Ens hauria agradat sortir més d’hora però a Chez Lala no serveixen esmorzar fins a les 6:30 i tot i que demanem si ens el poden servir una mica abans som contestats amb un contundent i sec “no és possible” ( i punt)
Sortir de Toliara va ser un veritable caos, i fins que no vam encarrilar-nos per la pista que va a Ifaty vam fer unes quantes voltes. A més a més si se’ns acudia de preguntar, tampoc no ens facilitava gens les coses.
Ifaty és un petit poble de costa , a 20 kms al nord de Toliara. Aquests dos pobles estan comunicats per una pista sorrenca, que va posar a prova les nostres cames i la nostra perícia sobre els pedals per superar alguns bams de sorra sense posar els peus a terra. Malgrat que en quilòmetres va ser l’etapa més curta que faríem, per les condicions del camí la mitja va ser bastant més baixa que els altres dies, vam arribar a Ifaty a ple migdia, a ple sol i amb sorra fins a les orelles.
Els paisatge és molt pintoresc, és un poble de costa però envoltat de desert, vegetació espinosa i palmeres, un contrast deliciós.
ens esperàven 20 kms de pista com aquesta a ple sol
ara pujo ara baixo, la veritat és que hi havia trams amb tanta sorra que al final la millor opció era caminar i no pas deixar-te els quàdriceps intentant no posar el peu a terra
malgrat la duresa del recorregut la bellesa del paisatge ens ho va fer més amè:
Vam arribar al poble per una mena de carrer principal, bé això de carrer és un dir, més aviat eren cabanes i paradetes a banda i banda de pista.
Ifaty és un destí relativament usual entre la gent que visita la zona, per tant hi ha vam trobar una variada gama d’allotjament, sobretot arran de mar. Vam anar a un càmping que no recordo el nom però vam instal·lar-nos en uns bungalows que estaven molt bé. Com que era temporada baixa no hi havia gaire turisme per la zona, i molts del locals estaven tancant o anaven a mig gas, però això també volia dir més tranquil·litat.
Després d’instal·lar-nos vam anar a estirar-nos a la platja, mmm que tebiona que estava l’aigua si ens pensàvem refrescar en del Índic, res de res , l’aigua poc n’era de freda.
Al cap de pocs minuts de fer la paradeta comencen arribar les primeres venedores, que si “pareos” que si collarets, cap de nosaltres tenia la intenció però vam acabar amb un “pareo” per cada un.
Per menjar, vam fer tots el àpats en una paradeta molt familiar que hi havia a prop de la platja, bé era una mena de “xiringuito” portat per una família molt simpàtica que així que ens veien ràpidament ja paraven taula, es clar, sabien que els seus serveis serien ben pagats. Vam assaborir el que havien pescat, peix i gambes cuinats amb un sofregit de fort gust. De fet ens cuinaven el que teníen, si era peix doncs peix, si era patata doncs patata. I per esmorzar bunyolets de farina amb un cafè dolcíssim.
El carrers d' Ifaty:
A la platja:
les venedores amb el pareos desplegats per cridar la nostra atenció
la majoria de dones de la costa de la illa lluïen "mascareta" facial ,no sé de que estava composada ni els seus efectes però era normal veure aquesta imatge inclús ja des de ben joves
la canalla:
l
els àpats:
menjant aquest deliciòs plat de gambes i arroç
el càmping a on dormim , xulo eh?!
A Ifaty hi vam fer dues nits, el segon dia de la nostra estada vam passejar amb canoa fins arribar a la barrera de coral i fer snorkel. Tot això ho vam deixar emparaulat el primer dia amb un pescador amb el que vam quedar a les 8 del matí a la platja. No va ser un dia perfecte per sortir a la mar, feia molt de vent i l’aigua estava tèrbola. Sincerament, la barrera de coral no és tan espectacular com esperàvem, però sortir en aquella piragua de fusta tan rudimentària però robusta va ser diferent i divertit.
No vam veure gran cosa a dins l'aigua però amb la pinta que fèiem i al ser una cosa tant diferent al que estem acostumats a fer ja vam passar una bona estona:
tornant la piragua a lloc
L’endemà també vam tornar a quedar amb el pescador, els nostres plans eren tornar a t a Toliara en piragua i no pedalant. Però no feia vent i el pescador ens va dir que no es podia fer el trajecte. Hauria estat un i divertit espectacle, carregar les bicis i navegar fins Toliara. Però no va poder ser. Ens havíem mentalitzat de tornar relaxadament per via marítima i ens feia mandra posar-nos a pedalar per la sorra així que vam intentar agafar un taxi-brousse. Però quan va passar el primer i vam veure com anava carregat de passatgers i equipatges se’ns va passar la mandra i ens en vam anar cap a Toliara a cop de pedal.
Tal com vam arribar a Toliara vam anar a l’agencia d’ Air Madagascar a on vam poder comprar un bitllet cap a Antananarivo per aquell mateix dia.
Així doncs vam arribar pedalant a l’aeroport, vam desinflar les rodes de les bicis i cap a l’avió (sense caixes ni permisos ni les mil i una que et demanen algunes companyies europees)
7 del matí esperàvem poder carregar la bici a la piragua i tornar a Toliara, però no va poder ser
una altra opció era el taxi- brouse, però veient com anàva vam optar per la seguretat del pedal
arribada a Toliara:
parem una mica per contemplar el que per allà passa
esperant l'avió que ens ha de dur a Antananarivo
les nostres bicis a punt de ser embarcades
l'avió amb només un parell d'hores de retard
i així és com van acabar les sabates de bici del Quim, sense sola i aguant fins l´últim moment amb estructura de cordill, la veritat, tenien un aire molt malgatx.
Ifaty ens va agradar val la pena gaudir de les platges, fer una passejada per la costa i sortir al mar i.... per uns moments,no fer res...
