Vam marxar de les Lofoten seguint la E10 fins a Lodinguen, des d’on vam creuar en ferri cap a Skarberget. D’allà vam conduir per la E9 fins trobar la carretera 827 que ens porta al pàrquing de l’ Sentind el nostre pròxim objectiu. Concretament l’aparcament es troba passat el Stentind Tunel i les coordenades són 68.176665 16.549914.
Entre fiords i cims rocosos apareix aquesta piràmide muntanyosa de 1392 m, és tant elegant, esbelta i terriblement bonica que quan la vam veure ja teníem ganes d’enfilarn-nos-hi. I la muntanya icona de Noruega ens va regalar una jornada divertida ja que tot va ser …Perfecte! El cim, la via, el paisatge, el descens i una meteo estival…
Una llaminadura per qualsevol escalador
L’aproximació comença igual que la pujada per la ruta normal al cim, i en arribar al llac cal desviar-se amb tendència a esquerra per enfilar-nos per una canal fitada que ens porta cap a una clapa de neu que creuerem per arribar a peu de via.
La vam escalar pel Pilar Sud, una línia clàssica d’amable dificultat però amb cert compromís ja que està practicament desequipada només ens hi trobarem algun pitó de tant en tant. La via recòrre uns 625 de granit entre fissures i diedres que es deixen protegir bastant facilment. Tot els llargs d’una gran qualitat i bona roca.
El cim es espectacular, i les vistes immillorables aigua, mar , muntanyes i natura …De postal.
Per arrodonir-ho el descens és per la ruta normal que ressegueix una aresta aèria i impressionant, ben marcada amb fites ens porta al camí de pujada.
De material vam utilizar un joc d’aliens, camalaots del 0.25 al 3 i dues cordes de 60m
La ressenya i la info la vam treure de: Lofoten Climbing. Rock Climbing on Lofoten and Stentind in Artic Norway. Chris Craggs i Thorbjorn Enevold. Publicat por RockFax.
Haig de dir que si aneu a Lofoten que és el destí més popular recomanet moltíssim invertir un parell de dies per escalar l’Stentid, ens va semblar un racó fantàstic i una activitat agradable i molt complerta.
L'aproximació:
La via:
El cim:
La tornada:
Ara toca fer quilòmetres, volem arribar al Cap Nord, de fet no ho teníem clar si ho faríem però vam deicidir que ja que estavem tan amunt i que gràcies a la bona meteo ja havíem vist i escalat el que teníem previst. Així doncs, vam fer un cop de gas per recòrrer els 800 quilòmetres que ens separaven de l´ extrem nord d’Europa
I va valer la pena, no només per arribar a aqust punt tan mític sinó pel paisatge que vam poder conemplar durant el trajecte, fins i tot vam passar llargues estones embadalits amb els ramats de renos que voltàven per les zones baixes
Vam conduir per la E6 passant per Alta i a l’ alçada de Rusenes quan ens incorporem a la E 69, a partir d’aquí vam quedar meravellats amb aquell territori, una preciós composició d’acantilats, arbustos, terra àrida i cases molt autòctones…tot es veu senzill, autèntic i espectacular.
No només paràvem per estirar les cames...Estiràvem i tiràvem la canya.
Vam arribar a l’entrada del Cap, allà ens informen que si entrem amb la furgo són 20 euros, si entrem a peu o bici es gratis. Doncs bé reculem uns quants quilòmtres fins trobar un replà on no hi ha cap senyal de prohibit aparcar i entrem en bici. Havíem pensat de dormir amb la furgo en el Cap ja que hi ha una zona per Autocaravanes, però estàr a petar i es tapen les vistes. FInalment vam passar allà la tarda fins l’hora de sopar. No vam poder contemplar el sol de mitjanit perque el dia va ser núvol i no vam estar de sort.
Es un indret turístic però te quelcom que li otorga una una atmosfera especial i ens va agradar, potser i és que sempre ens cridat l’atenció arribar a punts espcials com aquest.
Vam arribar a la tarda i més tardno vam tenir sort per poder veure el sol de mitja nit, una manta de núvols no ens va deixar conmteplar aquest codiciat fenòmen.
Com ja he dit el lloc és molt màgic però de les 7 de la tarda fins a la 1 o 2 de la matinda es transforma en un formigueig d’ autocars i turistes . Nosaltres hi vam arribar a les 6 vam poder voltar per la punta sense gairebé ning´, passejar pels acantilats, visitar el museu i el centre d’interpretació. Evidentment hi ha botiga de souvenirs, restaurant i bar amb preus noruegs i turístics.
North Cape per nosaltres sols!!
No pot estar d'enfilar-se per tot arreu...
Malgrat l’alta concurrència turística de nit és bó saber que a la tada i a primera hora del matí tot està molt tranquil i és un bon moment per passejar tranquilamanet
Van valer la pena les hores de furgo conduides per acabar el viatge en aquest punt tan especial.
Vam fer nit a l’aparcament de Knivskjelloddn, d’allà surt un camí cap a un mirador que està situat una mica més al Nord que Cap Nord i des d’on hi h a unes bones vistes dels acantilats. L’endemà volíem fer el camí però hi havia tanta boira i tanta humitat que ho vam deixar estar.
Matí amb molta boira
La tornda la vam fer en “mode a fondo”, en pocs dies.
Vam desfer el tram fins la ciutat de Alta i allà ens van desviar per la 93 fin la E8-21 per Suècia, carreteres més ràpide que a Nouega. Passem per Overtone, Lulea Umea, Upsal , Estocolm…Direcció sud per l’A4 fins creuar el pont d’Oresund i arribar a Copenhague.
Fi
Molt bonica aquesta escalada. Gràcies per aquest post. Bona any i moltes escapades. Manel&Ita.
ResponEliminaMoltes gràcies parella!! Que també tingueu un molt bon any amb felicitat i aventures!!!
Elimina