I com sempre, que també ens agrada anar una mica sobre la marxa, alguns dels plans han quedat com a projectes per a propers viatges. Vam canviar alguns destíns per culpa de la meteo i perquè alguns llocs on vam anar ens van agradar tant que hi vam estar més del que teníem previst.
Tot aixó que vam fer o deixar de fer ho aniré compartint amb les properes entrades al blog.
A grans trets, la ruta que vam fer va ser : la vall d' Ubaye França, la zona de Cúneo a Itàlia, les Dolomites de Brenta , la zona d'Arco di Trento i la regió de le Marche a Itàlia.
Començaré pel prinicp del viatge i intentaré seguir un ordre cronològic de per on vam passar. Com sempre tot el que vaig penjant espero que us sgui útil per planificar viatges i per conèixer racons ja siguin per escalar , pedalar o el que us vingui de gust.
Mapa del recorregut que vam fer
Aquí deixo els primers dies que vam pasar per França:
Abans d'arribar a la vall d'Ubaye vam parar un parell de dies a la zona d'esportiva a Lourmarin, un poblet molt encantador de la Provença. Hi trobarem una impressionant muralla desplomada a on hi escalarem molt bones línies i ens posarem les piles!!
Sobre aquesta àrea no hi ha topos gaire aclaridors per la xarxa i a la majora de webs on en feien referència, deien que l'escalada estava prohibida. Però no és cert, vaig contactar amb gent d'allà i em van dir que s'hi escalava sense cap problema. Bé crec que no en fan "bombo i platillo " del sector però allà mateix vam trobar un parell de cordades locals que molt amablement ens van posar al dia amb graus i vies. A part d'escalada val la pena gaudir del poble, el merca i el castell de Lourmarin.
Pel que fa a dormir hi ha un pàrquing a l'entrada del poble on està permés , però els dies que hi vam estar eren les festes festes i estava tancat. Vam fer dues nits en l'aparcament de les pistes de tennis i cap problema.
Per nosaltres Lourmarin tot i no ser una zona de grans dimensions és força recomanble, cal anar-hi amb unes bones reserves de de pila i un bon físic que els desploms no perdonen.
Vistes de Lourmarin a útlima hora del dia
Uf! Solet com al Quim li agrada..je je!
A fer metres!!
De Lourmarin volíem anar cap a Itàlia per la costa, però seguint els consells de la Mónica una bona amiga de Cuneo i recordant el mal estat i el trànsit de les autopistes costeres vam fer ruta cap al coll de de Larche o de la Maddalene
Així doncs veient que l' itinerari passava per la Vall de l' Ubaye vam documentar-nos una mica i vam veure que era un bon territori per pedalar i fer algunes escalades. Vinga! Aquí farem una paradet!.
Com a informació pràctica:
La vall del riu Ubaye és una zona de la regió dels Alps de l'Alta Provença, i com a zona muntanyosa ofereix un infinit ventall de paisatges i activitats variades.
Per pernoctar vam utlitzar l'aplicació Park4night i vam trobar un parell de llocs en els afores del poble molt tranquils, i també en el mateix poble hi ha una area d'AC.
Un racó que ens va semblar preciós per fer nit va ser el llac de Serre Ponçon a pocs quilòmetres de Barcelonnette, aquí en teniu una panoràmica.
Així que vam arribar vam anar a la Oficina de Turisme de Barcelonette i allà, molt amablement ens van proporcionar informació sobre rutes en bici, caminades i mapes de la zona.
Al mateix poble vam comprar les dues guies d'escalada, una de via llarga i l'altra d'esportiva . No us penseu que hi ha grans zones i grans parets, però si té alguns sectors interessants i alguna via llarga interessant vam fer. I la veritat és que ens va agradar poder conèixer aquest territori escalant i pedalant.
Aquí les fotos de les guies que vam comprar en una llibreria de Barcelonnette:
Via llarga
Sectors d'esportiva
En aquesta entrada penjo les escalades que vam fer , que no van ser moltes però van estar força bé.
Escalada esportiva:
Vam anar a Le Seuil. No és un gran sector, però ens va agradar. Quan vam arribar a peu de via ens va semblar bastant "rostollet" però al final hi vam fer vies ben bones. Per arribar-hi cal fer una carretera petitona i molt maca. Els paisatge des del sector també un regal per la vista. En definitiva un racó tranquil , aïllat per passar un dia fent vies.
Vam estar amb uns locals que ens van recomanar alguns sector més, però estàven al sol i encara feia molta calor. Aquests sectors recomanats són: Les Mandeyes, Les Herbez i Méolans.
Pel que fa a via llarga, ens va cridar l'atenció de l'agulla de la portada de la guia i cap allà vam anar. Aquesta torres és l' Agulla Pierre André.
El punt de partida és des del poble de Maljacet, una vila que posa punt i final a la carretera de la vall de Maurin i dóna pas a un món de muntanyes, turons, prats i natura exuberants.
L'accés a l'agulla és una panoràmica caminada pel Vallon de Mary . Ja des del fons de la vall intuïm aquesta elegant agulla a la que poc poc ens hi anem acostant.
Inici de l'aproximació pel pintoresc Maljacet
Ja tenim les primeres vistes de la torre, si allà dalt ...
Déu n'hi do amb la pujadeta!!
Vam fer la via "Marmottes griveés" 200m 6a+ . Una ruta preciosa, agradable, de poca dificultat i roca perfecta. Totalment equipada.
Bona via i bons moments a dalt el diminut cim, des d'on vam gaudir d'unes magnífiques vistes que arriben fins als Ecrins.
El descens el farem en dos rapels curts per la cara sud-oest i alguna desgrimpada per arribar a una canal que va a parar a la cara est i ja des d'allà desferem el camí d'anada.
Pel que fa al material vam dur cintes exprés i una corda de 60.
Via molt recomanable. Per la línea, la roca i per l'entorn que és realment bonic i molt solitari.
El peu de via no té pèrdua
I fins aqui les nostres escalades per la Vall de l'Ubaye, no en vam fer més però ens van quedar ganes de tornar-hi. Hi ha algunes altres parets que ténen bona pinta i algunes vies surten en el llibre del Mussato , per tant caldrà repetir. I per fer esportiva també estaria bé conèixer els sectors que ens van recomanar però no hi vam anar per la calor.
I en el proper post algunes pedalades per la Vall de l'Ubaye.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada