19/12/13

Les parets d'Oisans... realment salvatges.


Ja fa uns anys havíem voltat per la zona de Briançon  i , tot i que  és un indret fantàstic, però vam visitar sectors d'esportiva que no ens  van semblar res de l 'altre món.
Aquesta vegada anàvem  disposats a treure el nas a les grans parets de la  zona i van ser unes descobertes que ens van deixar amb molt bon gust de boca. També haig de dir que vam conèixer  a altres  sector d'esportius  que també tenien el seu interès ( però això més endavant).
Pel que fa a ressenyes, per fer via llarga hem anat amb "Oisans nouveau, Oisans Sauvage" (llivre Est) d'en J.M Cambon i el complert recull d'en Philippe Mussatto. Aquest dos llibres seran les nostres bíblies durant la nostra estada  per l'Oisans.

TÉTE D'AVAL DE MONTBRISON
Via Ranxerox

 La Téte d' Aval és una immensa i elegant muntanya de roca en el del massís dels Ecrins i a pocs quilòmetres del poble de  Briançon. Per accedir-hi  cal fer una recargolada i pedregosa pista que surt del poble Vigneaux. A mitja pista ens va venir al cap que ens havien  recomanat que la féssim a peu  abans de posar-nos-hi amb la furgo..ja era massa tard i allà estàvem  avançant amb molta cura  i arronsant  espatlles cada vegade que ens trobàvem un vam amb por de sentir rascar els baixos (de la furgo...) Però tot va anar rodat i vam arribar  al pàrquing sense problema.
Vam dormir al pàrquing i a quarts de 7 sortim , la caminadeta és una curiosa pujada entre pins que en una hora i escaig ens porta a peu de via. Comencem a escalar quan arriba el  sol a la paret, tindrem l'agradable companyia del sol tota la via. Ens esperen 600m de tirades precioses i exigents, calcari compacte, trams amb formes coralines, plaques grises i tècniques. La via es veu partida en 3 vires, nosaltres deixem les vambes  a la primera ja que baixa rapelant fins allà es seguixen unes cordes fixes fins a terra no cal rapelar tota la via !
Vam flipar molt, va ser una ascensió d'una via amb caràcter, una clàssica de la zona que fins feia poc era considerada de les més difícils de la regió, molt complerta, cal escalar i no et pots encantar, a més a més un lloc solitari inhòspit i salvatge.
Material cintes exprès, com ja he dit predomina l'escalada en placa i està totalment equipada. Amb una mica d'aire entre alguns "seguros"...
Horari: 8h de via . Es baixa rapelant per una línia que hi ha al costat. A la qual s'hi accedeix sense cap problema des de l'últim llarg.

el gran "paredon" de la Téte d'Aval de Montbrison

primers llargs i primeres escalfors del sol

les plaques de la Ranxerox ...perfectes!






avall:


TENAILLES DE MONTBRISON
Via  “L'infini péril de la volupté” 

Només de veure la imatges d'aquesta forca de calcari teníem clar que hi havíem d'anar.
Del poble de Bouchier ( a on també hi ha un muret d'escalada esportiva  que està bé) surt una altra complicadeta  pista fins que al pàrquing. Aparquem  a la mateixa pìsta a on fem nit. El camí s'enfila  pel costat  d'un rierol fins arribar a peu de les agulles. Pugem quan comença a alçar-se el dia i les Tenailles prenen uns colors ataronjats  que ens deixen al·lucinats tot acabat d'arrodonir amb l'espectacle cromàtic del bosc a la tardor...preciòs!
 “L'infini péril de la volupté” ressenyada en el llibre del Musato, consta de la combinació de varies vies i el resultat és una preciosa ruta per plaques tècniques (d'aquelles  que et deixen  els peus destrossats) i una roca excel·lent. 300 m de via,una altra activitat boníssima, i també envoltats pel fantàstic paisatge del massis dels Ecrins....això no te preu. Ah! Igrau sostingut i picantó!
Arribem al cim per una cresta de roca delicada, un rapel des del coll per la banda oest i una baixada pedregosa ens retorna al camí de pujada.
Material i horaris; Cintes expres, i 6 h. D'escalada.
Una altra escalada que en va deixar encantats, tal com diu la guia del Cambon ...Oisans Sauvage i tan sauvage!, molt ambient  i quans racons que encara ens falta per descobrir!!


una aprox. de pel·lícula

escabellat i amb cara son però neguitòs...

el Quim patint per si passaria calor però vam tenir una temperatura ideal per estar a la paret i per ser octubre

som-hi!



en un dels rapels de la via cap a la bretxa

el característic xampinyó de les Tenailles


les plaques finals

de tornada cap a la furgo ....bons imatges....bons moments


i desprès de tants metres una bona dosi de pollastre amb xips



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada