31/8/17

Northland, el llunyà Nord de Nova Zelanda


 Les terres del nord de Nova Zelanda ens van semblar magnífiques   i sorprenent ,  no parlarem  de grans paissatges i aglomeracions  de gent, però si  indrets tranquils, peculiars curiosos i lluny de les multituds, llocs molt especials.  

       Rusel: Anem amunt i plou amb ganes, arribem a Rusel ( el 1º assentament europeu a la Illa…La Invasió) . A banda del temporal d’aigua i vent el poble no li vam ttrobar cap encant , a més a més se’ns ha punxar una roda.Era diumenge i en un poble tan petit tot era tancat. El noi de la benzinera ens va envia a casa del mecànic  i allà mateix ens repara el forat que havia estat ocasionat per una pedra. Genial! Continuem ! La veritat és que la gent era molt ,molt amable.
De Rusell agafem el ferri cap a Pahia, un poblet  amb una mica més de moviment. Però contiunuva plovent i no vam parar. 

 Rusel:


 

Lake Rotopokaka o Coca Cola lake. El dia s’obre i la següent parada és en aquest llac que vam trobar de casualitat remenant per internet. Ens va semblar genial, el llac té uns calors marronosos pels minerals  i per això en diuen Coca Cola Lake.  La platja al mar just  al costat d’ aquest llac ens van semblar de somni..quina platja!!


Els peculiars colors de l'aigua


Ben refrescant!!


I després a la platja del costat



      Tepaki Sand Dunes, per veure aquesta meravella ens vam desviar  una mica a l’oest i és un altra d’aquells racons que ens va semblar un regal de la natura, quins colors! Quin bé de Déu de dunes, dunes, sorra i més sorra. Immens i especial.  







Cape Reinga, al vespre arribàvem  al punt més Nord de la Illa , on comença la SH1.  Hi havia boira i però la poca estona que es obrir va seru n moment màgic en que vam contemplar el far, el mar i el sol com s’amagava. Va ser genial  i molt especial . En marxar el sol torna el fred i la boira, i marxem. Estem  contents d’ahaver fent tants quilòmetres per arribar a aquesta punta de món. Hi ha moments que són molt especials i no saps per què , i aquell en va ser un.

Quilòmetre 0 de la SH1


Ens rep la boira


Però quan s'aixeca ens deia a aquestes vistes


I el Quim moooolt content d'estar aquí







90 mile Beach: Una platja llarguíssima,  de sorra humida i dura  que es pot recòrrer en cotxe. Se sol fer en 4x4 o bicicleta.  Tot i que ens va donar la impressió que la sorra era ben sólida i es podria fer en un cotxe normal vam fer uns quilòmteres però sense arriscar-nos gaire. Una platja molt peculiar, diferent  i en aquell moments molt solitària Seria xulo fer-la pedelant. 

Fent uns quilòmetres per un terreny molt delicat

Ja de tornada cal anar al poble de Kohuhohu i allà agafar un ferri fins a Rawena. Un poble de 4 cases molt senzill i autèntic . I amb uns pastisso de carn boniiiiisims!!! 

Rawena:

Canoa Maorí



Quin pastisset de carn! Boníssim!!


Koutu Beach  una  llarga platja amb roques i blocs , el millor accés és anar fins al final de la pista i baixar fins la platja. Segons l’alçada de l’aigua es pot caminar o no entre els blocs. Nosaltres hi vam arribar just quan l’aigua començava a retirar-se i com canvia el paisatge!! És un raconet  senzill i tranquill que s’hi s’esta en ruta pel Nord val la pena fer una paradeta.






Waipona Forest. Una reserva on encara hi queden alguns Kauris, arbres autòctons de Nova Zelanda  ( que evidentment  se n’han anat carregant amb  desmesurades  tales). En aqust bosc hi trobarem al kauri més gran de la Illa. És impressionant arribar als peus d’aquest gegant i passejar per aquest bosc.  
I aquesta és la última parada en territori de Northland, ens ha agradat molt, la seva senzillesa, la seva tranquilitat i els seus paissatges peculiars i màgics. No és el territori  més espectacular i  popular de la illa  Nord, però a nosaltres ens va robar el cor,s’ hi respira una atomsfera molt especial , solitària  i és en racons així on ens hi trobem bé.



Al peus de l'imponent Tane Mahuta






 Una clapa de bosc desforestada al fons

Ja ens queden pocs dies  per marxar de la Illa, abans d’arribar a Auckland parem a Waipu Cave una cova on hi podrem contemplar els “glow worms” els cucs blaus i llumninosos . Es una activitat divertida i val  la pena . És una boníssima alternativa si no es vol pagar els 70 €  Waitomo Cave…tot són opcions..




Entrada de la cova



Els glows worms, no és fàcil fer una bona foto, però era molt curiós


Només calia apagar el frontal i apareixien milers de punts blaus al nostre voltant

Auckland:
I aquí acabem el viatge, a la ciutat més gran de Nova Zelanda . Tot i que no som  amants de les grans ciutats  Auckland, ens a semblar interessant . Vam pujar a Mount Eden Crater , un volcà arrodonit forrat d’herba des d’on tindrem unes magnífiques vistes de la ciutat.
També vam pujar a One Pine tree un altre crater amb bones vistes i molta activitat de gent passejant, corrent, caminant…concorregut  però tranquil!
En fer-se de nit vam  creuar el pont i  vam poder contemplar unes precioses vistes de la ciutat des de Birkenhead. I allà , en el pàrquing del ferri vam fer nit. L’endemà vam deixar el cotxe en el pàrquing i ens arribem al centre en ferri.      Passegem per Queen Street, arribem fins a la famosa Sky Tower i anem fent fins al Museu Militar, evidentment el museu no ens atrau però si ens sembla increïble un hivernacle que hi ha al seu costat amb flors i plantes de tot el món. Preciós!!
Parem pel “lunch” a  la part alta de Queen Street on hi ha  una infinita oferta de restaurant sasiàtics . Econòmcis i bons. I acabam la jornada amb un agradable passeig pel port. 
Una ciutat variada ,  amb molta personalitat i molta vida però sense  aglomeracions agobiants. Està bé invertir-hi alguns dies en conèixe-la.

Mt Eden Crater
 Vistes des del Mt Eden

Pujant al One Pine Tree


Dia acaba





Arribant a Auckland en ferri

 Ja hem trobat un lloc per dinar, bastant autèntic...

Vistes des del port

I axí acabem  el nostre viatge al país Kiwi , l’endemà a quarts de 6 agafem l’avió cap a Austràlia. Encara ens queda molt per veure i escalar.

I pel que fa a Nova Zelanda, doncs ens ha encantat. Té  racons descomunals  espectacular  i molt especials.

I acabo amb un parell de fotos de la nostra caseta amb rodes que durant lo nostra aventura per Nova Zelanda:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada