11/10/09

Camí Nord de Santiago

El 6 de setembre arribem a Oviedo i fem nit allà, dormim a la furgo l’alberg està ple però el “hospitalario” que és així com es coneix la persona que es cuida de l’alberg, ens posa el segell a la nostra credencial. La credencial és el document que tot peregrí ha de portar fins arribar a Santiago i cal que per allà a on passi la hi segellin si es vol aconseguir la Compostel·lana, aquesta mena de diploma que et donen quan arribes a Santiago de Compostela. Pe obtenir la Compostelana, cal fer com a mínim 100 kms o 200 en bici o ... a cavall.

Doncs res passarem una setmana immersos en el món del peregrinatge perquè també és tot un “mundillo” i hi ha molt fanàtic.

Nosaltres volem fer el 500 ultims kms del Camino del Norte, el clàssic és el Francès però tenim ganes de tranquil·litat i veure mar, i és que el del Norte fa unes quantes etapes per la costa cantàbrica...pot estar bé...


1ª Etapa: Oviedo – Soto de Luiña 84 kms.

D’Oviedo se surt bastant bé anem trobant fàcilment les fletxetes grogues que marquen el camí (estimades fletxetes!!!)

El tram d’Avilès i arribar a la costa és perdedor i el llibre guia que portem no val res de res. Dia rera dia ens quedarà demostrat que és la guia més inútil que hem tingut a les nostres mans. NO LA RECOMANO GENS . El títol :”Camino del Norte, ruta Jacobea de la Costa autor Juanjo Alonso.Editorial Desnivel. Mapes cutres, carreteres sense nomenar i per tant cap mena de referència per situar-te, pobles que ni els locals coneixien....una veritable “xapussa”. En cas de dubte el millor que podíem fer era preguntar i gràcies a això hem tingut molt de contacte amb la gent.

Arribem a la costa, la platja de Santa Maria del Mar és preciosa sorra negra, negra.

Ara ja les fites a part de fletxes són les famoses "conxes"(cada vegada em sento més peregrina, bé bicigrina no?)

Parada a Solís amb una bona pujada extra per anar veure la festivitat de Sant ???, molt tradicional, missa, sorteig de pans, sidra gaiteros i aquí sí que hi ha bous!

Següent parada a Cudillero un poble de pescadors que sembla tret d’una postal i, també estan de festes.

El Quim diu que està deshidratat i necessita uns quants “tantos” de sidra. Contemplem una desfilada de gaiters, mengem empanada i a pedalar una mica més (tela amb la pujadeta que ens hem de menjar per sortir del poble!).

A Soto de Luiña anem directes a l’Alberg, hi ha poca gent, alguns ciclistes i un grup que van a peu que es dediquen a fer tots els Caminos “habidos i por haber” si entre els escaladors hi ha fanatisme aquí si fa o no fa...

Acabem el dia amb un menú del peregrino per 10€ econòmic i abundant.



oviedo la nuit


la imatge més buscada els propers dies


quim, jooo per aquí NO PASSOO!


som-hiiiii!!


festa de Solis vinga bow!(frase molt de moda entre els bous)


la costa:





cudillero


el final dell 1º dia


a dormir!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada