Plans i projectes.

Carregant bateries. Puc afirmar que, literalment  aquesta última setmana ens hem posat les piles. Amb això vull dir hem posat una placa solar a la furgo i de moment sembla que va “viento en popa”. O sigui les bateries es carreguen.

Quim concentrat ....com "collons" collo la placa?!

Vacarisses, tot a punt

Instal·lant la placa, moment de foradar la xapa, sort de la inestimable ajuda del Joan (el meu sogre o pare del Quim). Si el Quim és manetes, el seu pare ...encara més , no he conegut a ningú tan espabilat  com ell!! i ..."de tal palo tal astilla"

I ara ja tot a punt per començar un nou viatge.

A estrenar la furgo , a voltar sense pressa, si un lloc en agrada ens hi quedem i si no doncs canvi. Això és el que em mola de la furgo sempre al nostre aire,lliures,amb un destí però mai obligat  i sempre amb unes vistes que ni l'hotel més luxós del món ens oferirà.

Destí: Sicília, crec que ha de ser una illa molt interessant i n'hi treure'm suc. A part de l'escalada tenim ganes de contemplar l'Etna, passejar per les illes Eòlies i perdre'ns pels poblets de pescadors observant a la gent. Per cert ara acabo de veure la pel·lícula Cinema Paradiso, ambientada en aquesta illa, preciosa ,m'ha tocat la fibra....

I quan ens cansem de Sicília cap a Sardenya, ja fa anys hi vam estar, però feia calor i ens van quedar pendents alguns sectors i sobre tot algunes vies llargues. A més, no ens importa repetir, en tenim un bon record. La gent era escandalosa, cridanera però molt amable , una gastronomia exquisida i molt mediterrània, i uns paisatges variats entre mar i muntanya. Ens va molar.

I per acabar , reprendré el tema dels gorrets de llana que vaig començar en l'anterior post. M'hi he posat a “ fondo” i tinc algun projecte. Però vull agrair de tot cor a la gent que m'ha donat un cop de mà en aquesta tasca. La Laura ha tingut molta paciència confeccionant-me un logo, ha fet molts i molts dibuixos i tots eren impressionants. 

Aprofito per enllaçar,:http://40muntanyes.wordpress.com/ quan va fer 40 anys va tenir la gran ocurrència de fer 40 cims durant l'any i en el seu blog hi trobarem fotos, les ascensions ha fet i farà tot explicat i ressenyat d'una forma molt detallada.

la creació de la Laura per les etiquetes, de fet no va ser fàcil escollir tots eren una passada

El meu nom i una mà. Perquè un mà? Per mi les mans són una part molt important del cos amb elles escalo , faig els gorros i sempre que conec algú li miro les mans, per norma diuen bastant de les persones.

El Salva de es va oferir per confeccionar-me les etiquetes que posaré en els gorrets, tot plegat una agradable casualitat. Ens vam trobar en el dinar d'aniversari del Kim Santacatalina (aprofito per dir que admiro a la comunitat escaladora del Bages, humils, senzills, forts i bellíssimes persones). Doncs en aquest dinar vaig portar uns gorros pel Kim i la Tamara, i parlant del tema amb els Salva vam acordar que em faria ell les etiquetes. Però puntualitzo, no són etiquetes, són cintes, el Salva és cintaire, un ofici molt lligat a la ciutat de Manresa. Puc dir que els meus gorros porten cinta de SAFISA  de Sant Fruitós del Bages.

I per acabar el primer encàrrec ha sigut de GARGOLA, que haig de dir, que estic "super-requete-orgullosa" que una empresa com aquesta estigui interessats en els meus gorrets.

algunes de les meves creacions el cap ja té nom GRETA

I ara, amb el viatge que em queda per davant , m'enduré un bon carregament de llanes i “gorrejar”! 

Per començar anirem conduint fins a Gènova i d'allà agafarem el ferri que ens portarà a Palerm  Ni més ni menys que 20 h de viatge...crec que podré fer  bastants gorrets, i empollar-me totes les guies de la illa.

Fins aviat!!