Saint Leger du Ventoux

El mes d'abril vam passar un parell de setmanes a l'escola francesa de Saint Leger du Ventoux.

Van ser uns dies fanàtics, molt fanàtics. Vam coincidir un bon grapat de catalans i no només hi havia fanatisme a peu de via sinó que els vespres de Barça-Madrid ( que s'en van disputar uns quants en aquells dies) baixavem a Malaucene o Vaison la Romaine ens pillàvem una pizza per emportat i a acabar l'energia amb els clàssics partits (tot i que no tinc gaire afició al món futbolístic ja que em sembla vergonyòs els muntatges i la de calers que es mouen al estar lluny de casa l'emoció s'encomana i rabiava amb el joc brut del Madrid).
Continuant amb l'escalada, Saint Leger deu ser una de les millors zones d'escalada esportiva de França, situada al peu del Mont-Ventoux a la regió de la Provença.

escalant a la Balene amb el Mont Ventoux al fons

S'ha editat una ressenya, "Escalades autour du Ventoux", prou bona de tots els sectors que es pot comprar a les gites que hi ha baixant cap al parking dels sectors. Val la pena, també és una manera d'ajudar al aperturistes i escaladors locals. Tot i que a vegades es fan una mica pesats amb el tema posant cartells de que no es comprin ressenyes pirates, fins i tot van anar deixant notetes en els parabrises dels cotxes (una mica massa ...)

Sobre els sectors, l'actual estrella és la Balene un sector relativament nou, amb vies de 7a cap amunt, xorreres i un pronunciat desplom (molt pronunciat). Un racó bó molt bó, però... hi ha algunes vies amb sica, alguns cantos arreglats potser massa ....però és el que hi ha... Crec que és una zona a on s'hi ha d'anar amb vies recomanades per que et pots trobar amb algun que altre "fiasco", algunes vies tenien una roca bastant mediocre, la corda fregava, moviments estranys...vaja no eren gaire agradables. Però exceptuant aquestes poques vies la tota la resta de rutes són 5 estrelles. Predomina una escalada més aviat física en xorrera i vies llargues.

l'Isaac (...que pobret ha estat un any sebàtic escalant "porahi") apretant a la Malaxe

olé per la Laia al captar el núvol de magnesi

La cara Nord, que fins a finals de març no va estar seca del tot, és un altre mur amb vies interessantíssimes i amb una bona varietat de graus. A guardar per dies molt calurosos.

La Sud és la franja més extensa de Saint Leger, amb molta cosa, i també molt bones vies, una mica sobat per què abans de la Balene era el sector més visitat. Només hi vam anar un dia que estava núvol i tot i així vam passar calor.

De fet hi ha molts més sectores i gairebé tots mereixen una visita d'un dia com a mínim.
Com he dit val la pena preguntar als locals sobre les vies recomanables, per què sobre Saint Leger he sentit opinions molt favorables però també hi ha gent que no els ha molat gaire. Potser es vies de grau baix-mig són les més sobades i rares, però n'hi ha de bones bones.

Per mi, evidentment, no és com les nostres zones catalanes a les que estem acostumats, però si que mereix una visita o més, hi ha molta roca i vies bones. A més a més els dies de descans ens podrem entretenir visitant els poblets de postal de la Provença.

Pel que fa a a vida per allà, per les compres es pot anar al Poble de Vaison la Romain a on hi ha alguns supers i bars,internet... el poble de Montbrun-les- bains està més a prop però el super és caríssim. Important! tastar els pans i les pastes del poble de Savoillan.

I sobre l'"apalanque" és ideal, passat el poble (direcció Montbrun ) hi ha una gran esplanada que ens queda a ma dreta amb arbres i una font, tot molt idílic si no fos pels racons a on la gent hi deixa el paper de WC sense cap mirament , no sé, hi ha actituds que no les entendré mai.

paradeta matinal en la zona d'acampada

La millor epoca deu ser la tardor, per primavera la temperatura és bona però encara hi ha algunes parets bones. A l'estiu s'hi pot escalar per què hi ha moltes orientacions però la calors sol ser intensa i enganxosa.