Vam arribar a Creta a principis del mes de març, i malgrat que la ruta va quedar deslluïda per la pluja vam poder conèixer indrets ben interessants, autèntics i espectaculars.
El
primera visita va ser la ciutat de Chaniá (o Canea). Entre sol i pluja, (per variar) ens va agradar vagar pel seu pintoresc port i els seus
carrerons de cases venecianes.
xafardejant...
el mercat, un bon lloc per aixoplugar-se
Aquell
mateix dia vam acabar a ELAFONISIS. Es tracta d'una península al
sud-oest de la illa , amb unes de les platges més espectaculars de
Grècia. Vam poder gaudir-ne completament sols ...només amb la
companyia del sol, que la vam agrair moltíssim i li va afegir una
lluminositat preciosa a aquells instants. És un racó que ens va
agradar moltíssim, gairebé visita obligada. Això si, en temporada
alta deu estar a petar de gent i potser li restarà una mica de
màgia, però val molt la pena.
També
ens va fascinar la visita que vam fer la ciutat de Retymno. Va
coincidir amb un dijous, el dia de mercat i vam passar una bona
estona contemplant l'animat anar i venir dels locals abastint-se i
comprant a les parades. També vam voltar pels seus carrers a on
es presenta una curiosa barreja d' estils arquitectònic de diferents èpoques (venecià,
otomà, medieval...)
Conduïm direcció sud, parem al Monestir de Preveli, un edifici amb molta càrrega històrica i molt lligat a la resistència de Creta. Com la majoria de monestirs o edificis religiosos es troba emplaçat en un paratge aïllat i remot, però amb unes vistes que arriben molts i molt quilòmetres. Una construcció preciosa encara habitada per monjos , però nosaltres ho vam trobar tot tancat i barrat. La platja de Preveli és molt peculiar, ja que és a on desemboca el riu Megatòpons . I es troba envoltat per una plantació de palmeres que dóna un aire molt caribeny..
Vam
acabar el dia a Agia Galini, havíem llegit que era un poblet de
pescadors, pintoresc i senzill. Però ens va semblar bastant deixat
i una mica”cutre”. Edifics amb poc encatn , apartament i hotes
tots molt deixats ....potser de cara l'estius li renten la cara i tot
canvia..no sé, però no li vam veure cap encant.
conduint cap a Preveli amb aquestes vistes
aquest seria l'antic monestir situat una mica abans
el monestir de Preveli...oh! està xapat!!
vistes de la platja i desembocadura del riu
El
que si ens va semblar molt curiós , va ser al poble de Matala.
Aquesta vila es troba en un indret preciós. Una petita cala de
sorra fosca al peus d'unes formacions rocoses on s'hi troben coves
excavades que deuen haver sigut d'utilitat des de la prehistòria fins a
als anys 60 i 70 en que el moviment hipie s' hi va instal·lar.
Vam
fer un tomb pel poble que encara conserva una petit apart d'aire
hipie. La gent estava enfeinada posant a punt cases, apartaments, bars... per la temporada estival . I contemplant i passejant
pels empinats carrerons, inesperadament vam anar a parar a un paratge espectacular.
Uns formacions rocoses i uns penya-segats impressionats, hi vam anar
a parar de casualtita però ens va semblar que cal veure-ho. Per arribar-hi vam anar seguint unes indicacions cap a Red Beach
(escrites per les roca) fins que va haver un moment que el vam deixar
perquè ja vam veure aquelles roques i parets de roca que queien en picat al
mar. Fiipant!
el poble
panoràmica de la muralla rocosa on hi ha les coves
caminant pel poble...una mica fet pols...
el camí que ens porta als penya-segats
també estaven en el camí..
espectacular!
Vistes des de dalt del poble i la cala .
A
banda de les platges la seva varietat arquitectònica creta és una
illa amb una variat relleu de barrancs. N'hi ha uns
quants i un d' ells el famós SAMARIA que sembla ser que és el més
llarg d' Europa. Però no hi vam poder anar , és un indret molt
popular que només s'obre a partir del mes de maig. I tot que
vulguessim haver-hi anar "d'estranquis" hauria estat impossible ja que la
pluja l'havia deixat impracticable. Al que si vam poder anar va
ser a la Gorja de PATSOS, que només en vam poder fer un tram pe
que`l'aigua n'havia destrossat un pas i vam haver de recular. L'indret
es preciós i fer-lo tot hauria sigut xulo ,a mes a més hi ha un
restaurant l'entrada del barranc que s'hi deu menjar molt bé!
Tenia molt bona pinta però aquell dia només funcionava el bar. De
fet i vam anar perquè uns escaladors locals ens havien comentat que s'hi estava obrint un sector però no hi havia topos. I vam decidir
anar a treure el cap. Si que vam trobar algunes vies...però entre
molles i que no es veien molt atractives no vam escalar.
I
acabar la nostra visita a la illa al tornar a Herakioln, a on vam
passar un vespre recorrent els seus carrerons replets de botiguetes
restaurants i bars, ja que durant aquell dia vam visitar Knosos el palau
minoic més important de creta. Malgrat no ser experts en art clàssic
ens va semblar un lloc fascinant .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada