La veritat és que l’estat de Kentucky poca cosa té d’interès turístic. Les ciutats no són precisament atraients i l’oferta cultural com ara museus o activitats és molt reduïda. La natura tampoc no ha estat molt generosa i encara que si que hi ha algun parc estatal no trobarem grans espectacles naturals com els parcs nacionals de la costa Oest. El que si hi ha per aquestes terres són destil·laries o fàbriques de bourbon que al final no varem visitar.
El primer dia de repòs va ser una excursioneta pel parc estatal Natural Bridge, i per passar un matí està força be i varem acabar recuperant forces amb un “hipercalòric” menú del mexicà de Stanton, “Mi Finca” molt econòmic i abundant.
El Parc Natural Bridge:
foto de grup, segons el Xavi semblem els ABBA...
la foto no anava exactament per la Bet sinó pel 3 paios de darrera amb intent d'estètica Stallone
cansats de donar voltes anem cap a dinar
La resta de dies de repòs varem entrar en la rutina del “SHOPPING” a Lexington, o sigui varem acabar caient en allò que tan critico com és passejar pels centres comercials com si fos el centre històric d’algun poblet.
I dic rutina, perquè la ruta era sempre la mateixa, parar a Miguel’ Pizza, sortir cap a Lexington, allà visitar les dues tendes de material de muntanya (a veure com anaven les ofertes) i cap a la Fayette, el megacentre comercial amb botigues de tota mena. A on (amb el rotllo que el dolar esta més baix que l’euro) semblava tot baratíssim i no hi havia dia que no ens firéssim
catalanets a Miguel's Pizza
Els dinars varen ser interessantíssims i contundetns, un dia varem anar al Steak House, la casa de bistec...no cal dir res de com anaven els plats de bistecs i les birres per recuperar de totes les planxades de tots els bous ...
Algun altra dia varem dinar al mateix centre comercial La Fayete a on evidentment hi havia fast food de totes parts del món: tailandès, italià, americà...
com algu ens digui que tornem més prims..ja ja!!El dinar més copiòs va ser el de GOLDEN CORRAL, una cadena de restaurant de bufet lliure, crec que si entraves abans de les 4 del migdia el tiquet sortia a 6 dòlars i la veritat és que hi havia de tot, verdures, carns, amanides,pans, fruita, tot relativament bo pel preu. La veritat és que al ser un lloc tan econòmic estava a petar i la clientela era gran en nombre i en tamany no hi havia gaires persones que pesessin menys de 70kg, nosaltres varem estar una estona flipant amb tot aquests personatges tan immensos em sap greu dir-ho, i fa pena però aquí varem poder comprovar com l’obesitat forma part del estil de vida americà i sobretot en estats més aviat pobres com Kentucky.
"a piñon" aquí tothom menja i al fotògraf ni cas!
sempre cal deixar-se un racó pels postres...tot i que l'aspecte de la reposteria no era molt natural...
ara ja no riem tan ...així pots acabar si no tens mesura amb el menjar
I aixì eren els nostres “rest day” ,dies en que també aprofitàvem per fer el bugada en instal·lacions tan americanes com aquestes.
com més grans més animals, aquest és el Xavi (Cardedeu), no en tenia prou amb la dutxa de la cabin i s'havia de posar dins la màquina de rentar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada