De ruta per Andalusia (2009)

La última sortida que vàrem fer va ser el novembre de 2009 a Andalusia, era un recorregut pendent des de feia temps i vam aprofitar 15 dies per baixar cap al sud, i la veritat és que tenen bones zones, bon clima i roca per obrir!
Varem baixar a Granada, allà el Xavi Zapata ens va allotjar a casa seva gràcieeeesss!! viu en un petit poblet als afores de Granada, mooolt tranquil.

el Xavi i el Quim amb un bon vinet

Pel tema ressenyes i informació vam portar el llibre "Andalucía, guia de escalada deportiva" del David Munilla ed. desnivel. I la revista Escalar nº 65 a on hi ha un reportatge sobre les escoles de Cadiz. Hi ha zones com Otiñar que cal quedar amb escaladors locals.

La primera zona visitada va ser Cogollos , a poc kms de Granada es troba el poble Cogollos Vega coronat per uns petits murs de calcari que ens ofereixen una escalada de placa lleugerament desplomada. Hi varem anar a la tarda que és quan hi arriba l'ombra. Aquí nomes hi varem escalar un dia però es bona i s'hi pot invertir més temps.
L'endemà anem Loja un poblet a 45' de Granada, feia anys que n'havíem sentit parlar, coneguda com a bona zona d'estiu, ombra tot el dia. Te uns quants sectors i forces vies, nosaltres vam anar a Las Zorreras que és el més conegut, i ole amb la qualitat de les vies a destacar la "Hasta luego Luca"7b i la "Dos Itanos" 7b+" un festival de xorrera,i un 8a a l'esquerra que no recordo el nom. Predomina l'escalada física sobre xorrera.
Canviem cap a Jaen..."muxo olivo en Jaen...!!
Anem a Otiñar, un petit i desconegut sector però amb vies de gran qualitat i dures. A dia d'avui crec que hi ha un tancament temporal per qüestions de bestiar, ja que és una cova a on hi ha un corral.

Algunes fotos del sector:

Just a la mateixa vall a l'altra banda de la cova hi ha unes bones parets amb vies llargues, s'anomena Alcandoras el Xavi és un bon coneixedor de la zona i ens va racomenar algua ruta, però el dia que ens volíem posar a la paret el temps estava poc fiable i vam dessistir queda pendent...
Continuem fent ruta cap a Càdiz arribem a Grazalema, quedem sorpresos per la bellesa del poble i l'entorn i el fred que hi fa! Un poblet blanc petit al costat de la muntanya, d'aquells de postal.
Hi estem dos dies, escalem només al matí que és quan els sector estan al sol, anem al Corral mur de calcari taronja, desplomat i amb forat a on predominen les vies de 7º grau, molt bó
Una mica més endavant hi ha una petita bóveda no recordo el nom, hi ha alguns vuitens i 7bs, també de gran qualitat.
Abans de parar a Grazalema vam passar per la Muela un altre muret a prop del poble de Algodonales, està bé les vies més fàcils o per escalfar no són cap gran cosa, però hi un bon grapat de vuitens que tenien molt bona pinta, vam fer un 7c que no recordo el nom situat a la dreta del sector molt bó (és la primera R d'un 7c+) i tal com deien els locals ja no era epoca per anar a la Muela el fred apretava de valent i la paret és totalment ombrívola.
I ja està, vam acabar el viatge visitant el cabo de Gata, vam fer nit a San José un racó preciós a on vam contemplar un sortida de sol espectatular i l'endemà vam anar fins a Cabo de Gata, sincerament...no ens va decebre una mica...

es va apuntar amb nosaltres a veure la sortida del sol des de San Jose

Moments ....




San Jose

Audiovisual " A Brasil també s'hi escala"

El proper dijous dia 28 a les 21:30 passem el vídeo " A Brasil també s'hi escala" a la fanàtica sala de la Panxa del Bou al carrer Quintana 80 Sabadell.

Us hi esperem!

Audiovisual:"Mali, escalada i gent"

El proper dimarts dia 12 de gener a les 19:30 passem el video "Mali, escalada i gent"al Centre Excursionista de Catalunya

Adreça: Paradís 10 Pral. Barcelona

us hi esperem!

si voleu veure un resum del video: "Mali, escalada i gent"

salut!

Bones festes

La Marga em va enviar aquest missatge i .. em va fer somriure..em va tocar la fibra..
"Aquest any felicitaré a la gent que estimo, aquells que quan busques a l'agenda del móvil i llegeixes el seu nom s'escapa un somriure i agraeixes poder dir BON 2010!!
Doncs això que el 2010 ens porti...el que necessitem i el que desitjem!!

M'agrada el Nadal per aquests moments:

Dinar amb les de la Uni, gràcies Rosa per fer-nos aquestes visites guiade per BCN cada any i un petò per totes:

eeh heu quedat molt guapes!! (Marta T...yo quiero ser una chica almodovar...)

bon profit! atipant-nos en el restaurant etíop, sense manies, amb les mans, i molt bó

Aquest any a casa el sopar del 24 amb els que érem fa més de 10 anys!!!

tradicional sopar de la nit del 24 ..i els nens?

aquí:

I els millors dinars i els millors moments els de les mares, de tot cor un petonàs !!!

