14/1/20

Puertos míticos de los Pirineos Franceses en bicicleta

    Después de un verano de reencontrarnos con la bici de carretera y hacer kilómetros y kilómetros cerca de casa (que por cierto, hay rincones y carreteras muy y muy solitarios por dónde es un gustazo  para pedalear) decidimos acabar la temporada estival con unos días por la zonas francesas de los Altos Pirineos y los Pirineos Atlánticos. Y tuvimos la oportunidad de descubrir a golpe de pedal algunos de los puertos más míticos y preciosos del ciclismo. 


    Pues bien, cargamos la furgo con las bici y material de escalada y cruzamos el túnel de Bielsa. Evidentemente hicimos una parada a los populares sectores de Devotas y Foz del Canal a hinchar-no los antebrazos, pero la escalada y las montañas que descubrimos lo dejo por el próximo post,

    Por el que hace información práctica:

    Hicimos este viaje la primera quincena de septiembre. Tuvimos una meteo más que buena, casi veraniega y en todas las salidas nos acompañó un sol radiante y unas temperaturas muy agradables para pedalear. Siempre que hemos salido el septiembre hemos encontrado condiciones meteorológicas muy buenas, la meteo es más estable y el calor no es tan asfixiante como la de verano. 

    La pernocta fue en  la camper, en Francia dan muchas facilidades y gran oferta de áreas para para viajar con autocaravana o furgoneta. Y si no, en cualquier pueblo de la zona ( como Sant Larye Sola, Lourdes, Campan …) hay una buena oferta de alojamientos para todos los gustos.

    En cuanto a comidas, pues íbamos al super y nos lo cocinábmoa nosotros, por lo tanto poca recomendaciones gastronómicas os puedo dar. 

    Eso si, si sois amantes de los quesos los hay de espectaculares. Nosotros fuimos a parar a una granja concretamente esta:  Ferme DoumecqHenri 64260 Aste-*Béon, Francia 43.036818, -0.420888. Donde compramos directamente al campesino y estaban deliciosos.


   En cuanto a las salidas en bici la información la sacamos un poco de todas partes, online encontramos bastante cosa a http://1001puertosdemontana.blogspot.comi y también consultamos bastante lo wikilok. 

    Sobre las rutas, comentar que siempre que podemos hacer itinerarios circulares puesto que nos gusta volver por paisajes diferentes a los que hemos visto de ida. Y la mayora de ascensiones pudimos bajar por la cara contraria a la de subida y nos salieron unas vueltas largas , variadas y muy panorámicas. Fueron unos días muy intensos sobre la bici, donde disfrutamos del entorno y de la vida ciclista . Las que sufrieron fueron las piernas con tantos kilómetros y desnivel!!. Todo ello valió mucho la pena y como siempre que basura algún viaje hemos vuelto con una buena lista de “cosas pendientes”, es decir rutas y cuellos que nos quedamos con ganas de hacer, y tarde o temprano pensamos volver.



Un mapa esquemático de los 4 itinerarios y cuellos y que hicimos:


 






TOURMALET. Subiendo por Bareges y bajando  por Campant. 97,72 km y 2400 m desnivel positivo



        Para lograr este collado salimos del pueblo de Peirahita e Nestalàs. Hicimos una vuelta empezando por la vertiente  Oeste, bajando por el Este y lo redondeamos haciéndola circular por el pueblos de Bagneres de Bigorre y Posac donde nos desviamos hacia la D26 que nos llevó en el pueblo de Luganhan y de allí por la D13 para volver en su punto de inicio.

    Será el Rey, el más mítico, el más legendario, famoso pero el que menos nos gustó. 

    Encontramos mucho tráfico, (coches, autocaravanas, motos..) Era lo primero que hacíamos de las vacaciones y pensé “Si todos los puertos de por aquí son así yo me vuelvo a casa..” (por suerte no todos van a ser “así”). El paisaje es bonito en los últimos kilómetros pero no nos pareció de los más espectaculares que vimos aquellos días. Sinceramente nos decepcionó bastante, pero bien es el Rey y tiene un gran peso en la historia del ciclismo y un día o el otro se tiene que hacer.

     En cuanto a la ascensión, la subida a partir de Lus e Siente Sauviereés son unos 24 kms con 1.404 m de altitud a un desnivel mediano del 7% con un máximo del 10,2% poco antes de coronar el cuello. No ente 

    El tramo de Lus e Saint Sauvàire y Bareges es bastante horrible, encajonado y con mucho tráfico. A medida que ganamos altura estamos más tranquilos, y el paisaje es más montañoso y salvaje. La llegada al collado , es cómo muy repentina puesto que está como en un tipo de curva.El collado  está lleno de gente, es como un pequeño rincón  que no tiene nada de especial. 

Bien, nos gustó contemplar la histórica escultura-monumento del Gigante en memoria del primer ciclista que coronó el Tourmalet. Ya para bajar hacia Campant pasamos por cerros pelados y las instalaciones de las pistas de esqui de la Mongie, y tampoco nos pareció un paisaje muy especial. Bajamos hasta el pueblo de Posac, allá nos desviamos hacia el Oeste por la D26 , donde recorrimos un territorio fantástico de campos, bosques y carreteras solitarias y agradables. De la D26 fuimos a la D13 una pequeña carretera paralela a la D821 que es donde tenemos que llegar para devolver en su punto de partida

Para ver la información y mapa de la salida en que grabamos al wikilok:
https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/tourmalet-41178350

Primeros kilómetros, los más incómodos y los menos atractivos


Al apartarnos de  los  pueblos el paisaje es más montañoso y tranquilo 



Últimos kilómetros


Lo que os decía, un poco masificado si lo es

A pesar de no ser nuestra ascensión preferida,  nos hizo ilusión poder hacer esta foto 

ada cap a Campan

Vistas de las  pista s de esquí

De bajada por el valle de Campan

Y de vuelta  la D26 una carretera muy auténtica y solitaria 




Aubisque Soulor. 89,97kms  2.287 m desnivel positivo

      Con esta ruta si que quedamos gratamente sorprendidos, qué paisajes, qué vistas y qué  ambiente !. Fue una de las mejores vueltas que hicimos aquellos días. 
      Subimos al Aubisque, al Soulor y lo  redondeamos   volviendo  por el solitario valle del Ouzom, la vertiente norte de estos collados.
     Empezamos  a pocos  kilómetros del norte de Laruns. Este  incio por la D934 nos hará activar las piernas por la subida que nos espera. Pasado Laruns empiezan los 16 kilómetros de subida  al Aubisca.  Empezaremos a con una pendiente agradable entre bosques y sombra que no pasa del 10% . Pasada la estación de Gourette el bosques dan  a unas  preciosas vistas de las pirámides rocosas de Pene Sarriere, montañas redondeadas y prados inmensos.
      Una vez llegamos al cuello , nos tomamos las correspondientes fotos con las simpáticas y gigantescas bicicletas y continuamos  hacia el Soulor.   Una carretera fabulosa y un paisaje de postal por el impresionant circo de Litor hacen que nos tragamos los kilómetros y el desnivel mucho de gusto. 
     Llegados a Soulor, también hacemos las  fotos de rigor y abajo. 
     Dirección Norte por la carretera D126 nos encontramos una bajada vertiginosa entre prados, cerros  y ganado  variado . La carretera es bien buena, y a la altura del pueblo de  Artez- de Asson pierde pendiente y pedaleamos tranquilamet por el solitario valle del Ouzom. En el pueblo de  Asson nos desviamos hacia el Oeste por la D35  que en pocos kilómetros nos hace llegar a la  D934, la tomaremos dirección Laruns y volveremos en su punto de incio.  Como ya he dicho nos pareció una gran ruta, preciosa,  panorámica  y muy tranquila. Mucho  y muy recomendable.
 
La ruta a wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/aubisque-soulor


Primeros kilómetros, ascenso agradable entre bosques y sombra


 Pene Sarriere a nuestras espaldas 

Panormica de la carretera, que también es un popular destino para motoristas


 Aubisque


             Foto con las  bicis  (cada una con un color de lod maillots del tour) que nos han dado la  al collado 

Hacia  Soulor, paisatge de postal








Llegando al Soulor


Coll de Soulor, bastante concurrido 


Bajando 

Algunos momentos de retención pero nada alarmante




Col de la Pierre Saint Martin  . Por Arette ,  76 kms 1871m desnivel positivo

Situat en la part Occidental dels Pirineus Atlàntics ens vam trobar amb una ascensió preciosa i exigent. Un itinerari no pas molt llarg però si intens ja que els quilòmetres centrals la mitjana  és del 10% i bastant continuat. I també vam fer un itinerari circular, tot per França. Ho dic perquè és un pas  que comunica amb Navarra.
Vam sortir del poble d’Aràmits per pujar per la vessant Nord, passant pel poble d’Arette.        
      Des del començament fins dalt el coll fem 30 quilòmetres que no afluixen ni un moment. Els primers són mes suaus ,entre boscos i paisatge rurals . A partir de la Mouline la cosa es posa seria i durant  gairebé 10 quilòmetres les rampes ens regalen una mitjana del 9% (amb alguns pics al 15). Amb l’alçada pedalarem  entre muntanyes arrodonides i  pelades, i passarem l’estació d’esqui. Uns quilòmetres després de l’estació  arribem al esperat  senyal del Coll, fotos,  i continuem. 
      Desfem uns quilòmetres enrere per prendre  la D113, i avall i   avall, amb un asfalt una mica abonyegat però que millora a mida que baixem . Passem pel pintoresc poble de Ste. Engrace per les turístiques Gorges de Kakueta i anem fent avall cap al Nord. Arribem a la 918 direcció est. Passem per Montroy, tram de carretera amb lleguera pujada per acabar d’estovar les cames i ens plantem a Aramits.   Molt Bona ruta i una bona “petada de cames”

Situado en la parte ascensión Occidental  de los Pirineos Atlánticos, nos ofreció una ruta preciosa y exigente. Un itinerario no muy largo pero si intenso puesto que en los kilómetros centrales la media  es del 10% y bastante continuado. Y también hicimos un itinerario circular, todo por Francia. Lo digo porque es un paso  que comunica con Navarra.
         Salimos del pueblo de Aràmits para subir por la vertiente Norte, pasando por el pueblo de Arette.        
      Desde el comienzo hasta arriba el cuello hacemos 30 kilómetros que no aflojan ni un momento. Los primeros son más suaves ,entre bosques y paisaje rurales . A partir de la Mouline la cosa se posa seria y durando  casi 10 kilómetros las rampas nos regalan una media del 9% (con algunos picos al 15). Con la altura pedalearemos  entre montañas redondeadas y peladas,  y pasaremos la estación de esqui. Unos kilómetros después de la estación  llegamos a la esperada  señal del Collado, fotos,  y continuamos. 
      Deshacemos unos kilómetros atrás para tomar  la D113, y abajo y abajo,   con un asfalto un poco abollado pero que mejora a medida que bajamos . Pasamos por el pintoresco pueblo de Ste. Engrace por las turísticas Gargantas de Kakueta y vamos tirando abajo hacia el Norte. Llegamos a la 918 dirección este. Pasamos por Montroy, tramo de carretera con ligera subida para acabar de ablandar las piernas y nos plantamos a Aramits.   Muy Buena ruta y una buena “petada de piernas”
 
Recorrido en wikilok:   https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/aramits-pierre-du-saint-marin-montory-aramits


Llaneando en los primeros kilómetros 


Increibles vistas..Que sensación de  d'amplitud y naturaleza 






Llegamos!

Pasando por Ste Engrace



    Colls d’Azet- Aspin- Hourquette d’Ancizan. 81,50 km  2.299 desnivel positivo 

Aquesta és la ruta que més ens va agradar, amb unes panoràmiques precioses i unes carreteres solitàries  molt. agradables Sobretot ens va robar el cor Horquet d’Ancizan, un port d’una bellesa i senzillesa que  li donen una atmosfera molt especial. 
Per encadenar aquests 3 colls farem una ruta circular que ens permetrà gaudir d’uns paisatges fabulosos i acabar amb les cames ben tocades!!

Sortim del poble de Saint Lariy  per pujar al Coll d’Azet, 10 quilòmetres entre pastures i boscos solitaris. Els port és molt ampli, espaiós i irradia natura i color. 
Baixarem  cap al poble de Genos on vorajarem el llac Genos-Loudenvielle, del llac una carreterea amb un asfalt perfecte ens far arribar fins Arreau. Agafem aire per enfilar-nos 12 quilòmetres cap al mític Aspin . Una ascenció molt entretinguda ja que durant els últims quilòmetres tindrem davant nostre la vista del coll i el podrem contemplar mentres ens hi apropem. Després d’un bon descens arribam a la Vall de Campan i en el poble de  Payole ens desviem cap a la carretereta  D113 que puja d l’Hourquette d’Ancizane. Els primers quilòmetres recorren suaument el fons de la vall amb un paisatge de conte entre prats, esplanades i boscos. Aquesta serà una de les ascensions que més ens va agradar.  Una carretera d’alta muntanya,  molt petita, molt solitària i tranquil·la, de postal.   
  El coll  és també molt maco, no sabem per què però té quelcom d’especial…Un ambient de muntanya poc explotada i molt autèntica. I després de gaudir d’aquesta meravella natural ens tirem avall per la diminuta D13  per  tornar cap a St Lary.  Ruta altament recomanable.

         Esta es la ruta que más nos gustó, con unas panorámicas preciosas y unas carreteras solitarias y agradables Sobre todo nos robó el corazón Horquet de Ancizan, un puerto de una belleza y sencillez increíbles que le dan una atmósfera muy especial.  
      Para encadenar estos 3 collados haremos una ruta circular que nos permitirá disfrutar de unos paisajes fabulosos y acabar con las piernas muy tocadas!!

 
      Salimos del pueblo de Saint Lariy  para subir al Coll de Azet, 10 kilómetros entre pastos y bosques solitarios. El puerto puerto es muy amplio, espacioso e irradia natura y color.  
      Bajaremos  hacia el pueblo de Genos donde rodearemos el lago Genos-Loudenvielle, del lago una carreterea con un asfalto perfecto nos  lleva hasta Arreau. Cogemos aire para ensartarnos 12 kilómetros hacia el mítico Aspin . Una ascenció muy entretenida puesto que durante los últimos kilómetros tendremos ante nuestro la vista del collado y lo podremos contemplar mientras nos  acercamos. Después de un buen descenso llegamos al Valle de Campan y en el pueblo de Payole  nos desviamos hacia la carreterita  D113 que sube d la Hourquette de Ancizane. Los primeros kilómetros recorren suavemente el fondo del valle con un paisaje de cuento entre prados, explanadas y bosques. Esta será una de las ascensiones que más nos gustó.  Una carretera de alta montaña,  muy pequeña, muy solitaria y tranquila, de postal.    
     El collado  es también bellísimo no sabemos por qué, pero tiene algo de especial…Un ambiente de montaña poco explotada y muy auténtica. Y después de disfrutar de esta maravilla natural nos echamos abajo por la diminuta D13  para  volver hacia St Lary.  Ruta altamente recomendable
La ruta rn Wikolok: https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/saint-lary-soulan-azet-aspin-horquette-dancizan-saint-lary-41520410



  Coronando el Azet




Paisaje de postal mientras subimos  hacia Aspin

Continua el ascenso y con muy buen ambiente 


Tranquilidad

Aspin. Segundo collado de la jornada


 La D113 hacia  l'Hourquette

 Que  delícia de carretera y alrededores 

Ganando altura suavemente 

Las piernas ya notan los kilómetros,  pero el paisaje compensa el cansancio 

Qué lujo!




Y hasta aquí nuestras pedaladas por el algunos de los puertos legendarios y míticos del ciclismo. Unos rincones  muy especiales y que  nos han abierto apetito a descubrir más.





13/1/20

PORTS MÍTICS DEL PIRINEU FRANCÈS EN BICICLETA




Després d’un estiu de retrobar-nos amb la bici de carretera i fer  quilòmetres i quilòmetres per terres catalanes (que per cert, hi ha racons i carreteres molt i molt solitaris per on és una delícia per pedalar)  vam decidir  acabar la temporada estival amb uns dies per la zones franceses dels Alts Pirineus i els Pirineus Atlàntics.  I vam tenir la oportunitat de descobrir a cop de pedal  alguns dels ports més mítics i preciosos  del ciclisme. 
Doncs bé vam carregar la furgo  amb les bici i material d’ escalada i vam a creuar el túnel de Bielsa. Evidentment  vam fer una parada als  populars  sectors de Devotas y Foz de la Canal a inflar-no els avantbraços, però l’escalada i les muntanyes que vam  descobrir ho deixo pel proper post,
Pel que fa informació pràctica:
      Vam fer aquest viatge  la primera quinzena de setembre. Va tenir una meteo més que bona, gairebé estiuenca i en totes les sortides ens va acompanyar un sol radiant i unes temperatures molt agradables per pedalar. Sempre que hem sortit el setembre hem trobat condicions meteorològiques molt bones, la meteo és més estable i la calor no és tan asfixiant com la d'estiu. 
El dormir ho vam fer a la camper, a França donen moltes facilitats i gran oferta de àrees per  per viatjar amb autocaravana o furgoneta. I si no, en qualsevol poble de la zona ( com Sant Lary e Sola, Lourdes, Campan …) hi ha una bona oferta d’allotjaments per a tots els gustos.
Quant a àpats, doncs anàvem al super i ens ho cuinavem nosaltres,  per tant poca recomanacions gastronòmiques us puc donar. 
Això si, si sou amants dels formatges n’hi ha d’espectaculars. Nosaltres vam anar a parar a una granja  concretament aquesta:  Ferme Doumecq Henri 64260 Aste-Béon, França 43.036818, -0.420888. On en vam comprar directament al pagès i estaven deliciosos.

Pel que fa a les sortides en bici la informació la vam treure una mica de tot arreu, online vam trobar força cosa a http://1001puertosdemontana.blogspot.comi  i també vam  consultar bastant el wikilok. 
Sobre les rutes, comentar que sempre que podem fer itineraris  circulars ja que ens agrada tornar per paisatges diferents als que hem vist d’anada. I en  la majora d’ascensions vam poder baixar  per la cara contrària a la de pujada i ens van sortir unes voltes llargues , variades i molt panoràmiques. Van ser uns dies molt intensos sobre la bici, on vam gaudir de l’entorn i de la vida ciclista . Les que van patir van ser les cames amb tants quilòmetres i desnivell!!. Tot plegat va valer molt la pena i com sempre que fem algun viatge hem tornat amb una bona llista de “coses pendents”, és a dir rutes i colls que ens vam quedar amb ganes de fer, i tard o d’hora hi pensem tornar.


Un mapa esquemàtic dels   4 itineraris i  colls i que vam fer: 





TOURMALET. Pujant per Bareges i baixant per Campant. 97,72 km  i 2400 m desnivell positiu


Per assolir  aquest coll vam sortir del poble de Peirahita e Nestalàs.  Vam fer una volta començant  per la banda  Oest, baixant per l’Est i  ho vam arrodonir fent-la circular pel pobles de Bagneres de Bigorre i Posac   a on vam desviar-nos  cap a la  D26 que ens va dur  al poble de Luganhan i d’allí per la D13 per tornar al punt d’inici.
Serà el Rei, el més mític, el més llegendari, famós però el que menys ens va agradar. 
Vam trobar molt  tràfic, (cotxes, autocaravanes, motos..)  Era el primer que fèiem de les vacances i vaig pensar “Si tots els ports de per aquí són així jo me’n torno cap a casa..” (per sort no tots van ser “així”). El paisatge és bonic en els darrers quilòmetres però no ens va semblar dels més espectaculars  que vam veure aquells dies. Sincerament ens va decebre bastant, però bé és el  Rei i té un gran pes en la història del ciclisme i un dia o l’altre s’ha de fer..
Pel fa a l’ascensió, la pujada a partir de Lus e Sent Sauviereés són uns 24 kms amb 1.404 m d'altitud a un desnivell mitjà del 7% amb un màxim del 10,2% poc abans de coronar el coll. No ens 
El tram  de Luse e Sent Sauvàire i Bareges és  bastant horrible, encaixonat i amb  molt trànsit. A mida que guanyem alçada estem més tranquils, i el paisatge és més muntanyós i salvatge. L’arribada al coll , és com molt sobtada ja que està com en una mena de revolt.El coll està ple de gent, és com una petita raconada que no te res d’especial. 
      Bé, ens va agradar contemplar  la històrica escultura-monument del Gegant en memòria del primer ciclista que va coronar el Tourmalet. Ja per baixar cap a Campan passem per  turons pelats i les instal·lacions de les pistes d’esqui de la Mongie, i tampoc ens va semblar un paisatge gaire especial.  Vam baixar fins al poble de Posac, allà ens desviem cap al Oest per la D26 , on vam recórrer un  territori fantàstic  de camps, boscos i carreteres solitàries i agradables.  De la D26 vam anar a la D13 una petita carretera  paral·lela a la D821 que és on hem d'arribar per retornar al punt de partida
Per veure la informació i mapa de la sortida en que vam gravar al wikilok:
https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/tourmalet-41178350


Primers quilómetres, els més incòmodes i menys atractius


Al apartar-nos del pobles el paisatge és més muntanyós i tranquil



Últims quilòmetres


El que deia...Una mica massificat si que està...

Tot i no ser la nostra ascensió preferida ens va fer moltíssima il·lusió poder-nos fer aquesta foto!

A punt per la baixada cap a Campan

Vistes de les pistes d'esquí

De baixada pels pobles la vall  de Campan

Ja de tornada per  la D26 una carretera molt autèntica i solitària





Aubisque i Soulor. 89,97kms  2.287 m desnivell positiu

Amb aquesta ruta si que vam “flipar”, quins paisatges, quines vistes i  quin ambient !. Va ser una de les millors voltes que vam fer aquells dies. 
Vam pujar al Aubisque, al Soulor i ho  vam arrodonir   tornant  per la solitària vall de l’Ouzom, la vesant nord d’aquests colls.
Vam començar  a  pocs quilòmetres del nord de Laruns. Aquest  inci per la D934 ens farà activar les cames per la pujada que ens espera. Passat Laruns comencen els 16 quilòmetres de  pujada al Aubisca.  Començarem a amb una pendent agradable entre boscos i ombra que no passa del 10% . Passada l’estació de Gourette el boscos donen pas a  unes precioses vistes de les piràmides rocoses de Pene Sarriere, muntanyes arrodonides i prats immensos.
      Una vegada arribem al coll , fem les corresponents fotos amb les simpàtiques i gegantines bicicletes i  continuem cap al Soulor.  Una carretera fabulosa i un paisatge de postal pel impresionant circ de Litor fan que ens empassem els quilòmetres i el desnivell molt de gust. 
Arribats a Soulor, també fem les  fotos de rigor i avall. 
Direcció Nord per la carretera D126 ens trobem una baixada vertiginosa entre prats, turons  i bestiar  variat . La carretera és ben bona, i a l’alçada del poble d’ Artez- d’Asson perd pendent i pedalem tranquilamet per la solitària vall de l’Ouzom. Al poble d’ Asson ens desviem cap a l’Oest per la  D35 que en pocs quilòmetres ens fa arribar a la  D934, la prendrem direcció Laruns i tornarem al punt d’inci.  Com ja he dit ens va semblar una gran ruta, preciosa,  panoràmica  i ben tranquil·la. Molt  i molt recomanable. 
La ruta gravada a wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/aubisque-soulor


Primers quilòmetres, pujada agradable entre boscos i ombra


Deixem Pene Sarriere enrere

Panoràmica de la carretera, que també és un popular destí pels motoristes


Coll de l'Aubisque


             Foto amb les bicis gegants (cada una amb un color dels maillots del tour) que ens han donat la Benvinguda al coll

Cap al Soulor, paisatge de postal








Arribant al Soulor


Coll de Soulor, bastant concorregut 


Avall !

