La via va ser l “L’ ANGLADA- CERDÀ” (ho poso en majúscules perquè aquest dos senyors, grans escaladors són objecte del meu respecte i la meva admiració), a la Boleta Forada. El nom d’aquesta agulla li ve donat pel fet que en el seu cim hi ha una peculiar bola la base de la qual no toca del tot el cim i fa un curiòs forat.
la via:
No es veu gaire, però he posat el nom damunt l'agullaLa via ressegueix una impressionat fissura per la cara Nord i va a espetegar a un aeri i desplomat esperó que porta al cim.
Després d’una delicada trepadeta fins a un arbre i un spit ens posem a la primera R.
El 1ºllarg és el que té la pitjor roca, però el traçat es boníssim, trams de xemeneia i díedres ens portaran a una gran repisa . Per aquesta tirada faran falta camalots del 3 i 3,5.
un bon ambient però la roca bastant fràgilEl 2º i el 3º llarg són el regalet de l’agulla. Dos llargs de bavaresa amb roca bona. D’aquelles tirades gratificants que es deixen fer i equipar bastant. Hi anirem trobant tacos de fusta i claus de l’època. En el pas de 6a abans de la 3º reunió hi ha un burí, hi havia un parabolt però algú ha tret la xapa. Ho trobo una mica fora de lloc, ja que és una via que ha estat molt ben reequipada pel Kim Santacatalina i crec que és un dels escaladors de la zona amb més criteri per obrir i reequipar. Senzillament s’havia posat una expansió al costat d’una altra envellida.
impressionant bavaressa del 2º i 3º llarg
inici de la 3º tirada
arribant al pas de la 3º tirada
assegurança de l'època
El 4º llarg transcorre per l’esperó, per cert amb molt d’ambient. El més impressionant és la sortida de la reunió, un pronunciat desplom amb boles de dubtosa consistència i amb uns vells claus encara més dubtosos, El Quim escala uns quants metres en lliure però crec que és no és un llarg fàcil i amb la precarietat de la roca i les assegurances ho deixa estar.
del 4º llarg,impressionant no??El 5º llarg és un Ae amb burins i algun parabolt , crec que s’ha fet en lliure i està graduat de 7b+. En artifo es fa sense cap problema..
El Quim a la aèria R abans de fer l'ultim llarg
Arribem al peu de la boleta la flanquegem cap a la vessant sud i amb una delicada trepada ens fem dalt. En aquesta part hi trobarem un burí sense plaqueta, val la pena posar-la perquè hi ha un cop de gas, el Quim el va fer sense plaqueta però crec que és un pèl delicat. Del cim no h hi ha res per rapelar desgrimpem fins un spit que hi ha desprès del burí i rapelem al peu de la boleta.
el forat que hi ha entre la boleta i el cim de l'agulla
"la nina" vista des de la boleta
a la R des de dalt l'agulla i el Bisbe a darrera
el Bisbe amb una cordada al cim
foto que ens van fer la cordada que estàven a la Normal del Bisbe les fletxes sóm el Quim i jo
Via molt recomanable, per l’entorn, per la línia i perquè vies així formen part de l’historia del’ escalada, oberta el 1965...admirable!!
Material: És una via que es deixa equipar bé i ja hi ha bastant material les primeres ascensions. Nosaltres varem passar amb un joc de camalots fins el 3,5 (important grans pel primer llarg), alien verd i groc, un estrep i portar plaquetes recuperables.
Horari: Unes 3h i mitja.
Muy buena vía. Las chapas al lado de las fisuras tendrían que tener todas el mismo destino. Al reequipar deberían tener en cuenta los materiales modernos (friends, fisureros) y no repetir lo que esta hecho y que muchas veces es consecuencia de las repeticiones. Enhorabuena por este blog.
ResponEliminaNarf Zeugirdor
Molt bona piada de la via.
ResponEliminaRecords de part dels escaladors del bisbe ^^
Veig que al final la foto es veu prou bé.
Hola Narf celebro que t'agradi el blog! la veritat és que equipar, reequipar o fer les coses al gust de tothom no és fàcil.
ResponEliminaEi Eduard, doncs deus tenir un mòbil potent per que la foto va quedar espectacular! i ara quina és la proxima via??
salut!!