Entre Yosemite i Tuolumne Meadows

   Arribàvem a Yosemite de bon matí.Com mana la tradició a fer cua per apuntar-nos al apuntar-nos al Camp4.   Eren quarts de 9 la caseta del ranger ja estava oberta , la fila era llarga i avançava lentament però vam tenir sort i vam aconseguir dues places, per la nostra tenda i la del Jaume i la Nuri.

   Aquell dia amb tota la calma vam preparar material i vam voltar per la vall amb el shutle bus.

un cop instal·lats un bon esmorzar

clàssica però xula!

un altre clàssic

un raconet tranquil per preparar material

  L' endemà cap la paret del Rostrum a la North-Face.  Aquesta paret va ser el motiu de  aquesta  visita a la vall. I és que l'escalada en aquesta paret està regulada i a la primavera (que és la estació en que en que havíem visitat Yosemite) no s'hi pot escalar

Sobre la via, una grandissima joia, seria la germana petita d'Astroman , però amb la mateixa qualitat i bellesa. Altament recomanable, excel·lent roca , una gran varietat d'escalada en fissura , o sigui fissura de totes les mides i per tots els gustos. Vam apretar, però vam gaudir moltíssim és d'aquelles que no ens importaria repetir . A part de ser una gran ruta, l'aproximació és una agradable baixada amb un parell de ràpels fins a peu de via i la tornada uns pocs minuts es remunta fins al pàrquing.

Pel que fa a material portàvem un joc de tascons dos jocs d' aliens entre el blau i el groc, dos jocs de cams entre el 0,5 i el 4 i un 5 vell (el que ara correspon al 6 ). Sobre l'horari crec que vam estar unes 6 hores. Vam escalar tota la via a l'ombra però vam passar calor, feia una mena de xafugor enganxosa que ens va deixar ben secs, però ben feliços amb la gran via que havíem fet!!

el recorregut  de la via :

la detallada i  perfecta ressenya que ha fet el Pep Soldevila, ens va anar de perles!

primer llarg

3ª tirada

A punt de començar el  4º llarg la fissura de dits

intentant entendre la fissura ...buf!!

has vist?! mà perfecta!!

continuem entre fissures diedres i roca perfecta!

com més amunt més difícil !

últim llarg al fons jo i el casc del quim penjat amb la motxilla per poder passar...

s'ha acabat!!

Tornant cap avall, és impossible no parar en aquest mirador 

  L'endemà ens vam posar en marxa cap a a Toloumne Meadows.A una hora i mitja cap al nord  de Yosemite i a 2800 d'alçada és un bon destí quan a la vall hi fa molta calor. Un indret de llacs, boscos, pins enormes i doms de granit qué donen forma a un paisatge espectacular . A més  més és un racó a on encara no hi havíem escalat , i hi ha un bon grapat de d'excel·lent viés a fer

vistes del Half Dome des de la carretera que porta a Toloumne

  Tal com vam arribar ens vam instal·lar al campground. Molt ,és tranquil que qualsevol de la vall i més car! Es paga per parcel·la, crec que aquí eren uns 20$, i  a repartir  entre els 4 que érem  sortia  bastant econòmic però no hi ha dutxes, si taules, wc, aixetes amb aigua i els clàssic “rings” per fer foc.
     I si, les temperatures són molt més fresques que a  Yosemite , es va girar un vent fort i gelat bastant emprenyador. Bé, el Quim amb la fresca estava “en su salsa “el Jaume i jo  anàvem més justes pel  que fa a la sensació de fred.

     Vam fer material i al migdia anem cap al LAMB DOME a la “On the lamb” , una via no excessivament llarga per fer-la una tarda. Una ascensió inusual i divertida. La línia ressegueix  una fissura horitzontal que recorre la cara oest de dom. Quin pati!  fissura a les mans i adherència als peus. Per passar-ho bé i i gaudir de l'ambient , altament recomanable.
 Per que fa material un bon repertori de tascons i uns aliens del blau al groc i cams del 0,5 al 3 repertir 1 i 2 material. Horari unes 3 hores. La baixada poc complicada , típica de Toloumne desgrimpades per rampes de granet compacte i creuar un bosc espectacular i retrobar el camí d'accés. El que ens va costar una mica va ser trobar el principi da la via , cal fer unes grimpades per unes plaques fins a l'inici de la fissura que des del terra costa de veure. Val la pena controlar-ho de lluny.

buscant l'inici de la via per aquí ...per allà...?

amunt fins trobar la fissura

comencem la via, roca i paisatge de pel·lícula

som-hi!!

gran ambient...sobretot amb  aquesta "comba"!

comba? segons ell , el Quim, mai  en deixa ..

bona!!

moment màgic, acabant de fer una bona via i el sol amagant-se

slabs de baixada

L'endemà continuaven les temperatures baixes i el vent fred, vam buscar una via al sol i vam anar a la “South Crack “ al STATELY PLEASURE DOME.  Un exemplar d'escalada sobre paca ajaguda i adherència. Una ruta no excessivament difícil amb fissura als  primer llargs, però si exposada en els llargs d'adherència. Molt bonica i recomanable. Senzilleta amb una aproximació de pocs minuts i una baixada molt evident. Material: un parell de jocs de camalaots del 0.5 al 2 , tascons i aliens, pels llargs de placa, una mica de morro amb els “alejes” i la fricció.  Horari crec que unes 2h 30. 

començant, fissura de ma petita

Llac Tenaya al fons

plaques brrrr!!



Postal des de dalt el cim, i allà a foooons el Half Dome


molt bé nois!!

Al baixar un el vent va guanyar intensitat i uns núvols amenaçadors s'acostaven. Després de molts dubtes,de si marxem, que si plou que si no, vam decidir anar fent quilòmetres. La meteo no pintava gaire bé i tot allò és molt gran com per estar esperant bon temps. Tornarem.... i tant!!