Aventura d'estiu amb el Garrepu

Sempre m'ha costat provar vies dures. Mandra? Lesions? Viatges i ara no ho puc fer? O por a donar-ho tot i no rebre res a canvi?!  Una mica de tot...Aquest estiu era el moment, tenia el cap de fer un 8b, a prop de casa, doncs vinga cap a la Sibèria!   Mes d'agost, no hi ha grans opcions per tibar , aniré pujant a la “ Síber”per trobar-li el feeling a  alguna via .
 I em vaig liar amb el Garrepu. Amb la calor  escalava sense agobiar-me, el tacte era horrorós però gaudia provant els moviments  (si que hi va havia  dies de mecagunlap...xúxuflu jo plego!,  i tornar a casa abans d'hora, però anava mentalitzada que això era part del joc.
 I van arribar algun dia  de bon tacte, uf!
Això volia dir que ja no anava a jugar amb el Garrepu, havia d'anar a encadenar-la.
Aquest són els moments més durs, el pegues en que saps que pots fer la via, i has de donar-ho tot , no pots fallar. NO HI HA EXCUSES!  Són aquells pegues de tancar els ulls, inspirar profundament i arrencar del terra,  a fondo  de forces i sobretot de motivació ( uf! Em suen les mans...).  Vaig fer uns quants pegues així (a fondo i amb papallones a la panxa)  i ja el diumenge a ultima hora ,quan ja no em sentia amb forces, i fins i tot estava mig dormint a peu de via vaig  decidir pujar per fer “algo” més. I com sempre em vaig plantar a la penúltima xapa a on comença el festival de regletes,  vaig engaltar la primera reglet després l'altra i l'altra i ups! he passat lo “  xungo” ara  NO PUC FALLAR!  Un parell de passos llargs un repòs i  una agradable arribada a la R....si senyor!  he fet el GARREPU i  a més a més  m'ho he passat bé!!
Que més dir...doncs que la via és una altra joia del Moro, (el meu Talismà...) en algunes de les vies dures  que he fet  ell estava a peu de via. I moltes d'elles  són obra seva.
Aquí deixo unes fotos que em va fer el Xavi Ruiz ... fanàtiques!!

el pas llarg que em deixava rebentada

creuament delicat

els "dibus" del final, intocables quan hi havia mal tacte

...i em poso sentimental.. quan penso amb la gent amb qui he compartit estones al peu de via i que m'han animat a provar-la i que m'han motivat dient-me que la podia fer... com sempre dic, no tot  acaba de cara la paret , som escaladors som persones i tot va més enllà dels números i els metres.... Sigui la via que sigui, sigui  grau que sigui, mola molt tenir projectes i poder-los compartir amb aquells que t'estimes.  Gràcies companys !   I al  Quim! que no per tenir ganes d'apretar es va dedicar a fer vies més "fàcils" (ho poso entre comete per què de fàcils res). En el seu pas per la Sibèria s'ha endut  una parell de 8as la Emmental i la Dick Turpin i va fer la segona repetició  a la "Barbatous"