Vam estar uns 12 dies per Bulgària entre a finals de maig i principis de juny. Ens va semblar un país molt tranquil, senzill i amb paisatge verd i rural quen ens va acompanyar molts quilòmetres. Pobles de cases baixes i carrers amples, gent molt amable, i raconades molt atractives que encara es manténen lluny de la massificació en fan un país mereixedor d’una visita. Llocs com el monestir de Rila, la ciutat de Veliko Tarnovo, la Vall de les Roses no et poden deixar indiferent.
Paisatge búlgar
Pel que fa a les seves roques, te dues zones més populars, la cova Prohodna a Karlukovo i la zona de Vratsa. Ens van semblar dos llocs peculiars i potser per un curt viatge valen la pena, però no espereu res gaire espectacular.
Com a informació pràctica:
Per dormir amb la furgo vam utilitzar l’aplicaicó park4night o si veiem algun racó solitari i discret allà ens quedàvem. No vam tenir cap problema. Només en el poble de Pravets que vam dormir en un bosc proper a un hotel ens va venir el “segurata” i deprés la policia, però entre que no palàvem búlgar i que ells no parlaven anglès ens van deixar passar la nit allà.
Un raconet dels que ens agrada per passar la nit
Quant a moneda, just passat la frontera hi ha algunes oficines de canvi (més aviat xiringuitos que oficines) i allà mateix vam canviar Euros a Levs.
Pel que fa a desplaçament, la benzina és més barata que a Grècia. A les mateixes benzineres vam comprar la VIGNETE. S’ha de comprar per circular per la majoria de carreteres bulgares. Ara ja no és un adhesiu, sinó que et donen la factura i la matricula queda registrada. Ens la van fer per 6 dies, jo ja li deia que la volia per més però no hi va haver manera. Total, que vam estar 12 dies amb la vinyeta de 6 i encara no hem rebut cap multa. Ens vam moure amb aquest mapa que vaig comparar a Amazon i amb el maps.me i els mapes de Goolge maps descargats prèviament al mòbil.
Quant a menjar la veritat és que vam sortir poc a fora, compràvem als mercats, la verdura i els formatges eren frescos, bons i gustosos. A destacar les maduixes i les cireres que eren boníssimes!!
ESCALADA BÚLGARA
Pel que fa a ressenyes i info sobres els sectors, vaig veure una guia de tots els sectors d’escalada del país però no hi va haver manera de trobar-la, ja ni dèu existir. I el que va utilitzar va ser:
Algunes webs d’on vam treure les ressenyes per Karlukovo :
https://27crags.com/crags/karlukovo
https://www.climbingguidebg.com/cdb.php?f=regioninfo&idRegion=41&lang=en
I per Vratsa vam poder trobar aquest llibre abans de marxar de viatge:
El primer lloc on vam anar va ser a Bozhenitsa, un petit sector de gres situat entre Vratsa i Sophia als voltants d’una fortificactió .Està bé, però no ens va semblar visita obligada, escalada entre tècnica i física de regletes i romos . Hi vam anar a parar perquè vam contactar amb una escaladora local i allà va ser on anàven.
Karlukovo, Prohodna Cave
Un sector i un lloc molt curiosos ja que aquesta impresionant cova és una formació o forat que apareix enmig d’un prat i baixes per arribar-hi, tot en un entorn molt autèntic i rural. Hi vam estar tres dies. És un destí amb bastant turisme local i recomano no escalar en festiu com vam fer nosaltres ja que és un batibull de gent passant per peu de via .
La cova és monumental, les formacions i els forats són molt espectaculars, però a primera vista les vies d’escalada no semblen gaire atractives. Tot i que no entràven gaire per la vista vam anar fent vies i al final ens van semblar ben bones. Roca calcària i blanquinosa amb alguns regalims i regletes.
A més a més aparcàvem just a l’entrada de la cova i estàven ben entretinguts amb el moviment de la gent , els venedors de souvenirs, parades de fruita…Alguns d’ells parlàven castellà i sempre els agradava donar-nos conversa.
Com ja he dit, quan veus les línies penses “Uf..no mola gaire”, però les vies que vam escalar ens va agradar. Si ho recomano…No ho se… Per amants de llocs remots, però no espereu un sector fanàtic tot i que al final ens va molar i vam escalar bastant.
La cova vista per la banda posterior
Forats coneguts com els ulls de Déu
Vratsa
Aquesta és la zona més complerta i gran de Bulgària. Una bona serralada de parets i baumes s’aixequen sobre el pintoresc poble de Vratsa.
Hi vam estar uns quants dies i vam fer un parell de vies llargues i esportiva. Tot ens va agradar força.
La plaça del poble de Vratsa amb les parets al fons
Esportiva en vam fer a Big Cave, un cova on s’hi diferencien dues bandes l’esquerra amb vies molt desplomades i la dreta amb escalades més verticals. Hi vam anar un dia , està bé. Les vies desplomades es veien bones, dures i per treballar-les, però quan viatgem no ens motiva gaire tancar-nos en un projecte així que amb un dia vam fer les que vam poder i ja no vam tornar.
Sostres i desploms a l'esquerra i plaques a la dreta
Little Cave és l’altre mur esportiu, com el seu nom indica és una cova més petita. Ens va semblar ben bo i vam anar més d’un dia. Vies de pila i desplom agradable.
I de vies llargues en vam fer un parell, la paret és molt assoleiada i aixó ens va limitar bastant les opcions ja que feia caloreta.
Vam ecalar la via “Hergiani” 245 m 6a al Central Wall. Una clàssica amb molt d’ambient, entre baumes, xemeneies i fissures. Molt bona via, molt bona roca i un llarg espectacular, que no recordo quin era, que flanqueja per sota un forat amb un pati increible. Ens hi vam poar a les 14:00 ja que era quan hi arribava l’ombra. Vam baixar rapelant. Duiem dues cordes i un joc de camalots fins al 2, està semiequipada amb algun pitó de tant en tant es deixa protegir molt bé.
L’ altra ascensió que vam fer va ser “The dog’s tooth” un itinerari facilet però força espectacular ja que el vam acabar per la cresta que fins arribar als rapels de l’altra cara de l’agulla.
Crestejant
Vratsa potser no serà del més espectacular que hem vist, però ens va agradar per la seva varietat i qualitat. Potser no hi vam anar a la época més idónia (maig) ja que són parets orientades al sol i potser es millor anar-hi en mesos més freds.
I per acabar deixo una foto del restaurant on vam anar dinar a Vratsa, molt casolà econòmic i boníssim!!
I fins aquí les escalades per Bulgària, ens va agradar tot, el país, la gent i l’escalada.
