Enganxada de dits

El divendres dia 4 de març amb la furgo a petar de material, bicis, crash-pad i tot el necessari per voltar amb certa independència comencem la nostra tirada cap a Portugal.

El dissabte el matí ens varem llevar i aquest va ser l'espectale de globus que volaven per damunt nostre

La veritat és que no varem fer gaires quilòmetres perquè dissabte ens vam quedar escalant a Margalef, el motiu és que la nostra ruta per anar a Portugal passa per Madrid i Margalef és a prop de Lleida i Lleida es a prop de Saragossa,que per on es passa per anar a Madrid.


El dissabte el vespre arribem a San Lorenzo del Escorial a on hi viu el Pablo, amb ell i el Juanjo varem compartir moltes històries per Estats Units el 2009 genial tornar-los a veure...fins a quarts de quatre xerrant i xerrant i acabant-nos algunes ampolles d'un vi dolcíssim que fa el company de pis del Pablo...


I bé , al moment de posar-me al sac per anar a dormir sento un cop sec i apareix el Quim agafant-se la mà cridant amb molta pena :"Noo, merdaaa, el primer dia de vacances noooo!!", els dits coberts de sang i la pell...bé no cal donar molts detalls. S'havia enganxat els dits amb el porticó de la porta de la galeria...quin maaal!! Va ser aparatòs però res greu, ara ja està escalant (però això ja vindrà més endavant). Primeres cures, aigua freda, molta molta aigua perquè no parava de sagnar, topionic, embenat, un gelocatil i a dormir. L'endemà varem anar amb el Juanjo i el Pablo a fer un tomb per la Silla, passem per l'Escorial i el Juanjo es mostra alguns dels blocs de la zona, encara que el Quim haguès tingut els dits bé no era dia per escalar, la neu ho havia deixat tot ben xop, però el paisatge estava preciós.

vistes del Escorial des de la Silla

Pablito i el Quim amb els dos dits ferits...i pensar que pels escaladors el dits són gairebé sagrats


passejant per la Silla :

i aquí els dits després de l'enganxada...