunions, parats llargas estones esperant a que afluixes per poder tirar les cores...uf vam passar un “mal rato” .

escalant a Corcega i amb el plomes!!

el llarg de 7a ..rarillo...

no es pot plasmar la ventolera que feia però va ser un "sidral"

“San Teofalu”  (6a + max.  200m)  PUNTA SANT TEOFALU

Aquesta agulla es troba a la part alta de la vall, cal aparcar en l'ultim aparcament .

L'entorn és molt alpí, a més vam gaudir d'un dia molt clar i sense vent (la ventolera anterior ens va deixar acollonits i ja havíem consultat la meteo de com evolucionava el tema).

La via , una preciositat ,de caire clàssic, evident i poc complicada. Un seguit de diedres estètics amb roca encara millor.

Semi-equipada no vam posar gran cosa. Horari unes 2 o 3 hores...Descens en rapel per una via del costat tot molt evident.

A fer, per la línia i per l'entorn.. A més a més com que es ràpida de fer val molt la pena acabar el dia fent l'excursió als llacs dalt, el Melu a 1720 i el Capitello a 1950.

el diedre que ens esperava...apa a  passar-ho bé!!

i jo que portava el biquini, les aletes i em veia ajaguda en alguna platja idílica...doncs no!!!

pujant cap al Capitellu i el Melu darrera

“Esmeralda” (6b+ max, 6a+ 0bl. 450 m)  a PUNTA UFINELLU

Sincerament, quan estava baixant de la via pensava: però quin pal! , n'estic fins el monyo de caminar o intentar avançar entre esbarzers, blocs patinosos i matolls espinosos que em deixen les cames i braços fetes una quadre. L'aproximació i la tornada van ser un calvari una canal empinada i bruta. I jo pensva això no ho recomano a ningú. Però.. la via doncs no va estar malament , no era un “must” i no ens va deixar flipats , tot i això ens va regalar uns quants llargs de pur tafoni.

Totalment equipada, vam trigar unes 5h i mitja.

recordo aquest moment...estava pensant en la agònica baixada que ens quedava

“Le bonheur est dans le pré”  (7a+ max. 6b+ obl 200m)  ROSOLINO

     Sortim de la vall de Restonica per anar l'engorjat veí , les Gorges de Tavignano un indret rocós i espectacular ,i un clàssic pels senderistes.

     El Rosolino és una torre en el cor de de l'engorjat, amb vies més que interessants. Ens vam decidir per la “bonheur..” i gran encert! Per començar l'aprox és un agradable passejada i la ruta un gran joia, no pas fàcil! Fissura ampla i desplomada en els dos primers llarg que acaba amb una agradable combinació de tirades de placa i tafoni. Molt complerta i exigent. I altament recomanable.

    Horari...no recordo potser unes 3 h i material un joc de friends.

   Descens pels diedres de la “Ombres i Lumieres”. A l'ultim rapel se'ns enganxa la corda finalment la vam poder treure, però vam haver de recórrer a la "mini traxion" i penjar-nos els dos el nostres pes per poder-la fer cedir. El Quim “ a muerte”, jo escaquejant-me una mica,sabia que quan la corda cedís podíem sortir disparats a terra...i així va ser. Doncs sort en vam tenir de portar aquestes mini- politges!!

aprox tranquil·la i panoràmica

inici de la via, no té pèrdua: fissura amunt i apretar!!!

ultims moviments del 7a dur dur!!

galàctic!!!

plaques finals

misteriosa liada de corda en el tronc en un dels rapels aquí vam tenir sort, era una repisa el amb una trepadeta s'hi va poder arribar i desfer-ho

I aquest és el recull de la nostra visita a Restonica les seves tàpies ens van deixar molt bon gust de boca, valen molt la pena!