Escalada a Portugal. Casal Pianos.

Un sector de fissures arran de mar. Un lloc espectacular, el peu de via cobert per una estora verda de vegetació , la roca basalt negre i el mar blau, una combinació de colors poc usual per un paisatge marítim.

Situat a pocs kms. al Nord de Lisboa, per informació sobre la zona aquest equipadores.blogspot.com és molt complert.

Arribem i baixem a un dels sectors, però encara està tot moll, continuem amb la mateixa tònica la roca es ben molla fins que no li ha tocat una mica el sol, tornem enrere i escalfem al “Morro Est” una petita paret amb vies i fissures faciletes, ens anirà bé per tornar a agafar una mica el ritme d`aquesta escalada. Tot i no ser molt llargues les vies són bones, i les fissures bastant perfectes.

baixant cap a les vies el paisatge em va fascinar

tantejant el terreny, o sigui mirant "com de molla éstà la pedra"

vistes del sector Morro per la banda est

sector Morro una bona zona per escalafar

Un vegada hem arrancat motors anem a l’altra cara oest del Morro, la que dona al mar, però també està ben xopa, no és d’estranyar des de peu de via se senten els impressionants espetecs de les onades contra les roques.

Tornem al mur a on havíem intentat al principi, ara ja comença a estar sec, els Nuno i companyia s’entrenen amb els seus projectes i nosaltres escalem algunes vies recomanades que ens deixaran amb un regust d’escalada d’Indian Creeck.

el peu de via

les fisures:

Fran ... el futur papi!

ampla i fonda encastant fins a l'espatlla

el que puja és el Cuca que ha estat uns anys per Catalunya i ha assolit un català impecable

Acabem el dia al Morro Oest, allà el Fran ens porta a una altra joia , un 6c que no recordo el nom, preciós , però cal lluitar molt i el cansament d’estar tot el dia a ple sol pujant per les fissures com canalla es nota, es nota. S'hi està bé el sol va baixant, la temperatura més fresca i la llum dóna uns colors preciosos a la roca.

aqui el Fran descansava i jo vaig agonitzar

final del dia

Un bon sector, el lloc és de postal sobretot en aquesta època en que el peu de via és verd, i els colors de la roca amb la posta del sol formen un espectacle memorable.
Les fissures molt interessants, tot net només hi ha les reunions amb expansió i alguna placa que no es pot protegir, els escaladors de la zona intenten evitar al màxim foradar la roca.
Cal anar-hi com a mínim amb un parell de joc de friends per poder escalar amb tranquil•litat. Molt recomanable, la única pega és la humitat que deixa roca ben molla,llavors cal esperar al sol i la lluita amb les fissures es torna una mica més dura....
Gràcies al Fran i als seus “compis” portuguesos per ensenyar-nos aquesta petita meravella. I cal dir que els equipadors han fet en aquest sector una feina duríssima doncs la majoria de fissures estaven totalment tapades per una massa compacte de terra o sorra o sal i han passat hores i hores penjats escarbant i netejant, netejar una via no era qüestió de hores, a vegades de dies!!