Arribada a USA.

Havíem estat tot l’hivern parlant amb la Isa d ‘un viatge a Red River Gorge a Estats Units per la tardor,i a finals d’agost el grup va augmentar fins a12 persones. El Quim i jo no varem poder comprar el bitllet l fins la setmana abans de marxar...però teníem clar que hi aniríem no deixaríem a la Isa tirada ehhh!!! I la veritat és que varem suar tinta per troba bitllet!! Havíem de volar a Nova York però els preus eren caríssims al buscar a a ultima hora, finalment varem tenir molta sort i varem trobar un vol a Lexington força econòmic pel dia 12 d’ctubre, si miràvem un dia abans o desprès ens sortia 300 euros més car.

Doncs bé el senyalat (per alguns) 12 d’octubre volem cap a Lexington. Ho varem tramitar tot a través de Gvolo com fem últimament. L’itinerari va ser el següent:

Bcn- Atlanta 9 interminables hores de vol i compressió (no la de fer boulder precisament) i Atlanta-Lexington 1h30’’. Si no s’ha visitat mai New York val molt la pena volar aquesta ciutat i tot i que després s’ha de conduir 10 hores fins a Red River. Si ja s’ha estat a New York es pot volar a Lexington que només està a ¾ d’hora de Red River Gorge

La veritat és que l’arribada als USA no va ser precisament agradable. A Atlanta varem tenir mogudeta, la senyora (repel·lent i prepotent) que estava a la finestreta d’immigració ( la finestra de l’ eterna cua en que et revisen el passaport, qui ets, que fa a on vas, les empremtes digital i tot el que es creuen que et puguin demanar sense cap mirament ), doncs la “senyora de la finestreta” ens va acribillar de preguntes semblava que no es va acabar de creure que el Quim i jo estiguéssim casats ja que jo no portava el seu cognom. Total que va posar tots els nostres documents en una carpeta groga i ens varen fer passar a una altra sala amb una cua de turistes com nosaltres, esperant a que ens tornés a cridar un altre personatge d’aquests tant simpàtic que ens tornarà a fer les mateixes preguntes i finalment amb un aire de perdonavides ens deixa passar.

Per acabar de rematar al sortir amb les maletes per tornar-les a embarcar, el senyor-vigilant-funcionari ens va veure que anàvem massa ràpid pel seu gust i altre cop, tots els nostres documents en una carpeta groga i aquesta vegada a passar tots el bultos per l’escàner. Entre pitos i flautes varem perdre dues hores.

"MORALEJA": Si mai viatjo a USA i tinc un vol de connexió, que hi hagi com a mínim 3 hores entre vol i vol, per que els d’immigració et poden entretenir l’estona que els hi surti dels... i sé de gent que han perdut el següent avió, i quan es perd un avió per motius de seguretat ningú et paga res!

Però finalment a les 9 del vespre del dia 12 aterrem a l’aeroport de Lexington, els Xavis ens venen a buscar i a partir d’aquell moment ja formem part del GRUP VARIOPINT

el grup i la cabin de 6

així que varem arribar una cosa ens va quedar clara les bambes sempre a fora!