Info Pràctica per Jordània

Nosaltres vàrem estar uns 16 dies a Jordània. Del 13 al 29 al d'octubre i vam enganxar una mica de calor.
La millor època és entre els mesos de novembre a febrer.
Pel que fa a la moneda varem canviar al arribar al aeroport. La moneda és el dinar jordà i el canvi gairebé era 1dj-1€.
La primera nit la vam passar a Amman al hotel Select Aman, de selecte poc però prou bé per fer una nit. En canvi la ultima nit la vam passar a Màdaba que esta més aprop del aeroport que Amman, a més a més el poblet és interessant, turístic però força tranquil, crec que és millor fer nit a Madaba que Amman, el hostel a Madaba es deia Madaba Hotel i ens va agradar, l'esmorçar és molt familiar doncs es serveix en la cuina dels propietaris.
El trajecte d'Amman a Wadi Rum el vam fer amb el Mohamed un taxista amb el que ens vam posar en contacte per telèfon des de casa i ho vam deixar lligat per que ens vingues a buscar a Amman.
L'allotjament a Wadi Rum va ser a casa l'Ali, ell i la seva família tenen una casa preparada per tenir gent, tracten bastant amb escaladors i l'Ali es coneix els peus de via, el seu mail sun_rise_camp@yahoo.com.
Algunes imatges de casa l'Alí:

el dormitori

l'hora de l'esmorzar

l'hora de sopar

L`Ali's place un molt bon lloc per menjar, com sempre arros i pollastre o pollastre i arrós

Turisme:
Els últims dies van fer una mica de turisme, vam anar en micro bus a Petra a on hi vam passar un dia, un lloc increible, com carai van poder construir tot allò?!

ooh!! k makuuuu!

després d'un bona pujada arribema davant del monestir...impressionant

El tresor

Amb el Mohamed, el taxista, varem anar al Mar Mort, ens van clavar 12 € per entrar a la platja que teòricament era publica i a més amb un parell d'hores ja en varem tenir prou. Tot i així, és un lloc únic, i va valer la pena una remullada en una aigua tan salada.

típica foto però molt divertida i no te "truco"

I aquest ha estat el nostre viatge a Jordània, tant per mi com pel Quim ha estat una molt bona experiencia, el desert del Wadi Rum, els paisatges, la gent tenen quelcom d'especial que ens ha deixat molt bon record. I sobre l'escalada...que dir..increible, terreny d'aventura amb unes grans vies i unes espectaculars parets, un lloc altament recomanable per una escapadeta de 15 dies.

Ultimes escalades a Wadi Rum

Una altra via que ens va deixar un molt bon record va ser la “Lion Heart” 6b 350m al jebel Rum (Abu Aina Towers) Una línia magnífica i mantinguda que va per un ressseguint uns díedres i fissures gairebé perfectes, un n petit regal el 3º llarg a on trobarem una fissura de punys perfecta a on podem encastar fins l’avantbraç, realment totes les tirades són bones, també es baixa rapelant. Com sempre, per esquivar la calor del sol, ens hi posem al migdia, anem per feina i encara podem fer els rapels de dia (a quarts de 7 ja és fosc). Doncs, una via molt recomanable, tots el llargs són exigents i bons, potser el primer és una mica brut però en general , la roca és bona i per mi un de les millors que he fet per aquí.

aprox a Lion Heart

1º tirada

quines vistes!

l'antiga línia de rapels

tornant cap al poble

Una altra ascensió va ser EL pilar de les Saguesees en el Jebel Rum,un recorregut de dificultat baixa però amb una aire bastant alpí, és a dir, cal anar buscant l’itinerari, metres i metres sense poder posar res, alguns ponts de roca i plaques fàcils, però una via molt bonica, el final un parell de llargs en uns díedres interessants. Bona via, recomanable, facileta però cal sempre parar atenció per anar trobant per on va. La baixada per gairebé la mateixa que la Thamunike, sort que varem fer el “pateo” dies abans i ens la varem controlar sinó encara estaríem allà dalt donant voltes. Total, una altra via que mereix una visita, molt bona.

un mar de roca i de ponts de roca

ole!!

l'Enric i el Bambino sortint de la via

Si hagués d’ escollir una via d’entre les que varem escalar em quedaria amb “Inshala Factor”, “un viote”. Llargs molt i molt bons, roca bona, amb una mica de tot, i un espectacular final amb un parell de llargs de xemeneia, unes xemeneies que s’han format en un profund tall de 20 m. dins la paret, i per acabar arribarem a l’Ull d’Alà un curiós forat que des d’on veurem el desert del Wadi Rum....uf, que bonaa!!

el primer llarg

el Bambino en el llarg de 6c, inumhà el "lance" eh?!

hem arribat al peu de la xemeneia

algunes imatges de la xemeneia:

l'ull d'Alà

d'aqui hem de rapelaaaarrrrr??!!

Per acabar la nostra estada al desert el varem anar al Nassrani Nord a escalar la Hiker’s Road 400m 5c, és podria dir que és més una ascensió am alguns llarg d’escalada bastant interessant. El que més ens va agradar va ser l’entorn per on transcorre la ruta.

un altre fabulós ràpel d'uns fabulosos cordinos passats per un fabulos pont de roca...per aqui hem de rapelaaarrr!!!