Alguns moments de retenció però res alarmant




Col de la Pierre Saint Martin  . Per Arette ,  76 kms 1871m desnivell positiu

Situat en la part Occidental dels Pirineus Atlàntics ens vam trobar amb una ascensió preciosa i exigent. Un itinerari no pas molt llarg però si intens ja que els quilòmetres centrals la mitjana  és del 10% i bastant continuat. I també vam fer un itinerari circular, tot per França. Ho dic perquè és un pas  que comunica amb Navarra.
Vam sortir del poble d’Aràmits per pujar per la vessant Nord, passant pel poble d’Arette.        
      Des del començament fins dalt el coll fem 30 quilòmetres que no afluixen ni un moment. Els primers són mes suaus ,entre boscos i paisatge rurals . A partir de la Mouline la cosa es posa seria i durant  gairebé 10 quilòmetres les rampes ens regalen una mitjana del 9% (amb alguns pics al 15). Amb l’alçada pedalarem  entre muntanyes arrodonides i  pelades, i passarem l’estació d’esqui. Uns quilòmetres després de l’estació  arribem al esperat  senyal del Coll, fotos,  i continuem. 
      Desfem uns quilòmetres enrere per prendre  la D113, i avall i   avall, amb un asfalt una mica abonyegat però que millora a mida que baixem . Passem pel pintoresc poble de Ste. Engrace per les turístiques Gorges de Kakueta i anem fent avall cap al Nord. Arribem a la 918 direcció est. Passem per Montroy, tram de carretera amb lleguera pujada per acabar d’estovar les cames i ens plantem a Aramits.   Molt Bona ruta i una bona “petada de cames”
Recorregut al wikilok:   https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/aramits-pierre-du-saint-marin-montory-aramits


Planejant suaument en els primers quilòmetres


Increïbles vistes de muntanyes pelades i arrodonides...Quina sensació d'amplitud i espai natural






Ja hem arribat!!!

Ja de baixada passant per Ste Engrace



    Colls d’Azet- Aspin- Hourquette d’Ancizan. 81,50 km  2.299 desnivell positiu

Aquesta és la ruta que més ens va agradar, amb unes panoràmiques precioses i unes carreteres solitàries  molt. agradables Sobretot ens va robar el cor Horquet d’Ancizan, un port d’una bellesa i senzillesa que  li donen una atmosfera molt especial. 
Per encadenar aquests 3 colls farem una ruta circular que ens permetrà gaudir d’uns paisatges fabulosos i acabar amb les cames ben tocades!!

Sortim del poble de Saint Lariy  per pujar al Coll d’Azet, 10 quilòmetres entre pastures i boscos solitaris. Els port és molt ampli, espaiós i irradia natura i color. 
Baixarem  cap al poble de Genos on vorajarem el llac Genos-Loudenvielle, del llac una carreterea amb un asfalt perfecte ens far arribar fins Arreau. Agafem aire per enfilar-nos 12 quilòmetres cap al mític Aspin . Una ascenció molt entretinguda ja que durant els últims quilòmetres tindrem davant nostre la vista del coll i el podrem contemplar mentres ens hi apropem. Després d’un bon descens arribam a la Vall de Campan i en el poble de  Payole ens desviem cap a la carretereta  D113 que puja d l’Hourquette d’Ancizane. Els primers quilòmetres recorren suaument el fons de la vall amb un paisatge de conte entre prats, esplanades i boscos. Aquesta serà una de les ascensions que més ens va agradar.  Una carretera d’alta muntanya,  molt petita, molt solitària i tranquil·la, de postal.   
  El coll  és també molt maco, no sabem per què però té quelcom d’especial…Un ambient de muntanya poc explotada i molt autèntica. I després de gaudir d’aquesta meravella natural ens tirem avall per la diminuta D13  per  tornar cap a St Lary.  Ruta altament recomanable.
La ruta a Wikolok: https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/saint-lary-soulan-azet-aspin-horquette-dancizan-saint-lary-41520410



Arribant  a l'Azet





Paisatge de postal mentres ens enfilem cap al Aspin

Continuem amunt i  amb molt bon ambient


I anem pujant...No hi ha ni una ànima...Quina tranquil·litat

Aspin. Segon coll de la jornada


Comencem la D113 per anar cap a l'Hourquette

 Quina delícia de carretera i d'entorn

Anem guanyant alçada molt  suaument

I anem fent amb les cames ben petades però enamorats del paisatge

Vam estar ben sols,només amb la companyia d'alguna vaca i les nostres bicis..Quin luxe!!


I fins aquí les nostres pedalades pel alguns dels ports legendaris i mítics del ciclisme. Uns racons  molt especials i que  tan de bó hi puguem tornar a descobrir-ne més.