Niça, escalades arran de mar.

Durant el mes de maig vam passar un parell de setmanes coneixent les zones dels voltant de Niçca, i aquí deixo una mica de recul.
Sincerament, pel que fa a l'entorn paissagístic d'aquestes zona no li vaig trobar gaire encant, la famosa “Cote d'azur” , Niça , Mònaco ..em van semblar un munt de cases i pisos amuntegada  entre les fortes pendents i turonets que  toquen al mar. Vam fer un parell d'intents de conèixer aquests indrets en bici i va ser un desastre, carreteres estretes, molt trànsit, pujades i baixades i tot plegat una mica caòtic. En canvi si et desplaçaves uns km cap a l'interior el panorama canviava completament. Es tornava més muntanyós, els pobles tenien un aire medieval, ,més xics, carrerons estrets i cases de pedra. S'hi respirava un aire molt més tranquil.

Pel que fa  a l'escalada, primer de tot , a la Maison de la Presse del poble de la Turbie (el kiosk/estanc)vam adquirir una guia :”L'escalada dans les Alpes-Marítimes” (V3) de Jean Claude Raibaud i editats por Alticoop.  Essencial per arribar a la majoria de zones.

A on vam escalar? Doncs:

La Turbie: un poble pocs km al Nord de Nisa, és una zona antiga, hi trobem diferents tipus d'escalada, plaques ajegues i tènciequ i alguna cova amb xorreres.
La nostra visita va ser curta, les plaques estaven al sol i no tenien molt bona pinta i al sector de xorreres “Gran Face”estava tot completament moll , feia dies que havia plogut i regalimava tot. Hi vam poder fer un parell de vies eixutes i ja està. Que puc dir de la Turbie? Crec que val la pena,  al menys els sector Gran Face i Big Ben un parell o tres dies per conèixer la zona es poden invertir.

una panoràmica de les parets de la Turbie

unic tram de paret sec a la Gran Face

vistes de la Cote d'Azur des de La Turbie

La Gran Corniche és com s'anomena la carretera que va resseguint la costa i  al llarg d'ella s'hi aixequen nombroses parets de calcari , Le Palais és com és coneix el grup de parets que estan en el poble o urbanització e Beausoleil. Són tres muralles  anomenades Le Palais (la superior), Le Petit Palais  i Nosferatu. EL mur superior té algunes bones vies, però es notava que allà no hi anava ningú, ara el que està de moda és la cova de Nosferatu, petita però amb bones vies de xurrera. Un lloc que també val la pena fer-hi una visita. Calcari , xorreres, i desplom.

això és el que ens vam trobar a terra peu de paret superior  de Palais, el vent bufa tant fort que va descollant els parabolts  a més a més és un sector poc concorregut.

Peillon és el sector estrella dels volts de Niça,  Peillon és un poble amb unes parets de calcari damunt seu, malgrat portar el nom del poble l'accés es fa pel poble de la Peille amb una entretinguda pujada.  El mateix pàrking per anar als sectors, és un perfecte 'apalanque “ per les furgos. Aquesta zona és del milloret que hem visitat en aquest viatge, val molt la pena fer-hi un estada.  El principal sector és la cova amb vies realment bones, hi ha un parell de murs més placa desplomada i xorreea amb predomini de grau mig que també valen molt la pena. Totes les parets tenen sol pel mati i ombra a la tarda.  Un lloc fanàtic i fantàstic.

la cova  i les xorreres de Peillon :

el poble de La Peille:

el poble de Peillon amb les parets a darrera:

Un altre sector que vam visitar però no ens va entusiasmar gaire és Alcatraz. “Quin nom més estrany”vaig pensar quan la gent ens ho recomanàven, però al arribar-hi vaig entendre el perquè. Són unes parets situades per sobre la ciutat de Monàco, quan estas a peu de via el que et queda a la vista i a la vora són tos els cables i reixes que fan de contenció de caiguda de pedres cap a la Gran Corniche, visualment un lloc espantós. I per escalar, és una zona de baixa- mitja dificultat ens vam inflar de fer 7as i eren bastant bons però no hi havia gran cosa més.  Lloc que no ens va desagradar  però no crec que sigui de visita obligada.

peu de via del sector Alcatraz, ja veieu el perquè del seu nom

en un dels 7a+ de la zona 

Una de les últimes zones que vam fer parada va ser a la renombrada Gorges de Loup, per mi bastant decepcionant. El  que val la pena és Mesa Verda, un muret de calcari arran de riu (amb un alt % d'humitat) amb unes 15  vies de 6c a 8a. Aquí hi vam estar un parell de dies El que sí és bonic és el lloc , el riu, l'aprox...

Aquestes són les àrees que vam visitar pels volts de Niça, en el guia (que és un totxo impressionat) en marca més però són de poc interès. Va ser un ruta bastant complerta, ens va faltar veure una zona
anomenada la Grave que ens van recomanar però finalment no hi vam estar.

Per trobar info d'aquestes zones es pot mirar a:
http://www.nice-climb.com/
http://www.jegrimpe.com/