Primers dies a Sicília: CORLEONE I PALAZZO ADRIANO

Vam arribar a Palermo ja de nit, per no donar gaires voltes vam agafar la guia d'escalada i vam anar a dormir al pàrquing del sector Bausso Rosso. Es troba en una urbanització a pocs quilòmetres de Palerm en el poble de Mondello. Una urbanització no és un del llocs més idíl·lics per dormir però hi vam estar tranquils.

Durant tota la nit pluja i vent, vent del fort . L'endemà vam ubicar la paret però veient que l'aigua i la ventolera no afluixaven ens decidim per seguir una ruta en cotxe que recoman la guia de turisme, de Palermo al poble de Corleone.

Tenia bona pinta, però primera pillada, el GPS ens portava per una banda i els indicador sicilians per una altra i vam acabar pujant i baixant carrers estrets i mullats amb una mica de tensió per les dimensions de la furgo, tensió accentuada per la forta pluja i la conducció temerària dels sicilians. Finalment vam fer cas de TOMTOM i vam fer el trajecte per la Nacional, passant de la “idíl·lica” ruta recomanada per la guia.

El poble de Corleone , poc pintoresc i sense cap atractiu, però és un reflex de la Sícília més autèntica, una mica estancada en el temps, tot deixat, descuidat i a vegades brut, però amb molta vida. En algunes botiguetes d'aquelles que es ven de tot, es podia trobar encara ampolles de licor d'Amareto amb la foto del Marlon Brando com a Don Corleone.

és una illa amb racons fantàstics però imatges com aquesta seran bastant habituals

omnipresent  FIAT PANDA 

Següent parada al poble de Palazzo Adriano, escenari de la tendre pel·lícula “Cinema Paradiso”. Malgrat el glasçat  vent que ens va acompanyar tota la passejada ens va semblar una vila agradable i molt autèntica; la plaça , els carrers empedrats, les cases arrenglerades i la gent passejant pel carrer a última hora de la tarda, es respirava tranquil·litat i ens feia gràcia voltar pels escenaris d'una pel·lícula que havíem vist feia pos dies.

Paradeta en el trajecte de Corleone a Palazzo Adriano al llac Prizzi la pluja afluixa i podem estirar les cames en un racó ben tranquil :

Palazzo Adriano:

i com no de qualsevol racó en pot sortir un PANDA!

A banda de conèixer la illa, ja hem començat a aprendre com circulen els sicilians i algunes de les normes viàries .

Al principi pot ser molt estressant però al caps d'uns dies només cal entrar en el seu joc. El Quim no ha tingut cap problema en adaptar-se a aquesta peculiar forma de conduir. La seva teoria és : el primer que posa el morro és el que passa i de moment així és, però a mi em posa dels nervis, sempre al límit. I a part d'aquesta teoria hem observat que:

En contínua es pot avançar i si i cal passaran tres cotxes a l'hora.

No cal pagar un gual només posar un cartell a la porta tindrà el mateix efecte:

-Si hi ha un forat entre els cotxes que fan cua en el semàfor algun cotxe s'hi posa i es cola sense cap mirament.

-Si un cotxe està sortint per una cantonada encara que vegi que ve un altre vehicle s'hi anirà incorporant lentament amb la qual cosa el que està passant haurà de frenar.

I el més bo de tot és encara que tothom es coli, se saltin stops i est facin frenar els uns als altres ningú no pita ni s'emprenya . Tot és ben normal.