Una bona línia que recorre la cara oest del capitan, si la fem serà el 5è cop que trepitjarem el cim d'aquest gegant de granit.
La ressenya la marca com 5.13 Ao o 5.7 C2F, evidentment l'artificial dependrà del que cadascú pugui tirar en lliure. Aquesta lletra de C significa que es pot fer sense clavar, o sigui amb friends i tascons. El rang és de C1 a C4 i la F vol dir que per precaució s'hauria de dur un martell i algun clau perquè pot haver passat que algun clau de via hagi sortit o estigui deteriorat.
La nostra estratègia era fixar els 3 primers llargs, baixar i dormir a peu de via, el segon dia arribar a la reunió 10 per dormir i l'endemà sortir al cim i passar la nit a dalt del Capi...que bé que sonava!!!
tot això hem de tirar amunt!?
Però...
El primer dia vam fixarels 3 llargs, una mica aborrits, però ja ens vam activar quan a pocs metres de la via va caure l'allau de pedres més impressionant que hem presenciat mai...quina por...el quim i jo enganxats a la R veient passar blocs enormes i rebent alguna que altra pedreta vam quedar envoltats per una espessa boira de pols....després de la mogudeta vaig començar a escalar que em tremolava tot el cos! El que més impressionava va ser el soroll de la caiguda brrr!!!
uf amb l'allau!!
quina polsegada!!
quanta feina que ens queda per davant!
la 2ona tirada i cap boira!
Acabem el 3er llarg, s'acosten unes boires negres, negres, comencem a rapelar i just tocar a terra cau una impressionat tromba d'aigua durant un parell d'hore. Ens vam montar un xiringuito a peu de via amb un toldo que havíem agafat perquè la meteo donava un 30% de probabilitat de pluja. I aquest 30 % va caure en un parell d'hores.
No ho teníem molt clar, però l'endemà ens vam posar a la via, davant nostre anava una cordada que van començar a les 4 del matí per sortir en el dia...un americà d'aquests que escalen amb el cohet al cul i el Barri (el valencià) era el seu company de cordada.
Remuntem els llarg i fem els 3 següent: boníssims, unes fissures de dits perfectes i
super- estètiques, com molaria poder-ho provar en llliure, però allà estem carregats de friends i avançant xino-xano amb el nostre gran amic "el petate".
el que jumareva seeempre veient el cul del petate!
netejant el 4art llarg
El Quim acaba el 6è llarg el més entretingut, arriba a la R i comença a tronar, MERDA! no mola estar a la paret, que fem? no se... tibo el petate...baixem???
va encara no plou i ja hem fet els llargs d'artifo ...tiba el petate i anem amunt!!
comença a tibar el petate i els trons cada cop se senten més fort, per postres la cordada de davant tiren avall, altre cop MERDA si ells baixen que són locals....potser hauríem de fer el mateix...apa aval!! I amb la mogudeta de rapelar amb el petate...el Quim li agafa el truquillo i baixa d'allò més sobrat...i poc convençut.
5ena tirada...paciència i anar fent...
el quim al finall del 6è llarg, quina fissura...
Ja estem a terra...quin pal! i no plou...l'hem cagat??
Estem molt agobiats perquè finalment no va ploure, però l'endemà va caure un xàfec impressionant al matí. Tot i que quan vam arribar a terra estàvem emprenyats per haver baixat, crec que vam prendre la decisió correcta, el dia següent hauríem pillat molta aigua enmig de la paret...
el Capitan envoltat de boira i pluja
sort que vam baixar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada